Nascut a Abdera al 485 a.C i mort al 411 a.C aprox. Va ser un sofista grec, admirat expert en retòrica , que recorría el món grec cobrant elevades tarifes per els seus coneixements sobre l'ús de paraules. Plató l'acredita com l'inventor del paper de sofista professional o professor de "virtut". Va ser un pensador viatger, ben rebut i necessitat allà on anava. Va viure durant llargues temporades a Atenes, on fou conegut de Sócrates i amic de Pericles, qui li va encarregar la constitució de la nova colònia de Turios, que va redactar cap al 444 a.C i on per primera vegada en la història, es va establir l'educació pública i obligatòria. Va fer més viatges per Sicília i altres siutats d'Àsia Menor, en funció de professor de retòrica i conducta, rebent a canvi quantitats notables de diners, com la resta dels sofistes. El magisteri que va arribar a exercir a l'àrea d'influència grega es va extendre en el temps durant 50 anys, segons ens conta Plató.
Junt amb Gorgies , foren els únics sofistes en ser considerats en qualitat de filòsofs per Plató i Aristòtil. Sócrates els tenia gran estima per les seves qualitats retòriques, tot i tenint en compte el mal ús que en podíen fer d'aquestes.
A causa de la seva amistat amb Pericles, fou acusat d'impietat pels enemics d'aquest. L'acusació es basava en una sentència de Protàgoes a la seva obra "Sobre els déus", en la que manifestava el seu agnosticisme en la fase següent: «dels déus res no en podem saber. Ni si són, ni si no són, ni quins són, perquè hi ha moltes coses que impedeixen saber-ho: no sols la foscor del problema, sinó també la brevetat de la vida». Això demostra que la posició de Protàgores està basada en un cert empirisme i sensualisme. Davant aquella acusació, va marxar cap a Sícilia , viatge en el qual va morir en naufragar la seva embarcació. Les seves obres van ser destruïdes en públic per part dels seus enemics i acusadors.
Font : http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Protagoras.htm -Wikipedia
Sofista viene de la palabra “sabio” en griego. Los sofistas eran los que enseñaban la sabiduría (de la forma con la cual enseñaban recibe el nombre de Erística) y en parte fueron los grandes educadores de la democracia. Se podría decir que los sofistas eran especialistas en preocuparse por las definiciones del significado de las palabras (justicia, la belleza, leyes...) y también en el debatir ideas. El sofista más destacado fue Protágoras (“El hombre como medidas de todas las cosas”)
Els sofistes eren metecs, estrangers, que, a meitats del segle V, van anar a viure a Atenes atrets per la seva riquesa cultural. D’ells era reconeguda la seva saviesa (sophos→savi), ja que eren persones que havien viatjat molt arreu del món, per aquest motiu ells es consideraven cosmopolites del món, és a dir, ciutadans del món, pel mateix motiu que viatjaven i coneixien sobre altres cultures, polítiques, costums... Si tenim en conte tot això a que podem pensar que es van dedicar en arribar a Atenes? (Els ciutadans d’Atenes tenien certes facilitats, com per exemple que els facilitaven la casa, etc., etc., mentre que els metecs s’havien de guanyar la vida). Per tant van començar a donar classes, que en aquell temps eren totes privades, de política, el que avui dia diríem dret. Tot i que, per altra banda, també ensenyaren oratòria i retòrica
-La oratòria és l’art de fer-se entendre en públic. -La retòrica és la capacitat de convèncer en paraules un punt de vista, tinguis raó o no.
Com ja em dit, les classes en aquell temps eren privades i costoses i no tothom podia permetre’s pagar una classe d’un sofista, per tant, els principals alumnes van ser els fills dels nobles que havien heretat la riquesa dels seus pares. Per aquesta raó i d’altres podem dir que la democràcia establerta era inestable i corrupta, ja que els politics van tornar a tenir el càrrec d’encarregar-se de la política, tot i que tothom podés col•laborar qui sabia sobre política eren ells. Així, els nobles, que fàcilment convencien al poble, aconseguien canviar lleis i posar-ne d’altres al seu gust que milloressin la seva situació com era abans quan no hi havia democràcia.
Sòcrates, ciutadà d’Atenes, vivia en democràcia però anava totalment en contra dels pensaments sofistes:
-Els sofistes eren relativistes, és a dir, que pensaven que no hi havia uns valors universals per a cada societat, cada una té els seus. Ells tenien aquest punt de vista perquè havien tingut l’oportunitat de viatjar molt i conèixer lleis,costums diferents...
-També eren convencionalistes, estaven d’acord amb el que feia la democràcia de donar oportunitat a tots de fer les lleis entre tots, que hi hagués un acord entre els membres d’una societat.
-Finalment, eren escèptics, què vol dir això? Doncs que dubtaven sobre el coneixement humà, no es refiaven que fos sempre allò correcte. Eren escèptics perquè creien que no hi havia uns valors universals possibles.
Principals sofistes:
-Protàgores: Fou un filòsof i sofista grec, nascut a Abdera (486-411 aC). Ell pensava, basant-se en el punt de vista d’Heràclit, que el moviment no era possible si no era a partir d’harmonies de contraris (dia-nit, sec-humit...). Per tant, diu que l’ésser real és aquell que es manifesta pels nostres sentis (punts de vista d’Heràclit i Demòcrit). Protàgores diu que la virtut, coneixement, es pot aconseguir si s’adquireixen varis coneixements (enciclopèdies, retòrics, filosòfics...). “L’homes és la mesura de totes les coses”. Gòrgies contrasta amb aquest punt de vista, i diu que la retòrica i la saviesa no estan per aconseguit la virtut, sinó metes en la vida.
Segons Protàgores la retòrica és el mitjà per expressar la virtut. Aquest filòsof també es conegut per haver fet una critica a la religió grega d’Homer en el seu llibre “Sobre els déus” “Quant als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, car hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana” Aquest punt de vista el va condemnar a desterri, però en marxar va morí en un naufragi.
-Gòrgies: Fou un filòsof grec nascut a Leontins (Sicília) aproximadament a l’any 485 aC. Va estudiar a l’escola de Parmènides (Elea). Gòrgies va tenir certs enfrontaments amb Plató per temes personals. Ell que també anà a Atenes per mostrar ajut amb la guerra de Leontins contra Siracusa i va agradar pels seus dots d’orador. Ell es va influenciar d’Empèdocles i influencià a Sòcrates, tot i que només en quant a la forma de parlar i expressar-se. Mostra un punt de vista més escèptic que el de Protàgores, nega tot tipus de veritat objectiva i defensa el relativisme, és a dir, que les normes morals canvien i que són diferents en cada poble. La seva capacitat oratòria és característica perquè dóna importància a la paraula i a l’art de la retòrica, a més a més ens diu com utilitzar-la.
Segons ell:
“No existeix res”. “Si existís alguna cosa, no es podria conèixer”. “Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar”. "la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula".
Gòrgies no s’interessà tant per la política com altres sofistes, però influencià en pensaments d’altres. Un dels seus discursos oratoris van fer que el pobles es convencés de fer la guerra contra Siracusa. Va escriure "Sobre la natura" obra també coneguda com "Sobre el que és i el que no és".
Informació treta de: http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%B2rgies_de_Leontins http://ca.wikipedia.org/wiki/Prot%C3%A0gores
Els dos sofistes més coneguts i prestigiosos van ser Protàgores (aproximadament 481-411 a.C.) i Gòrgies (aproximadament 483-375 a.C.).
Protàgores va viatjar sovint a Atenes, on va gaudir de la confiança de Pèricles. Va tenir una gran fama en aquesta ciutat, però va haver d'escapar a Sicília perquè el van acusar d'ateisme i vlasfèmia. En el seu llibre Sobre els déus afirmava que << no és possible saber si existeixen, ni quina forma tenen ni la seva naturalesa. Perquè hi ha nombrosos obstacles per a aquesta investigació: la foscor del problema i la brevetat de la vida>>. Per tant, demostra una posició agnòsrica, i no pas atea. Però Protàgores criticava, a més, els usos i els ritus religiosos que es practicaven, i això es devia considerar perillós.
Pel que fa a Gòrgies, sembla que havia estat deixeble d'Empèdocles, també sicilià, i potser, per defensar el seu mestre dels atacs de l'eleata Zenó, va escriure el tractat Sobre la naturalesa o el no-ens, en el qual afirma, en síntesi: primer, que res no existeix; segon, que si existís alguna cosa, no es podria conèixer;i tercer, que si es poqués conèixer, no es podria comunicar ni explicar als altres. Es possible que més aviat pretengués dur a l'absurd la filosofia dels eleates. En quansevol cas, sembla que Gòrgies va renunciar al coneixement objectiu i va dir adéu a la filosofia; es va consagrar a l'oratòria, en la qual va destacar extraordinàriament. Partint d'un relativisme ètic, Gòrgies considera que la seducció, la il•lusió provocada i l'engany estan justificats en l'oratòria i en el teatre: l'orador i l'actor han de ser mestres de la seducció.
Protàgores d'Abdera
ResponEliminaNascut a Abdera al 485 a.C i mort al 411 a.C aprox.
Va ser un sofista grec, admirat expert en retòrica , que recorría el món grec cobrant elevades tarifes per els seus coneixements sobre l'ús de paraules. Plató l'acredita com l'inventor del paper de sofista professional o professor de "virtut".
Va ser un pensador viatger, ben rebut i necessitat allà on anava. Va viure durant llargues temporades a Atenes, on fou conegut de Sócrates i amic de Pericles, qui li va encarregar la constitució de la nova colònia de Turios, que va redactar cap al 444 a.C i on per primera vegada en la història, es va establir l'educació pública i obligatòria. Va fer més viatges per Sicília i altres siutats d'Àsia Menor, en funció de professor de retòrica i conducta, rebent a canvi quantitats notables de diners, com la resta dels sofistes. El magisteri que va arribar a exercir a l'àrea d'influència grega es va extendre en el temps durant 50 anys, segons ens conta Plató.
Junt amb Gorgies , foren els únics sofistes en ser considerats en qualitat de filòsofs per Plató i Aristòtil. Sócrates els tenia gran estima per les seves qualitats retòriques, tot i tenint en compte el mal ús que en podíen fer d'aquestes.
A causa de la seva amistat amb Pericles, fou acusat d'impietat pels enemics d'aquest. L'acusació es basava en una sentència de Protàgoes a la seva obra "Sobre els déus", en la que manifestava el seu agnosticisme en la fase següent: «dels déus res no en podem saber. Ni si són, ni si no són, ni quins són, perquè hi ha moltes coses que impedeixen saber-ho: no sols la foscor del problema, sinó també la brevetat de la vida». Això demostra que la posició de Protàgores està basada en un cert empirisme i sensualisme. Davant aquella acusació, va marxar cap a Sícilia , viatge en el qual va morir en naufragar la seva embarcació. Les seves obres van ser destruïdes en públic per part dels seus enemics i acusadors.
Font : http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Protagoras.htm
-Wikipedia
Sofista viene de la palabra “sabio” en griego.
ResponEliminaLos sofistas eran los que enseñaban la sabiduría (de la forma con la cual enseñaban recibe el nombre de Erística) y en parte fueron los grandes educadores de la democracia. Se podría decir que los sofistas eran especialistas en preocuparse por las definiciones del significado de las palabras (justicia, la belleza, leyes...) y también en el debatir ideas.
El sofista más destacado fue Protágoras (“El hombre como medidas de todas las cosas”)
Els sofistes eren metecs, estrangers, que, a meitats del segle V, van anar a viure a Atenes atrets per la seva riquesa cultural.
ResponEliminaD’ells era reconeguda la seva saviesa (sophos→savi), ja que eren persones que havien viatjat molt arreu del món, per aquest motiu ells es consideraven cosmopolites del món, és a dir, ciutadans del món, pel mateix motiu que viatjaven i coneixien sobre altres cultures, polítiques, costums...
Si tenim en conte tot això a que podem pensar que es van dedicar en arribar a Atenes?
(Els ciutadans d’Atenes tenien certes facilitats, com per exemple que els facilitaven la casa, etc., etc., mentre que els metecs s’havien de guanyar la vida).
Per tant van començar a donar classes, que en aquell temps eren totes privades, de política, el que avui dia diríem dret. Tot i que, per altra banda, també ensenyaren oratòria i retòrica
-La oratòria és l’art de fer-se entendre en públic.
-La retòrica és la capacitat de convèncer en paraules un punt de vista, tinguis raó o no.
Com ja em dit, les classes en aquell temps eren privades i costoses i no tothom podia permetre’s pagar una classe d’un sofista, per tant, els principals alumnes van ser els fills dels nobles que havien heretat la riquesa dels seus pares.
Per aquesta raó i d’altres podem dir que la democràcia establerta era inestable i corrupta, ja que els politics van tornar a tenir el càrrec d’encarregar-se de la política, tot i que tothom podés col•laborar qui sabia sobre política eren ells.
Així, els nobles, que fàcilment convencien al poble, aconseguien canviar lleis i posar-ne d’altres al seu gust que milloressin la seva situació com era abans quan no hi havia democràcia.
Sòcrates, ciutadà d’Atenes, vivia en democràcia però anava totalment en contra dels pensaments sofistes:
-Els sofistes eren relativistes, és a dir, que pensaven que no hi havia uns valors universals per a cada societat, cada una té els seus.
Ells tenien aquest punt de vista perquè havien tingut l’oportunitat de viatjar molt i conèixer lleis,costums diferents...
-També eren convencionalistes, estaven d’acord amb el que feia la democràcia de donar oportunitat a tots de fer les lleis entre tots, que hi hagués un acord entre els membres d’una societat.
-Finalment, eren escèptics, què vol dir això? Doncs que dubtaven sobre el coneixement humà, no es refiaven que fos sempre allò correcte.
Eren escèptics perquè creien que no hi havia uns valors universals possibles.
Principals sofistes:
-Protàgores: Fou un filòsof i sofista grec, nascut a Abdera (486-411 aC).
Ell pensava, basant-se en el punt de vista d’Heràclit, que el moviment no era possible si no era a partir d’harmonies de contraris (dia-nit, sec-humit...).
Per tant, diu que l’ésser real és aquell que es manifesta pels nostres sentis (punts de vista d’Heràclit i Demòcrit).
Protàgores diu que la virtut, coneixement, es pot aconseguir si s’adquireixen varis coneixements
(enciclopèdies, retòrics, filosòfics...).
“L’homes és la mesura de totes les coses”.
Gòrgies contrasta amb aquest punt de vista, i diu que la retòrica i la saviesa no estan per aconseguit la virtut, sinó metes en la vida.
Segons Protàgores la retòrica és el mitjà per expressar la virtut.
ResponEliminaAquest filòsof també es conegut per haver fet una critica a la religió grega d’Homer en el seu llibre “Sobre els déus”
“Quant als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, car hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana”
Aquest punt de vista el va condemnar a desterri, però en marxar va morí en un naufragi.
-Gòrgies: Fou un filòsof grec nascut a Leontins (Sicília) aproximadament a l’any 485 aC.
Va estudiar a l’escola de Parmènides (Elea).
Gòrgies va tenir certs enfrontaments amb Plató per temes personals.
Ell que també anà a Atenes per mostrar ajut amb la guerra de Leontins contra Siracusa i va agradar pels seus dots d’orador.
Ell es va influenciar d’Empèdocles i influencià a Sòcrates, tot i que només en quant a la forma de parlar i expressar-se.
Mostra un punt de vista més escèptic que el de Protàgores, nega tot tipus de veritat objectiva i defensa el relativisme, és a dir, que les normes morals canvien i que són diferents en cada poble.
La seva capacitat oratòria és característica perquè dóna importància a la paraula i a l’art de la retòrica, a més a més ens diu com utilitzar-la.
Segons ell:
“No existeix res”.
“Si existís alguna cosa, no es podria conèixer”.
“Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar”.
"la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula".
Gòrgies no s’interessà tant per la política com altres sofistes, però influencià en pensaments d’altres.
Un dels seus discursos oratoris van fer que el pobles es convencés de fer la guerra contra Siracusa.
Va escriure "Sobre la natura" obra també coneguda com "Sobre el que és i el que no és".
Informació treta de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%B2rgies_de_Leontins
http://ca.wikipedia.org/wiki/Prot%C3%A0gores
Els dos sofistes més coneguts i prestigiosos van ser Protàgores (aproximadament 481-411 a.C.) i Gòrgies (aproximadament 483-375 a.C.).
ResponEliminaProtàgores va viatjar sovint a Atenes, on va gaudir de la confiança de Pèricles. Va tenir una gran fama en aquesta ciutat, però va haver d'escapar a Sicília perquè el van acusar d'ateisme i vlasfèmia. En el seu llibre Sobre els déus afirmava que << no és possible saber si existeixen, ni quina forma tenen ni la seva naturalesa. Perquè hi ha nombrosos obstacles per a aquesta investigació: la foscor del problema i la brevetat de la vida>>. Per tant, demostra una posició agnòsrica, i no pas atea. Però Protàgores criticava, a més, els usos i els ritus religiosos que es practicaven, i això es devia considerar perillós.
Pel que fa a Gòrgies, sembla que havia estat deixeble d'Empèdocles, també sicilià, i potser, per defensar el seu mestre dels atacs de l'eleata Zenó, va escriure el tractat Sobre la naturalesa o el no-ens, en el qual afirma, en síntesi: primer, que res no existeix; segon, que si existís alguna cosa, no es podria conèixer;i tercer, que si es poqués conèixer, no es podria comunicar ni explicar als altres. Es possible que més aviat pretengués dur a l'absurd la filosofia dels eleates. En quansevol cas, sembla que Gòrgies va renunciar al coneixement objectiu i va dir adéu a la filosofia; es va consagrar a l'oratòria, en la qual va destacar extraordinàriament. Partint d'un relativisme ètic, Gòrgies considera que la seducció, la il•lusió provocada i l'engany estan justificats en l'oratòria i en el teatre: l'orador i l'actor han de ser mestres de la seducció.