dimecres, 29 de setembre del 2010
(1r Opinió, dv 08/10) CREDULITAT O ANÀLISI?
Penses que la gent es creu tot allò que sent als medis (Internet, televisió, diaris, etc) sense comprovar-ho o, pel contrari, penses que els humans sóm desconfiats i no acceptam com a certa una informació fins que la comprovam? (RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola!
ResponEliminaCrec que tots nosaltres vivim en una societat consumista. Ens agraden les noves tecnologies, les modes, etc, etc. Jo crec que molta gent creu del que ens diuen per Internet, com a la televisió. Els exemples més clars són els anuncis, ens fan creure, que els productes que proven són 100% reals,bons, sense cap tipus d’inconvenient, magnífics, etc. Però nosaltres, no sabem si es veritat o no, ho comprem? A lo millor si, a lo millor no. Però ens a de donar una certa certesa. A un que mols d’ells que viem ens mata la curiositat provar-ho. Llavors, en la televisió un altre exemple, les noticies? Tothom se mira les noticies, i ens informen, de fets reals de coses que passen a rel del món. En la televisió, també hi ha les series o pel•lícules, algunes són basades amb fets reals, però en hi ha d’altres que no, i potser que segons quins comentaris ens ho creguem.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo penso que la majoria de la societat és més crèdula que analítica perquè se’ns ha fet creure que les notícies que es publiquen ja estan contrastades i que per tant són fiables. Així suposo que en gran part, la gent es crèdula per comoditat. Però també hi ha persones, com jo mateix, interessades sobre algun tema en concret que contrasten les informacions en diferents medis, però no perquè siguem desconfiats, sinó perquè ens hem trobat amb diferències en una mateixa notícia, a vegades greus. Com per exemple, el cas d’un home detingut per haver abusat i maltractat a la filla de la seva núvia, doncs va resultar que no era veritat, la nena havia rebut un cop al caure d’un tobogan.
ResponEliminaA poc a poc, la televisió, internet... ha anat cobrant importància en les nostres vides. Ens aporten molta informació, alguna més certa que altra.
ResponEliminaCom en molts altres aspectes, cada persona és diferent i fa les coses d'una manera o d'unaltre segons els seus principis.
Per una banda, en la més abundant, trobem les persones que són incrédules i s'ho creuen tot a la primera, sense sentir necessitat de comprobar si les coses que els diuen aquests mitjans, tan poc fiables, són verdaderes.
Hi ha gent, que escolta el que es diu, però no en fa gaire cas ja que és concient de que molts cops no és cert el que es conta, però tampoc no busca si hi ha unaltre visió sobre la noticia.
Finalment hi ha les persones que molt concients de que no tot el que es conta es 100% creible, són curioses i buscquen altres fonts d'informació més segures.
Crec que la majoria dels humans som confiats i no necessitem una comprovació del que se'ns diu. Aixó té inconvenients ja que pot provocar molts mal entesos o prejudicis. Un exemple actual és la idea que ens han posat al cap sobre els inmigrants àrabs. La major part de la població Espanyola, els refusa, senten por o simplement es creuen superiors a ells, en canvi dels inmigrants provinents d'altres llocs, com ara america o de països pròxims, no ens hem fet cap "mala" idea. Això és provocat de la prensa, principalment. Aquesta és una bona mostra de lo innocents que arribem a ser.
Crec que hauríem de ser més curiosos i buscar altres fonts més segures o fiables per informar-nos, i si som vessuts i no ho volem fer, tenir en compte que moltes coses qeu ens diuen no són veritat i per tant, no en podem fer cas del tot. Si la premsa, internet, la televisió... emiteix aquestes "mentides" és peque la gent hi fa cas i s'ho creu, sino, no tindrien seguidors i hauríen de canviar de tàctica.
Desgraciadament, els humans són una forma de vida, amb intel•ligència desaprofitada, els medis de comunicació (com la televisió, la radio, la premsa), els politics, els pares… Ningú en aquests dies pot pensar per a ell mateix, tot el que ens envolta ens menja el cap a poc a poc per així fer-nos cada cop mes i mes submisos, per tenir-nos cada cop mes enganyats, perquè realment, ningú necessita ni una quarta part del que posseeix.
ResponEliminaComprem coses inútils que ens ofereix la televisió, comprem el que la televisió ens diu que es el millor.
Si els humans no fóssim crèduls, no haurien existit ni el nazisme, ni el consumisme, i probablement s’haurien evitat molts conflictes, molta gent és intolerant, per culpa de la credulitat i la ignorància, molta gent voldria desterrar del “seu” país a àrabs, colombians, africans, etc.. però com abans deia l’Anna, que passa amb els francesos? Que passa amb els britànics? Que passa amb els alemanys? Que passa amb tota aquella gent emigrant “blanca” de la qual mai s’ha parlat malament?
Ens han fet creure que el emigrants que no ens aporten res, són vulgars rates que roben i maten (culpa de la televisió), ens han fet creure que venen al “nostre” país a robar-nos els llocs de treball(culpa de la ignorància de la societat). Però, i si per un moment deixem la cara egoista? Aquelles persones serien ben felices al “seu” país, amb els seus amics i familiars, però la desesperació i la fam els han portat a buscar noves formes d’aconseguir diners per alimentar-se, i a la seva televisió, els espanyols per exemple, som feliços i tot aquí es perfecte, ells, crèduls també, emigren en un intent de sobreviure, i quan son aquí que es troben? Atur i despesi. Si no fóssim crèduls aquests problemes no existirien.
Igualment, la credulitat ( aquí està la raó per el qual he escrit “nostre” país) ens ha portat a creure que el que ens envolta ens pertany, els arbres, els animals, la terra, els països, creiem que tot això es nostre, per a nosaltres, i el que es de la terra, es de la terra, i no del humans, estem destruint el més meravellós paisatge que mai vorem, estem matant animals, plantes i humans, l’esser humà es ignorant, crèdul, i cruel, si l’esser humà tingues un poc, tan sols UN POC de sentit comú no ens estaria portant a un suïcidi col•lectiu de essers vius, no ens pertany res, i encara que no ens pertany ho fem per a nosaltres i ho destruïm, llavors...Realment som uns esser superiors? Realment no ens adonem de que tot el que ens envolta no es el que pareix? Realment, no som tots com un ramat de ovelles que es segueixen unes a altres capa el precipici?
Jo diria que estem molt avançats en tecnologia i tot això, però estem podrits per dins, no sabem tenir un poc d’empatia cap a els demes, som essers crèduls i egoistes, som essers de rostres i ments felices, mentres la nostra dignitat , lògica, i vida estan morint en una rutina d’enganys i ignorància. La intel•ligència de l’esser humà es molt reduïda, fins al punt, que ens creiem intel•ligents. Almenys els animals no-racionals, no s’estan autodestruint..
Perdo si la meva opinió esta feta amb un poc de misantropia, jo també soc humana i no n’estic orgullosa.
quins comentaris tan interessants què estic llegint....
ResponEliminaEn la meva opinió, he de dir que penso que la majoria de la població es creu massa el que conten els mitjans més freqüents, com la televisió, la ràdio, premsa... Inclús es deixa influïr per algunes annèctotes o teories, sense haver verificat cap tipus de certesa per la seva pròpia investigació.
ResponEliminaA les ciutats més desenvolupades, la gent es guia per els mitjans més famosos, internet o televisió, que són els que estàn actualment a la mà de tots, són, còmodes i pràctics… Però, tanta facilitat ens ha anat fent més i més ‘conformistes’ en l’aspecte de curiositat, i això és un pas enrrere per l’ésser humà. Aquest, desde el seu inici, havia despertat la seva curiositat per el saber, perquè era òptim per la supervivència.
Ara bé, si estem en plena Revolució Tecnològica, fins i tot hem creat… De que ens serveix? Si l’informació que obtenim no sabem si es certa i no tenim interés en voler descubrir-ho. Podria relacionar aquest fet amb la mecanització de les rutines, horaris, pautes, ect. Perquè hem reduït el temps per al nostre interés personal o simplement l’hem ordenat? En tot cas, desde que l’esser humà resideix a la ciutat desenvolupada, s’ha associat amb unes certes responsabilitats, drets , deures i desde llavors s’ha deixat de preocupar per certes coses, entre elles destaca aquest tema del que esteim parlant, la fiabilitat de el que ens diuen. Per què prefereix passar part del temps lliure amb interessos personals.
Opino que lèsser humà sempre s'ha considerat com el més intel.ligent, el més lliure,etc però jo trob que és un èsser que pot arribar a tenir molt de poder i domini sobre els altres, però que a la vegada és molt influenciable e incrèdul. Trob que les persones cerquem sobre tot, la comoditat i els interessos propis, per tant, perquè no ens hauriem de creure una notícia de l'Àfrica, si els seus problemes no ens afecten a la nostra complicada i díficil vida de país desenvolupat? L'únic que potser farem després de llegir el diari o veure la televició serà comentar amb els nostres coneguts lo malament que està la gent als altres païssos i lo dolents que són els emigrants, o simplement comentarem la vida de la Belén Esteban, que potser és més entretinguda que les interminables morts i assassinats que surten per televició.
ResponEliminaPenso que hi ha varies respostes a aquesta pregunta degut a les diverses maneres de ser de les persones.
ResponEliminaN’hi ha de intel•ligents, profundes, que tenen uns principis i uns pensaments. Les que s’interessen pel saber i tenen una certa curiositat i necessitat de comprovar les coses per elles mateixes.
Llàstima que aquestes siguin poques dins la societat ja que són una espècie amb un gran talent.
D’altre banda, hi ha un tipus de persones (per desgràcia les mes comunes), que es creuen tot el que els arriba a les orelles o/i als ulls. Aquestes són frívoles, són persones que formen part d’una societat amb pensament vulgar, una societat que manca de coneixements i de cultura general.
Molt al meu pesar, aquesta és una situació real i molt comuna a la vida d’avui en dia.
Com a conclusió, diré que si hi hagués un poc menys d’hipocresia i d’ignorància, les persones no es deixarien influir tant pels medis de comunicació (televisió, premsa, radio, etc.) com pel seu entorn.
Salut!
Sota el meu punt de vista crec que cada persona és un món i que, tant hi pot haver persones crèdules com analítiques, també goso a dir que en la nostra societat actual predomina la credulitat.
ResponEliminaEl principal factor i el que sovint dona peu a aquestes distintes formes d’actuar és la cultura. Sí, la cultura pot arribar a ser la clau en molts aspectes. Remuntem-nos, sinó, al voltant del segle V d.C., l’anomenada Edat Mitjana. En aquells temps, llevat dels reis, l’alta noblesa i els alts clergues, ningú optava a una educació o ensenyança adient, per tant eren analfabets i amb escassa cultura. El que es proposaven aquestes societats era fer saber d’alguna manera, a la gent menys sabuda, els fets quotidians que ocorrien al seu voltant inculcant sobre ells la fe i les creences del moment. El gran error era, està clar, que les persones cultes tampoc sabien suficient i, per això, donaven explicacions divines i irreals, quasi sempre errònies, a tot el succeït, fent, d’algun mode, que les persones fossin crèdules. En l’actualitat podem observar casos similars, no pel fet de no saber, sinó pel fet de convenir; la causa? ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ i L’ESPERIT CONSUMISTA. Molt sovint, per no dir mai, no ens n’adonem, però el més mínim comentari o una imatge; per insignificant que sembli, pot arribar a trastocar les nostres idees i pensaments. Òbviament, el perill de trastocament és més elevat quan els subjecte en sap menys; amb això vull dir que, al igual que en l’Edat Medieval, quan un humà no sap per on li ve una cosa s’agafa, de forma impulsiva, al primer que pot, sense analitzar si allò que li recomanen, diuen o aconsellen és l’opció correcta. La televisió és gran especialista en aquests enganys. A causa dels anuncis, els programes “telebasura” i inclús els telediaris es fomenten el que en diem “fenòmens de masses”. Aquests fenòmens no són més que coses en que la major part de la societat creu i hi està d’acord, molts cops sense una base ni un coneixement sobre això o allò.
D’altre banda, mirant cap a l’anàlisi, a mida que una persona va adquirint coneixement, cultura, opinions... tendeix a prendre’s més temps en pensar, analitzar i fins i tot desconfiar sobre el que li diuen, el que sent, el que veu o el que fa. Per exemple, si a una persona que mai ha tingut ocasió de veure un animal li ensenyes un gos i li dius que s’anomena gat s’ho creurà, en canvi si a tu, que distingeixes un gos d’un gat, et diuen l’anterior, seràs capaç de dir: No, no és un gat, és un gos; doncs ho has pogut comprovar d’alguna forma. D’aquest mode, ja no ets una persona crèdula, mínimament.
Així doncs, la impotència d’alguna gent davant la societat actual, dominada pel consumisme i la superficialitat, ens ha fet respirar un aire d’inestabilitat, de desconfiança i d’incomoditat, generador de conflictes sense sentit. Si més no, tots els humans creiem en alguna cosa, tenim fe en ves a saber que i ens arrelam a costums sense cap ni peus. En la meva opinió crec que és important tenir creences, però no creences com els “fenòmens de masses”, sinó com les teves PROPIES CREENCES; unes creences que tu coneguis perfectament i de les quals en puguis estar segur, creences estables que siguin base del teu comportament i dels teus actes.
Òbviament no tota la gent es creu el que diuen els medis. Sempre n’hi ha que ho posen en dubte, reflexionen i investiguen més a fons la informació per estar totalment segurs de la seva veracitat, però també es veritat que avui en dia els medis de comunicació tenen molt poder i tenen una gran influencia en la vida de les persones. El seu deure es transmetre la veritat però no sempre és així per que hi ha interessos, subjectivitat etc. Però tampoc hi ha res que impedeixi a la gent tenir la llibertat de creure’s el que diuen o no. A més, la gent ha d’aprendre a ser més crítica, exigent i pensar per ella mateixa per jutjar el contingut i no ser tan innocent.
ResponEliminaCrec que la majoria de les persones si s’ho creu, ja que donen per suposat que els medis sempre transmeten la veritat i em sembla que hauríem de ser un poc més desconfiats i aprendre a opinar ja que si no és molt fàcil que ens controlin. Un exemple d’això seria la política: Hi ha canals de televisió que estan més decantats per un partit i sempre s’hi posen més a favor a l’hora de donar certes noticies. Si som desconfiats això no ens afectarà a la nostra manera de pensar perquè tenim una opinió pròpia però, en canvi, si ens creiem tot el que ens diuen i no tenim cap curiositat per saber més sobre el tema i cercar-ho en altres fonts ens convertirem en persones manipulables i, fins i tot, ignorants.
I el que passa es que aquest problema de credulitat no només és d’Espanya, si no de tot el món. Els medis de comunicació es troben en tots llocs. Formen part de nosaltres i hem d’aprendre a estriar entre la informació que ens donen.
Trobo que s’hauria d’ensenyar a les persones a pensar per elles mateixes, a posar en dubte el que es diu i a tenir una ment més oberta i curiosa.
Jo trop que els éssers humans no tenen un nivell de intel·ligència donada ja,es a dir no saben les coses des de que neixen,tenen que desenvolupa la seva ment,de manera que lo fàcil que sigui enganar a colque persona o creure's qualsevol tipus de cosa depèn de els seus coneixements en aquell tema,per exemple: una persona que mai a estudiat matemàtiques li dius que 50x50=100 s'oh creurà,ja que ell mai oh ah estudiat,encambi una persona amb un nivell mínim de estudis matemàtiques sabrà que el estas enganant.
ResponEliminaDe aquesta manera quan les persones senten,veuen o llegeixen cosa per qualsevol medi de comunicació, sabran si es verdader o fals dependent dels seus coneixements en aquell àmbit.Per açò les persones sense estudis son molt mes crèdules que les persones amb estudis.
La meva opinió és que, al llarg dels segles l'ésser humà ha anat evolucionant, i amb ell, els mitjans de comunicació.
ResponEliminaFa segles les notícies es passaven de boca en boca, o a través d'impremta o de cartells als carrers. Avui, el nostre mitjà de comunicació a banda de la televisió és l'Internet, un més perillós que l'anterior en l'àmbit de la informació. A través d'ells, es pot arribar a dir qualsevol barbaritat, calúmnies per dir-ho aixines, perilloses per a gent, que es podria considerar manipulable i innocent.
L'ésser humà en si és consumista, i el que es pretén a través dels mitjans de comunicació, ja no és només informar de les notícies mundials o nacionals, sinó també vendre'ns mentides, pures i dures mentides, i nosaltres piquem com mosques en un pot de mel.
S'han fet enquestes relacionades amb aquest tema. Una persona normal, es passa entre 2 i 6 hores davant de la televisió, i de l'Internet no parlem, ja que enganxa com una droga normal. El que va començar com una forma de comunicació ha anat desenvolupant un món completament perillós per a tots aquells que no se sàpiguen manejar en aquest àmbit.
Adquiriment de personalitat, invenció de persones inexistents, rumors falsos que poden convertir la nostra realitat és un malson ... això és l'efecte d'un mitjà de comunicació, el qual és el més factible i viable de tots, però el més perillós.
La meva opinió sobre aquest tema, és que els éssers humans, avui en dia el nostre nivell d’intel•ligència ens diu quines coses hem de creure i de qui ens les hem de creure.
ResponEliminaLa població sap segur que els mitjans més comuns , com la televisió, la premsa, la radio..., abans de publicar una notícia, hi ha hagut un reconeixement per verificar si són certes o no.
En canvi, hauríem de ser un poc més desconfiats amb Internet, però la majoria no ho som, ja que en Internet, tothom pot fer webs i escriure qualsevol cosa, sigui mentida o veritat, si tu no coneixes la noticia no saps que pensar-hi.
En conclusió, hauríem de ser més desconfiats amb alguns mitjans de comunicació.
Hoy en día gracias a la televisión, la radio y todos los medios de comunicación que conocemos, podemos recoger y conocer mucha información de todo el mundo.
ResponEliminaPersonalmente opino que no todos los medios de los que disfrutamos son creíbles.
Auque eso como idea general.
Considero que las personas somos demasiado extremistas para ciertas cosas, o pedimos demasiadas pruebas y explicaciones para cosas que resultan evidentes y luego nos dejamos influenciar por un simple anuncio de televisión “y vamos todos como un rebaño de ovejas al mismo sitio” porque creemos que así encajamos todos correctamente en un lugar que creemos correcto.
Creo que las personas en cuanto a lo de creernos las cosas, si no nos las prueban somos muy exigentes y que es mas mayoritario el bando de los que necesitan argumentos para aquello que quieren saber con certeza, que nos de los que se lo creen sin mas. No es como antiguamente que simplemente las historias y/o cosas que sucedían y sus propias razones pasaban de unas personas a otras y ellas mismas se las creían porque si.
Aunque por otro lado tenemos un alto grado de credulidad ya que sino no seriamos tal y como somos, pero con las cosas menos importantes. En muchas ocasiones nos dejamos llevar tanto por la publicidad, como por otras personas y eso resalta uno de nuestros mayores defectos la DEBILIDAD.
Simplemente creo que las personas NO conocemos términos medios para NADA.
La major part de la gent solem ser crèduls pero hi ha una petita part que si te tendencia a raonar. El motiu d’aquesta credulitat generalitzada es perquè som molt confiats, es a dir, que ens creiem tot el que ens diuen a traves dels mitjans de comunicació.
ResponEliminaUnes de les raons perquè la gent som tant confiats es per la facilitat de creure en comptes de fer l’esforç de cercar, ja sigui per falta de temps o per vessa.
Una segona raó es que sempre solem fer cas a quella persona que admirem, es a dir, perquè concedim mes importància la seva opinió. Igualment donem massa importància el que diuen la gent experta en segons quins temas fins i tot quan rallen de temas que ells no son experts.
Tambe existeix un altre grup de gent que tot i que sí raona no s’atreveix expresar-ho, perquè solen tenir por del que pensin els altres.
I per últim hi ha un petit grupet que raona, pero nomes en temes que ells entenen o els interesa.
Segons el meu punt de vista, actualment la majoria de medis diuen coses que son reals i creïbles.
ResponEliminaEls éssers humans hem esdevingut prou intel•ligents com per saber quines coses ens podem creure i quines no. La gran part del que llegim, escoltem o veiem, ens ho creiem ja que les fonts on ho trobem solen dir sempre el que és, sense enganys; com per exemple els diaris, les notícies o les revistes. En canvi, Internet, les pel•lícules, els llibres, etc. no sempre conten fets creïbles però no sempre els comprovem. Gairebé mai mirem si el que diuen es cert o no i alguns cops ens enganem a nosaltres mateixos.
Segons la meva opinió, cada ésser humà és diferent i no actúa de la mateixa forma que un altre, per tant no crec que sigui fàcil generalitzar el comportament de tota la gent davant els medis de comunicació. Crec que com a molt es poden fer dos grups segons la forma de pensar, encara que dins aquests hi puguin sortir subgrups ja especificant el pensament de cada un.
ResponEliminaHi ha persones més innocents que altres i que es creuen tot el que veuen, senten o els hi diuen. Les persones d'aquest grup, són les que s'han deixat emportar per la societat consumista en la que vivim ara. Per què és al que estem acostumats, que els mitjans de comunicació controlin el món, ja és una cosa ben normal per a la majoria de nosaltres.
Per altre banda, hi ha els desconfiats, la resta d'habitants que encara no ha caigut en el joc de la veritat i la mentida. Aquestes persones són les que estan interessades en el saber. Antigament la gent buscava les raons de les coses, ara molts ja no ho fem, ja sigui per els avanços que ha fet la ciència (gràcies a la recerca del saber) o per estar interessats en altres coses que considerem més importants, i si en el diari posa que això és així, doncs no anirem a buscar si es veritat o no, ni tan sols ens ho preguntarem. Les persones que s'hi intentaran esbrinar si es mentida són la petita part racional que queda al món.
Yo creo que como en todo hay diversas clases de personas, las que les interesa mucho un tema y buscan información en todos los medios de comunicación, y las que se quedan con el mínimo porcentaje de datos; esperan que los medios se lo den todo en bandeja.
ResponEliminaLos crédulos viven en un mundo “Perfecto” dentro de lo que cave, lo que quiero decir es que no se paran a pensar si la información que han oído o leído es fiable por lo menos un 50%, se lo creen y punto, en cambio las otras personas que no siguen este “método” por llamarlo de alguna forma, buscan y se empapan de información para sentirse más “seguros” y no engañados.
Internet se ha vuelto muy "Inestable" porque cualquier clase de persona puede aportar su información y modificar el contenido, por muy leve que sea ese cambio.
Para finalizar y como una conclusión, desde mi punto de vista, es que si dejamos de ser incredulos e informarnos, nos irá mejor.
Des de el meu punt de vista crec que hi ha diversos casos en els quals algunes vegades som més crèduls i en altres més desconfiats.
ResponElimina•Normalment la informació que prové dels medis de comunicació (telenotícies, periòdic, radio) es més creïble perquè la seva funció es transmetre informació contrastada. Encara que, a vegades la mateixa notícia contada des de un medi a un altre varia considerablement perquè no n’hi ha cap que sigui imparcial al cent per cent.
•Amb el tema de la publicitat crec que és molt diferent. Perquè tots sabem que l’anunciant del producte el que li interessa és vendre’l per treure els màxims beneficis; per la qual cosa, sempre ens pinten aquell producte com el millor. Per això en aquest cas crec que l’ésser humà és més desconfiat.
•Un altre factor a tenir en compte és que a mesura que l’ésser humà va creixent i madurant va adquirint més coneixements i en conseqüència té més criteris per discernir el que és verdader i el que no ho és.
La societat de avui en dia pot ser, en aquet aspecte, conformistes o inconformistes de manera que els conformistes, tenen mes possibilitat de creure’s tot el que surt per Internet, radio, televisió... sense voler descobrir si és veritat ho és mentirà, simplement o escolten i ho fan real ho sigui ho no ho sigui, no es preocupen per saber la vertadera situació, senzillament es conformen amb el que hi ha, cosa lamentablement trista, amb altres paraules i en resum, persones crèdules en general .
ResponEliminaEn canvi, els que jo els dic inconformistes, són totalment el contrari, si escolten alguna cosa als medis de comunicació que els pot interessar, pues es dediquen a interessar-se per allò que han observat i en principi els hi ha agradat, cerquen la realitat del que busquen i la confirmen, usant fonts fiables de informació. Existeixen moltes diferencies entre aquestes dues persones, almenys, des de el meu punt de vista.
Crec que no hi ha una resposta concreta a la pregunta. Al món hi ha moltes persones, i cadascuna d'aquestes te la seva forma de ser, pensar...
ResponEliminaEncara que, diria que hi predomina la gent que es creu tot el que surt per la televisió (o quasi tot, per posar un exemple) pel fet de que "surt per sa tele", sense pensar en que les persones que han fet els programes, anuncis, etc, han estudiat per aconseguir que els que ens ho mira pensem el que volen. És com si ens hipnotitzin.
I sí, la televisió ens informa, igual que Internet o el diari, però ens informen des del seu punt de vista, i ho fan amb missatges subliminars (entre altres coses), perquè així no ens qüestionem res.
Moltes vegades tampoc ens ho preguntem per vessa, perquè açò seria "perdre" temps i com que esteim bé i no ens afecta no movem un dit.
Però, també, al món, hi ha gent que no és tant "confiada", que ha de comprovar les coses per si mateix, ha d'estar-ne segur. Curiosos, sense vessa, amb ganes de tot i treure a la llum la veritat (que és el que hauria de fer tothom...)
La gent s'ha tornat molt còmode: -Si ho fan els altres per jo, millor!
Jo opino que avui en dia les noves tecnologies tenen massa protagonisme i és per això que la gent es deixa influenciar, sense saber si realment és verídic el que diuen.
ResponEliminaD'altra banda penso que som una mica esepticos però, és per la nostra seguretat.
Moltes vegades jutgem a les persones pel que veiem o, pel que ens han dit d'ella o, fins i tot pel seu país d'origen (les notícies menyspreen i treuen simplement el dolent) i no ens interessem per conèixer-la de veritat.
El sensasionalismo té a veure molt en això, ja que volen vendre productes o notícies sense emfatitzar en les coses bones,
''Nada es verdad ni nada es mentira todo depende del color del cristal con que se miren las cosas''
Los medios son informativos, aparte de ser un entretenimiento o medio de comunicacion.
ResponEliminaPara gustos colores, igual que opiniones o la variabilidad que hay en la gente, en su personalidad y modo de pensar, al ser mar confiados con lo que escuchan o por lo contrario mas desconfiados.
Por lo tanto depende de como sea cada persona ademas de lo que escuche y dónde, por ejemplo si una persona mira o escucha los informativos segun sea esta prefiere un canal u otro por su manera de expresar las noticias o su crediblidad, aunque los informativos (sean televisívos, mediante periodicos, radio o internet)no varían mucho su contenido principal porque el final de lasnoticias es informar a la gente sobre lo que ocurre en el mundo, por ello, no deberían mentir y es un tipo de programacion mas creíble que otra.
Cuando navegas por internet puedes encontrar de todo, cosas buenas, malas, ciertas y falsas por lo tanto según donde lo lea es mas creíble o no;
Aunque en los medios no solo se informa, hay muchas peliculas de terror, ficción, fantasia... que muchos niñs o personas pueden llegar a creer.
Hay programas de cotilleo que no suelen ser nada creíbles aunque eso es tema aparte ya que hay muchas opiniones y no a todo el mundo le importa lo que hagan los famosos.
Otro aspecto que tambien hay que tener en cuenta es el interes de cada persona porque si a esta no le interesa lo que suceda en el mundo o le da igual lo que escuche no tendrá mucho interes en saber si es cierto o falso, o probablemente se lo creera rapido. Si la persona esta interesada en lo que escucha suele buscar informacion para comprobarlo.
Fialmente mi conclusión es que la credibilidad depende de la persona y el medio en que lo escuche es mas creíble o no,aunque en mi opinion la mayoria de las personas se creen lo que escuchan pero siempre hay gent que lo comprueba porque tambien es importante nuestro interés accia lo que hayamos escuchado y si nos importa lo que dicen solemos comprobarlo.
(Susana)
Al nostre planeta, la Terra, hi viuen unes 6.000.000.000 de persones. Clarament podem saber que tota aquesta gent no pensa de la mateixa manera així com tampoc té les mateixes costums ni les mateixes creences religioses.
ResponEliminaHi ha moltes persones en aquest Món on vivim, i cada una d’elles pensa d’una manera diferent. Parlant sobre el tema de la publicitat o informació que la gent sent als medis (internet, televisió, diaris, radio, revistes, etc.), crec que puc dir que en el nostre planeta hi habita tanta gent que creu tot allò que sent sense necessitat de comprovar-ho com gent que necessita comprovar allò que li diuen per creure-ho.
L’ internet és una via ràpida on es poden descobrir moltes coses. És una via poc fiable, des del meu punt de vista, ja que ho crea qualsevol de nosaltres i podem posar-hi qualsevol tipus d’informació que vulguem. Per exemple, si jo ara creo una pàgina web i hi poso informació sobre algun animal, inventada, segur que hi hauria algú que arribaria a la meva pàgina (ja que és una manera fàcil de trobar informació sobre allò que ens interessa), ho llegiria i s’ho creuria. L’ internet és una manera fàcil de mentir a la gent. Tot i açò, no dic que tota la informació d’ internet sigui falsa. També hi ha una sèrie de pàgines que informen sobre fets certs i que ens poden mostrar la informació d’una manera diferent, com per exemple; mitjançant vídeos, al contrari dels llibres o enciclopèdies. Per tant, l’ internet, és una via que la gent no crec que deixi de fer servir ja que pot arribar a ser molt útil. Deixant de banda les mentides o veritats de l’ internet, tornem a parlar del què creurà la gent. Molta gent sí creurà tot allò que veu, sent o llegeix a l’ internet ja que gran part de la població mundial només sentint una informació ja la fa certa, no tenen necessitat de comprovar-ho perquè per aquesta gent ja està comprovat només sentint-ho d’ algú qualsevol. Suposo que aquesta gent, la gent crèdula, és la que no s’interessa realment per saber la veritat, per conèixer exactament el seu entorn, la societat on viu, el que passa a la resta del Món, etc.
Al igual que amb l’ internet, també passa amb la televisió, diaris, revistes, radio i qualsevol mitjà d’informació. Depèn de cada un, tot i que molta gent creurà el que li diguin, ja sigui per vessa a cercar més informació sobre el tema o simplement per no interessar-se perquè no li importa, també hi haurà aquella gent que, no té perquè ser desconfiada, però voldrà comprovar si aquella informació és certa per no voler ser incultes.
Jo crec que la majoria de la gent es creu tot allò que veu als medis mes propers i que es mira quasi tothom ja sigui la televisió, els diaris o Internet, ja que si no fos creïble el gran nombre de gent que s’ho mira algú cridaria l’atenció en discutir aquesta informació, es una manera d’acomodar-se, perquè si tinguéssim que discutir o comprovar tot allò del que ens informen no tindríem una vida quotidiana al estar constantment comprovant, així que el més fàcil i per el que opta quasi tothom es donar-li credibilitat als medis més comuns, ara en el cas de que la notícia o l’informació no ens sembles tant correcte per instint ens intentaríem informar, ja que som curiosos pero no desconfiats i si ens ho proposem podem compartir diferents fonts d’informació i comprovar-ho. També opino que es pràcticament impossible que tota l’informació sigui objectiva com a éssers humans que som, però trop que en aquest tipus de medis s’intenta disminuir el subjectivisme i fer-ho el mes objectiu possible. Com tot, pens que també hi ha un grup de gent que no es creu tot allò que veu i sent, però seria molt més petit i no estic segura de que ho comprovin tot, sinó que es limitarien a no creure-s’ho.
ResponEliminaEs veritat que al poder manejar l’informació tan fàcilment com seria a Internet, alguna persona innocent o no tan culta podria caure i creure-s’ho, però com a humans que som si ens caiem ens tornarem a aixecar, i així la pròxima vegada anirem amb mes compte però no arribaríem al punt de desconfiar.
Hi ha molts tipus de gent que creu i que no creu en la informació massiva.
ResponEliminaPer exemple:
1. Els petits se concentren en els dibuixos que els hi agraden , però els encara no distingeixen la realitat del que veuen a la televisió.
2. Els adolescents mirant (les pel·lícules, noticies...)influeixen inconscientment,
a vegades fins i tot repeteixen el que fan els actors a la televisió ( la forma de vestir, els pentinats...).
3. Els adults també influeixen molt, perquè no fan res més que mirar la televisió, per això a vegades s’ho creuen tot el que veuen.
4. Els que tenen un nivell alt d’estudis no s’ho creuen tan fàcilment, perquè saben la veritat .I que sense comprovar-ho poden dir si es certa la informació.
5. Depèn també de les prendes de la televisió, les pel·lícules, els dibuixos, la publicitat , etc.
6. Molta gent viu del k veu a la televisió.
7. També depèn del tema de la televisió i de la mateixa persona.
8. Cada persona influeix diferentment
Jo crec que el món està bastant dividit, n'hi ha que es creuen lo primer que senten, i d'altres que són incrèduls per naturalesa.
ResponEliminaN'hi ha que no sols s'ho creueu tot, si no que a demés es deixen influenciar tant pels mitjans de comunicació, que parlen dels actors que surten a les pel•lícules, programes, series, etc. com si fossin la seva pròpia família o coneguts seus.
Per altre banda, hi ha gent que té molt clar que tot el que surt per la televisió són muntatges, i que poca cosa és veritat.
Jo crec que els dos extrems són negatius i que hi ha que saber trobar un equilibri, algun punt entremig.
Sota el meu punt de vista, en decantar-me a una societat crèdula o analítica, clarament, em decanto per una societat CRÈDULA, tot i que sempre hi ha gent que analitza el fet, ja que està en tot el seu dret. Però, insisteixo, que la major part del nostre planeta Terra és crèdula davant tots els mitjans de comunicació.
ResponEliminaPer exemple, la televisió és uns d'aquests mitjans de comunicació, i és present en tots nosaltres, i es considerada un d'aquests mitjans importants, ja que integra imàtges i veu. La televisió s'ha convertit al llarg del temps, per a nosaltres, en un passatemps, i amb el començament de la publicitat, portaren uns grans canvis importants per a la societat. Aquets anomenats mitjans de comunicació, són com una espècie de mecanismes per la població, ja que, a més, fan creure coses que no són reals, per exemple un anunci típic d'un detergent, i no es questiona el caràcter del mateix.
Com a conclusió d'aquesta opinió, puc extreure que hi ha diferent tipus de gent, i també diferents maneres de pensar, tot i que tot això influeix en moltes altres coses. La majoria de la gent presenta una CREDULITAT davant tots aquests mitjans de comunicació esmentats.
Aquest és un tema molt debatut darrerament, la majoria dels meus companys coincideixen en què la gent és excessivament manipulable perquè es deixa influir molt pels medis comunicatius. Aquests medis ens informen diàriament sobre el que passa al món o simplement sobre quin temps farà demà, certament hi ha part d’aquestes informacions que són verificables pels avanços científics i tecnològics, però no sempre el que ens mostrin serà cert.
ResponEliminaLa veritat és que tant la televisió com la premsa ens informen de les notícies que passen arreu del món, però s’hi pot notar la diferència depenent de quin partit polític sigui el canal o el diari, ja que sigui d’un o d’un altre ens mostren la informació que els interessa. Jo certament prefereixo Internet, ja que hi pots trobar tots els diferents punts de vista i pots comparar la informació.
De tot això podríem treure la conclusió de que la majoria de la població és crèdula i influenciable, ja que tota la informació que li és donada l’accepta sense cap necessitat de verificar-la, però, en realitat, tot això no és una veritat absoluta, sinó que és relativa, ja que quan comentem que la societat és crèdula, estem fent un tipus de crítica més pròpia del pensament analític.
Coincideixo amb que els humans estem molt condicionats per els medis, que ens guien, ens porten on ells els interessa perquè comprem, no ens assabentem de alguna cosa, no discutim sobre algun tema, entre altres. Els mitjans de comunicació tenen el poder de crear una cortines de fum sobre temes politics, econòmics, etc, però també s’ha de dir que hi ha diferents canals de televisió, diaris, pagines informatives d’Internet on podem anar a cercar informació. L’opinió (en teoria subjectiva) de els mitjans sempre té diferents punts de vista i també nosaltres mateixos etiquetem aquestes vessants amb diferents “grups” (per exemple diaris a favor de dretes i de esquerres). L’opinió personal de cada individu esta condicionada per la manera en que li han explicat el tema que raona. Gracies, a aquesta manera de entendre la premsa algunes persones hi desconfien, però, crec que no podem generalitzar perquè hi ha molta gent que si que es basa amb l’informació que rep d’aquests mitjans mitjanament subjectius.
ResponEliminaSegons la meva opinió, creiem massa sovint el que ens diuen.
ResponEliminaEn un principi, la televisió va ser dissenyada tan sols per informar a la població dels fets importants que passaven arreu del món. En veure l’èxit d’audiència, es van augmentar els canals i els horaris d’emissió, incloent altres tipus de programes enfocats cap a l’entreteniment, bàsicament. A partir d’aquest moment, l’ésser humà va substituir el gos per la televisió fins arribar a la situació d’ara, on cada dia és més difícil trobar una casa sense televisor.
Això ha demostrat l’efecte d’hipnotisme que té la televisió sobre la gent i va donar una idea als polítics: usar-la a favor seu. La informació sempre ha estat manipulada pels “manda-más”, però amb la televisió l’efecte va ser massiu. El fet de que una notícia surti per la televisió dóna a entendre, per alguna raó, que la notícia és verídica. Per tant, si jo sóc el Sr. Polític i necessit una bona imatge de cara a les vinents votacions electorals (ja sigui explotant la meva bondat o comprensió amb la població com exagerant els problemes del país, el qual ha d’exigir un canvi polític radical), què he de fer? Molt fàcil: convertir-me en el cap de producció d’una cadena televisiva o, per què no, d’un diari. El resultat? La fidelitat de tota una nació.
Amb aquest exemple, el que vull dir és que la meva resposta a la pregunta és que sí. Si la gent sent el que vol sentir, no els importa si és veritat o no. Si no fos així, com s’hagués aconseguit que quasi tot Estats Units mostrés fidelitat absoluta a George Bush durant VUIT ANYS? O que Adolf Hitler tingués seguidors fidels (o més ben dit, fans) durant uns quinze anys, fins la seva mort? O que Mc Donald’s tingui uns 47 milions de clients diaris? O que quasi totes les escoles hagin subministrat vacunes pel grip A sense estar segurs ni de la seva eficàcia?
El més trist de tot és que si ens fem la pregunta de “Per què tanta manipulació?” gairebé sempre podrem contestar “Per diners.” I la següent pregunta hauria de ser “I tants anys d’evolució per arribar aquí?”.
Crec que la gran majoria de gent és conscient de que les notícies, molts cops acostumen a ser bastant subjectives depenen de la font d’informació, ja que cada diari, cada canal, etc., segueix una moral o una altre depenen dels seus criteris. Però per altre banda baix el meu punt de vista la gent molts cops és ignorant i incrèdula per comoditat.
ResponEliminaEn els últims segles, s’ha avançat molt tecnològicament i s’han fet molts avenços i descobriments científics, però jo poso en dubte si totes aquestes “millores”, realment ens fan la vida més fàcil i còmode. Crec que totes aquests serveis i bens materials tan innovadors, s’han inventat per facilitar aquesta vida que nosaltres mateixos compliquem, de manera que sorgeixen de la necessitat de facilitar-nos les coses dins lo difícil que ens ho posem nosaltres mateixos.
Amb tot això el que vull dir és que vivim en una societat on la gent no té temps pràcticament ni per tenir fills, ja que en dedica la seva major part a treballar i treballar, i quan es mira les notícies o llegeix el diari és molt més còmode i ràpid creure’s el que se’ls diu sense necessitat d’haver de cercar informació per verificar o contrastar la informació. Per això l’únic que poden fer, que diguem, és triar aquell medi que s’adapta més als seus ideals morals i ètics.
Per una part crec que les notícies a la televisió i als diaris acostuma a ser majoritàriament certa, al contrari que a Internet, on crec que has d’anar més amb compte amb les fonts d’informació, ja que no totes són fiables, tenint en compte que qualsevol persona amb uns mínims de coneixements informàtics pot penjar el que vulgui, i és aquí on la gent molts cops es mal informa a través d’Internet, donant fiabilitat a certes coses que realment no es sap si la tenen i probablement no la tinguin.
Per tant la meva conclusió és, com ja he dit abans, que la gent es creu el que se’ls diu als medis sense verificar-ho per comoditat, i tot això és el que ens fa una societat ignorant i manipulable, cada vegada més tonta i amb menys criteri i esperit crític.
Hola!
ResponEliminaJo penso que la majoria de gent es deixa influenciar massa per el que veu o per el que sent… el que passa en la televisió és que per a una noticia concreta, ho publiquen de mil maneres diferents... Un altre cas és que si escoltem per damunt el que ens diuen i sols interpretem aquella versió, entenem el que ens volen dir i no el que ha ocorregut. Normalment els medis d’informació expliquen la noticia tenint a un grup polític favorit o destacat, però axó ho expressen de forma indirecta... Però tot te una finalitat en aquesta vida, la finalitat de axó es simplement propaganda política amagada, o que tan sols, que ens exposin a la força, l’estil de vida consumista que tenim que portar. El que penso, és que la televisió i els medis d’informació, ens fan creure tot el que volen... L’home, per molt lliure que siguin, sempre te com a objectiu ser com la majoria de persones, i la majoria de persones, de on venen influenciades? Dons de la televisió.
En definitiva, el que crec jo, és que ens fan ser com ells volen que siguem...
Sota el meu punt de vista, crec que les persones ens creim tot el que ens diuen per la televisió, radio, etc i en moltes ocasions en feim un gran esvalot de la informació sense saber si es veritat. D'aquí a que moltes vagues i manifestacions fracassin, per el fet de no tenir un coneixement real de la informació rebuda.
ResponEliminaL'Estat ens fa creure el que ells volen com a dit el meu company, Llorens Carreras.
L'Estat ens mostra o ens oculta el que els interessa, per això mateix crec també, que la llibertat d'expressió "que es diu que tenim" no existeix, ens manipulen y ens fan creure el que volen, sense poder donar la nostra opinió, perquè d'altre manera ens fan "callar".
La meva opinió es clara, la gent és ingenua i es creu tot el que es publica a les notícies, revistes, radios, etc. Una notícia pot arribar a dur un gran enrevolt entre la gent quan interessa que això passi, com per exemple amb el tema de la grip A, que se li va donar tanta importància que va alarmar a la gent sense haver-hi necessitat.
I en conclusió diria com va dir Socràtes que "Només sé que no sé res", que la majoría d'informació ha estat manipulada i mai es sap si realment es veritat o no. Sabem el que volen que sapiguem.
En la sociedad de hoy en día las personas desde que nacemos somos mandadas y en todo momento nos dicen lo que tenemos que llevar a cabo, por lo tanto nos acostumbramos a ser manipulados y a creernos todo lo que nos dicen sin plantearnos si es cierto o no, simplemente por comodidad no investigamos en la certeza de lo que nos dicen, pues es lo que siempre hemos hecho, que es no hacer nada, que nos lo den todo hecho y no tener que razonar.
ResponEliminaEn los medios de comunicación se dicen muchas cosas que no tiene certeza alguna o no especifican la información, según le convenga al medio de comunicación que da la noticia, anuncio… Pero la mayoría de las personas somos tan crédulas y a la vez tan cómodas que aceptamos lo que nos dicen como lo correcto, sin comprobarlo.
Claro que también hay una minoría de la sociedad que si investiga y si comprueba la certeza de esta información, pero desgraciadamente es un número muy reducido de personas, el cual tendría que aumentar ya que tenemos la capacidad de pensar y razonar.
Hola!
ResponEliminaJo crec que avui en dia gairebé tota la societat es creu tot el que els mitjans de comunicació ens expliquen, el fet de voler vendre'ns un producte i fer-nos pensar que ens canviara la vida o que millorara la nostra capacitat psicològica o física només per posar-nos una espècie de polsera , una sabata, un barret, etc, es porta molt ...
Potser siguin certes o no, però penso que de vegades la gent és una mica ignorant en aquests aspectes, és com si el que digués la tele fos a missa i fan el que els diu ella, per altra banda hi ha gent que desconfia de aquests mitjans però que ni creu ni deixa de creure, que ni els va ni els ve, que potser donen per fet que és veritat però li és indiferent i ja un petit percentatge que no creu absolutament res del que diguin, fins i tot els ignoren. Jo considero que la gent necessita comprovar certes informacions per assegurar-se que són certes, o mirar que opina altra gent per tenir una idea, no té l'Internet, televisió, la ràdio o els diaris pensar per nosaltres ...
Vivint en l'era del consumisme i del materialisme no és estrany que una part de la societat tot el que vegi en els mitjans vulgui adquirir-lo.
Hi haurà gent que optará per: del que veig i sento em crec la meitat.