dimecres, 21 de setembre del 2011
ENTRADES GLOSARI FILOSOFIA 2n BAT
Aneu deixant la vostra feina sobre el GLOSARI en aquesta entrada. El professor ho corregirà i ho penjarà en aquest mateix apartat. ESCRIVIU EL TEXT EN MINÚSCULES I JO US FARÉ LA CORRECCIÓ I LES INDICACIONS EN MAJUSCULES (ELS QUE US POSI ENTRE PARÈNTESI SIGNIFICARÀ QUE ESTÀ MALAMENT)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
GLOSARI:
ResponEliminaEssència:
Presocràtics: Per ells l’essència és l’argé. En ser l’argé allò que tots els fenòmens de la Physis tenen en comú, es pot considerar l’argé com a la primera essència i el més general de tota la Physis
Aparença:
Parmènides: ell diu que el SER, i és des de sempre i per sempre, i això en aparença són diferents però iguals. És a dir, si en Joan i en Pere són diferents però al mateix cop són iguals perquè són persones.
Heràclit d’Éfes: diu que hi ha dues maneres d’entendre el món. Si vius només amb les aparences, a traves dels sentits,és un món canviant (en continu moviment). I si ho fas a través de la raó, entendre la naturalesa, descobreixes les regularitats.
Necessari:
Presocràtics: Per a ells, era necessari que hi hagués un argé, és a dir, un element que fos l’origen de tot, per explicar-ho tot des del principi.
Universal:
Presocràtics: Es demanaven per l’argé com a principi de tot, i això, demostrava la radicalitat de la filosofia, radicalitat que ja es trobava present, d’altra banda, en el mite. I aquesta radicalitat significa que es pretén explicar-ho tot des de l’inici (universalitat).
Realitat canviant:
Presocràtics: per ells l’argé és el principi del moviment de la naturalesa. Per tant, l’argé sempre està amb moviment, canvi continu. És a dir, també és la causa del dinamisme propi de la Physis, i si aquest moviment de la Physis era ordenat, era justament perquè l’argé era el responsable de que els diferents éssers naturals canviessin de forma regular. Heràclit diu que el responsable d’aquest cicle és el propi foc, i també diu que tot canvia i res es manté. Parmènides: diu que el canvi i el moviment que observen els nostres sentits a la naturalesa és fals.
Unitat:
Presocràtics: pensen que només hi ha un argé, és a dir, només hi ha un origen, encara que tots són diferents, perquè cada filòsof pensa que l’argé és un altre, i aquest argé ha de ser per força etern, és a dir, hi és de sempre i serà per sempre. Aquest filòsofs són els monistes, que són els Jònics. Tales de Milet (Primer filòsof): Per en Tales l’origen de la naturalesa és l’aigua. Anaximandre de Milet: L’origen per a ell és l‘Àpeiron que és un element indeterminat o indefinit del que sorgeixen els elements per separació dels contraris. Anaximeres de Milet: L’argé per a ell és l’aire. Heràclit d’Èfes: L’argé per a ell és el foc.
Pluralitat:
Presocràtics: són els filòsofs que pensen que hi ha més d’un argé, que són els pluralistes, els itàlics. Parmènides: per ell l’argé és el SER, i ell diu que l’ésser ha de ser únic, perquè si hi hagués dos éssers (o més) iguals, per a distingir-ne un de l’altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no existeix). Pitàgores: Per a ell l’argé són els números.
GLOSARI:
ResponEliminaEssència:
Presocràtics: Per ells l’essència és l’argé. En ser l’argé allò que tots els fenòmens de la Physis tenen en comú (ORIGEN I SUBSTRAT MATERIAL), es pot considerar l’argé com a la primera essència i el més general de tota la Physis
Aparença:(S'HA DE FER DELS PRESOCRÀTICS EN GENERAL, NO D'AUTORS PER SEPARAT)
Parmènides: ell diu que el SER (NO, JUSTAMENT L'APARENÇA ÉS NO ACCEPTAR LA UNITAT I IMMUTABILITAT DEL SER), i és des de sempre i per sempre, i això en aparença són (QUI SON? A QUÈ ET REFEREIXES?) diferents però iguals. És a dir, si en Joan i en Pere són diferents però al mateix cop són iguals perquè són persones (EN PARMÈNIDES NO EN XERRA D'AIXÒ)
Heràclit d’Éfes: diu que hi ha dues maneres d’entendre el món. Si vius només amb les aparences, a traves dels sentits,és un món canviant (en continu moviment). I si ho fas a través de la raó, entendre la naturalesa, descobreixes les regularitats (EL "LOGOS")
Necessari:
Presocràtics: Per a ells, era necessari que hi hagués un argé, és a dir, un element que fos l’origen de tot, per explicar-ho tot des del principi (NO ÉS AQUESTA DEFINICIÓ DE "NECESSARI" LA QUE ES DEMANA. s'HA DE DIR PERQUÈ L'ARGÉ ÉS NECESSARI I NO "ARBITRARI")
Universal:
Presocràtics: Es demanaven per l’argé com a principi de tot, i això, demostrava la radicalitat de la filosofia, radicalitat que ja es trobava present, d’altra banda, en el mite. I aquesta radicalitat significa que es pretén explicar-ho tot des de l’inici (universalitat)(NO ÉS AQUESTA LA DEFINICIÓ D'UNIVERSALITAT QUE ES DEMANA. S'HA D'EXPLICAR PER QUÈ L'ARGÉ ÉS UNIVERSAL EN FRONT DELS FENÒMENS DE LA NATURALESA, QUE SÓN "PARTICULARS)
Realitat canviant:
Presocràtics: per ells l’argé és el principi del moviment de la naturalesa. Per tant, l’argé sempre està amb (EN) moviment, canvi continu. És a dir, també és la causa del dinamisme propi de la Physis, i si aquest moviment de la Physis era ordenat, era justament perquè l’argé era el responsable de que els diferents éssers naturals canviessin de forma regular. Heràclit diu que el responsable d’aquest cicle és el propi foc, i també diu que tot canvia i res es manté. Parmènides: diu que el canvi i el moviment que observen els nostres sentits a la naturalesa és fals. (NO S'HA D'ESPECIFICAR EL PENSAMENT DELS AUTORS, ES DEMANA ELS PRESOCRÀTICS EN GENERAL. LA REALITAT CANVIANT PER A TOTS ELS PRESOCRÀTICS ÉS LA PHYSIS)
Unitat:
Presocràtics: pensen que només hi ha un argé, és a dir, només hi ha un origen, encara que tots són diferents, perquè cada filòsof pensa que l’argé és un altre, i aquest argé ha de ser per força etern, és a dir, hi és de sempre i serà per sempre. Aquest filòsofs són els monistes, que són els Jònics. Tales de Milet (Primer filòsof): Per en Tales l’origen de la naturalesa és l’aigua. Anaximandre de Milet: L’origen per a ell és l‘Àpeiron que és un element indeterminat o indefinit del que sorgeixen els elements per separació dels contraris. Anaximeres de Milet: L’argé per a ell és l’aire. Heràclit d’Èfes: L’argé per a ell és el foc. (ES DEMANA EN GENERAL, NO PER A CADA AUTOR.LA UNITAT PER A ELLS ÉS L'ARGÉ, EN FRONT DE LA PHYSIS QUE MOSTRA LA SEVA PLURALITAT D'ÉSSERS)
Pluralitat:(NO ÉS AIXÒ EL QUE ES DEMANA! ES CONFON "PLURALITAT" AMB "PLURALISTES". MIRA EL QUE HE POSAT A LA DEFINICIÓ DE "UNITAT")
Presocràtics: són els filòsofs que pensen que hi ha més d’un argé, "que són els pluralistes, els itàlics. Parmènides: per ell l’argé és el SER, i ell diu que l’ésser ha de ser únic, perquè si hi hagués dos éssers (o més) iguals, per a distingir-ne un de l’altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no existeix). Pitàgores:
Esséncia:
ResponEliminaSòcrates: Per a ell l’essència és allò que determina alguna cosa per ser el que és i, que dóna raó d’això.
Necessari:
Presocràtics: Per a ells, era necessari que hi hagués un argé, perquè és la primera causa, l’origen a partir del qual es va originar la Physis i tots els seus éssers naturals.I havia de ser la primera causa havia de ser forçosament etern.
Universal:
Presocràtics: Per a ells l’argé és universal perquè ja que era un element material (terra, aigua, foc i aire) i un substrat material del que tot estava fet. I també és universal perquè gràcies a ell hi havia moviment i dinamisme a la Physis, l’argé regulava els diferents éssers naturals, és a dir, els ordenava.
Realitat canviant:
Presocràtics: per ells la realitat canviat és la Physis, ja que, tot es moviment i dinamisme, res tornarà a ser el que era. (Exemple: el riu).
Unitat:
Presocràtics: Per a ells l’unitat és l’argé, ja que és l’únic element material que va construir la Physis.
Pluralitat:
Presocràtics: Per a ells la pluralitat és la Physis ja que mostra la seva pluralitat d’éssers naturals.
Dialèctica:
Sòcrates: Per a ell la dialèctica, és la Maièutica, que és un mètode format per quatre fases: la primera és la definició d’un valor; la segona, és la ironia socràtica; la tercera, la maièutica i; la quarta, la definició essencial del valor estudiat.
Bé moral:
Sòcrates: Per a ell, el bé moral és que abans d’actuar em de saber el que és el Bé, o el que és aquest bé moral, perquè sinó sabem que és el Bé, no actuarem bé, o si no sabem el que és la justícia, no serem justos. (Intel•lectualisme moral).
Esséncia:
ResponEliminaPlató: Per a ell l’essència és el que fa que una cosa sigui per si mateixa i que no sigui una altre cosa.
EL QUE POSI ENTRE PARÈNTESI ÉS QUE ESTÀ MALAMENT.
ResponEliminaEsséncia:
Sòcrates: Per a ell l’essència és LA DEFINICIÓ UNIVERSAL D'UN VALOR, ACONSEGUIDA MITJANÇANT EL MÈTODE DIALÈCTIC. EN SER UNIVERSAL L'ESSÈNCIA NEGA LA POSSIBILITAT DEL RELATIVISME MORAL DEFENSAT PELS SOFISTES(allò que determina alguna cosa per ser el que és i, que dóna raó d’això.)
Necessari:
Presocràtics: Per a ells, (era necessari que hi hagués un argé,) L'ARGÉ ERA NECESSARI NO ARBITRARI (OPCIONAL) perquè (és la) SENSE UNA primera causa NO ES PODIA EXPLICAR l’origen DE (a partir del qual es va originar) la Physis i tots els seus éssers naturals.(I havia de) EN ser la primera causa havia de ser forçosament etern.
Universal:
Presocràtics: Per a ells l’argé és universal perquè (ja que) era un element material (terra, aigua, foc i aire) i un substrat material del que tot, LA PLURALITAT, estava fetA. (I també és universal perquè gràcies a ell hi havia moviment i dinamisme a la Physis, l’argé regulava els diferents éssers naturals, és a dir, els ordenava.)
Realitat canviant:
Presocràtics: per ells la realitat canviat és la Physis, ja que, tot es moviment i dinamisme, (res tornarà a ser el que era. (Exemple: el riu).)EXPLICAT DE FORMA DIALÈCTICA, ON ELS PARELLS DE FENÒMENS CONTRARIS ES VAN ALTERNANT ETERNAMENT.
Unitat:
Presocràtics: Per a ells l’unitat és l’argé, ja que (és l’únic element material que va construir la Physis.)ÉS ALLÒ COMÚ A LA PLURALITAT D'ÉSSERS DE LA PHYSIS.
Pluralitat:
Presocràtics: Per a ells la pluralitat és la Physis ja que mostra la seva pluralitat I, PER TANT, LA DIFERÈNCIA ENTRE ELS éssers naturals.
Dialèctica:
Sòcrates: Per a ell la dialèctica(, és la Maièutica, que) és un mètode format per quatre fases: la primera és LA PREGUNTA PER la definició d’un valor; la segona, és la ironia socràtica; la tercera, la maièutica i; la quarta, la definició essencial del valor estudiat.
Bé moral:
Sòcrates: Per a ell, el bé moral és LA VIRTUT, I PER ACONSEGUIR-LA PEL QUE FA AL BÉ abans d’actuar Hem de saber el que és el Bé, o el que és aquest Bé moral, perquè (sinó) SI NO sabem que és el Bé, no actuarem bé (, o si no sabem el que és la justícia, no serem justos. )(Intel•lectualisme moral).
(Esséncia:
Plató: Per a ell l’essència és el que fa que una cosa sigui per si mateixa i que no sigui una altre cosa.)AQUESTA PART DE PLATÓ ENCARA NO L'HEM EXPLICAT