dilluns, 1 de març del 2010
(2n Opinió, dv 12/03) EMOTIVITAT O RACIONALITAT?
Quan diàriament ens vèiem obligats a prendre decisions i volem que aquestes decisions siguin moralment correctes, penseu que té més pes una bona anàlisi racional de la situació (com pensava Descartes), o és la nostra afectivitat (emocions, sentiments, passions) la que acaba decidint les nostres accions (com pensava Hume)? (RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Realment amb la majoria de les ocasions sempre analitzem racionalment la situació i mirem el que ens convé mes fer o no. El problema està quan en aquella decisió afecten vincles efectius, en la majoria de casos es dona aquesta situació, aquí es on se’ns planteja el problema a tots aquelles persones que volen actuar racionalment però a vegades el vincles efectius poden amb la nostra racionalitat, per tant podríem dir que en la majoria de casos afecten en conjunt aquestes dues opcions. Jo crec que en la majoria de casos influeixen més els vincles efectius que la racionalitat, ja que molts vegades quan dubtem de si hem d’escollir A o B, i analitzem les dues racionalment i veiem que tant A com B tenen conseqüències negatives i positives tirem cap aquella opció on el vincle efectiu es major, i com en la majoria de casos alhora de prendre una decisió sempre hi ha unes conseqüències negatives i unes positives fet que limita l’anàlisi de la racionalitat, aquí es quan actuen els vincles efectius que en fan acabar de decidir quina opció tenim d’escollir. Cal dir que la racionalitat en la nostra societat actual es necessària alhora d’escollir qualsevol decisió, menys en alguns casos que no repercuteix a cap vincle exterior. Per tant la meva conclusió final es que vincles afectius i racionalitat s’ajunten per tal d’intentar actuar de la forma més correcta racionalment i afectivament, però com he dit crec que l’anàlisi racional antes d’escollir una opció es sempre necessari, així i tot moltes vegades jo hem deix endur per les passions del moment i solec actuar de una forma incorrecta.
ResponEliminaLa veritat es que tant Hume com Descartes tenen part de raó ja que molt cops decidim a través del raonament i del que trobem correctes, i altres cops aquest raonament no és tant important i ens guiem més perd el que nosaltres volem o el que emocionalment és millor.
ResponEliminaEl procés d'elecció és molt complexa, depèn del que has d'elegir i com. Per exemple, si es una cosa sense importància, intranscendent, el més natural és guiar-se pel que un sent o desitja ja que no afectarà al nostre entorn. En canvi, si es cosa més important, que ens pot afectar tant a nosaltres com a altres persones, el millor és primer raonar i analitzar la situació per així triar el que és moralment correcte. Encara que molts cops, en aquesta situació també ens guiem una mica per els sentiments, encara que donem més importància a la raó.
Afectivament, analitzant aquest raonament s'arriba a la conclusió que per les coses importants el millor és un bon raonament perquè la passió ens pot fer obrar malament ja que els desitjos no són iguals per uns que per altres, és a dir, encara que un li agradi fer i troba que això li convé perquè li agrada, a un altre pot ser no pensa així. Per tant, s'ha de ben pensar amb la situació i a partir d'aquí obrar moralment.
A la hora de tomar una decision creo que tiene una gran influencia nuestra afectividad sobre la recionalidad.
ResponEliminaYo creo que nuestras emociones i sentimientos normalmente son las que nos hacen elegir. Pero tambien creo que depende de la importancia de la decision.
Si es una decision importante nos dejaremos llevar más por la razón, por lo que creamos que es correcto o sea lo mejor elegir. En canvio si no tiene mucha relevancia, nos dejaremos llevar más por lo que sentimos.
Siempre hay situaciones en las que se nos hace muy dificil decidir, y en las que si nos dejaramos llevar por la razón seria una decisión diferente a la que elegiriamos por nuestras emociones.
Yo creo que depende, del momento, de la decisión, etc. Creo que si es una decisión de qualquier tipo menos amorosa, nos dejamos llevar más por la razón, por lo que nos interesa o debemos elegir. En canvio, si es una decisión en la que nuestras emociones juegan un papel crucial, nos dejamos llevar por lo que sentimos.
Hay la possibilidad de que al guiarnos por la afectividad actuemos mal, nos dejemos llevar y actuemos incorrectamente.
Opino que si hablamos en terminos generales, nos dejamos llevar más por la racionalidad para llegar a lo correcto.
Creo que nosostros mismos nos damos cuenta de ello, pero elegimos la decisión racional.
ResponEliminaPersonalment, crec que el que convindria en tots els casos, és fer un anàlisi racional de la situació. I en aquest anàlisi, s'haurien de tenir en compte uns certs aspectes abans de prendre la decisió definitiva, com per exemple, quanta importància té la nostra decisió, si afectarà de manera negativa als altres, i pensar en les possibles conseqüències que pot comportar. Llavors, crec que cadascú s'hauria de plantejar què passaria en ambdós casos, és a dir, en el cas d'actuar de manera racional o en el cas de deixar-te emportar pels teus sentiments.
ResponEliminaEn el cas de prendre la decisió racional, crec que sempre es donarà una mínima insatisfacció en tu mateix, perquè no has actuat seguint els teus sentiments, però saps que aquella decisió que vas prendre era la més adequada i més positiva per a tu, i per els altres.
En canvi, quan prens una decisió guiant-te pels teus propis sentiments i emocions, en el meu cas, és perquè la satisfacció que obtens havent elegit allò és major que si ho haguessis elegit de manera racional (“allò que deia el meu cap”), així com també, has preferit fer front a les conseqüències en lloc de no fer-ho.
El que realment crec que és molt arriscat, però que tothom alguna vegada ha fet, és actuar impulsivament, sense haver-se plantejat la situació. Llavors, és quan cap la possibilitat de sentir-te penedit del que has fet.
En conclusió, crec que té més pes l'anàlisi racional per extreure la decisió moralment correcte, i també crec, que és important actuar seguint els teus sentiments, ja que pot condicionar la teva felicitat.
Per poder contestar aquesta pregunta, ens hem d’aturar i reflexionar una qüestió. Per nosaltres, l’esser humà, que entenem quan diem que una decisió és moralment correcta?
ResponEliminaAllò "moralment correcte" és allò que es determina culturalment, religiós, social. És a dir que si prenem a la naturalesa i els seus processos com a referents ètics dels nostres comportaments, estaríem actuant correctament, però paradoxicament no serien aquestes accions "moralment correctes". En general aquesta paradoxa més que moral produeix l’anomena’t cinisme.
Entès això, per arribar a una decisió moralment correcta ens tindríem que basar en la nostra educació cultural, religiosa i social ja que una decisió moral, es basa en allò que vèiem i els altres veuríem com a moralment correcte, es a dir, un acte que es acceptat dins el context social comú.
Basant-nos en la ideologia de Descartes que defensa la racionalitat com a medi per arribar a una decisió moralment correcta o Hume que es basa en els sentiments com a fonament d’aquestes decisions. Atribuint el vertader significat de les accions moralment correctes, defenc que una decisió moralment correcta, s’ha de basar en la Raó. L’anàlisi d’una acció basant-se en els nostres ideals culturals, religiosos i socials es basa en el plantejament d’aquesta decisió dins aquets fonaments, i els sentiments poden interferir en aquesta decisió, de tal manera que ja no seria una decisió moralment correcta, ja que els sentiments entrarien en conflicte amb la raó en alguns casos i podrien interferir en allò que es moralment correcte. Un exemple fictici de conflicte, seria la decisió entre la mort de cinc persones o la del teu fill de dos anys, en aquet cas el conflicte es molt clar, moralment es preferible la mort d’una persona i no la de cinc però els sentiments tindrien el seu paper i per tu el teu fill seria mes important que aquelles cinc persones totalment desconegudes.
En conclusió, tindria més pes una decisió basada en la Raó cartesiana que una decisió basada en la ideologia de Hume, perquè una decisió MORALMENT correcta es basa en la Raó.
En la nostra vida hem de prendre moltes decisions que impliquen un estudi moral previ. Però també és cert que moltes vegades ens deixem endur per les nostres emocions i els nostres sentiments i aquestes decisions es veuen influides per aquests.
ResponEliminaJo crec que s’ha de tenir prou cap per sebre què fer en cada moment, ja que hi pot haver situacions que impliquin un bon anàlisi racional, i situacions en què és millor deixar-se portar per els sentiments. Per exemple, un cas molt típic és el de l’amor: què s’ha de fer, pensar racionalment o deixar-nos endur? En aquest cas jo crec qe ens hauriem de deixar endur i que passi el que hagi de passar ja que hi ha coses que no es poden estudiar des d’un punt de vista racional. En canvi, si per exemple s’hagués de jutjar a un familiar per un crim comés, s’hauria d’actuar de forma moral, deixant de banda els sentiments cap aquella persona, ja que se l’hauria de jutjar per el que ha fet.
En conclusió, opino que hi ha situacions que exigeixen decisions morals, en canvi, també ens podem trobar en moments en que els sentiments i les emocions són més importants.
La racionalitat i la emotivitat són dos conceptes claus, presents i necessaris en el nostre ésser. Per jo tan Descartes com Hume tenen el seu grau de certesa i raó. És tan important fer un bon anàlisi racional de la situació o del problema per prendre’n la decisió correcta, com deixar fer funcionar els teus sentiments o passions; és a dir fer cas de la nostra emotivitat o afectivitat. Crec que no és gens fàcil saber triar la decisió correcte ni és gens fàcil saber si fer cas la teva racionalitat o els teus sentiments. Així com ja s’ha dit, estic completament d’acord en què les decisions s’haurien de portar a partir d’una estona de seure’s, reflexionant i analitzant els aspectes positius i negatius per tal de poder triar la decisió més oportuna i correcta, tenint en compte les conseqüències favorables o no favorables que aquesta pot provocar, i de quina manera aquestes poden perjudicar a les persones més properes a nosaltres. Però la realitat, és que les coses no són tan fàcils com s’escriuen. No és fàcil saber valorar els aspectes, i tampoc és fàcil prescindir de les teves emocions, sentiments i instints o passions. I és que, moltes vegades, les persones humanes ens decantem per prendre decisions a partir de la nostra emotivitat, ja que aquesta afecta per complet damunt de les nostres decisions, relacions, problemes, etc. És una realitat, gairebé, inevitable. En el meu parer, afecten més els sentiments i les passions que no la pròpia racionalitat. En part, crec que no és tan dolent, deixar-nos endur pel que sentim, el que és més dolent és si aquestes decisions repercuteixen de forma negativa sobre altres persones. Així i tot, crec que és necessari que aquest aspecte influeixi tant en les petites decisions del dia a dia com en les grans decisions que prenguem a la vida, ja que sinó hi mancarien de fonament. Crec que, així com deia Descartes, també, s’ha de trobar el terme mig entre la racionalitat i l’afectivitat. Hi ha d’haver una perfecta combinació entre aquests dos conceptes, per tal de poder prendre la decisió més correcta possible; ara, crec que és una de les coses més difícils. Si les persones sapiguessim prendre decisions sempre correctes, vol dir que no ens equivocaríem, vol dir que no podríem aprendre dels errors o dels camins incorrectes que haguem pogut elegir; i que, per tant, no ens podríem enriquir com a persones que som.
ResponEliminaYo personalmente creo que a la hora de tomar decisiones que pueden afectar en nuestro futuro y en nuestra vida es mejor razonar, hacer un análisis detenido de la situación en la que nos encontremos para actuar correctamente, tanto por las consecuencias que esta decisión pueda tener en nosotros como en las personas que nos rodean. Cuando se plantea una decisión importante en nuestra vida, creo que tenemos que pensar en las consecuencias, ya que pueden ser positivas y traernos beneficios o negativas con resultados perjudiciales, también pienso que si esta decisión afecta a otras personas, no deberíamos ser egoístas y pensar solo en nosotros mismos, sino también en el efecto que estas pueden tener en los demás, así nos sentiremos bien con nosotros mismos y tendremos la conciencia tranquila, también tenemos que tener en cuenta que las decisiones correctas y que nos benefician no siempre son lo que a nosotros nos gusta. Por ejemplo aunque nos guste fumar o tomar drogarnos no sería una decisión correcta hacerlo ya que no son buenas ni beneficiosas para nuestra salud, por eso aunque esto no parezca importante deberíamos razonar sobre cualquier decisión que nos afecte.
ResponEliminaAunque algunas personas crean lo contrario yo pienso que en la mayoría de veces al actuar movidos por “lo que el corazón nos dice”, es decir, por los sentimientos y emociones, actuamos de manera impulsiva e inmadura, actuamos como si estuviéramos cegados i no pudiéramos ver más allá de la realidad, sin pararnos a pensar en las consecuencias y solo teniendo en cuenta lo que sentimos en ese momento, de manera desesperada, por eso, en algunos casos cuando hemos tomado una decisión de esta manera, después nos damos cuenta de lo que en realidad nos podría haber convenido y a veces nos arrepentimos de lo que hemos hecho, como podría ser el caso, por ejemplo, de dos personas que tienen relaciones sin protección y no se paran a pensar en el riesgo que corren, como un embarazo no deseado o enfermedades de transmisión y después lo único que queda es el arrepentimiento.
En conclusión yo creo que es mejor razonar, ya que podremos ver de forma más clara lo que vamos a decidir y lo que es o no es bueno para nosotros y para los demás, con esto no quiero decir que no nos podemos equivocar, ya que somos imperfectos, pero de esta manera adquirimos experiencia y aprendemos de nuestros propios errores.
En la meva opinió, trobo que tots sabem que sempre és millor fer una anàlisi de la situació en què et trobes, pensant detingudament les conseqüències a les quals et pot portar la teva decisió. Això és el que seria moralment correcte, però trobo que la nostra afectivitat té un pes major enfront a aquesta situació.
ResponEliminaPensem per un moment que la nostra elecció ha estat analitzar detingudament la situació i actuar racionalment, el més segur és que tinguem més possibilitats de que el resultat de la nostra decisió sigui més correcte que si haguessim elegit l'altre opció, però igualment no ens sentirem realment satisfets, ja que haurem actuat contràriament al que nosaltres realment sentim, el que realment voliem.
Però, de tot això trobo que, com ja han dit altres companys/es,s'ha de fer una balança, tenint en compte de les decisions que realment tenen importància i que poden afectar al teu entorn, als ésser estimats, ja que no només hi ha que pensar en un mateix. En aquest cas, en què la decisió afecti a més persones a part de tú mateix,trobo que si que és imprescindible analitzar bé la situació i deixar un poc de banda l'efectivitat, cosa que és en part difícil. Però en el cas de què només hi estiguis implicat tú i no afecti a terceres persones, podries, o al menys és el que jo faix, seguir els sentiments, però abans fer una petita anàlisi de la situació, per si d'acàs les conseqüències no ens convenen gens.
En conclusió, penso que tan Descartes com Hume tenen raó, no es pot excloure ni a l'un ni a l'altre, però, com he dit abans, els sentiments de les persones tenen massa pes com per poder-los deixar a un costat fàcilment, és una cosa que l'ésser humà no pot evitar.
En la meva opinió, tot i que sempre intentam pensar i decidir les coses racionalment, sempre ens acaben influint, en major o menor mesura, les nostres emocions.
ResponEliminaLa relació entre les decisions i les emocions que les influeixen és una relació inversament proporcional: com més important és la decisió, menys ens afecten els sentiments a l'hora de prendre-la;ja que no és el mateix decidir si menjar una poma o una pera, que decidir si anar-te'n a estudiar a Barcelona o no.
Jo crec que és impossible separar del tot la raó de les emocions, ja que, tot i que els humans som éssers racionals, també som éssers emocionals. Açò fa que la raó no només ens ajudi a prendre la decisió, sinó que també ens ajuda a saber en quina mesura poden influir les nostres emocions en una decisió concreta.
Tot i així també cal destacar que la raó es superada, en alguns casos, per l'egoisme; és a dir, a vegades el que és millor no és el que jo vull, però així i tot me decant per el que jo vull. En aquests casos sempre hi sol haver més sentiment que racionalitat en les decisions que es prenen.
Un exemple, que demostra que els humans a vegades prenem les decisions racionalment i d'altres tenint en compte la nostra afectivitat, és l'abort. En aquest cas, jo crec que si t'atures a pensar-ho fredament (racionalment), guanya la decisió d'abortar, però quan t'influeixen els sentiments, deu resultar impossible fer-ho.
Creo que el pensamiento de Descartes está relacionado y condicionado por el de Hume ya que opino que la razón se guía por las emociones.
ResponEliminaPara empezar una acción moralmente correcta es totalmente relativa ya que la moral es el conjunto de creencias y costumbres de una persona o de un grupo social que se basa en los valores que nos dicta la conciencia y ésta está basada en las costumbres aprendidas, por tanto la moral no es absoluta ni universal, sino que depende de las costumbres y la educación en una época determinada, es diferente la moral de ahora con la de hace 100 años.
Algo “inmoral”, es cuando el comportamiento de una persona viola su propia moral o la pública, entonces esta persona estaría actuando de una manera incorrecta, mal.
Imaginemos pues que suena el despertador a las 6:30 de la mañana, el despertador nos indica que tenemos que tomar la decisión de – ¿me levanto o sigo durmiendo?
Aunque mi cuerpo y una parte de mi quiere quedarse descansando, uso la razón, ya que si me quedo durmiendo, llegaré tarde a clase y luego me sentiré mal y se que después tendré que hacer más trabajo para ponerme al día. Así que aplico la razón para luego sentirme satisfecha conmigo misma.
Mis decisiones diarias, que pienso que son “racionales”, las tomo de acuerdo con las emociones que estas me provocan, si estudio un lunes por la tarde porque al día siguiente tengo un examen, mi sentimiento es positivo, no me estoy divirtiendo pero estoy cumpliendo con el compromiso que tengo conmigo misma, si tengo el examen y me voy a jugar al billar…hay personas que se divertirían y que para ellas sería correcto, yo no, ya que tendría remordimientos y al día siguiente no me sentiría con ánimos de levantarme de la cama, a causa de todas las emociones negativas del día anterior.
C reo que las emociones son un poco nuestro camino en la vida, si nos escuchamos y si entendemos como un pensamiento se materializa en nuestro cuerpo a través de una emoción, entenderemos lo que realmente es bueno para nosotros y entonces sabremos que estamos haciendo lo correcto.
Los sentimientos se manifiestan en nuestro cuerpo a través de las emociones.
Así que las decisiones diarias, en su mayoría van regidas por la razón pero que a la vez esta razón es fruto de un sentimiento, ya que no salgo esta tarde con mis amigas por que tengo que estudiar para el examen de mañana y que el resultado de este procedimiento no deja de ser un sentimiento que es sentirte bien por hacer lo que creo que es correcto en ese momento.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaYo voy a dar mi opinión sobre las decisiones de vital importancia...estas decisiones no solo nos influyen a nosotros sino a la gente que queremos.
ResponEliminaPor tanto creo, al igual que David, que nuestras decisiones dependen de nuestros lazos afectivos...
Estas decisiones, en mi opinión, vienen dirigidas por nuestras emociones.
Cuando alguna decisión afecta a alguien querido nos solemos guiar por nuestros sentimientos, ignorando nuestra racionalidad a pesar de que ésta nos advierta de las consecuencias; por ejemplo:
-Si alguien hiciese daño a alguno de mis seres queridos no pensaría racionalmente, me guiaría por mis emociones.
-Si mi familia tuviese problemas económicos buscaría un trabajo, no iría a la universidad.
-Si alguien muy cercano a mi tuviese una enfermedad que le impidiese vivir la vida y me dijera que le matase (aunque sea ilegal, "inmoral" socialmente) le quitaría la vida.
Los sentimientos de querer enorgullecer, de dar apoyo, ayudar, amar...son sentimientos tan presentes en nuestro día a día y son estos sentimientos que rigen nuestras decisiones...
Por último aclarar que también opino igual a Olivia respecto lo "moralmente correcto", a pesar que la religión, las leyes y la cultura nos intente imponer ese concepto abstracto de "moralmente correcto" para regir nuestras acciones y nuestros pensamientos; yo personalmente opino que lo "moralmente correcto" está en uno mismo, ya que cada persona actúa y toma decisiones conforme a sus prioridades.
En primer lloc penso que tant l’anàlisi racional de Descartes, com el sentimental de Hume, provenen d’un coneixement i una ensenyança previs. És a dir, com saber si una cosa, un fet o una decisió esta bé o malament si en realitat nosaltres som animals, el que vull dir és que la civilització, el coneixement i la cultura és el que fa que reprimim els nostres instints i valorem la situació situant-la ja segui en el bé o en el mal.
ResponEliminaAquests coneixements que ens permetran valorar les situacions al llarg de la nostre vida serà lo racional de Descartes, mentre que una vegada hem assumit, après i valorat, ja sigui conscient com inconscientment, aquests coneixements introduint-los en la nostra ment o consciència seran els sentiment o les reaccions anímiques (de Hume) que ens produiran alguns fets, amb el pas del temps i la maduresa així com acceptació de nous coneixements, el que farem és crear, a partir dels coneixements primaris, una opinió sobre el que és bo i el que és dolent. Al llarg de la història, com bé ha dit n’Olivia penso que tot aquest coneixement ha anat canviant, evolucionant cobrint les necessitats de convivència de l’ésser humà fins convertint-lo en ésser civilitzat.
Amb tot això el que vull dir és que, en teoria, l’ésser humà per fer les coses correctes davant la societat o la civilització el que ha de fer és seguir o adoptar una actitud racional davant el problema que se li pugui presentar, elegint la opció més bona i objectiva, ja que aquesta estarà basada en els valors i coneixements de la societat en que es trobarà el subjecte afectat o bé el que a de prendre la decisió . Tot i així sabem que açò no sempre és així ja que normalment ens deixem influir pels sentiments que en ocasions arriben a ser més forts que lo racional i objectivament bo.
Una vegada un fet o problema ha estat analitzat tant racionalment com sentimentalment, i observem que el resultat és igual en tots els aspectes, ja siguin negatius com positius, el que fem és seguir els nostres sentiments.
En conclusió, la meva opinió és que quan ens trobem davant un d’aquests problemes que racionalment no tenen resposta, ja que en les dues opcions hi ha tant coses positives com negatives el que fem és aplicar l’experiència i sentiments de Hume per tal d’aconseguir un resultat lo més positiu possible.
des del meu punt de vista considero que l'ésser humà, durant el trajecte de la seva vida, davant les situacions que se'ls presenta elegeixen guiant-se tant per la raó, com per l'afectivitat.
ResponEliminaaquest dos passen per un procés evolutiu; les persones quan som més joves, elegim o rebutgem, normalment, tot allò que per els nostres sentiments, de manera innata, li és agradable o no. Gaire bé totes les emocions són incontrolades, tenim curiositat per allò que mai em provat, sense pensar si serà bo o no. doncs bé; de manera que elegim, provem, experimentem, etc. també ens equivoquem, gaudim, sofrim... de manera que a partir d'aquestes experiències, la nostra maduresa i el pas del temps, les persones comencem elegir i a veure la vida d'una altra manera, pensant antes d'actuar, coneixent més, allò que és bo o no per a nosaltres, o les conseqüències que tindrà fer una cosa o una altra, per tant, és aquí quan nosaltres comencem a ser conscients dels nostres actes, raonant i fent un anàlisis de tot allò ja viscut i és quan pensem abans d'actuar, tot i que moltes de les vegades, els sentiment superen totes les coses.
jo crec, que sempre hem de ser conscients del que fem, ser pre cabuts, però també ens hem de donar oportunitats, arriscar-nos i així conèixer més coses, experimentar, sentir, viure aquelles emocions. tots aquells errors que cometem ens porten a l'aprenentatge, al coneixement de la vida i sobretot tot allò que ens fa mal però no ens mata ens fa més forts i ens porta a pensar i raonar en altres situacions que se´ns presenten en un futur.
Des de el meu punt de vista , en el moment de prendre decisions no només tenim el dilema de si escollir una cosa o una altre, també el problema de si seguir els nostres sentiments i necessitats momentànies , o racionalitzar per buscar la millor opció, aquí ens trobem a diferents tipus de persones, i depenen de la situació i del punt de vista que tinguin de la vida. Hi han persones molt racionals, que no poden prendre una decisió sense abans analitzar totes les opcions i crear la solució més correcta, així pensant que hi haurà una satisfacció. N'hi ha d'altres que es deixen endur per les passions i sentiments que comporten aquestes opcions i elegeixen la que més els hi agrada.
ResponEliminaPerò no és més lògic, utilitzar la raó per buscar la solució que ens satisfaci les nostres necessitats i ens produeixi com a resultat un satisfacció? Es clar, però totes les opcions tenen les seves coses bones i les seves dolentes, aun punt racionalitzades, aquí es on juguen els vincles afectius, o hi tindrien que jugar, per acabar de ajudar-nos a escollir la millor opció. Però es difícil seguir aquest patró ja que hi ha tant tipus de decisions, puc trobar-me amb la decisió de anar-me'n a passejar, o quedar-me a casa, jo tinc ganes de sortir de casa, per tant , perquè tinc que racionalitzar si es millor o no? Perquè les conseqüències que pot comportar són mínimes, sinó es que aquestes dues opcions depenen d'altres coses, com el fet de quedar-me perquè tinc coses a fer, estudiar, etc.. Aquí es on la raó si que pot formar part, fent-me veure que encara que en tingui ganes, demà també ho podré fer, i ara he de fer el important, ja que la raó ja ha analitzat i ens ha dit l'important.
Però també trobem el cas de que ens pensem que estem racionalitzant i inconscientment ens deixem endur pels sentiments, i aquí pren lloc l'autocontrol d'un mateix davant de l'afectivitat que ens comporta aquest fet.
I ara una altre problemàtica, el dilema que ens porta anar contra els nostres principis i no deixar-nos endur per l'afectivitat, pels sentiments que ens provoca. Per això des de petits ens ensenyen que no sempre em de fer el que ens ve de gust, en aquesta vida hi han moltes decisions que no ens vindran de gust, que no ens comportarà cap vincle afectiu, però s'hauran de prendre utilitzant la raó , sabent que aquesta solució , en un futur, ens pot plaure unes altres necessitats que arribaran o que ja hi eren.
Personalment estic en el dilema de si fer un bon anàlisi racional de les situacions o deixar-me endur per l'afectivitat, però per algú diuen que la vida ens ensenya, hi haurà moments que ho utilitzarem erròniament, però a la llarga sabrem quins són els millors moments per utilitzar què, perquè encara que diguin que sempre ens entrebanquem amb la mateixa pedra, jo crec que aprenem.
Bueno, cuando se toma una decisión, por ejemplo cuando tengo que decidirme sobre como reaccionar ante un asunto, si con un análisis racional, pensando en las consecuencias o de una manera pasional, sacando nuestros sentimientos y emociones, si tengo que responder de inmediato, de forma rápida, sin analizar consecuencias, tiendo a reaccionar emocionalmente, con afectividad.
ResponEliminaLos sentimientos y pasiones se tienen a flor de piel, es con lo que primero respondo. Reacciono y punto.
Y a pesar de que son las pasiones las que dominan a la razón, es la razón la que domestica a la pasión mediante la experiencia y es esta, la que nos marca nuestros principios morales.
Por otro lado, si tengo tiempo para meditar, tiempo para tomar decisiones, tiendo a racionalizar, a ver las cosas dentro de un abanico más amplio, los pros y los contras, y esa es la manera donde decido realmente lo que quiero. Me pueden influir los sentimientos, pero no dejo de ver lo que es justo de lo injusto.
Jo crec que quan decidim tot depèn de la decisió, el caràcter de cadascú, la situació en que et trobes i amb la gent que estàs. Crec que d’un principi decidim mitjançant els sentiments però després hi penses bé i corregeixes la teva decisió, o al revés, primer penses i raones que convindria més però al final acabes triant per les teves emocions.
ResponEliminaMoltes vegades els humans a l’hora de decidir, primer de tot ho feim mitjançant els sentits i emocions, però després quan és l’hora de la veritat pensam i raonam que hauria estat millor una altre opció, però ja és massa tard per canviar i ho fas de mala gana. Però mitjançant l’experiència vas agafant un poc més de pràctic ai ja sap més o menys el que et convé més fer i elegir. Per exemple, si un adolescent està en època d’exàmens i els seus amics fan una festa ell pot raonar la seva decisió i veure que és millor no anar a la festa per així poder estudiar pels exàmens, o pot fer cas al les seves passions i anar a la festa passar-s’ho molt bé però després veure les conseqüències en les notes dels exàmens.
Crec que moltes vegades feim com el que creia Descartes, que pensam el que seria millor fer però no ens donam conte de tot el procés, tot i que a vegades si que elegim una decisió espontània sense pensar i que surt de les nostres emocions i passions.
Crec que una bona decisió s’ha de prendre racionalment, com feria Descartes, però també entenc que hi hagi moments que decideixes coses sense pensar i que te surt de dins teu, i a vegades aquestes decisions són les millors.
Quan hem de decidir al davant d'algun assumpte o cosa que ens duu a prendre una decisió, depèn de la situació i les circumstàncies en que ens trobam.
ResponEliminaMoltes vegades volem actuar tant rapidament que ho feim mitjançant les nostres emocions i sentiments, però si després pensam amb el que hem fet racionalment, podem pensar que ho hauriem fet d'una altra manera. I això fa que cada vegada que ens passa sigui una cosa que ja hem experimentat i ens serveixi d'exemple per no tornar-ho a fer d'aquella manera ja que tindrem aquelles conseqüències.
Si ens toca actuar al davant d'una situació inesperada, probablement ho faguem mitjançant les passions i els sentiments ja que no dóna temps a pensar el que seria millor o el que ens convindria i amb les conseqüències que ens duria; a més, crec que és la nostra afectivitat la que es posa per damunt de tot ja que quan hem de decidir pensam primer amb el que ens agradaria, que no està bé, però és així.
En canvi, si és una situació que tenim un marge de temps per pensar el que seria millor i de quina manera actuar, crec que pensam raonadament encara que moltes vegades els sentiments es posen per davant de la raó com he dit abans. És així quan, per exemple, sabem que aquella cosa s'hauria de fer d'aquella manera perquè és la correcta, però noltros la volem fer de l'altra manera, que no és tant bona, però és la que desitjam. I això, moltes vegades no es bo ja que els sentiments fan que actuem de la manera en que volem, però no vol dir que sigui el camí bo o la decisió moralment correcte, encara que noltros voldriem que fos així.
A vegades actuam de forma racional, però això era el contrari del que ens deien els nostres sentiments i després ens sentim malament. O a vegades pensam que gràcies a que hem pensat i actuat així, no hem fet cap mal ni cap cosa dolenta.
Crec que, tant Descartes com Hume, tenen part de raó, però moltes vegades ens deixam endur per les passions encara que voldriem actuar de manera raonada i que fos moralment correcte.
En realitat jo crec que estaria millor fer les coses pensant en la forma correcta, però això depèn de la situació en que et trobes sobretot. Crec que la majoria de les vegades actuem segons el que volen les nostres passions, i després t’adones que no has fet el correcte i penses en que la pròxima vegada actuaràs bé. Per exemple mengem avegades coses de les quals després ens arrepentim,i pensem que hauríem d'haver menjat alguna cosa més saludable, ja que pensem en el bé, en el que es millor pel nostre cos i la nostra salut, i podríem trobar molts altres exemples en que passa el mateix.
ResponEliminaEn moltes ocasions, nosaltres decidim mitjançant el que volen els nostres sentits, allò que desitgen i no pensem en el bé, però a mesura de que t’adones que les coses funcionarien millor d’una altra manera, ho intentes canviar i la pròxima vegada fer-ho correctament. Es a dir, mitjançant l’experiència la raó s’intenta interposar sobre la passió. Avegades quan et trobes en una situació en que has de respondre ràpidament, per exemple si veus algú te pega, tu el que faràs inconscientment serà tornar-li, ja que et voldràs defensar principalment, en aquell moment no pensaràs que seria millor parlar-ne i intentar solucionar el problema.
Però això també depèn molt de la persona ja que hi ha gent que es posa a pensar en les coses, i d’altres que no miren res i sempre actuen mitjançant els seus sentits. Igual que depèn també per l’edat, quan som petits actuem segons els nostres sentits, ja que no em tingut gaires experiències en la vida i primer fem les coses sense pensar, però a mesura que vas creixent ja saps el que et pots trobar en cada situació, i per això és més fàcil poder actuar de forma racional.
Per tant jo crec segons la situació en que ens trobem em d’actuar d’una manera o d’una altra, si ja has passat abans per aquesta situació i actuant de manera afectiva no has aconseguit el que volies, llavors si tornes passar pel mateix ja intentaràs trobar un solució racional, que pugui acabar de la millor manera possible. Per això amb el pas del temps es més fàcil actuar de manera racional, ja que de cada vegada vas guanyant més experiències que t’ajuden a l’hora d’elegir i de créixer com a persona, i poder actuar be en cada situació en la que et trobes.
Des del meu punt de vista crec és difícil aconseguir un equilibri entre emotivitat i racionalitat. En moltes ocasions els sentiments ens guien actuar d’una manera determinada, però si ho analitzem racionalment sabem que el que realment ens convé és actuar de manera contradictòria als nostres sentiments.
ResponEliminaLes emocions en molts casos dicten les regles de la conducta social i individual, tenen un poder i una gran influència en cada un de nosaltres. No hi ha fet humà que no porti implícit un factor emocional. Crec que és molt difícil veure el món des d’una perspectiva únicament racional, mai podrem deslligar-nos dels impulsos, no són deslligables a l’ésser humà, crec que tota persona en un moment o altre ha tingut un impuls i a actuant sense abans haver-se aturat per reflexionar, s’ha guiat pels sentiments del moment.
La racionalitat hauria però de controlar els actes dels individus i de la societat.
Una persona que considera primordial la racionalitat per damunt de l’emotivitat, per tant una persona que reflexiona abans de prendre decisions crec que s’equivocarà amb moltes menys ocasions. Les emocions no duren i la persona finalment refredarà. En les decisions sobretot importants crec que és necessari fer un anàlisi racional. Tot i que finalment decideixis el que els sentiments et guien, sempre és millor fer un anàlisi racional previ. Les persones que decideixen per impulsos tenen la possibilitat d’arrepentir-se amb moltes més ocasions.
Ja que tots els éssers humans tenim la capacitat de raonar, hauríem de fer ús d’ella. Tot i que en algunes ocasions els nostres actes són irracionals, causats per aquests impulsos, per les emocions.
Per què una decisió sigui moralment correcta crec que depèn de la cultura, l’educació rebuda, els valors morals que t’han inculcat, les creences, per tant es relativa a cada individu o el grup social que pertanys. No hi ha uns valors morals universals.
Tot i això, per totes les explicacions abans donades crec que és molt important analitzar les nostres decisions, unes més que altres, depenent del que ens poden perjudicar a nosaltres i a les persones que ens envolten, depenent de la importància que tenen o que poden arribar a tenir.
La meva opinió és que hauria de tenir més pes l’anàlisi racional de una situació i no pas la nostra afectivitat, quantes vegades hem sentit, conta deu abans d’actuar. Crec que l’experiència t’ensenya que si ens guiem per la racionalitat i no pels impulsos, pels sentiments, trobarem el camí correcta, ja que després de l’anàlisi racional haurem avaluat que té més importància i que ens fera sentir millor, si actuem sense haver fet un anàlisi racional previ no haurem pogut raonar quina és la millor decisió, tot i que sempre et pots equivocar tot i que faixis un anàlisi racional, quan ja has actuat, sempre et pots arrepentir, perquè en haver tingut l’experiència del que vas decidir saps en molt més certesa si la decisió va ser la correcta o no. Però també del errors se’n aprèn.
Les experiències en ajuden a créixer com a persones.
Ya que somos diferentes a la hora de tomar las decisiones, y tratar las de una manera diferente. Lo que nos une a cada uno de nosotros es una decisión racional. Tanto como la decisión racional como la decisión emocional son diferentes de uno al otro.
ResponEliminaLa decisión racional hace que pensemos y reflexionemos antes de actuar nos para prevenir de los errores y para optar los caminos convenientes.
Cuando estamos decidiendo racionalmente, reflexionamos, investigamos sobre aquel hecho o hacemos recordar aquellas experiencias vividas que pueden ayudar nos a relacionarse con la situación que afrontamos.
Aunque una decisión racional tenga aspecto positivo, también tiene algún aspecto negativo hacía nosotros. Cuando consideramos que somos “libres” de pensar, decidir y elegir; al tomar una decisión racional, la libertad de decidir, ya no es lo mismo. En este caso, la decisión racional hace que perdamos esta libertad, por el motivo de que la razón “juzga” a nuestra voluntad para distinguir lo bueno y lo malo. Por lo tanto, esté sentido de juzgar nuestra propia voluntad, diríamos como si la razón nos ordenará lo que tenemos que elegir. Entonces, no vemos lo que quiere nuestra propia voluntad o dicho propiamente lo que deseamos.
Por otra parte, una decisión emotiva, es una decisión impulsiva que se sale de un instante por nuestros sentimientos y puede llevar nos hacía las decisiones incorrectas. En cambio esta decisión nos puede caracterizar por nuestras propias voluntades y diferenciar nos de otros por nuestras propias acciones.
Definitivamente, estoy de acuerdo en tomar las decisiones racionalmente por el hecho de que nos lleva en resultados convenientes y nos ayuda a demostrar nos, una persona madura hacía la sociedad y hacía el público a quienes dirigimos.
La meva opinió està condicionada per una part pel pensament de Descartes i per altre pel pensament de Hume.
ResponEliminaPrincipalment he de dir que jo crec que sempre serà mes fort el poder de les passions que de les decisions que prenem a través d'un anàlisi racional, ja que aquestes venen donades per naturalesa i de la pròpia persona, desitjant sempre allò que primer te ve a la ment que te farà feliç.
Però per l'experiència que he obtingut fins ara, encara que sigui poca relacionada amb tota aquella que arribaré a tenir, puc decantar-me per les decisions que prenem mitjançant un anàlisi racional, ja que davant un dubte tenim tendència a recordar les conseqüències d'aquella decisió semblant que vam prendre al passat i així relacionar-les amb les conseqüències que ens podrà dur aquesta decisió i saber aixines allò que es millor per a nosaltres.
Un apunt que puc fer sobre aquest pensament es que les decisions correctes que solem prendre són aquelles que al principi deixàvem de banda ja que les passions ens conduïen a l'altre, però que a la llarga ens demostren que es la que realment ens fa feliç.
Per tant, en definitiva el estat de maduresa que aconsegueixes amb l'experiència ens ajuda a poder racionar d'una manera correcte i elegir allò que ens millorarà el futur i abandonar aquelles passions que ens farien feliços per un instant però que arribarien a fer-nos sentir culpables d'aquelles conseqüències en las que viuríem.
La emotivitat i la racionalitat son dos conceptes que se’ns presenten diariament als éssers humans, de tal manera que ens ajuden a guiar les nostres decisions. Graciès a aquests dos conceptes podem actuar d’una manera justa en certs moments de la nostra vida, els dos ens ajuden a analitzar la situació en que estem implicats, i ens ajuda en certa manera a triar la resposta correcte.
ResponEliminaEn tot cas, hi ha que dir que moltes vegades aquests valors se’ns presenten de manera que no sabem com actuar, ja que, se’ns venen donats de tal manera que no sabem com triar, si el que triem será bo en un futur o en un sentit metàforic será un fracas més en la nostra experiència en la vida.
Quan parlo d’això vull referir-me, per exemple a saber triar una decisió que afecta als nostres vincles afectius, aquí es on verdaderament se’ns presenta el gran dubte. Com actuem? I si actuem de una manera, estarà bé? Que en pensaran d’això els demes? Em convé fer això, o em repercutirà en el futur?; Aquestes preguntes se’ns presenten de manera molt habitual a l’hora de triar les nostres decisions que en certa manera sempre es veuen implicades amb altres persones.
La nostra recionalitat, es aquí on es comença a posar en dubte. Nosaltres, desde el meu punt de vista hem nascut per ser racionals, saber donar i compartir amb els altres i saber triar decisions que afectin de manera positiva als altres. Però que passa quan aquestes deciosions per molt que als altres els afecti de manera positva a nosaltres ens afecta de manera contrària?, és aquí doncs quan la nostra racionalitat es veu empicada, en aquest cas es quan ens donem compte del que de veritat volem per a nosaltres i ens posem a actuar pensant en nosaltres mateixos, pot ser hagi estat un error que repercuteix als demes però per a nosaltres una vegada fet es com un pes menys, ja que sentim que la nostra decisió en part ens ha obtingut un benefici.
Sí, que a vegades ens adonem de que hem fet un gran error en triar aquella decisó que ara ens persegueix, però també hem de pensar que en aquell moment si la vaig triar va ser perquè era el millor per jo.
En conclusió crec que a l’hora de prendre les nostres decisions cal pensar i reflexionar abans d’actuar i després empenadir-nos del que hem fet. Per tant hem de recòrrer a la nostra emotivitat i recercar allò que ens certa manera ens motiva a dur a terme una decisió o una altra i per acabar hem d’atribuir-hi la racionalitat per actuar de manera correcte i severa, per tal de que la nostra decisió no afecti de manera negativa als nostres vincles afectius.
Yo considero que no todas las decisiones se toman de la misma manera.
ResponEliminaPor un lado, en las decisiones que no requieren una acción inmediata podemos ser más racionalistas, pensar las cosas antes de actuar, los pros y los contras… La razón puede ayudarnos a prevenir las consecuencias siendo más prudentes, pero sin embargo, creo como dice Hume, que a la hora de tomar decisiones estamos condicionados por nuestros sentimientos ya que estos evidentemente nos influyen.
Un buen análisis racional de la situación es lo que convendría en la mayoría de los casos, pero para éste se precisa un tiempo de reflexión que no siempre se tiene, por tanto en las decisiones a corto plazo nos solemos dejar llevar más por el impulso emocional que es como creo que por naturaleza reaccionamos.
Para mí que una decisión sea emotiva o racional no implica que sea mejor o peor. Será la moral la que juzgue si esa decisión está bien o está mal; y debería ser el propio sentido del deber lo que guiase nuestras acciones.
Por tanto, yo considero que la buena decisión es la que tomas utilizando la moral, pensando en si todo el mundo puesto en esa misma situación, actuaría de la misma manera que vas a actuar. Pero claro, también los seres humanos tenemos emociones y sentimientos que nos influyen, los cuales no podemos ignorar por mucho que queramos, analicemos y razonemos.
En definitiva, no creo que haya que anteponer la razón a los sentimientos ni los sentimientos a la razón sino que creo que hay que encontrar un punto medio en el que consigamos un equilibrio donde lo racional y lo sentimental no sean dos extremos. Y así decidir sin dejar de lado los sentimientos pero siempre razonadamente.
Jo crec que a l'hora de prendre decisions utilitzem tant la part racional, moral, com la part passional, emocional. És a dir, crec que les decisions són un conjunt de reflexions morals acompanyades amb les emocions, el que sents davant aquella decisió.
ResponEliminaEn un primer moment reflexiones, cerques racionalment quina és l'opció que més ens convé per a nosaltres, i dintre d'aquesta elecció desprès ens enduim per la passió, per el que realment ens agrada. És a dir, per exemple si t'enfades amb un amic, tens l'opció de no fer res, i fer que les coses quedin com estan o fer que torneu a ser amics. Primer de tot penses racionalment, i reflexionant tries una de les diferents opcions que tens, per tal de prendre la decisió correcte. Però el que fa que realment prenguis aquesta decisió, que la duguis a terme són els sentiments, les passions que tens. Per exemple en aquest cas, podries decidir que el que realment es correcte es perdonar-lo o demanar perdó, si es dona el cas, i el que et fa avançar després per realitzar aquesta decisió presa moralment són les passions, els sentiments que tens i sents cap a aquesta persona, com el record de l'amistat que tenies amb aquesta persona, o els moments viscuts junts, entre d'altres.
Encara que també pens que en les decisions també depenen molt del temps, del lloc, de la situació en que es duen a terme, i també de la pròpia persona i del seu estat d'ànim. Per que per exemple si una persona està molt deprimida, no te ganes de fer res, les decisions que realitzi aquesta persona, encara que aquesta no vulgui, indirectament elegirà una opció acord amb el seu estat d'ànim. És a dir, encara que aquesta persona reflexioni i pensi quina és l'opció moral més correcta, aquesta opció es veurà influenciada per les passions, encara que no ho vulguem reconèixer-ho.
També cal dir, que existeixen persones que és basen molt en la raó, cosa que poc provocar que vagades triïn una opció que des del punt de vista dels sentiments no l'hi agrada, però l'acaba elegint per que moralment és el correcte. I en el cas contrari, si et deixes endur massa per les passions, els sentiments, per l'afectivitat, pots córrer el risc que l'opció que a tu t'atreu més, en realitat no és la més bona, per que moralment no es correcte.
En conclusió, crec que a l'hora d'elegir, de prendre una decisió, cal reflexionar moralment quina és l'opció més correcte, i desprès deixar-te endur per les emocions per realitzar i dur a terme aquesta decisió.