Durant la Història, i malauradament també a l'actualitat, trobam multtitud de casos d'etnocentrisme, que no necessàriament sempre han d'acabar en guerres. Tenint en compte el que hem estudiat a classe, cerca i exposa, en un màxim de 10 línies, algun cas històric o actual d'etnocentrisme que coneguis. Aprofita també l'ocasió per a respondre a alguna de les opinions dels teus companys!
(RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
La religió, sempre ha perseguit i ha volgut eliminar als que la contradeien o als que tenien unes creences diferents.La més propera, és el cristianisme. Amb aquest, trobem molts casos d’intent de convertir als que ells anomenaven infidels, o fins i tot destruir-los i eliminar-los. Ara ja fa uns anys,l'església Catòlica,va cremar i purgar milers de llibres per continguts que la Santa inquisició no aprovava ,va destruït registres y santuaris y els més greu, milers i milers de persones van ser assassinades cruelment.Tot això per no pensar,actuar,creure... com ells.
ResponEliminaANNA
un cas de etnocentrisme es el de la població xinesa que immigra a altres països molt diferents als seus,i encara que visquin a un altre país conserven de manera total i única les seves costums i tradicions originals, tenint com a màxima treure profit econòmic a traves de llargas jornades de feina, plantejant al país receptor com un lloc per treballar i enriquir- se i no com un espai per viure plenament dins el qual integrar- se plenament en la societat, hi aixi no es mescla'n amb la població de es país en que estan,unicament amb altres xinesos. Aquest cas de etnocentrisme no crea violència ni conflictes però si una marginació cultural.
ResponEliminaUn cas clar d’etnocentrisme seria la idea principal del nazisme, creient que la raça ària era superior a les altres races. A causa d’aquest ideal van tenir lloc milions de morts durant la segona guerra mundial, amb la qual els nazis van matar als jueus per considerar que eren una raça inferior. Depèn la personalitat de l’aspecte físic? Pot una persona despreciar-ne a milers d’altres per no tenir la puresa de la raça? I, pot ser possible que el fanatisme d’una persona sigui capaç d’absorbir la individualitat i les idees de tants de seguidors i fer-los actuar sota les ordres d’un líder? Les diferents creences de cada raça, o no, no fan a les persones superiors o inferiors, sinó les fan diferents sense haver de ser menyspreades.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCercant informació he trobat un curiós cas.
ResponEliminaEn l'ensenyament de l'història i les ciències socials de Veneçuela, es van trobar en els programes i textos escolars desde 1944, hasta 1997 tot un sistema d'idees que discriminen les cultures afroamericanes i iberoamericanes. Això va afectar a la conducta de les persones afectades amb problemes com: baixa autoestima, autoimatge nacional negativa, etc. Aquest és un cas més de etnocentrisme i com aquest ha d'haver molts més casos que no són coneguts i per tant no es pot actuar sobre ells.
Aprofitant que el trimestre passat vam estudiar a Ramon Llull destacaria la seva actitud etniocentrista que va tenir quan va arribar a Àfrica per implantar la seua religió sota qualsevol causa.
ResponEliminaRamon Llull tenia tres objectius proliteristes: Convertir als infidels en cristians, crear escoles per formar missioners i escriure llibres per a expandir la seva fe cristiana.
Tot això pensant que la seva religió era l'única, la millor i que per això tots els altres (musulmans, jueus ..) tenien que convertir-se tots en critstians perquè era el correcte, era en el que ell creia.
És clar, no va sortir ben parat, el van desterrar, i va ser exiliat, però és un cas molt notable de etniocentrisme en la religió cristiana.
Recercant informació per poder redactar aquest petit text sobre etnocentrisme he trobat, a la pàgina Wikipedia, una tipologia d’aquest, la qual coneixem bé: l’eurocentrisme.
ResponEliminaL’eurocentrisme, com bé deixa intuir la paraula, vindria a ser l’etnocentrisme per part dels pobladors del continent europeu, sobretot de la zona occidental. Doncs és prou evident que els ideals de l’Europa occidental al llarg de la història i inclús als nostres dies es creuen superiors i millors i no són més que farsa i mentida. Així bé podríem dir que el continent Europeu, de sempre, ha estat un continent que s’ha enriquit a costa d’altres terres, com seria el clar cas dels colonitzadors al nou món o sense anar tant lluny, posem-nos a pensar d’on treu el petroli l’Europa occidental. Un altre indici d’aquest eurocentrisme podria ser l’incansable desig dels nostres antecessors d’imposar arreu del món la religió cristiana; des de sempre missioners, religiosos, cavallers, etc. han dut a terme mil i una coses (croades, adoctrinaments...) per convertir als que ells, els europeus, anomenaven infidels. I jo hem demano: infidels, perquè? Pel fet de no creure amb el “nostre” Déu, pel fet de no escoltar els “nostres” sermons?
Arrel de tot l’anterior, i passant per alt molts altres casos que reforcen el concepte d’eurocentrisme, goso a dir que el continent Europeu és talment un continent hipòcrita; sempre està demanant i a canvi l’únic que fa és imposar (pot ser als nostres dies això s’ha relaxat una mica).
Sé del tot cert que gent molt propera a mi a tots nosaltres creu amb aquest eurocentrisme com a correcta, però també sé que aquestes mateixes persones mengen patates i tomàtigues (procedents d’Amèrica), usen electrodomèstics japonesos i porten roba fabricada a Taiwan. Dit això, només cal fer una darrera afirmació: cal obrir més la ment i fer el possible per conviure amb aquest mestissatge cultural del mode més agradable possible, així el nostre món aconseguiria més avanços que si tots fóssim iguals.
Llucia Anglada
Un exemple no gaire actual d'etnocentrisme que he trubat, es el de la dictadura per part de Franco, sobre de la ètnia gitana. Els va discriminar, per el simple fet de ser una altre cultura, ja que ell consideraba que sols n'hi havia una unica i verdadera. Durant la seva dictadura es va prohibir la llengua gitana, el romaní, i es va imposar sobre la ètnia "la ley de peligrosidad social" qe era una llei que perseguia la comunitat gitana i l'exspulsava del país.
ResponEliminaOlha ha dit...
ResponEliminaDurant el colonialisme al segle XIX s’hi va aplicar l’etnocentrisme. Es considera que la cultura europea occidental era la millor i la correcta de les cultures i tradicions dels pobles d’Àfrica i d’Àsia ; eren inferiors i poc evolucionals. Per tant , es va dur a terme un procès d’occidentalització en aquets territoris imposant el model occidental en tots els aspectes de la cultura : religió, art, indumentaria, arquitectura, llengua etc.
Els primers autropòlegs també jutjaven les cultures dels altres pobles amb els patrons de la pròpia cultura. Consideraven que els pobles eren salvatges, estúpids i immorals.
Aquí els deixo un breu exemple del que també és etnocentrisme.
ResponEliminaMartín Luther King que lluito per un tracte igualitari i milloro la situació de la comunitat negra. L'any 1963 va liderar una marxa on va pronunciar ''Tinc un somni o I have a dream''(igualtat de blancs i negres).. Més enllà de la seva lluita per la igualdat racial, diu que no vol imaginar que els seus quatre fills viuran un dia en una nació on no siguin jutjats pel color de si pell sinó pel contingut de la seva persona i va assenyalar que la igualtat racial no esdevenia només de les lleis que defensen la persona, sinó sobretot de la manera en què aquesta persona es percep a si mateixa ..
Encara que en 1968 va ser assassinat per un pres blanc, que s'havia escapat de presó, els seus ideals van servir molt en aquesta època, ja que la guerra que per anys havia existit entre blancs i negres per fi semblava estar acabant ..
Un altre exemple d'Etnocentrisme i pot ser un dels més antics i més clars és el de l'Imperi Romà, que professava la idea de que la seva cultura era l’única possible fins el punt de que quant conquistaven altres pobles els consideraven salvatges i es sentien amb dret de fer-los esclaus i tractar-los com animals en ves de com a persones, es consideraven a ells com els únics civilitzats, els únics que tenien la religió correcte, la cultura, la llengua correcte i la potestat de disposar de la vida de les persones al seu capritx.
ResponEliminaUn cas que considero etnocentrisme és la pressió de grup. Tot hi que una persona no està obligada a canviar la seva forma de ser i de comportar-se, quan es segueix una corrent social hi ha una progressió que al final acaba modificant la vida de la persona. Per exemple , algú que no fuma, si comença a freqüentar un grup de fumadors, el més probable és que amb el temps acabi fumant, tot hi que aquesta costum no hagi estat imposada per ningú.
ResponEliminaUn altre cas, seria el d’un noi que es queda els fins de setmana estudiant a casa sense sortir, si pertany a un grup de nois que surten de festa els dissabtes, finalment ell acabarà assistint a les festes per tal d’encaixar i sentir-se acceptat per la resta de companys.
Així doncs, el que considero etnocentrisme, són els canvis que efectua cada persona sense adonar-se’n per poder correspondre algun grup o institució. Una persona pot canviar las seves creences, costums, religions... a causa de l’ etnocentrisme no detectat que provoca la pressió de grup .
Per posar un exemple concret d’aquesta actitud etnocèntrica, he trobat el cas de la Rosa Parks el 1955 a Montgomery (EEUU), considerada la “mare del Moviment pels Drets Civils”:
ResponEliminaElla es va asseure als seients que li tocaven per ser afroamericana de l’autobús i aquest es va anar omplint, així el conductor va dir-li que s’aixequés per deixar lloc als blancs, però ella es negà i la van empresonar. A partir d’aquí va començar un boicot on cap dilluns no s’havia de pujar a cap autobús com a signe de protesta. De manera que va durar 382 dilluns fins que aquesta llei va desaparèixer. Aquest va implicar unes 42000 persones negres, que eren el 70% dels usuaris.
Com exemple d'etnocentrisme podria ser els governs de Lenin (1921-1924) i Stalin (1927-1945) a Russia amb la "URSS", que van acabar amb la vida de tots els tsars* només per establir un sistema polític totalitari, en el qual el Partit Comunista, dirigit per Stalin, va exercir una dictadura caracteritzada per la repressió i les purgues, és a dir, l'assassinat o el confinament en camps de concentració de qualsevol opositor al sistema.
ResponElimina-Tsar*: Eren emperadors que reunien el poder absolut a Russia.
Jaume Caules
Un cas d’etnocentrisme que he trobat és el d’un famós científic de principis de segle, Hermann von Ihering, director del Museu Paulista, va justificar l'extermini dels indis Caingangue per ser un obstacle per al desenvolupament i la colonització de les regions de l'interior on habitaven. Tant en el present, com en el passat, tant aquí com en diversos altres llocs, la lògica de l'extermini va regular, infinites vegades, les relacions entre l'anomenada "civilització occidental" i les societats tribals.
ResponEliminaLa globalització dóna lloc a la creació de noves entitats regionals, revifa els corrents migratoris i provoca l’etnització interna dels
ResponEliminaestats-nació tradicionals perquè incrementa la competitivitat interegional i redefineix el model d’Estat modern.Totes i cadascuna de les cultures son fetes de tendències i interpretacions, tant dogmàtiques com comprensives o alliberadores.
Estic d'acord amb tots els exemples que han dit. En el cas, que jo més destac és en la influencia de grup, que ha dit n'ada.
Jessica Hidalgo
L’eurocentrisme, com bé deixa intuir la paraula, vindria a ser l’etnocentrisme per part dels pobladors del continent europeu, sobretot de la zona occidental. Doncs és prou evident que els ideals de l’Europa occidental al llarg de la història i inclús als nostres dies es creuen superiors i millors i no són més que farsa i mentida. Així bé podríem dir que el continent Europeu, de sempre, ha estat un continent que s’ha enriquit a costa d’altres terres, com seria el clar cas dels colonitzadors al nou món o sense anar tant lluny, posem-nos a pensar d’on treu el petroli l’Europa occidental. Un altre indici d’aquest eurocentrisme podria ser l’incansable desig dels nostres antecessors d’imposar arreu del món la religió cristiana; des de sempre missioners, religiosos, cavallers, etc. han dut a terme mil i una coses (croades, adoctrinaments...) per convertir als que ells, els europeus, anomenaven infidels. I jo hem demano: infidels, perquè? Pel fet de no creure amb el “nostre” Déu, pel fet de no escoltar els “nostres” sermons?
ResponEliminaArrel de tot l’anterior, i passant per alt molts altres casos que reforcen el concepte d’eurocentrisme, goso a dir que el continent Europeu és talment un continent hipòcrita; sempre està demanant i a canvi l’únic que fa és imposar.
Llucia Anglada
(Comentari abreviat)
Hi ha diferents graus d'etnocentrisme: els perillosos, com ho va ser el pensament nazi, i els més lleus, que tot hi que no hi ha morts ni violència també es produeix un racisme cap a una identitat cultural diferent.
ResponEliminaUn d'aquests casos podria ser el comportament dels anglesos en l'època de la revolució industrial, ja que van colonitzar molts llocs i hi van imposar la seva cultura donant per fet que era superior i universal.
I on es va deixar veure més l'etnocentrisme va ser en l'apartheid de Sudàfrica, que no només s'hi va produir discriminació, sinó que es va arribar al punt de separar a dos cultures diferents.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEntre els segles XV i XVIII és va donar una intensa persecució de la bruixeria.
ResponEliminaAquesta persecució va afectar pràcticament tot el territori Europeu, però més intensa al centre d’Europa, als països semi independents.
Tot va començar en la Inquisició, tribunal creat per el Papat per perseguir la heretgia, però al segle XVI va donar més importància al fenomen de la bruixeria. La principal acusació era la de demonolatria (adoració al dimoni).
Els processos per bruixeria és van dur a terme a tribunals civils. Els processos van tenir lloc per igual a països catòlics, protestants i ortodoxos.
Aproximadament uns 110.000 processats i unes 60.000 execucions.
Jo crec que això és un cas de etnocentrisme, ja que els països catòlics, protestants i/o ortodoxos varen executar a ``bruixes´´ només perquè no creien en el mateix que ells, i per això eren inferiors.
Jo crec que hi ha molts casos d’etnocentrisme, un exemple seria quan els espanyols van arribar a Amèrica i van fer un etnocidi, és a dir, que volien eliminar del tot la cultura que s’hi trobava allà, que en aquell moment eren els salvatges aborígens als quals se’ls volia civilitzar i amb les missions jesuïtes els hi ensenyaven la religió catòlica. Els van treure de les seves terres els van esclavitzar i els hi van imposar la llengua castellana.
ResponEliminaTambé crec que l’etnocentrisme es trobaria en nosaltres mateixos al dia a dia quan per exemple mirem un documental sobre tribus d’altres llocs amb costums molt diferents a les nostres i nosaltres pensem que el que fan no és normal o quan fan danses i balls i a voltes riem o quan ens trobem amb un musulmà pel carrer amb les seves vestimentes i ens hi fixem ja que no vesteixen igual que nosaltres per tant també a l’actualitat es troba l’etnocentrisme per tot.
Jenni Amaro
Després d'informar-me, he pensat que un bon exemple som nosaltres, els espanyols, qui en molts de casos al llarg de la història hem estat una societat etnocèntrica, com alguns dels meus companys ja han exemplificat anteriorment,i no ha estat fins fa poc que acceptem altres cultures, que les acollim i en gran part intentem la seva integració. l'exemple que jo exposo és el de la colonització d'Amèrica, més concretament sobre la cultura mexicana la qual va patir la imposició de la nostra llengua, els nostres costums i creences degut a que els espanyols no erem capaços d'entendre que existeixen altres maneres de fer i de pensar, ja que el fet de que una mateixa cosa es pugui fer de dos maneres, no implica que una d'elles hagi de ser incorrecta.
ResponEliminaEls processos de Moscou a l'any 1936 és un cas de Etnocentrisme. Fou una campanya de represió, persecució i eliminació dels dissidents. Molts membres dels partits socialistes, comunistes, anarquistes així com bolxevics opositors foren sentenciats a camps de treball forçats a Gulags, deportats, empresonats o executats. Aquesta campanya va ser òptima per consolidar a Stalin al poder de l'Unió Soviètica. Segons el que causà Stalin, ho argumentà diguent que havia eliminat a 'possibles'enemics que tramaven contra el seu pròpi país amb el ''veï enemic'' (Alemenya)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn cas d’etnocentrisme seria el creacionisme, més notori en EE.UU. Els creacionistes pensen que Déu va crear l’home a la seva imatge i semejança tal i com ho diu la Bíblia, i neguen l’evolució de l’ésser humà i les teories de Darwin sobre l’evolució i la selecció natural. Aquest cas tan actual ha fet que en els EE.UU. la societat s’hagi polaritzat entre el creacionisme i la resta que són els evolucionistes. És tan l’imposa-me’n dels creacionistes que aquests volen que a les escoles públiques es mostrin les seves teories, una cosa que està prohibida a l’actualitat per fer proselitisme de una religió en concret, però la majoria dels estadounidenses (60%) està a favor de que s’expliquin les dues visions.
ResponEliminaJo he trobat el cas de la dominació europea a l'África com a exemple d'etnocentrisme. A partir del segle XIX a causa d'una segona revolució industrial, el descobriment de noves fonts d'energia i un gran desenvolupament de la producció, del comerç i dels transports, Europa començà un domini polític i económic cap a la resta del món que provocà l'explotació directa dels recursos i la dominació política de gran part dels continents colonitzats. Parlant d'África concretament podem dir que aquesta invasió provocà els enfrontaments entre colonitzadors i indígenes, ja que aquests s'oposaren a la imposició de la cultura dels europeus. Els africans varen pasar de vestir amb tapalls, de fer fogueres i viure en cabanes a haver-se d'embotir amb vestimenta europea i haver de beure té a les cinc.
ResponEliminaUn cas d’etnocentrisme molt curiós és el que trobem a algunes zones de l’Àfrica referit a la pigmentació de la pell.
ResponEliminaPer una banda, trobem una Àfrica on podriem dir que s’arriba a l'auto-discriminació: s’ha adoptat “l’ideal blanc” com exemple de ser, és a dir, quanta més pigmentació tenguin, menys acceptació social tindran.
Per altra banda (més aviat a les tribus) veim el famós cas dels individus que per, podriem dir, atzar, els ha tocat néixer amb una abscència congénita de pigmentació, és a dir, albinisme. Aquest (cada vegada més) petit percentatge de población no només ha de sofrir els problemes de salut que aquesta alteració provoca i una marginació, sinó, també, ser perseguits i massacrats.
Felicitat? Hi ha persones que aconsegueixen mantenir-la o almenys viure la vida de manera que un simple fet, un canvi en el ritme de la vida no et destrossi una estabilitat, una felicitat, un benestar permanent. Però, tot i no agradar-me ser així, no se mantenir-ho i qualsevol problema que es no segueixi el meu ritme em destroça i el nivell estable en el meu estat d’ànim puja i baixa.
ResponEliminaPer aquest motiu la meva felicitat es trobaria arrelada a la manca de problemes, a desfer-se del món i viure diríem un tant desconnectada d’allò extern que hem pugui desestabilitzar.
Viure com una deficient que te la capacitat de ser feliç tot el dia, sense preocupar-se per res, a més de tenir la capacitat de no donar tantes voltes a les cosses, en sí ser més estable emocionalment i no deixar-me caure tan fàcilment.
I també no tenir responsabilitats i fer-ho tot al meu gust, no tenir res que m’obligui a seguir un trajecte, sinó que jo fos qui decidís del tot com actuar i què fer cada dia.
Però com som persones i tenim unes responsabilitats i una vida, he d’afrontar els problemes i aconseguir conviure amb ells i que cap fet que s’intercali en el meu curs hem pugui entristir i fer que la muntanya russa descendeixi i pugi d’aquesta manera “alocada”.
Però no hem fa falta res més que madurar, i comprendre que els fets no canvien la meva vida, que no són definitius, que són simples pedretes amb les que ens trobem al llarg del camí, que no fan res més que molestar-nos, que hem d’aprendre a saltar-les, perquè sempre estaran allà.
Com fer-ho? Res més que pensar, pensar si cap cosa pot causar tanta inestabilitat, pensar si és lògic que hem creï tant de ressò una simple pedreta, no ens podem quedar allà al terra una vegada hem caigut, sinó tornar-nos a aixecar.
La felicitat en la vida no depèn d’una sola cosa, i per tant, per una que flaquegi no vol dir que les altres també ho hagin de fer.
Per tant si perdem una part del nostre cercle que forma la felicitat hem de reposar-lo, si per exemple anar a sopar amb una amiga cada divendres ens feia feliços i aquesta se n’ha hagut d’anar, hem de reposar-ho per més accions satisfactòries.
COM MÉS ACTIVITATS SATISFACT`RIES FEM MÉS PROBABILITATS TENIM DE SER FELIÇOS.
Sempre hi ha hagut diversos casos d'Etnocentrisme, i a pesar dels seus problemes que causa en la nostra societat, destacaré un cas d'etnocentrisme, i és el de l'Imperi Xinès:
ResponEliminaL'Imperi Xinès considerava a la seva pròpia cultura com a sistema de referència, sentint-se la cultura predominant i l'Imperi més fort i gran i es va donar aquest cas d'Etnocentrisme, ja que l'Imperi Xinès es col·locava a ell enmig de tothom, i s'anomena a ell mateix “L'Imperi Central” perquè creien que els altres pobles habitaven la perifèria del món.
Els diferents tipus de païssos colonitzadors durant els segles XVIII y XIX consideraven com a missió l'extensió de la civilització (del continent europeu) per la resta del món, suposadament civilitzat. I els membres de algunes tribus primitives, es feien anomenar-se “homes”, i creien que la resta de les tribus, eren éssers humans inferiors.
La creença que els homes són superiors a les dones ha estat una creença universal fins gairebé poc temps .
ResponEliminaA la nostra cultura occidental això esta canviant encara que hi ha molta gent amb actitud masclista i tot exines s’han escrit lleis a favor de la igualtat dels homes i les dones. Per exemple avui en dia no és estrany si la canellera d’Alemanya és una dona.
Però encara hi ha casos que si ho viem des de la nostra cultura,que avui en dia ja no tenim dret a opinar que els homes són superior a les dones, se’ns fa difícil entendre i acceptar que hi hagi cultures que encara no valorin a les dones com es degut i que tinguin actituds extremadament masclistes. Per exemple en la cultura àrab les dones han de dur un burka com a símbol d'opressió de la dona.
Aina Sastre Camps ha dit...
ResponEliminaPodem considerar les “tribus socials” com un altre cas d’etnocentrisme. El ser humà té la tendència de classificar les persones en diferents grups, adjudicant-li a cada grup una sèrie de característiques o “etiquetes” determinades. A vegades, trobem grups que, per alguna raó, han estat més marginats que altres. Per exemple, un dels casos més comuns serien els “intelectuals”: el típic personatge de classe (tots l’imaginem amb ulleres, cabells pentinats, camises de quadres…) que, només per agradar-li les matematiques i treure excelents a tots els examens es troba marginat a la classe. Pot ser no coneixem aquest nen però, tan sols per “encaixar” amb la definició del grup de “intelectuals”, ja creiem saber com serà o actuarà. Aquest només és un exemple, tots hem classificat algú com un “killo”, “cani”, “friki”, etc. Perquè, d’alguna manera, pensem que som superiors o creiem que el nostre “grup” és millor i que això ens dóna el dret de poder-ho fer.
L’etnocentrisme és l’actitud o punt de vista pel que s’analitza el món d’acord amb els paràmetres de la cultura pròpia. Com bé han dit alguns dels meus companys, així com na Bet, hi ha diferents graus d'etnocentrisme. També n’ hi ha de diferents tipus i així com a n’ Anna, un dels casos que més m’ha cridat l’atenció, ha estat el cas d’etnocentrisme religiós. Aquest cas succeeix quan es pensa que la pròpia creença religiosa és superior a altres en el sentit de que és l’única vertadera.
ResponEliminaAprofitant aquest exercici comentaré el perillós grau d’etnocentrisme que va causar el cristianisme al pensar que era l’única religió vàlida. A partir d’aquest pensament es va voler convertir els infidels o inclús eliminar-los.
Concretament m’he documentat de les croades les quals van ser una sèrie de campanyes militars, de caràcter religiós, que van voler alliberar Jerusalem de musulmans durant l’Edat Mitjana. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians. Aquest cas, així com el cas del nazisme (que pertany al tipus d’etnocentrisme racial), va ser molt cruel ja que va causar moltes morts al llarg de la història.
Cecília Ligero Muñoz.