Després d'haver vist el pensament d'alguns autors sobre l'ésser humà i la felicitat, tu què en penses sobre aquest tema tan complex? Diguis la teva però, encara que puguis fer referències als autors estudiats, no et limitis a repetir el que aquests diuen ni a fer-ne un refregit; simplement diguis, EN REALITAT, el que tu penses sobre com aconseguir ser feliç a la teva vida. Aprofita també l'ocasió per a respondre a alguna de les opinions dels teus companys!
(RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
Molta gent entén per felicitat riquesa, poder, glòria... ser algú important. Però que passa quan arribes al punt màxim de ric, de poderós...? Llavors la riquesa et sega; només t’importa allò que has estat fent i t’oblides del demés. Et tornes avar, antipàtic... i tot això per mantenir el que tens. Llavors et perds tot el que realment importa, i no, no ets feliç.
ResponEliminaQuè és ser feliç? Ser feliç és estimar, acceptar la vida així com ve, sentir-se estimat i valorat, gaudir de les petites coses i conformar-te amb el que tens acceptant tot el que et rodeja. La felicitat son moments, instants, de benestar i de plenitud.
Ets feliç quan fas una cosa que t’agrada, que gaudeixes fent-la i et surt bé. Ja sigui estar amb una persona, sonar un instrument, pintar, ballar ... hi ha moltes maneres de ser-ho.
El més important és estar conforme amb el que tens. No has de voler tenir sempre més, perquè llavors no estaràs satisfet mai. Valora a les persones que t’estimen, als amics, que sempre t’ajudaran i és molt important tenir-ne.
Sobretot; la felicitat la transmets, si tu tens pau interior les altres persones ho noten, en canvi si tens pensaments negatius, odi, malestar, repercuteix negativament cap als altres i cap a tu.
Pensa-t’ho bé.
En la meva opinió, la “recerca de la felicitat” és una expressió, un fet, que s’ha anat materialitzant amb el temps, i que avui día es té relacionat amb l’adquisició de coses i coses i coses, que realment, quan te’n adones, veus que no et proporcionen la felicitat, ni molt menys.
ResponEliminaJo crec que la felicitat és anar assolint tots els esglaons (dificultats o problemes) que se’t presenten dia a dia, cosa que fa que et sentis superat i que et sentis bé; quan has superat l’esglaó del matí, el del migdia, el del cavespre i el de la nit, i els ha passat mínimament bé, te’n vas tranquil a dormir, amb la sensació de que per avui ho tens tot fet. Si et surt com et pensaves i esperaves de bé, genial. En el cas que no sigui així, la reacció que tenim (o hauríem de tenir tots, tot i ser difícil a vegades), és, “potser demà sortirà millor”. I et sents, no tan bé com l’anterior vegada, però no s’ha acabat el món. Per mi, ser feliç és això, cada dia proposar-te unes coses, pensant en el futur, però estant “present” al present, i anar-te cada dia treballant l’avui i el demà.
Per altra banda, no estic d’acord amb que “la felicitat són petits moments”.
Crec que les coses que feim, arriba una edat en què tots decidim si el que feim o feim per nosaltres o per una altra persona, o per a una finalitat més enllà. Per tant, el fet de mentalitzar-te, i pensar que allò què fas ho fas o perquè t’agrada, o per aconseguir una cosa en el futur, per mitjà d’aquesta, i per tant , si és allò que vols i desitges, per què hauries de ser infeliç?
La vida no és fàcil i té els seus moments bons, els molt bons, els dolents, tristos, tothom té els seus bons i mals dies tant sigui per la feina, per l’estrés dels estudis... però és així, està formada de bons i mals moments, i s’ha d’aprendre a ser feliç amb ambdós. Està clar que influirà en el teu dia a dia, si t’acompanyen els bens secundaris, però no seràn decisius en el fet que siguis feliç o no.
Una persona feliç és aquella que aprèn a viure, amb les coses bones i les dolentes, el dia a dia, es presenti el que es presenti, fent aquelles activitats que decideixi fer per ell mateix i que li proporcionin aquest estat de superació constant.
Si hagués de fer una definició amb poques paraules, definiria la felicitat com “allò que tothom busca i sembla no trobar”.
ResponEliminaLes persones som avaricioses per naturalesa i si amés la societat ens imposa uns valors consumistes, la nostra avarícia es converteix en una farsa felicitat en potència que mai arribem a gaudir. Si des de petits ens han venut la felicitat i les rialles per la publicitat i els mitjans de comunicació, creixerem amb la idea de “ com més tenim, més feliços som”, però seguem realistes, la felicitat no es pot comprar.
A casa meva sempre s’ha dit que les persones que tenen menys són més felices que nosaltres perquè amb el més mínim detall ja són agraïts, però crec que és perquè mai s’han plantejat la idea de la felicitat, tan sols gaudeixen de la vida i intenten sobreviure amb el que poden.
A occident, la felicitat és un comerç de les multinacionals, de diners i grassos para noels.
Tot això és mentida.
Segons Aristòtil l’activitat que ens fa feliços és conèixer, i si, es de debò que des de que som petits tenim la curiositat entre cella i cella i que descobrir coses noves ens fa sentir millor, més segurs, però en els alguns casos, la ignorància és benvinguda per obtenir la felicitat, encara que adoptem una visió hipòcrita. Hi ha realitats que dolen, agraeixes saber-les, però no et proporcionen felicitat.
La clau està en cercar la teva pròpia manera d’obtenir-la. Comparteixo amb Aristòtil que les activitats que se’ns donen be realitzar ens produeixen benestar, però la felicitat no hauria ser una moment instantani, sinó que hauria de ser un comportament, una forma de vida. La superació personal és un clar exemple de be suprem: no es tracta de un temps determinat que es porti a terme l’acció, sinó que és un procés amb un objectiu, un camí a córrer. El que s’ha d’aprendre a fer és de gaudir del camí i fer que la meta arribi cada dia. Aprendre dels errors, perdonar-se i tenir un lema tan senzill i infantil com “viu i deixa viure” (Disney va marcar tendència en la nostra època); no necessito més que això.
El nostre apreciat “Carpe Diem” també pot influenciar en el nostre estat anímic diari. Com manera d’afrontar la vida, viure el moment ens pot oferir espontaneïtat i locura. Això és la clau de la meva vida.
La felicitat no s’obté per què et regalin tal o qual; la felicitat, per molt que no volguem, és un moment que anheles i que intentes allargar en tot moment, és allò que sentim després d’una depresió, d’un “mal trago”, felicitat extrema, benestar.
Hi ha vegades que ens sentim feliços i no sabem perquè. Aquest tipus de felicitat no ha estat otorgat per cap acció, ni cap esdeveniment, ni per haver realitzat això a allò, ni per aconseguir alguna cosa, simplement estem en harmonia amb el que tenim i amb nosaltres mateixos. Aquesta és la que tothom busca i ningú troba.
perquè quan la tens i vols allargar el moment llavors se t'escapa com l'arena dels dits....
ResponEliminaConsidero que la felicitat pot ser vista de moltes formes diferents. Cadascú pot entendre la felicitat i la pot viure d'una forma concreta, això fa que la felicitat sigui un terme molt abstracte, i de vegades molt difícil d'arribar a aconseguir i entendre.
ResponEliminaEl que jo entenc per felicitat, és el moment en que realitzes una activitat o fas alguna cosa perquè t'agrada o bé perquè quan la fas, et sents especial o bé fas sentir bé als altres, el temps passa més ràpid, etc. i jo crec que això deu ser la felicitat.
El problema és quan no sabem aconseguir aquets moments, perquè hi ha dies, que per alguna raó, no ens sentim satisfets amb res del que feim, i crec que això pot sorgir per la més insignificant de les coses, perquè quan som feliços ens encanta ser-ho i no volem que s'acabi, som adictes a la felicitat, però a la mínima que alguna cosa no ens va bé, o no ens surt com voldriem, tota aquesta felicitat es perd totalment.
Per tot això, penso que la felicitat està molt buscada, tots la busquem, com si fos una droga la qual volem tenir per sempre, però com que això no és possible, hem d'aprendre a viure els moments bons i els dolents, i si sabem acceptar les coses dolentes, les deixarem de banda i arribarem més ràpid a les bones, i així aconseguirem ser més feliços.
En primer lloc, crec que la felicitat no és un estat permanent, sino que engloba determinats moments en els quals et trobes bé o millor que en altres. Per aquesta qüestió, no crec que es pugui aconseguir la felicitat, sino que es poden aconseguir el màxim de bons moments que s’atraquen a aquesta felicitat. Per aquesta qüestió, a més de relativa, la felicitat és subjectiva: cada persona l’entén d’una forma diferent.
ResponEliminaÉs trist, però la irònica frase de Nietzsche La felicidad del hombre tiene por nombre "yo quiero" és vertadera per a moltes persones. Per a alguns, obtenir doblers, tenir un status elevat dins la societat, tenir una bona feina... és sinònim de felicitat. Un altre sector cerca la felicitat en l’amor, en tenir una parella, una família. Per a altres, pot ser tenir una bona salut. Jo no penso de la mateixa manera; crec que hi ha massa problemes en el món com per a arribar a assolir un estat de pura felicitat. Em sembla un punt de vista molt egoista, de persones que tan sols pensen en si mateixes i no es preocupen de la resta. Crec que la solidaritat i la empatia també són punts molt importants en la felicitat. Quan tu et trobes bé amb tu mateix pots pensar que ets feliç, però aleshores penses amb les dificultats de moltes altres persones: atemptats terroristes, mals tractes, explotació, extrema pobresa... Objectivament, quan et pares a pensar en la gent o deixes de pensar en tu mateix per a veure el món que tens al voltant, et dones conta de que hi ha molts problemes, i aleshores et preocupes pel que passa, i intentes actuar d’acord amb els teus ideals. Pots incrementar els bons moments amb accions que et satisfacin interiorment, però aquests moments no són tan sols activitats relacionades amb tu, poden ser activitats dirigides a aconseguir el benestar el qual moltes persones manquen.
Per tant, jo crec que, en un món en el qual les necessitats bàsiques estiguessin cobertes, on la llibertat, la justícia i el respecte no constituïssin objectius a aconseguir, sino que ja els tinguéssim assolits... podríem pensar en la conquesta de la felicitat.
Cita: "Todo éxito me culpabiliza, resulta vergonzoso ser feliz cuando los demás sufren".
ResponEliminaLa felicitat no és un concepte fàcil de definir perquè és molt diferent en cada persona, depèn de les aptituds de cada un i el punt de vista que tenen de les coses. Per això una persona que pensa en positiu quan les coses li van malament li serà més fàcil ser feliç que no una que tot el temps està pensant en negatiu.
ResponEliminaAixí, podria dir que la felicitat és un estat d’ànim que depèn del pensament. Tota persona si veu les coses en perspectiva pot arribar a ser feliç. Per això quan acceptem el que tenim, estimem a qui mus estimen, podem ser feliços. Una persona rica, si no està satisfeta amb el que té no podrà arribar a ser feliç, mentre que una persona pobre, amb una petita cosa ja pot ser la persona més feliç del món.
Per tant, podríem dir que la felicitat, la majoria de les vegades, depèn de l’actitud de cada un. Però no per això vull dir que sempre hi puguem estar. Són instants, petits pensaments, que ens causen una gran satisfacció. I per ser feliç hauriem de tenir més pensaments d'aquests, no pensar en les coses que ens van malament sinó les que són millor.
També vull dir que el coneixement que Aristòtil deia que ens feia feliços molts cops ens fa desgraciats. No es cert que la curiositat ens faixi sentir millor. Quan ens diuen una mala noticia ens sentíem millor antes de saber-ho, per tant, alguns cops el coneixement ens fa infeliços.
La felicitat va lligada a la autoestima que tinguis. Si no estàs be amb tu mateix, si no estàs a gust, si no tens seguretat, llavors no podràs a arribar a ser realment feliç. Perquè això és la base de tot, a partir d’aquí és menys complicat arribar a la felicitat.
ResponEliminaSi tens una autoestima mediocre, mai et sentiràs cent per cent realitzat, ni satisfet amb res del que facis. Aquella activitat que tant t’agrada i que set dona tant be, no acabarà d’omplir-te del tot, no et donarà la felicitat plena perquè tu no estàs a gust amb tu mateix i això és un muralla que impedeix sentir-te feliç i t’ofega en pensaments negatius i poques expectatives. Hi ha que anar a la arrel de tot, començar a valorar-te a tu mateix i a tenir confiança, seguretat. Ho veuràs tot d’una manera totalment diferent, més optimista, amb més entusiasme, amb ganes d’enfrontar-te e la vida. Veuràs tot el que et rodejava i no et donaves ni compte, la bellesa del món, la gent que està al teu costat dia a dia, l’apreciaràs com mai. I jo penso que son aquestes coses les que fan realment feliç a un. Les coses petites, els detalls, la gent que t’envolta. Si aprens a gaudir i a valorar el que tens, viuràs molt millor que si el que intentes durant tota la teva vida es aconseguir les coses dictades per la societat de consum “el millor treball, el millor cotxe, la millor dona/home, la millor casa”. L’avarícia humana és innata, tots la tenim, més o menys desenvolupada, però està allà i aprofitar-se d’ella és el que fan els empresaris, els comerciants, els homes de negocis, per guanyar-se la vida. “Quan més tens, més vols”, és tan cert com que la Terra gira al voltant del Sol, és un cercle viciós, un bucle que impedeix la felicitat perquè per molt que tinguis, sempre voldràs més, llavors mai estaràs satisfet i viuràs en una infelicitat permanent.
Admiro a la gent que persegueix un somni, que dedica tota la seva vida a fer-lo realitat, però pot ser que fins que ho aconsegueixen no son feliços, perquè fan la teva vida amb el fi de causar la conseqüència que ells volen. Tenen una vida programada, tot gira al voltant del que volen aconseguir. Això no em sembla be, viure capficat en aconseguir el teu somni, t’impedeix, també, gaudir de moltes coses meravelloses de la vida. Però hi ha persones que són així, necessiten algun tipus de motivació per viure. Jo mateixa també, perquè penso que la felicitat pot arribar a ser un estat prolongat, però la vida són dos dies, un de festa i l’altre de ressaca, és a dir, són èpoques, unes seran millors que altres i quan passes per una dolenta, és la motivació a estar millor el que et fa seguir endavant. I això sempre ha estat així, no hi ha bo sense dolent. No hi ha felicitat sense tristor.
La felicitat es una cosa que tothom vol, però tothom té un concepte de felicitat i una manera d’arribar a ser-ho molt diferents. Jo penso d’aquesta manera. Has de viure la vida apreciant primer a tu mateix per després valorar tot l’altre, gaudir de les activitats virtuoses, lluitar pel que vols però sense obsessionar-te, i deixar-te endur una mica. És un tema molt abstracte i complex que mai tindrà una definició exacte al diccionari ni es podrà aconseguir amb una fórmula matemàtica.
Deixant de banda tot el que els filòsofs i pensadors han escrit, i dit sobre la felicitat i les diferents formes d’arribar a ella, diré el que a mi personalment, em fa feliç, perquè el que fa aquesta gent es generalitzar i crear uns “camins” per arribar a la felicitat que es impossible que funcionin per tothom, perquè cadascú es diferent, i segons com siguem, actuem, i com ens hagin criat, serem feliços amb unes coses u altres.
ResponEliminaPer a mi la felicitat no es un terme que pugui definir d’una forma definitiva, sinó que pot ser sotmesa a canvis. De petita la felicitat per a mi es reduïa a estar amb qui jo estimava fent el que volia, quan no podia no era infeliç, però tampoc feliç (no tot es blanc o negre). Em passava la major part del dia en el camp, pujant a arbres i creant campaments amb els meus amics, i vivint cada dia “aventures diferents”. Ara el meu concepte de felicitat ha canviat, ja no faig les mateixes coses que abans, i quan superi una altra etapa de la meva vida segurament siguin altres coses les que em facin feliç.
Ara, soc feliç quan aconsegueixo superar els reptes que em proposo, i quan aconsegueixo complir les il•lusions que em motiven. No hi pot haver fortes pressions que em distreguin, i soc feliç quan m’estiro al sol escoltant musica o parlant amb els amics. Soc feliç quan estic amb qui vull estar, avont vull estar i quan vull estar, cosa que no es molt fàcil, però es molt mes fàcil que cercar la felicitat en un punt massa llunya, Ara mateix vull gaudir del que tinc al meu voltant.
Es clar que la felicitat la veig com a petits moments, que poden ser interromputs en qualsevol ocasió amb una mala noticia o un repte no superat, però tot això no impedeix que torni a aparèixer un moment feliç.
He d’admetre que hi ha dues coses per excel•lència que em fan feliç, les bones relacions amb els més propers, i conèixer mon (i si es conèixer mon amb aquestes persones, millor que millor, es mes, no puc gaudir d’un viatge si no el comparteixo amb ningú).
Petites coses, com recuperar rialles amb un germà pre-adolescent amb el que fa anys que no comparteixes joguines, em fa feliç.
Reconeixo que he tingut etapes en les que creia que els “bens secundaris” em farien feliç, i que encara hi ha coses materials, que com moltes persones, vull tenir o m’agradaria tenir, però he assolit que amb aquestes coses no arribo a la felicitat en si mateixa, i també reconeixo que a vegades problemes externs m’han impedit o no m’han deixat gaudir, m’han distret de moments que en una altra situació, m’haurien fet feliç, però així es la vida, i de moment estic molt contenta de poder arribar a aquest estat amb “coses del dia a dia”.
Definir el concepte de felicita és molt difícil; probablement sigui una de les definicions més complicades i controvertides que puguem trobar. L’ésser humà sempre ha volgut arribar al que denomina “felicitat” com si fos una meta, una recerca, un estat ideal y permanent; un objectiu a la vida. Però, sembla ser que la felicitat es compon de petits moments, de detalls viscuts dia a dia, que no són, ni de bon tros, permanents. De fet, normalment els instants de felicitat són efímers, i tendeixen a desaparèixer amb la mateixa rapidesa amb que han aparegut.
ResponEliminaLa felicitat és un estat d’ànim que experimenta la persona quan creu haver assolit la meta que s’havia proposat, quan ha realitzat una activitat que l’ha “omplert” realment, quan s’ha sentit especial, quan s’ha sentit bé amb algú... Aquest estat propicia pau interior, i ens motiva a conquistar noves metes; ens fa creure que res és impossible i que tot és qüestió de proposar-nos-ho. En definitiva, és un estat d’ànim molt positiu que ens atorga satisfacció i benestar.
En primer lloc, crec que és essencial no buscar la felicitat, ja que en l’instant mateix en que som conscients d’ella, deixem de ser feliços, i aquella sensació que consideràvem “felicitat” deixa de ser-ho. La felicitat, igual que l’amor o la amistat vertadera, no és una cosa que puguem perseguir: arriba per si sola. Si intentem buscar sempre la felicitat, acabarem per no trobar-la i això ens causarà insatisfacció. Per altra banda, crec que la felicitat no es pot aconseguir per mitjà de coses materials, ja que quan busquem la felicitat per mitjà d’alguna cosa, aquella cosa adquireix un valor major que el de la pròpia felicitat. D’aquesta manera, com que la felicitat és buscada a través d’un medi, aquell medi acaba per destruir la finalitat.
També té molt a veure amb el fet d’aconseguir la felicitat, la predisposició d’un mateix a ser feliç. La felicitat arriba a nosaltres a través de nosaltres mateixos; és el “jo” qui desitja, qui lluita, qui busca... Gairebé totes les persones tenen més probabilitats de ser felices quan estan dispostes a ser-ho. A més, la felicitat és molt subjectiva, i depèn exclusivament de cada persona, de com cadascú l’entengui o la percebi.
Tot i que siguem conscients que la felicitat tan sols són instants, la nostra ment sempre busca una felicitat que tingui permanència. I aquest desig mateix de perduració és el que ens impedeix allargar aquell moment de felicitat.
Jo crec que per ser feliç simplement t’has de limitar a viure el dia a dia amb el major optimisme possible, a intentar trobar moments per tu mateix en els que gaudeixis d’allò que fas, a saber acceptar les coses dolentes i tirar endavant, a estimar a qui t’estima, a valorar els que et rodegen... No crec que facin falta moltes coses per ser feliç. Ja ho va resumir molt bé Benjamin Franklin: “La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días.” Potser si fóssim una mica més conformistes i no volguéssim sempre aspirar a més, ens seria molt més fàcil ser feliços a tots. Potser és aquest el vertader secret de la felicitat? L’inconformisme?
Hoy en día, la felicidad se concibe como un estado muy difícil de conseguir para cada persona. ¿Quién no tendría las ansías de alcanzar a la felicidad eterna? Claro que lo queremos todos, pero conseguir este estado eternamente es casi imposible.
ResponEliminaBajo mi perspectiva, la felicidad se podría conseguir según el concepto que tenga el cada individuo de ella y la manera de conseguir la.
Yo, de felicidad no entiendo perfectamente ¿Qué es? Porque hay muy pocos momentos que me he sentido feliz. Pero, hay veces que me he sentido feliz cuando hago las cosas que realmente me motivan, como por ejemplo en los estudios. Hay muchas asignaturas que me cuesta empeñar en ellos, trato de trabajar a lo máximo pero el resultado no es lo mismo que yo espero. Por otra parte, hay asignaturas como la historia del arte que me entusiasma mucho, me entrego totalmente por la curiosidad y el interés que tengo, me enorgullece mucho por este interés y me siento feliz por la dedicación que le doy.
En nuestro alrededor hay personas que a lo largo de su vida han sacrificado mucho para llegar a la felicidad pero no lo consiguen. He tenido muchos contactos con este tipos de personas, y acerca de ellos me gusta ayudarlos, sé que no es fácil comprender a una persona pero podemos tratar de averiguarlo que es lo que les hace sentir feliz. Así, ayudando a estas personas descubro que compartiendo mismos problemas y sentimientos una persona puede sentir feliz. Además, es muy difícil de equilibrar la felicidad y los problemas, pero el equilibrio entre estos dos aspectos contrarios se puede alcanzar hacía al armonía en la vida.
Resumiendo, para mí la felicidad es un estado inestable, por eso no sé de todo que es lo que realmente me hace feliz. Creo que una persona puede llegar a ser feliz, valorando sus momentos especiales y equilibrando sus defectos con sus virtudes. Siempre rechazamos los pequeños detalles de nuestra vida, pero sería mejor que estos detalles se convirtieran en nuestro gran aliado para afrontar la vida.
Desde mi punto de vista, la felicidad es algo relativo, es decir, para cada persona la felicidad se puede satisfacer de diversas maneras e incluso tener opiniones diferentes sobre lo que es la felicidad.
ResponEliminaCreo que la sociedad en la que vivimos nos ha inculcado que para llegar a ser felices hay que comprar productos e materializar tus necesidades, hecho que considero erróneo ya que desde mi perspectiva ser feliz es sentirte bien contigo mismo ya sea estando con personas que quieres o haciendo lo que realmente te gusta, sin necesidad de encontrar esa felicidad en objetos.
En parte, estoy de acuerdo con lo que dicen los Estoicistas de que hay aspectos de la naturaleza inmutables,que no puedes cambiar. Principalmente estoy de acuerdo, porque por mucho que pienses en lo que hubieras podido hacer y no has hecho o lo que hubiera podido pasar y no ha pasado no serás más feliz ya que no puedes cambiar el pasado y el hecho de darle mil vueltas hace que de una manera u otra te sientas infeliz o insatisfecho.
En conclusión, para ser felices desde mi punto de vista se podría resumir en: vivir y disfruta cada momento.
Pues jo crec que cadascú pot trobar la felicitat en allò que més desitja, no només en el què li agrada fer, tot i que en aquest cas també es pot aconseguir la felicitat, perquè si a una persona li agrada molt, per exemple, cuinar, pot fer aquesta activitat de gust i a més bé per ser tant feliç com vulgui però en algun moment els gustos canvien i mentre aquesta persona busca allò que nou que li pot agradar deixa de banda la felicitat que havia aconseguit.
ResponEliminaD’altra banda si aquesta persona a part de fer el que més li agrada es dedica a perseguir el seu major desig, per molt que sigui impossible, només el fet de seguir endavant per arribar a aconseguir-lo basta per ser feliç per molt que deixem de banda les nostres activitats preferides o allò que ens agrada fer.
Jo estic d’acord que una manera per ser feliç és realitzar el que t’agrada de manera voluntària,tenint en compte que tens una certa experiència, i que ets ‘manyós’ amb allò. Però també crec que una altre manera de ser feliç constantment es tenir aquella sensació de benestar, tranquil•litat interior, perquè per molt que faixis allò que t’agrada si tens algú que et preocupa per exemple ,malauradament aconseguiràs ser plenament feliç.
ResponEliminaPer ser feliç has de fer un canvi total de pensament si ets una persona pessimista , no t’has d’agafar les coses amb tanta serietat , no has d’estar tot es temps pensant coses negatives sinó també treure-les-hi les coses positives (encara que et donin poques) a vegades va bé fe com una espècie de taula i valorar les coses bones i dolentes. Un exemple seria , avui he d’estudiar, la cosa negativa seria me fa molta vessa ( a partir d’aquí t’aniries a estudiar amb una mentalitat totalment negativa , i trobaries l’estudi com un avorriment total) la positiva seria si estudio podré fer el que vull ( a partir, de lo positiu, podré anant pujant escalons fins fer el que realment vull fer a n’aquesta vida).
No has de pensar mai que una cosa no t’agradarà, que no et sentiràs còmode, en fi que no estaràs be , perquè si fas ses coses amb aquesta mentalitat lo mes segur és que no t’ho acabis passant bé, mai t’has de sentir malament per passar-t’ho bé, perquè si tens aquesta por mai seràs del tot feliç i al llarg de la teva vida t’arrepentiràs, pensaràs ‘’ho hauria d’haver aprofitat més a n’aquells moments’’.
Amb poques paraules li has de treure un somriure a tot i mirar en positiu sempre.
Relacionar-te amb la gent també és algú que et farà feliç , et farà sentir més bé, perquè a partir d’aquí et pots sentir més a prop d’ells , si tens una angoixa, o algo que et preocupi sempre pots veure els punts de vista de l’altre gent, això per una banda, també es bo relacionar-te perquè te’n oblides d’aquelles coses que et fan posar malament.
Estic totalment en contra amb aquelles persones que diuen ‘’serè feliç quant sigui multimilionari, seré feliç quan tengui un cotxe , seré feliç.... en fi sigui per diners, per poder...
I jo dic, si les persones pensen açò , les persones dels països subdesenvolupats com deuen estar? Deuen estar tristos tota la vida per no aconseguir ‘ un cotxo des darrer grinyol’’? és surrealista pensar que una cosa et pot fer feliç, les coses no et podran fer feliç tota la vida.
En fi, crec que la felicitat depèn de la força que li vulguis donar, depèn de la teva actitud davant la realitat.
ser feliçPer començar hem d’analitzar que es la felicitat. Per mi, la felicitat es quan et trobes a gusta amb tu mateix, es a dir et sents realitzat interiorment, i tens una visió de la vida més positiva. I com ho fem per sentir-nos realitzats? Jo em sento realitzada i bé amb mi mateixa, quan al davant de les dificultats del dia a dia soc capaç de solucionar-les sense que em facin sentir malament, i acceptar l’experiència que m’ha donat. En la meva opinió la felicitat l’has de crear i cercat tu mateixa. La pots trobar de moltes maneres, i per ningú te que ser igual, perquè per gustos colors. Haurà persones que torbaran la felicitat en tenir una vida ordenada, persones que la trobaran cuinant, cantant, ensenyant, i un llarg etcètera. Però si més no, la sensació que produeix la felicitat es coneguda per tots, es aquella que ens arranca un somriure de la cara, i ens fa cantussejar per mostrar exteriorment els sentiments positius que tenim a l’interior.
ResponEliminaXerrava de la experiència, perquè trobo que no hi ha cap altre camí cap a la felicitat que enredortar-te de com has arribat fins aquí, i poder seleccionar aquelles coses que t’han donat felicitat i les que t’han donat tristeses, per això l’experiència i el record dels sentiments que te evaien en aquell moment fan que a l’hora de seguir el camí cap a la felicitat puguis destriar aquelles coses que et van fer mal i no tornar-les a repetir. Perquè la felicitat consisteix en l’alegria de l’anima.
he trobat una cita que expressa bastant be la base de la felicitat.
Los hombres olvidan siempre que la felicidad humana es una disposición de la mente y no una condición de las circunstancias.
John Locke (1632-1704) Filósofo inglés
La felicitat és un concepte que depèn molt de la persona, cada persona té un concepte diferent de felicitat, per tant és un concepte molt mal de definir.
ResponEliminaPer alguns la felicitat és tenir diners dins la cartera, cervesa dins la nevera, roba nova, tenir un xalet...és a dir, tenir coses materials, i com més en tenen, creuen que més feliços seran.
Jo pens que la felicitat és un estat d’ànim que et fan sentir els petits moments, una suma de moments en el que tu pots fer el que realment t’agrada. Allò que et fa feliç, ja sigui fer una activitat, treballar o estar amb les teves persones estimades, és poder fer allò que vols, quan vols i amb les persones que vols.
Però per ser feliç, primer has de estar bé amb tu mateix. Has de tenir pau interior i ser optimista, ja que així els moments dolents no son tan negatius, és a dir, has de enfrontar les coses sempre amb un somriure i intentant ser tot l’optimista que puguis. Ser feliç és tenir metes, objectius i aconseguir-los. Ser feliç son tots aquells moments i persones que dia a dia et fan treure una rialla i et fan desitjar que aquells moments no s’acabin mai.
En conclusió ser feliç és viure el dia a dia, disfrutar cada moment com a únic.
La felicitat és el sentiment que dona sentit a les nostres vides
Per mi la felicitat es troba en els petits instants que ens dóna el dia a dia, aquells moments en els que ets sents bé amb tu mateix i amb els altres, en els que notes que no necessites res més que gaudir d’aquell instant. Hi ha mil maneres d’aconseguir aquests instants, cadascú té les seves pròpies, des d’escoltar una bona cançó fins fer esport, tot depèn dels gustos de cada persona.
ResponEliminaPerò aquests instants no fan la felicitat plena, penso que per ser feliç també s’han de tenir ambicions, s’ha de voler aconseguir alguna cosa, per petita que sigui, alguna cosa que et motivi dia a dia i que et doni forces en els moments de flaquesa, sinó encara que tinguis en el dia moments de felicitat, la major part del dia seria una rutina que no et feria feliç al cap del temps.
També penso que tenir una certa estabilitat econòmica ajuda a no tenir preocupacions del tipus “no arribaré a final de mes”, perquè encara que es tinguin moments de felicitat i ambicions, si tens problemes econòmics, la felicitat que tens no et compensa. Amb això no vull dir que es necessitin molts diners ni possessions, només el necessari per viure el que avui en dia se’n diu dignament.
És important també saber afrontar els problemes i no donar-li més importància de la que tenen, saber viure amb ells i no martiritzar-te inútilment, perquè com va dir algú: si no té solució, perquè et preocupes? I si té solució, perquè et preocupes??
Evidentment, i no menys important, per ser feliç són necessàries les persones, aquelles persones que estimes i t’estimen, en les que pots confiar, que t’ajuden quan les necessites, i tu a elles, perquè també s’és feliç ajudant als altres.
En definitiva, la felicitat és un conjunt de factors, i quan els vas aconseguint és quan notes que ets feliç, encara que aconseguir-los tots pugui ser difícil, el que també et pot fer feliç és el camí que recorres per arribar a ells.
La felicitat, al llarg dels anys i cada cop més, s'ha anat lligant al concepte de posseir béns materials, sobretot de nens, que si no tenim tot allò que volem no estem contents, però arriba un moment que t'adones que no ets realment feliç encara que tinguis tot allò que vols, sí, el que vols, però pot ser no el que necessites.
ResponEliminaJo crec que s'ha d'anar més enllà, la felicitat no es troba fàcilment, de fet, pocs cops es troba i quan la trobes resulta absurdament efímera, desapareix sense que et doni temps a tastar-la gairebé. La felicitat es troba en moments, no en objectes, es troba en el gust d'estar en bona companyia, s'allotja en els moments en que fas el que t'agrada, en una besada, en un diumenge de resaca amb les amigues després d'una nit molt llarga, es troba en l'instant en que veus algú que anhelaves, quan et sents segur de tu mateix, quan les coses et surten mínimament com t'esperaves, jo soc feliç quan em fan riure, quan trec un somriure a algú important o quan s'apropa l'estiu.
Cadascú té els seus moments especials en els que dius 'joder, que feliç sóc ara' i això no t'ho canvia ningú, ni tan sols el temps, i la clau per aconseguir la felicitat som cadascú de nosaltres, quan aconsegueixes una estabilitat interior, una seguretat és quan tot comença a sortir-te bé i encara que molts cops ens deixem endur pels mals moments i no hi ha qui ens tregui d'allà, al cap i a la fi t'adones que no serveix per res i que la clau és el positivisme i la recerca d'aquests moments especials.
Sona molt utópic però si no fos d'aquesta manera crec no hi hauria cap altra vía per arribar a ser feliç, cal intentar-ho, no?
Actualment el concepte de felicitat està molt debatut i no és gaire clar ja que per algunes persones significa aconseguir tot els seus propòsits a la vida, tenir tot el que un desitja (normalment són coses materials), però què passa quan ja tens tot això? Què sents?
ResponEliminaPersonalment trop que la felicitat no és cap camí, que la felicitat és un moment, un instant en el que et sents complert, a gust amb tu mateix i amb els altres; tots aquells petits detalls del dia a dia que fan treure un somriure a alguna persona, gaudir de totes les coses que et donen els altres i acceptar tot tal cóm és, saber conviure amb les mancances de la vida i portar-ho de la millor manera possible; valorar els qui et rodegen i el que tens, sense ser avariciós; superar les dificultats i veure que ho has fet bé. Tot això i moltes altres coses són felicitat, moments que et fan sentir una sensació especial, millor que el que sents la resta del dia, però per aquesta mateixa raó, la felicitat no és un camí, és un instant efímer del que has de gaudir el màxim possible perquè serà un moment únic i limitat.
Però tot i així s’ha de tenir en compte que hi ha diversos graus de felicitat, no sempre és igual la reacció d’una persona davant la persona estimada o al haver aconseguit un propòsit, tot depèn de circumstàncies i el que s’ha de fer és intentar porta cada situació de la millor manera possible, però gaudir, sempre gaudir del moment.
Així com la bellesa, la felicitat és un concepte relatiu; bàsicament perquè a cada persona li fa feliç una cosa diferent. Per Aristòtil, ets feliç quan dus a terme una activitat que t'agrada, que et plena, i l'activitat pròpia de l'èsser humà és conèixer, i la felicitat és, precisament, el que tothom vol conèixer.
ResponEliminaLa felicitat és un invent de l'èsser humà: simplement, existeix gràcies a la racionalitat; existeix perquè ens hem parat a pensar que existeix; existeix perquè, inconscientmet, és la finalitat de les nostres accions, en contraposició a la tristesa, perquè a tothom li agrada i vol sentir-se bé. Però què és, en realitat, la felicitat? Aquest és el vertader misteri.
Filòsofs com Aristòtil han volgut definir aquest concepte; per ell, la felicitat és un estat d'ànim que es manifesta quan feim una acció que ens agrada, i que sabem fer, però és un estat efímer, tan sols dura el temps que dura l'activitat. Altres filòsofs han definit felicitat com la satisfacció de saciar una necessitat, el plaer, sense fer-ne un gra massa; el problema és que de vegades la mateixa felicitat és la pròpia necessitat. Però el misteri encara no està resolt.
Felicitat: estat d'ànim, estat permanent o necessitat?
A més de ser un concepte relatiu, la felicitat és un concepte que ha canviat al llarg dels anys: si antiguament la felicitat era un estat d'ànim, un estat permanent o una necessitat, avui en dia, a causa de la societat capitalista i consumista en la que vivim, la felicitat s'ha convertit en un producte més d'aquesta societat; perquè avui en dia per molta gent la felicitat es compra, la pots trobar al súper del cap de cantó, ja que molts productes es venen com a sinònom de felicitat; així, el missatge que ens dóna aquesta societat és que per ser feliços hi ha que consumir, i per poder consumir s'ha de tenir diners: resumint, els diners donen felicitat, els diners són la felicitat, la necessitat. No. No ens hem de confondre. La felicitat com a producte és una còpia varata de la felicitat vertadera. Els diners no donen la felicitat, ajuden a satisfer una necessitat o a poder dur a terme l'activitat que et fa sentir- te bé, però no la donen. Quan una persona poseeix molts de diners perquè creu que així és feliç, es sent vuit, li falta alguna cosa; i què ès aquesta cosa que necessita? La felicitat. Perquè precisament "no és més ric el que més té, sinò el que menys necessita".
Però encara no sabem el què és la felicitat en general, i no ho sabem perquè no existeix una felicitat en general, perquè, com ja he dit, la felicitat és un concepte relatiu, i, en certa manera, aquest concepte tal vegada sigui el significat de la nostra vida; perquè en realitat els humans, gràcies al coneixement, vivim per ser feliços, és la finalitat de les nostres accions, encara que en el camí ens trobem amb aspectes que no ens agraden; tot es redueix a nèixer i ser feliç.
El problema és que per ser feliç has de sebre què et fa feliç, i això també depen de cada persona. A mi, com tothom i com diu Aristòtil, fer una activitat que m'agrada em fa feliç, però crec que la feliçitat no es redueix tan sols en això, perquè, al menys per a mi, la felicitat és un sentiment: si fa bon dia, o si plou, o si veus a una persona estimada, o, simplement, amb la felicitat d'una persona que t'importa pots ser feliç; perquè tot depén del que et fa sentir bé, i de sentir- te bé interiorment, amb tú mateix; si et sents bé per qualsevol cosa, o perquè si, encara que fagis una activitat que no t' agradi, pots ser feliç, pots sentir-te feliç.
La felicitat, un concepte paradòjic, tan simple i tan complexe, és un sentiment al que tothom aspira.
Jo crec que cercar un significat concret de la felicitat es inútil, ja que estic segura que ningú el definiria de la mateixa manera. Normalment, la gent atribueix la paraula felicitat a un moment concret, en el qual ens sentim bé. Jo no penso així, crec que pots estar trist i ser feliç o estar content i ser infeliç. M’explico. Crec que la felicitat engloba més enllà de un moment, un instant, és un sentiment massa important per atribuir-li tan poc temps. Durant la vida, el que la gent va dient que allò el fa feliç jo diria que el fa content i només al final de la teva vida, pots valorar si has estat feliç o no. Amb això em refereix-ho que passen coses que realment et poden fer infeliços i que possiblement et marcaran de per vida, però més que infelicitat, és tristesa, perquè com he dit abans, quan tot està apunt d’acabar i penses amb tot el que t’ha passat i has viscut podràs valorar la teva vida d’una forma o una altre.
ResponEliminaPer altre banda, també penso que ens em capficat massa amb pensar que els bens materials no ens poden fer feliços, però crec que és el conjunt de bens materials i petites accions, sentiments i altres persones les que, en un final, ens faran haver tingut una vida feliç.
Com ja sabem, la felicitat no dura molt de temps, són moments on ens sentim agust amb nosaltres mateixos i amb el que ens envolta, en aquest moment les neurones desprenen una substància anomenada dopamina que ens causa aquesta sensació de felicitat. Aquesta sensació també la podem provocar voluntàriament amb la consumició de drogues, com la cocaïna, però no es el millor camí per arribar a ser feliç, ja que tard o prest venen les conseqüències.
ResponEliminaEl que jo crec que s’hauria de fer per ser feliç no és altra cosa que canviar el pensament, veure la vida des de un altre punt de vista, una altre perspectiva, i aprofitar cada dia com si fos l’últim. Quan et dones compte de que de vida només n’hi ha una comences a ser feliç. A vegades volem fer i tenir moltes coses per ser feliços, no ens aturem a pensar que després de mort el que hagis fet o tingut no tindrà cap valor. Així que el millor és aprofitar-la, viure el present. Em de ser egoistes i pensar per nosaltres mateixos (sense passar-se), al cap i a la fi és la nostra vida i podem fer el que vulguem amb ella. Jo opto per no perdre el temps en està trist recordant mals moments del passat, ni amoïnada per voler fer moltes coses, sempre pensant amb el futur, etc. Senzillament faig el que he de fer, puc fer i vull fer, aprenent dels errors i les victòries, trobant el meu equilibri.
Ja sé que això és molt fàcil de dir i mal de fer, però sinó que em de fer? Com tots ja em dit, els diners i objectes materials no ens donen la felicitat, tampoc hi ha cap ritual, ni cap llibre que ens ho expliqui, perquè? Dons perquè ser feliç es cosa de cada un i depèn únicament de tu mateix, perquè tots som diferents així que agafarem camins diferents per arribar a la felicitat.
És verdaderament difícil dir en paraules el que hauries de fer per ser feliç, i gairebé impossible perquè jo crec que no hi ha ningú que pugui dir el que s’ha de fer per ser feliç, el que nosaltres estem digen és el que ens fa feliços a nosaltres. Trobo que és un tema bastant personal on el que has de fer és conèixer-te a tu mateix, veure com ets realment i acceptar-te tal com ets. Com és normal amb els anys vas canviant, tenim diferents etapes on també canvien les coses que ens fan feliços. Per tant el camí cap a la felicitat es un camí que va canviant constantment i es diferent per cada persona.
En resum, el que he de fer jo per ser feliç és a ser optimista i veure la vida com un regal on em vingut a passar-nos-ho bé. Per tant cada dia és un dia nou que he d’aprendre a aprofitar de la manera que vulgui jo, d’una manera que em trobi a gust. Està clar que no sempre podré està contenta així que he de trobar el meu equilibri.
I el que em de fer tots per ser feliços és conèixer-nos a nosaltres mateixos, no obsessionar-nos amb el tema i tenir en compta que les coses que ens fan feliços moltes vegades són petits detalls.
La felicitat, per mi, és una de les cosses més importants d’aquest món.
ResponEliminaEl que jo penso que s’ha de tenir per arribar a aconseguir la felicitat és il•lusió. Si una persona no te il•lusions en la seva vida, llavors, quines expectatives de futur té? Viure pensant que cada dia és igual o pitjor. Tenir almenys una il•lusió, fa que cada matí ens aixequem amb les ganes d’aconseguir allò que volem. Tenir il•lusions, proposar-nos objectius. Això si, no hem de confondre tenir il•lusió per alguna cosa o voler aconseguir alguna cosa, en tenir un somni impossible de complir.
Llavors hi ha objectius que ens marcam que no sempre els podem aconseguir. Si passa això segon, no ens hem de decepcionar ni frustrar, sinó pensar en les coses bones que hem viscut m’entres intentàvem aconseguir allò que volíem. Hi ha una frase que representa això que vull dir: “L’important no és arribar al cim, sinó recórrer el camí”.
Per exemple. Un objectiu, és voler arribar a ser pintor amb prestigi, pot ser que no ho aconsegueixis, però tu hauràs estat feliç fent quadres a casa teva, quan l’has mostrat a algú i has vist que realment a aquella persona li ha agradat...
Per altre banda, també crec que per arribar a la felicitat no tan sols s’ha de tenir en compte un factor, sinó diversos. El que vull dir és que, per exemple, per molts diners que tinguem, si no estem bé de salut i no tenim ningú que ens estimi, realment podem ser feliços? Jo crec que hi ha d’haver un equilibri. Sí estem bé de salut, tenim amics, tenim diners per cobrir les necessitats bàsiques i tenim alguna il•lusió, algun objectiu per arribar a complir, llavors podem ser feliços. És com si en un diagrama de barres, tot el que he dit anteriorment estés més o menys en el mateix nivell.
Però no sempre podem ser feliços, ja que en la vida, tothom ha de passar per alguns problemes, per algunes pèrdues importants, etc. (No vull ser pessimista, sóc realista)
En conclusió, la felicitat és un concepte difícil de definir, i crec que cadascú és feliç a la seva manera, no crec que el que jo pens sigui la única resposta que es pot donar a com s’arriba a la felicitat. El que és més important és que tothom pugui ser feliç.
El concepte de felicitat és molt difícil de definir-lo perquè no tothom pensa el mateix respecta la felicitat. De fet, la felicitat és molt subjectiva, i depèn exclusivament de cada persona, de com l’entengui cadascú o la percebi.
ResponEliminaJo penso que hi ha normalment uns instants de felicitat, que tendeixen a desaparèixer amb la mateixa rapidesa amb que han aparegut. És a dir, per a mi, la felicitat és un estat d’ànim d’aquell ésser humà, que aconseguit fer una activitat que li ha agradat fer-la i que la tornaria a fer, també podria ser quan ens sentim bé amb una persona estimada. Però, crec que per ser feliç només ens hem de limitar a viure cada instant amb la millor manera possible.
També trop que les persones que compren tot allò que els hi agradi, no tenen un estat de felicitat, perquè la felicitat no la podem comprar amb diners, i menys a elements materials, pot ser, en algun moment aquell material et faixi feliç, però tampoc et durarà tant com sí una persona t’estima o si fas alguna activitat que et faixi gaudir, perquè és allò el que t’agrada fer. És a dir, no sempre ho hem de voler-ho tot, ens hem de conformar amb el que tenim, que segur què som més afortunats què altres éssers humans.
Definir el concepto de felicidad es algo muy complicado, ya que unos la persiguen como una meta y un fin, mientras que otros la buscan como un estado de bienestar ideal y duradero. Otra de las cuestiones que la gente se plantea es donde encontrar la felicidad, si en nuestro interior o por otro lado, en lo que se encuentra en nuestro alrededor como en bienes materiales o externos a nosotros.
ResponEliminaA diferencia de los dos casos, yo creo que la felicidad se compone de pequeños momentos, momentos vividos en el día a día como el placer de realizar una actividad bien hecha (como decía Aristoteles) o la motivación, actividad que nos mueve a hacer algo, la búsqueda y no el logro o la satisfacción de los deseos, lo que producen en una persona los sentimientos positivos más profundos como la alegría, el amor..
Otra de las cosas que nos acercaría a este estado es saber satisfacer las necesidades que tenemos, el estar cerca de las personas que mas queremos, nuestra familia y amigos.
En conclusión, creo que cada persona tiene un concepto diferente sobre la felicidad, ya que no todos somos iguales ni estamos en las mismas circunstancias (con buena salud,haciendo lo que nos gusta, cerca de las personas que amamos..)ni pensamos de la misma manera.
Silvia Coll ha dit:
ResponEliminaJo crec que una persona pot ser feliç si és capaç de recordar en tot moment que hi ha molta gent que l’estima. Estimar i sentir-se estimat té un gran valor, i crec que tothom es sent bé i satisfet quan pensa en aquelles persones a qui estima. Hi ha una cita de la pel•lícula “El diario de Noah” que diu: “No soy nadie especial. Solo soy un hombre corriente con pensamientos corrientes. He llevado una vida corriente. No me han hecho ningún monumento y mi nombre pronto quedara en el olvido. Pero según como se mire he tenido mucho éxito como muchas otras personas en la vida. He amado a otra persona con todo mi corazón y eso para mi siempre ha sido suficiente.” Estic totalment d’acord amb aquesta frase, per tenir èxit en aquesta vida, per ser feliç, el que importa no és tenir diners o poder o ser recordat per tothom, el que importa és que tu hagis estimat, que qui et recordi siguin les persones importants per tu i que hagis intentat aconseguir les teves fites.
Aquesta felicitat es va construint dia a dia, i quan arribes al final del camí és quan et sents satisfet i feliç.
De totes maneres, la vida és plena de petites alegries que tampoc hem d'oblidar. Aquestes alegries coincideixen amb la felicitat d'Aristòtil, són les que obtens de fer una activitat que t'agrada i de fer-la bé.
Així, jo em quedaria amb que la felicitat no és un destí sinó un trajecte.
El concepte felicitat és difícil de definir, ja que cada persona pot obtenir la felicitat de diverses maneres. Personalment crec que la felicitat depèn de la concepció que té cada persona sobre aquest terme. Per exemple una persona pot ser feliç per que es troba amb amics i familiars, amb els quals pot conversar, i una altre persona no pot obtenir la felicitat de trobar-se amb la gent, ja que és una persona reservada i no li agrada conversar amb la gent.
ResponEliminaPer aquest motiu, l'obtenció de la felicitat és diferent per a cada persona, segons la manera de ser.
Per això des de que som petits anem triant aquelles activitats que ens agraden més, que disfrutam fent-les, per aconseguir la felicitat, que en resum és l'obtenció d'un estat de satisfacció i benestar individual.
És a dir, cada persona al llarg de la seva vida va elegint activitats de tots tipus, la professió que vol fer, etc, sabent que a través d'aquella activitat serà feliç, obtindrà la felicitat.
Com ha dit n'Hada més amunt, jo també crec que el concepte "felicitat" s'ha anat materialitzant al llarg del temps. Durant les darreres dècades els mitjans de comunicació, com ara la televisió, la publicitat, la radio, etc, ens han vengut l'idea de que si no tenim certs productes no podrem ser feliços. Aquesta idea encara perdura i molta gent encara pensa que com més diners i més coses tens més feliç ets.
Com ja he comentat mes amunt l'obtenció de la felicitat, des del meu punt de vista, depèn de cada individu, per això, la gent que creu que la felicitat s'obté a través dels diners, són feliços, ja que ells creuen que els diners per ells són la base de la felicitat, que els provoquen un estat de satisfacció i benestar.
Per acabar, crec que la felicitat és la clau per viure una bona vida, encara que no tenguis molts diners, moltes coses, pot ser feliç amb el que tens. Ja que ser feliç és el que cercam al llarg de la nostra vida.
jo, personalment, crec que la felicitat és un estat al que tothom pot arribar, però tots aquells que es passen la vida intentant aconseguir-la a traves de coses materials o poder es solen perdre en el camí de la recerca. amb això no vull dir que els aspectes materials no ens ajudin a arribar a la felicitat, perquè en molts de casos si que hi col•laboren, però sempre juntament amb altres aspectes de la vida com la amistat,l'amor ...
ResponEliminajo personalment crec que la felicitat va molt lligada amb la realització personal , amb el fet de anar-te al llit i sentir-te satisfet amb el que has fet ja sigui per haver superat una meta que t’havies proposat, haver fer una nova amistat, haver mantingut una antiga, haver fet tot el possible per ajudar algú que et necesitaba o haver donat tot el possible en un intent desesperat per salvar el mon…
de fet crec que la felicitat va molt més lligada al fet de donar que no pas el de rebre,
a ddonar tot alló que t’es possible per aquell que més ho necessita, i amb aixo no vull dir donar doblers o menjar als pobres del carrer( que no està malamente sempre i quan no es doni llimosna per despres sentir-te millor persona) sinó donar per aquells que puguis , donar per aquells al teu voltant ( amics, parella , família) la teva comprensó el teu respatlle o la teva opinió… i si despres d’haver fet això tens “ l’ambició” de fer alguna cosa més enlla , doncs millor que millor, per els altres, per tu, i per tots, i estic segura de que si despres veus que aquells a qui has ajudat es troben millor, i els ha servit la teva ajuda et donarà una sensació molt més satisfactòria que no comprarte un cotxe nou.
A part de tot això crec que hi han petits detalls del dia a dia que no només ens poden aportar felicitat sino que son necesaris per disfrutar la vida a diari , com per exemple un esport que ens agradi, lletgir un bon llibre, escoltar bona mùsica o riure amb un bon amic
Aixi que si hem demanau la recepta de la felicitat, contestare el següent:
Uns bons amics, donar el que t’es possible, rebre alguna cosa a canvi de tant en quan, aspectes materials necessarir per viure, un bon hobbie , unes bones rialles i a ser posible una mica d’amor de parella
Felicitat? Hi ha persones que aconsegueixen mantenir-la o almenys viure la vida de manera que un simple fet, un canvi en el ritme de la vida no et destrossi una estabilitat, una felicitat, un benestar permanent. Però, tot i no agradar-me ser així, no se mantenir-ho i qualsevol problema que es no segueixi el meu ritme em destroça i el nivell estable en el meu estat d’ànim puja i baixa.
ResponEliminaPer aquest motiu la meva felicitat es trobaria arrelada a la manca de problemes, a desfer-se del món i viure diríem un tant desconnectada d’allò extern que hem pugui desestabilitzar.
Viure com una deficient que te la capacitat de ser feliç tot el dia, sense preocupar-se per res, a més de tenir la capacitat de no donar tantes voltes a les cosses, en sí ser més estable emocionalment i no deixar-me caure tan fàcilment.
I també no tenir responsabilitats i fer-ho tot al meu gust, no tenir res que m’obligui a seguir un trajecte, sinó que jo fos qui decidís del tot com actuar i què fer cada dia.
Però com som persones i tenim unes responsabilitats i una vida, he d’afrontar els problemes i aconseguir conviure amb ells i que cap fet que s’intercali en el meu curs hem pugui entristir i fer que la muntanya russa descendeixi i pugi d’aquesta manera “alocada”.
Però no hem fa falta res més que madurar, i comprendre que els fets no canvien la meva vida, que no són definitius, que són simples pedretes amb les que ens trobem al llarg del camí, que no fan res més que molestar-nos, que hem d’aprendre a saltar-les, perquè sempre estaran allà.
Com fer-ho? Res més que pensar, pensar si cap cosa pot causar tanta inestabilitat, pensar si és lògic que hem creï tant de ressò una simple pedreta, no ens podem quedar allà al terra una vegada hem caigut, sinó tornar-nos a aixecar.
La felicitat en la vida no depèn d’una sola cosa, i per tant, per una que flaquegi no vol dir que les altres també ho hagin de fer.
Per tant si perdem una part del nostre cercle que forma la felicitat hem de reposar-lo, si per exemple anar a sopar amb una amiga cada divendres ens feia feliços i aquesta se n’ha hagut d’anar, hem de reposar-ho per més accions satisfactòries.
COM MÉS ACTIVITATS SATISFACT`RIES FEM MÉS PROBABILITATS TENIM DE SER FELIÇOS.
Para a jo el terme de felicitat es pot mostrar amb la realització satisfeta d'un acte voluntari i amb un resultat positiu.
ResponEliminaCrec que no es pot dir felicitat a un estat anímic en el present sinó que es produeix quan es recorda una acció que ja ha passat i s'avalua si ha estat positiu o no.
Quan aquesta acció ha estat positiva i satisfactòria crec que si que arribes a tenir aquesta sensació de felicitat /alegria.
Penso que un no es pot basar en la felicitat del present perquè per a tu en aquest moment pots estar molt content però després al cap d'uns dies pots arribar a la conclusió que allò que vas fer no estava realment bé, i per tant comences a sentir-te malament, llavors aquesta felicitat realment no era així, per tant, aquest estat de “felicitat” que creies era purament una alegria esporàdica producte d'un moment específic.
Per exemple, un es va amb uns amics de botelló, en aquest moment aquesta persona se sent realment feliç perquè les circumstàncies li permeten, aquesta persona gaudeix, ho passa realment bé perquè beu alcohol. L'endemà s'adona que té una ressaca damunt, i per si no fos poc no es recorda de res, aquest sentiment que es té quan realment una part del teu passat està en l'oblit. Crec que això no seria realment felicitat, perquè només t’ho passaries bé en un moment determinat.
Per tant, la felicitat completa no dura solament uns instants sinó una sèrie de temps, si fos només un període curt, jo ho diria que és una mena de alegria.
Encara que la felicitat no és permanent perquè la vida no només depèn d'un mateix sinó també de les persones que t'envolten, i per tant si per exemple a algú li passa alguna cosa vulguis o no, tens empatia per aquesta persona i et sents trist pel que li ha passat, per tant, aquesta felicitat disminueix.
La felicidad es un estado mas de ánimo que nos produce un bienestar temporal.
ResponEliminaMe imagino; siendo ignorante en esta materia; de que la felicidad no es mas que una serie de sustancias químicas y conexiones de neuronas que nos producen tal sensación, dispuestas a actuar ante múltiples situaciones.
He estado leyendo los comentarios de mis compañeros, y me he dado cuenta que algunas cosas son bastante blanco o negro. El amor de tu vida se puede convertir en tu peor pesadilla, y un montón de cosas, que depende de la situación te pueden hacer feliz, en otras no te producen nada.
Por ejemplo descartan la posibilidad de que algo material sea la fuente de su felicidad. No haciendo referencia a las cosas “básicas” o indispensables que nos proporcionan una vida mas cómoda, sino que un coche, una casa, un bonito mueble o un ordenador, también puede hacerte feliz. Ahora bien, para mi no es la única fuente, pero no la podemos descartar por tener tal vez una connotación negativa de ser avaro, materialista…. No pretendo que la fuente de la felicidad sea esta; sino que creo que la felicidad puede ser fruto de múltiples, y de gran variedad de circunstancias y acontecimientos.
Tener dinero puede hacerte feliz; todo depende de cómo sepa sobrellevar la situación esa persona. Al igual que el éxito o el reconocimiento pueden ser algo fantástico; el que la gente te admire y te reconozca por hacer lo de verdad amas, y si te pagan por ello, aun mejor.
Pues ahora bien, respondiendo a la pregunta; yo contestaría que lo primero para ser feliz es conocerse a uno mismo, y para ello se necesita un cierto grado de madurez, experiencia y haber cometido errores que nos han hecho infelices, para después llegar a un estado lo mas equilibrado posible.
ResponEliminaDigo esto de que la felicidad para “mantenerla” hay que tener una cierta madurez; porque considero que no existe un estado de felicidad infantil, ni en las personas muy mayores.
En el caso infantil diría que están, tal vez, mas influenciados sobre lo que les debe o no debe gustar.
Tal vez estoy totalmente equivocado; pero la mayor parte de la felicidad infantil se debe a la ignorancia (en el buen sentido de la palabra) y a la inocencia principalmente. Si no tienes grandes obligaciones, compromisos, deberes, responsabilidades… y todo lo importante te lo hacen por ti, y vives el momento; la felicidad se te aparecerá a medida que transcurra el tiempo. Sin embargo si no tienes grandes previsiones de futuro, es difícil concebir que es lo que te puede hacer feliz compaginándolo con las responsabilidades de la vida adlata.
Lo que quiero decir es que la felicidad se puede planificar, compaginar, e incrementar si realmente se conoce que es lo que a uno le hace feliz.
Quiero enfatizar de que la felicidad como estado, depende mas de los pequeños detalles del día a día, que no el de los grandes.
Cuando a una persona le preguntas ¿ Eres feliz ?; no va ha pensar en la cosa divertida que realizó ayer; sino que tendrá en cuenta un resumen de su vida o de una temporada larga de tiempo, en la que cogerá los aspectos globales mas importantes ( familia, pareja, trabajo, salud, amigos…) y según como le vaya hiendo la cosa mas o menos te contestará sinceramente, si sí o si no.
La felicidad es algo que en parte se aprende a medida que pasa el tiempo; y todo depende del sujeto; con que ojos ve a la vida. No hay que ir a buscar la felicidad muy lejos; es una propiedad al alcance de todos.
Y mencionando de que la felicidad desaparece en las personas mayores, es porque llega un momento en que se cuestionan todo lo que han ido haciendo a lo largo de los años, y ven el final. Muchos, por ello deciden no planificar cosas a largo plazo; algunos se condicionan de forma moral otros por su estado físico.
En pocas palabras, me parece muy triste ver a personas mayores que se apalancan y viven en e pasado. Es como si abandonaran ya la partida, se apagan antes de echarles el agua, y esto le pasa a la grandísima mayoría de la gente mayor en un cierto punto de sus vidas.
Yo en estos momentos no sabría que hacer para ser feliz de forma prolongada. Trabajar de lo que me gusta: puede ser.
Este es un tema muy extenso, al cual me voy a limitar a esto; aunque me guastaría opinar mucho mas sobre ello.