dimarts, 19 de gener del 2010
(2n Opinió, dv 12/02) FE I RAÓ, UNA RELACIÓ HARMÒNICA?
Després del què hem estudiat sobre l'Edat Mitjana, quina relació creus que han de tenir Raó i Fe a l'actualitat? Creus que es pot donar una convivència harmònica entre Ciència i Religió? Quin creus que ha de ser el paper d'aquestes dues instàncies en ple segle XXI? (RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En mi opinión la ciencia y la fe pueden convivir bien en la actualidad, aunque actualmente estan opuestos en muchos aspectos, como por ejemplo, el tema de las investigaciones genéticas, al qual la religión se opone. A nivel social se está notando una gran diferencia entre las opiniones de la iglésia y la sociedad en sí misma en temas de actualidad, como el aborto, matrimonio entre personas del mismo sexo, los métodos anticonceptivos,etc.
ResponEliminaHay muchas personas que creen en la razón y, muchas personas religiosas. Lo que tengo claro esque cada uno tiene que adherirse a lo que el cree, y que si que estan relacionadas, ya que las dos quieren dar respuestas a muchas de las incognitas que el ser humano se a hecho durante la história, como el origen, etc. La gran diferéncia es, que la ciéncia no afirma nada sin haberlo demostrado anteriormente, en cambio, la religión es creer en algo que no se puede demostrar científicamente.
Raó i ciència son dues arrels que donen respostes a tot allò que ens crea necessitat de saber d'on ve, que es, que provoca, etc. Per tant, son dos pensaments amb un mateix objectiu. Però en l'actualitat es poden arribar a veure com a competències.
ResponEliminaA l'antiguitat, tal y com podem veure amb els nostres avis, la fe era la única cosa que te podia aferrar al món, la ciència no esteia avançada i això feia que les persones es basessin amb allò que deien els superiors a ells com els papes, per tant la fe era la única cosa que els tranquil•litzava encara que no ho haguessin vist mai. Però al segle XXI es molt difícil trobar en majoria aquest pensament ja que la ciència dona certesa a les seves respostes amb demostracions a les quals no t'hi pots negar.
Això fa que el meu pensament sigui que la ciència actualment està per damunt de la fe, ja que es pot arribar a entendre que la ciència nega les respostes que dona la religió demostrant que les seves son totalment certes, aquí ve el pensament que nomenat al principi, la competència. Per tant no viuen en harmonia.
Finalment podem destacar també el pensament que te la religió de la puresa d'una persona deixant de banda la salut (com per exemple el tema del preservatiu i de l’abort) i la preocupació de la ciència per l'estat de les persones i l'adaptació que fa a les necessitats de avui dia, aquí es veu la diferència dels seus objectius encara que tenguin una mateixa direcció, donar respostes.
Com diu na Laura, són dues instàncies que tenen un objectiu comú, és a dir, mostrar d'on venim i que som, però es pot dir que ho miren des de punts de vista diferents. Per una part hi ha la religió que explica fets que no es poden demostrar científicament cosa que fa que molta gent hi desconfiï, tot es qüestió de fe. I per altra part hi ha la ciència que intenta donar explicacions racionals a tot el que passa a través de experiments i comprovacions.
ResponEliminaAixò que la gent vegi que és possible fa que la ciència tingui cada vegada més importància en les nostres vides ja que és cosa que es pot comprovar i fins i tot veure que no la religió que es qüestió de creure-s'ho. Els nostres avis encara hi estan bastant aferrats en aquest tipus de creença perquè abans era la manera de veure un sentit a la vida i per no tenir tanta por a la mort, és a dir, més que res per la por al desconegut. Però ara la ciència nega tot això ja que no hi ha cap tipus de prova.
En conclusió, la ciència i la religió tot i que segueixen els mateixos objectius no es poden ajuntar perquè no segueixen els mateixos mètodes de raonament. És absurd intentar explica un fet bíblic a través de la ciència perquè l'únic que faria es negar-ho.
Jo crec que actualment l'únic paper que juga la fe és el de donar una explicació alternativa a la de la ciència, ja que pot ser que en alguns casos l'explicació que dona la ciència té unes dimencions tan grans que és difícil de comprendre. Per exemple: "L'Univers es va originar a causa d'una gran explosió causada per...", només en aquest fragment tan curt ja sorgeix una pregunta "Com de gran?"; per molta gent pot ser molt més fàcil pensar que l'Univers l'ha creat Déu (que si és totpoderós...)
ResponEliminaEn canvi la ciència té vertadera importància a l'actualitat i de cada vegada n'agafa més, és a dir, de cada vegada la gent és menys innocent a l'hora de creure sense comprovar. Necessita una explicació racional i fer més cas als sentits que a la fe. Un exenple molt clar es dóna quan una persona està malalta, que té més fe en el metge que en la pròpia fe.
En conclusió,en l'actualitat la ciència i la fe no tenen cap relació, tot i que encara conviuen, però no harmònicament perquè la ciència li esta guanyant terreny a la fe.
Jo crec que la raó és una qualitat humana de la que no podem prescindir. Està present en la nostra vida diària i per això és evident que la ciència es basi en la raó. Pel que fa a la fe, és un terme present en la vida, podem tenir fe en nosaltres mateixos, però el fet de tenir fe en Déu, per exemple, és ja anar més enllà. Crec que com a persones racionals que som hauríem de ser més llestos i no creure que hi ha un déu que ens pot ajudar a solucionar un problema o a curar-nos d’alguna malaltia. En aquest cas crec que hauríem de tenir fe en els metges. Per exemple, si vull aprovar un examen i tinc molta fe en Déu i crec que ell m’ajudarà a aprovar i, en contes d’estudiar estic resant tot el dia, probablement suspendré. Amb això no vull dir que no s’hagi de creure en res, el que dic és que hauríem de creure més en nosaltres.
ResponEliminaPel que fa a la ciència i a la religió crec que si que poden conviure l’una amb l’altra. No podem tallar de cop la religió, a més vivim en una societat lliure i si algú vol ser religiós i creure en algun déu no podem impedir-ho. Cadascú pot fer i creure el que vulgui. Per això crec que la ciència i la religió si que poden conviure juntes mentre que una no es fiqui en els assumptes de l’altra. Jo crec que la ciència té un paper més important en la societat avui dia ja que ens aporta avenços tecnològics, mèdics... i ho podem comprovar, en canvi la religió no ens aporta res que ens ajudi a progressar, és més, crec que ens fa anar cap enrere perquè ens diu que hem de creure en un déu del que no en podem comprovar la seva existència.
En conclusió, opino que cadascú té capacitat suficient per saber que creure i que som lliures per escollir el que volem ser.
Actualment la Raó i la Fe juguen papers molt paral•lels en el s. XX. Diferents fets han motivat aquesta separació radical i permanent. Des de els inicis la Fe segueix un model mític basat en les creences sobre allò que vèiem o ens succeeix, es creure la forma d’explicar allò que no entenem o no sabem identificar de forma completament aleatòria, sense probes i sense cap fonament.
ResponEliminaLa raó cerca una explicació basada en diferents premisses i conclusions que desemboquen que, allò que volem explicar es pugui demostrar amb una sèrie de fonaments que la recolzin. Per tan la resposta a la relació actual entre fe i raó es que estan totalment desvinculades i que cadascuna parteix de diferents ideologies que s’allunyen, en l’actualitat hi ha conflictes en els que la gent empra la seva Fe com a fonament d’uns actes i altres persones empren la Raó criticant aquesta Fe.
Davant la possibilitat de pensar que Ciència i Religió puguin conviure jo penso que es totalment impossible. Posant exemples, es com ficar un peix a l’arena. Les preguntes arrel d’allò serien. I que fa aquí? Aquet no es el seu lloc? No viu a la mar?. Aplicant aquestes preguntes a l’hora d’explicar una possible convivència diríem que Ciència i Religió s’odien o son totalment incompatibles. La ciència intenta explicar TOT allò que la Religió a volgut explicar al llarg de tota l’Historia sense fonaments, ni proves ni experiments.
Per tant cada vegada que la ciència avança, la religió s’enredereix i allò provoca el conflicte entre els creients i els científics.
Clarament cadascuna te una funció. Basant-me en la meva ideologia la religió en el segle XXI suposaria un corrent cultural basat en la convivència de diferents focus socials que basen els seus ideals en un tipus de cerimònies o actes en els quals es senten acollits davant la comunitat amb els mateixos ideals encara que èticament la religió falla en molts d’aspectes ja que te un pensament endocèntric. En conclusió la religió ha de jugar un paper cultural sense ficar-se ni en política, ni en ciència, ni en cap mena de poder institucional.
La ciència per jo juga el paper mes important, pel qual l’esser humà desenvolupa tot el seu potencial, explicar el mon. Descobrir allò que tenim, del que estem fets, el perquè de tot. Des de el meu punt de vista en el segle XXI la ciència es la clau per sostenir el present en el que vivim i garantir el futur. En definitiva, la ciència juga el paper principal mentre que la religió forma part d’un pla secundari o inferior.
Des del meu punt de vista personal, crec que raó i fe són dues instàncies que són completament diferents, la fe és una qüestió que no es pot argumentar racionalment igual que no pots argumentar fets científics amb arguments basats en la creença i en la fe, com ho van fer alguns autors d'èpoques anteriors que hem estudiat, els quals donaven com a solució d'un problema la intervenció d'un Déu.
ResponEliminaLa relació que crec que haurien de tenir la raó i la fe en l'actualitat és de respecte entre elles. Pens que la fe no pot condicionar la societat, és una cosa completament personal de cadascú. Per tant, la fe no pot incidir en les qüestions polítiques, públiques, econòmiques, de salut, ni d'ensenyament. Així com també crec, que la persona que té fe ha de ser racional i saber els límits de la fe per donar pas a la raó. Amb això vull dir, que la fe no ha de voler tapar el que científicament es demostra.
Personalment crec que si que es pot donar una convivència harmònica entre Ciència i Religió. De fet, estic completament segura de què hi ha científics avui dia que són persones creients per una banda, i per l'altra, estan resolent i demostrant fets mitjançant la ciència. Per tant, sí que poden conviure mentre no es condicionin l'una amb l'altra,i mentre que es faci ús del sentit comú i no es vulgui argumentar mitjançant la fe els fets que científicament s'han demostrat, i que per tant, formen part del coneixement científic, i no com una obra d'un Déu.
En resum, la fe és una necessitat de l'ésser humà així com la raó és una de les seves qualitats. Per tant, hem de saber conviure amb elles, conèixer els límits i no crear conflictes, ja que la fe és una cosa voluntària i completament personal de la persona, que no ha de voler argumentar-ho tot, sobretot si la ciència ja ha donat una resposta.
La raó és una facultat que tenim tot els ésser humans que consisteix en la comprensió d’allò que està més enllà del coneixement sensible. Ens permet arribar més enllà de les simples aparences .La fe en canvi, per algunes persones, és un complement als assumptes que la ciència i la racionalitat són incapaces de descobrir, per respondre a preguntes que són incontestables des del punt de vista científic i racional. Crec que en èpoques anteriors, raó i fe estaven molt més lligades, la ciència era molt més limitada, no per la incapacitat racional de l’ésser humà, sinó pels avenços tècnics i açò provocava que molts humans tinguessin dubtes als quals no podien donar resposta i aquest fet els duia aferrar-se a la fe. Des de el meu punt de vista, pels creients, la fe els satisfà de les inquietuds que puguin tenir, tranquil•litza les inquietuds humanes, pels no creients, la fe, les creences, no són una resposta els seus dubtes, ja que no són demostrables. Personalment crec que són dues instàncies oposades. La fe, les religions, no tenen un criteri objectiu per determinar que una declaració sigui veritable, en canvi la ciència a través de l’experimentació i l’observació crea teories i lleis més fiables. Per tant crec que la ciència no necessita de la religió, l’ésser humà és un ésser racional, per tant crec que té la capacitat de descobrir veritats que es poden demostrar, la fe no. La ciència es basa, com he dit abans, en l’observació i l’experimentació, la demostració racional, per tant crec que és molt més fiable que no unes creences que et donen unes respostes que no són demostrables.
ResponEliminaCrec que en ple segle XXI, la ciència hauria de tenir el paper principal, ja que gràcies a ella s’ha aconseguit millorar moltíssim, tant en l’àmbit de la medicina com en tecnologia. La ciència és el que ens dur al progrés, la fe és la forma més còmoda d’acceptar la realitat.
Jo trop que raó i fe están relacionades pel simple fet que, com han dit compañs meus, tenen el mateix objectiu: donar respostes a preguntes que els éssers humans es qüestionen y que es seguirán qüestionant sempre.
ResponEliminaPer altre banda, trop que no hi ha una convivència harmònica plena entre totes dues, ja que la fe rebutja algunes coses que duu a terme la ciència, com per exemple els aborts.
Està clar que la raó és més afectible per als éssers humans, o al menys per a mi, ja que les seves respostes són segures i directes, no com en la fe, que cadascú creu el que creu, segons els seus criteris, i ningú no pot demostrar res amb aquest medi.
Però això és una qüestió més individual; hi ha persones que necessiten la fe per poder sentir-se bé dia a dia i tenir alguna cosa en la que agarrar-se en els seus pitjos moments.
Com per exemple, les persones que pateixen càncer,la qual la fe les ajuda a tenir ànims per a superar-ho, encara que sense medicaments ni tasques dutes a terme per la ciència, com la quimioteràpia, seria segura la seva mort.
En definitiva, crec que raó i ciència mai s'avindran al 100%, però sí que totes dues són afectibles, la raó per a algunes persones, i la fe per a altres.
La raó i la fe són conceptes completament diferents. La fe la té aquella persona que vol, que creu en alguna cosa no comprovada i per tant no està desmostrada la seva validesa, però aquesta té la capacitat de tranquil·litzar a la persona i és com un punt de recolzament; la raó, en canvi, la té tothom perquè és innata, cadascú té la capacitat de raonar les coses. Encara que siguin dues instàncies totalment diferents i diria que contràries entre si, no tenen per aque no poder conviure harmònicament. La ciència té més pes avui en dia, però pot existir aquella persona creient i aquella no creient, mentre es respecti l'opinió de cadascú i la forma de creure i pensar.
ResponEliminaAixí i tot, crec que la ciència està enfonsant la religió ja que la primera demostra fets que la religió no ha sabut fer mai i per això ha “inventat”. Gràcies als avenços tecnològics d'ara s'han pogut dur a terme investigacions que han deixat en evidència a la religió. A l'actualitat ja es nota que la religió no és tant present, que va disminuint el nombre de creients, la ciència posa a damunt la taula les respostes a totes les incògnites que hi havia, per tant, tapa a la religió, i arribarà un punt en que aquesta deixarà d'existir. Si ens fixam, avui en dia, la gent que va a missa és la gent major, i les noves generacions ja no. Abans era el contrari d'avui en dia, no hi havia avenços tecnològics suficients ni prou desenvolupats per a poder demostrar les coses, per tant havien de recorrer a la fe i aquesta ha deixat herència a les persones que avui en dia encara són creients.
Per tant, el paper de cadascuna no canviarà, simplement que una es posarà al damunt de l'altra ja que té demostracions vàlides i això convenç a la gent.
Jo crec que avui en dia, la separació que hi ha entre la ciència i la religió és molt gran, en comparació a l’Edat Mitjana. Pot ser si que es podrien unir en l’actualitat, però tenen coses molt oposades entre elles i seria difícil d’unir-les, però no impossible. Una de les grans idees oposades que tenen és d’on venim les persones; la religió creu que venim de ésser diví i poderós, un Déu , en canvi la ciència investigat ha descobert que venim d’una espècia de monees. Un altre idea oposada és com es va formar el món, la religió creu que és obra de Déu i la ciència creu que prové del Big Bang i com aquests en podem dir molts més.
ResponEliminaAvui en dia moltes coses han canviat, moltes persones per molt religioses que siguin i tenguin unes creences, tenen un mínim de raonament, així i tot sempre hi pot haver casos que pensin d’una altre manera. Anteriorment la ciència i la religió si que anaven més unides i ni tenien tantes diferències com abans, supòs que això deu haver passat a causa de la tecnologia i els avanços que la societat ha anat fet i ha anat utilitzant per investigar, han descobert que les creences de les religions eren errònies i per això s’han distanciat.
En definitiva, crec que la ciència en l’actualitat té més importància o més pes que la religió, ja que la ciència demostra les coses i la gent les accepta, i la religió només es basa en creences i en escriptures. Tot i que pugui haver molta gent que tengui unes creences cap a un ser poderós (Déu), la ciència és més forta i molta gent es basa en ella.
Des del meu punt de vista crec que la ciència i la fe tenen el mateix objectiu, investigar l’inici d’algun fet, que provoca... però tot i així aquestes dues es conceben de manera molt diferent. La raó es un principi que té tothom, ja que el portem de forma innata, i consisteix en poder investigar allò que hi ha més enllà, allò que nosaltres no sabem cert i es vol investigar. En canvi la fe es creure en alguna cosa que no s’ha comprovat, i no està demostrat que el que es diu és cert.
ResponEliminaTot i tenir unes característiques diferents, poden conviure harmònicament.
Però avui dia el que té més pes crec que és la ciència, gràcies als avenços tècnics que cada vegada van evolucionant més. Però també trobem a les persones creients i a les no creients. Els primers pel meu punt de vista, la fe els satisfà les seves inquietuds que puguin tenir, els pot tranquil•litzar. En canvi els altres la fe i les creences no serveixen per respondre els seus dubtes, ja que per a ells no es pot demostrar.
Però tot i així crec que la religió de cada vegada es va perdent més, de cada vegada hi ha menys gent que acudeix a les esglésies i confien més en la raó, ja que molts dels no creients creuen que el que fa l’església és inventar-se fets, no demostrar-los. En canvi la ciència el que esta fent, gràcies als avenços tecnològics, es intentar demostrar, trobar una resposta a la qüestió que es planteja, intenta donar respostes a totes les preguntes que es plantejaven, i això fa que cada vegada la religió perdi més pes, i possiblement arribi un punt en que no existeixi.
Ja que en l’actualitat la gent jove ja no acudeix a l’església com es feia abans, sinó que la minoria de gent que hi va són gent major, que encara creu en ella, perquè li van mostrar a la seva joventut, perquè encara no hi havia gaires avenços.
En definitiva crec que la ciència de cada vegada anirà avançant més i la religió anirà disminuint. Sempre hi haurà aquelles persones que creuran en ella, però la majoria de la gent de les noves generacions es basarà en la ciència.
En mi opinión, la fe y la razón son dos términos contradictorios. En la fe no hay racionamientos, hay un “deseo” de que aquello en lo crees sea verdad. Según Friedrich Nietzsche, “tener fe significa no querer saber la verdad”. Desde mi punto de vista, la verdad la quiere saber el que razona, compara y analiza.
ResponEliminaCreo que hoy en día estamos viviendo en un mundo donde la tecnología y la ciencia están substituyendo a la ideología del Dios divino, gracias a estas, se está demostrando que el hombre es capaz de conseguir lo que quiera. Este hecho deja a gran parte de la sociedad “huérfana de creencias humanas”.
En el siglo XXI, la humanidad ha llegado a un punto que todo el mundo puede tener al alcance todos los conocimientos que desee y aún así la fe sigue viva, la gente sigue creyendo. Hay que tener una mente religiosa para explicar esta convivencia. En una mentalidad materialista y científica, no cabe tener fe, por que no hay un desarrollo de la idea. Crees o no crees. En cambio, el que tiene fe no se hace preguntas, solo cree.
Para acabar, personalmente creo que la fe i la razón van ha convivir eternamente, así que es mejor que todos aprendamos a saber diferenciarlas, y a saber respetarlas. La fe es una creencia o una confianza en la "verad" de una persona, idea o cosa. Y la creencia es la capacidad, la virtutd que tiene el ser humano para pensar, para obtener conclusiones apartir del conocimiento.
Fe i Raó; Dos conceptes completament oposats però completament relacionats.
ResponEliminaAixí com he pogut comprovar, llegint les reflexions dels meus companys, es podria arribar a la conclusió de que la majoria de persones, com ells mateixos diuen, creuen cegament amb la raó, i que de la mateixa manera aquesta està agafant el relleu a la religió; la qual, des de cada vegada més, disminueix el seu nombre de creients i n’augmenta el nombre d’ateus. La fe lligada a la religió fa por a la societat d’avui en dia, ja que es una cosa que requereix esforç, requereix aprofundir amb un mateix i requereix pensar en coses que , a vegades , ens són desagradables i, evidentment, desconegudes. La fe no té res de científic; per tant, no es pot comprovar, per tant, no ens pot aportar seguretat i fermesa en allò que volem descobrir i saber. És així, no, com està evolucionant el pensament de les persones del segle XXI? Certament és d’aquesta manera; així i tot, per part meva i des del meu punt de vista, crec que hauríem d’anar un poc més enllà del que ens dóna la ciència i la raó; ja que sinó adquirim una postura de conformitat envers la vida i la realitat, que des del meu punt de vista, ens fa poc enriquidors.
La fe i la raó són conceptes en comú, precisament perquè els dos busquen el sentit de la vida. Busquen respostes de l’existència humana. Busquen el perquè d’allò que ens rodeja, el perquè som on som i com som, i volen donar fermesa i certesa en tot allò que ens identifica. Està clar que, (i d’això ningú pot oposar-se), la ciència ens aporta unes afirmacions amb total certesa i que ens permeten saber quin és el nostre vertader origen, com s’han format les coses, perquè ocorreixen tals fets, etc; I que la fe, no ens pot aportar res de total seguretat, res que es pugui comprovar ni experimentar. Això, però, no vol dir que hagi de tenir menys importància. Al contrari, ens pot afavorir molt més que la ciència mateixa. La fe, ens permet descobrir i conèixer coses, que la ciència mai et podrà donar. D’aquesta manera, ens permet conèixer-se a un mateix, i trobar la manera de donar un sentit a la teva vida, per tal de fer més favorable el dia a dia a n’ aquest món i poder ser feliç. La ciència et dirà perquè tens els ulls d’aquest color, perquè t’assembles a ta mare, que has de fer per curar-te aquest mal de queixal, etc. Però no et dirà perquè estàs confús, perquè no ets feliç, que vol dir ser feliç, com buscar la felicitat, com saber estimar, com demanar perdó... etc. Evidentment, sempre lligam la fe amb la religió; en creure amb Déu; però no necessàriament ha de ser així. També podem tenir fe amb un mateix; que seria sinònim a confiança amb un mateix.
Crec que cadascú ha de poder creure i tenir fe amb allò que vulgui i perquè vulgui, i no s’ha de sentir influenciat per la societat d’avui en dia. “Ah, és que la religió no és certa, és tot una mentida, no hi ha res que és pugui comprovar; la ciència és vertadera.” I aquí ens aturem. De la mateixa manera que explica Descartes, amb el tema de la llibertat, diu que ser lliure no és dir sempre “no, no, no i no” ni tampoc dir “Ah, em dóna igual, elegiu vosaltres” i adquirir una postura conformista i de indiferència. D’aquesta manera, relacionant-ho, pens que no ens em de conformar amb la raó (que és totalment necessària i ens ve de forma innata, per tant, no la podem evitar) o de tenir una postura d’indiferència envers la fe. Jo crec que aquesta pot complementar a la raó, i ens pot donar més a la vida. Així com he dit al principi, crec que moltes persones, avui en dia, es deixen endur per la societat i no s’aturen a pensar i a analitzar de manera més interior i no tant racionalment les coses de la vida. D’aquesta manera, eviten “algo” que els pot crear confusió o por.
ResponEliminaA part del meu pensament, és ve que, així com vivim al segle XXI i com esteim evolucionant, és difícil que ambdues convisquin harmònicament; ja que la societat les ha fet completament contràries i oposades i cadascuna defensa fets molt diferents.
Per altra banda però, no crec tan radicalment amb les opinions dels meus companys que creuen que un dia la ciència agafarà complet relleu a la religió i aquesta arribarà a desaparèixer. Hi ha moltes persones en el món que creuen amb una fe que els aporta un més enllà; i que, precisament per això, és el que ens identifica a les persones per ser persones i no animals. Perquè, evidentment a part ser un cos físic, som un cos amb raó i fe, per tant un cos més enllà del que és material.
Desde mi punto de vista no es posible una convivencia harmónica entre ciencia y religión ya que son totalmente opuestas. Solo sería posible, creo, si la religión se "supeditase" a la ciencia, y quedase en un ámbito privado sin inmiscuirse en asuntos de política, educación y evidentemente ciencia.
ResponEliminaLa religión para explicar la realidad se basa en la tradición, en creencias que pasan de generación en generación, en unos textos sagrados de los que no se puede dudar, ni contradecir y mucho menos corregir. La religión requiere del proceso de no pensar llamado fe.
En cambio, la ciencia se basa en la razón; investiga, duda, cuestiona, crea hipótesis e intenta refutarlas… Corrobora sus teorías con hechos demostrables, con pruebas, con evidencias. Y a medida que saca nuevas conclusiones y hace nuevos descubrimientos, va actualizando las teorías que explican como funciona el mundo y rechaza las teorías erróneas.
Estas diferencias son las que impiden la harmonía entre ciencia y religión; en ciencia todo puede ser dudado y debatido, en religión la palabra de Dios manda y la fe exige la suspensión total de la crítica.
Para llegar a la actualidad la ciencia ha tenido que "medrar" lentamente entre las firmes tradiciones y creencias. Los primeros científicos que se atrevían a demostrar un hecho que contradecía algo impuesto por la religión, normalmente ardían por herejía.
Actualmente parece que la ciencia ha ganado mucho terreno a la religión, pero sigue habiendo guerras santas, sigue habiendo mártires que se inmolan...
Considero que la religión podría conservar sus tradiciones y costumbres, pero sin imponer argumentos sobre la realidad que la ciencia ha demostrado que son falsos o no posibles, como el génesis.
En conclusión, decir que la fe irracional es la responsable del retraso científico de tiempos anteriores; por tanto en la actualidad deberíamos tener fe en la razón, ya que es con ella con la que seguiremos avanzando científicamente en el siglo XXI y posteriores.
Estic completament d'acord amb el pensament de la meva companya Carme, ja que fe i raó són dos conceptes totalment relacionats però oposats. Des de el llarg de la història sempre han existit aquet dos conceptes, i en la meva opinió existiran al llarg de tota la història, perquè crec que la fe es un concepte importantissim en la nostra vida ja que molts pensaments, accions els feim basant-nos amb la fe, però en molts factors sempre actua la raó que en fa subestimar sobre si aquesta fe es possible o no, la raó cada vegada te més facilitat per poder demostrar si allò es verdader es simplement improbable que existesqui, un exemple clar es la creença amb Déu, la creença amb la possibilitat que existeisqui un ser superior a nosaltres esta totalment basat en la fe, ja que la ciència mai podrà demostrar el contrari, però no per això vol dir que qui qüestiona l'existència de Déu no tengui fe. Particularment amb costa basar-me amb la fe, però vaig que la vida seguint la raó es com allunyar-nos de la nostra llibertat, de creure en coses utòpiques, com que algun dia acabarà la fam al món, o acabaran les guerres. Sin en baséssim amb la raó, podem deduir molt clarament que aquets fets no s’aturaran mai, ja que es un pensament utòpic, ja que tot el món mai serà capaç de viure en pau i harmonia, ja que sempre hi ha un interessos amb totes les accions que fan el països i les persones. Per això la meva opinió es que la fe es una base fonamental per ser optimistes en aquesta vida, i que viurà juntament amb la raó com ha fet al llarg de la història. Graciés a la raó podem avançar culturalment, i gràcies a la fe podem viure amb una mica d'esperança que facilitarà aconseguir la nostra felicitat.
ResponEliminaRaó i ciència des de el meu punt de vista son dos punts que en certa manera es poden relacionar en quan a la manera d’actuar dels éssers humans, ja que en el cas del animals no podem adjuntar-hi la raó, ja que actuen de manera irracional.
ResponEliminaRaó i ciència son les que ens ajuden en certa manera a actuar de manera correcte sobre els nostres actes, la raó ens ajuda a qüestionar i raonar sobre allò que hem de fer i la ciència ens dona coneixements d’allò que volem fer.
En cas contrari també ho podem trobar, ja que a vegades les persones actuem de manera inconscient. I en altre manera podem actuar sabent que allò que feim en un futur ens pot perjudicar però tenim la necessitat de satisfer-ho.
A l'antiguitat, els nostres avis actuaven la majoria amb la fe que els ajudava a cercar una certa relació amb el món, ja que no tenien coneixements per saber si allò que volien fer era bo o dolent.
Ara no tenim cap excusa per no satisfer una cosa de manera correcte ja que, tenim infinits coneixements que ens poden ajudar en certa manera, juntament amb la fe, a realitzar-ho.
En definitiva, tant com a evolucionat la ciència i les tecnologies, també hem evolucionat nosaltres que ara tenim una altre manera de pensar que en certa manera crec que és deu als nous coneixements que ens ajuden a pensar i actuar de manera correcte, encara que en certes ocasions ens equivoquem.
En la actualidad aseguraría que la razón y la fe van completamente cogidas de la mano, la razón es la capacidad que tiene el hombre para pensar, se construye sobre una base de lo que se explica a través de la lógica, y en general a través de los métodos de la ciencia; y la fe se construye sobre la base de ser una creencia en la verdad de una persona o idea, también es un conjunto de creencias de una religión o de una multitud.
ResponEliminaCreo que hoy en día el concepto de fe ha dado un vuelco, ya que al menos yo, entiendo la fe, no como una simple comodidad ni tan solo el hecho de creer en un dios, o en el mas allá, sino que vivimos el día a día teniendo fe en pequeñas cosas, es inevitable tener fe, podría decir que la fe es una acción en potencia, como puede ser el creer que va a llover, o creer en la justicia, creer en la vida o en uno mismo, creo que tener fe en algo es casi tan importante como respirar para el ser humano, incluso para un científico, antes de demostrar una evidencia o ley científica construye una hipótesis que anteriormente ha ser comprobada, sus principales pilares son la fe de aquel científico, claro que después esa fe es cuestionable, al igual que la fe en las pequeñas acciones diarias.
Muchas veces la fe o creencias que podemos experimentar en cada momento esta respaldada por una experiencia previa perfectamente lógica i racional, como alguien que ve el cielo gris y cree que va a llover, entonces coge un paraguas, y esa fe lógica y racional es compartida por muchas otras personas que al igual que ésta han cogido un paraguas creyendo que lloverá.
En mi opinión no debe de establecerse ningún tipo de conflicto entre religión y ciencia ya que cada una trata diferentes aspectos de la realidad, aunque hay que tener en cuenta que depende siempre de cada religión, ya que hay algunas que extienden su campo de pensamiento mas allá de lo que le corresponde y se meten en el campo de la ciencia, al igual que hay científicos que pretenden probar valores morales a base de leyes científicas que podríamos decir que incluso algunos han convertido la ciencia en su religión. Mas que nada el conflicto que se establece entre ellas es provocado a causa de las instituciones que las representan y también hay religiones que no coinciden con su iglesia, y es importante no confundir iglesia con religión, como han hecho algunos de mis compañeros, ya que la iglesia ha dejado mucho que desear a lo largo de la historia. Las religiones, respaldan a la ética de cada individuo a sus valores de fondo, en cambio la ciencia se encarga de lo más práctico y objetivo, crean verdades absolutas.
En definitiva, siempre y cuando se respeten entre ellas pueden vivir perfecta-mente en armonía.
En conclusión hoy por hoy de alguna forma contamos con una historia y pasado a tener en cuenta, ya en otros tiempos razón y fe; ciencia y religión han estado en conflicto, creando grandes disputas entre los seres humanos, muerte, dolor, desolación, de echo en muchos lugares del mundo continua habiendo guerras por motivo de la religión. Creo que es el momento de entender que pueden ser complementarias y apoyarse, ya que no se habla de cosas tan distintas, la religión quiere encontrar un camino en esta vida al igual que la ciencia quiere a través de principios y teorías, creo que hay que encontrar el modo de dejar de individualizar todo y observar que si que se pueden combinar muchos aspectos de la fe, razón, religión y ciencia, todo tiene que ver en algún sentido y no creo que sus diferencias sean motivo de disputa o discordancia sino de aceptación y sobretodo respeto.
Durante la Edad Media la Fe cristiana era indudable y "verdadera"...obtenían conclusiones "racionales" apoderándose de ideas clásicas (Platón, Aristóteles) y distorsionándolas de tal forma que apoyaran la religión y a partir de la Biblia...La razón objetiva era minúscula.
ResponEliminaHoy en día se da por supuesto que Fe y Razón son dos ámbitos distintos, creer y saber no son compatibles, hay demasiadas características que los separan y hacen imposible su relación (objetividad- subjetividad, racional-irracional, evidente-cuestionable, única opción-varias opciones…)
Mencionar, además,que están en constante conflicto:
Impedimentos a la Fe, por ejemplo:
-En Francia el burka no se puede llevar libremente
-En Suiza está prohibido construir alminares
-En algunas escuelas públicas se prohíbe llevar colgantes con la cruz de Jesús
De igual forma la Fe que pone impedimentos a la razón:
-En muchas escuelas religiosas no se enseña la teoría de la evolución biológica (escuelas judías)
-En escuelas católicas que pretende dar explicaciones “científicas” a través de la Biblia
-Constantes manifestaciones: contra el aborto, el divorcio, la donación de sangre
-Llegando a extremos donde la Fe intenta explicar racionalmente: “Razonamiento a partir de las Escrituras” un libro publicado por los testigos de Jehová donde pretenden hacer demostraciones racionales a través de las escrituras.
Antes de adentrarme en la segunda pregunta querría aclarar mi opinión sobre la Fe y Religión...para mi la fe es una confianza, una creencia en una realidad no objetiva mientras que la religión utiliza la fe como fundamento para creer de manera conjunta en divinidades que den explicación a la causa, la naturaleza y el propósito de la existencia…además de introducir códigos morales.
Por tanto se puede creer sin necesidad de seguir una religión, creencia individual, privada y propia.
Opino, por tanto, que es posible la convivencia armónica entre Razón y Fe si se mantiene el equilibrio y se tiene presente que ambos son dos ámbitos completamente opuestos y que no se pueden mezclar.
Los dos son imprescindibles y comparten igual importancia…
Un ejemplo de convivencia razón-fe es la quimioterapia…se necesitan ambas con igual importancia para intentar superar la enfermedad. (Aunque no es 100% demostrable)
No dudo de la posible convivencia entre Fe y Razón, pero sí de la convivencia armónica entre Religión y Ciencia.
La religión en sí ya va en contra de la razón/ ciencia, ya que da por respuestas las preguntas existenciales dentro de sus textos religiosos (Biblia, Corán, Cánones del budismo, Libro de las Sombras…)
Hay religiones que dan por imposible tal convivencia, ejemplo:
-Los fundamentalistas islámicos excluyen cualquier clase de razonamiento externo, rechazando cualquier innovación o tradición anti-islámicas, utilizando la violencia en nombre de su religión...
-En la América más conservadora y cristiana hacen obras de teatro para menores de 12 años que tratan temas sobre Dios y el infierno…infundiendo terror y miedo a los jóvenes "Si no crees, irás al infierno"
Para que pudiese haber una convivencia entre religión y ciencia la religión no tendría que ser tan dogmática, debería ser más abierta a las ideas científicas y al cambio, no tendría que ser impuesta como única posibilidad (ej: padres judíos, educan a sus hijos para ser judíos y casarse con judíos…estos no tienen libertad de opción y no llegan a conocer la ciencia porque desde pequeños son educados para no creer en los “herejes” científicos)
El papel de la ciencia en el siglo XXI es de gran importancia, especialmente por los nuevos problemas en que se encuentra el mundo: el cambio climático, debilitamiento de la capa de ozono, forestación, extinción de animales, nuevas enfermedades, se acaba el petroleo, los supuestos “fines del mundo”…es decir que los científicos están ocupados y su voz tiene gran importancia y es escuchada (con algún regañadientes de los políticos)…de cada vez toman más protagonismo.
ResponEliminaSu papel es descubrir el funcionamiento del universo mediante observaciones y racionamientos lógicos, objetivos y demostrables...conocer realidades y las leyes del mundo.
El papel de la religión, aunque no lo parezca, aun es muy poderoso…con tan solo un 14% de población mundial que se considera atea o agnóstica.
La religión (en nuestro caso cristiana mayoritariamente) esta siempre presente en nuestro día a día: fiestas, canciones, frases diarias, calendario…además en la política, en nuestro comportamiento, puntos de vista...
La religión es una gran herramienta de control de masas, esto se demuestra en la cantidad de ONGs religiosas o el fundamentalismo islámico.
Su papel es de dar sentido a la vida, apoyar y dar esperanza…pero su rol también es muy peligroso para aquellos que radicalizan sus creencias
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSegún las relaciones propuestas entre la fe y la razón, por San Agustín y San Tomas, son complementarias entre uno y otro. Pero deberíamos de tener en cuenta, ya que según los filósofos medievales la fe y la razón son complementarios, esto no quiere decir que signifiquen lo mismo.
ResponEliminaLa fe es la creencia que convive en las religiones y que acepta las afirmaciones no demostradas. Por otra parte la razón da pruebas, y explica las causas, para que el creyente no se quede en duda.
La fe tuvo mucha importancia en las religiones desde épocas anteriores, pero a medida que se evolucionaba el mundo fue disminuyendo por la apariencia y la importancia que fue teniendo la ciencia. En este caso supongamos un ejemplo de evolución que tuvo el mundo: cuando nacían niños desfigurados, las gentes se creían que eran un “fruto” de pecado que habían hecho, y creen que el Dios les castiga de esta manera y estos seres eran rechazados por los habitantes, pero la eficacia que tuvo la ciencia, demostró que era una mutación debido a un cambio en el ADN y así posteriormente la ciencia ayudo a las gentes en su forma de pensar, que no deberían de aceptar una afirmación sin comprobar la. Este tipo de creencias fueron creídos por muchas gentes, por lo tanto, en ello también deberíamos de fijar, que no fue creído por unos cuantos sino por multitudes de habitantes, de ahí que la causa también es la sociedad o el entorno donde la religión influyó en las épocas anteriores.
Por otra parte, la razón, por mucho que explique las causa y ofrezca las comprobaciones necesita ser aceptada, porque si no, dicho en otras palabras “¿tanto trabajo para qué?“ .
En actualidad se está pasando lo mismo, cada vez que la ciencia avanza, juega un papel del protagonista, en cambio la religión se convierte en un personaje secundario. No obstante, el desarrollo de la ciencia no es constante en todos los países. En los países desarrollados como la Europa, la ciencia se ve más elevada, aunque la religión tampoco deja de existir. Los países asiáticos y africanos debido a sus pocos desarrollos, la ciencia no se desarrollan tan rápido como en la Europa, y por haber la pobreza, les lleva a adaptar en la religión. Hablando de Asia, ya que he mencionado como uno de los países subdesarrollados, en el caso de Japón no es lo mismo. Japón hoy en día se ha convertido uno de los países más avanzado y consumista en el ámbito científico en mismo tiempo también se le consideran uno de los países donde todavía se conservan la religión antigua de Japón, en conclusión a Japón se le considera un país donde la religión y la ciencia tienen un fuerte establecimiento, y tienen una cierta harmonía.
En resumen, ya que la fe y la razón sean diferentes, pueden convivir perfectamente, satisfaciendo la necesidad que tenga cada uno entre ellos. Hay algunos aspectos sobre cual no estoy de acuerdo, la ciencia cada vez nos está facilitando nuestra vida cotidiana, pero esta sobrepasando de su límite, es decir que la utilidad de la ciencia sea eficaz, pero que no se abuse de su utilidad porque su consecuencia nos puede perjudicar, como por ejemplo el efecto invernadero. En cuanto a la religión, lo que no me gusta es que, debido a la cuestión de religión pongamos en conflicto a los países. Me gustaría que en actualidad la fe y la razón se convivieran como en el Japón, y aconsejaría a los europeos, que aprendan de ellos.
Segons la meva opinió primer hem de especificar que la raó i la fe intenten donar respostes a tots aquells dubtes que es creen duran la vida, però quina és més verificable? En altres èpoques la fe era el pilar més important de la vida, perquè els hi donava respostes a tot allò que creien impossible o estrany, però aquell pilar s’havia de sustentar en alguna cosa, hi aquí venia a jugar el paper de la raó , la qual ells utilitzaven per donar-li un tipus de valía a totes les seves creences, però fins a quin punt podia arribar a subjectar aquest pilar ? fins que va arribar el dubte, i va aparèixer la ciència, la filosofia, que donava un altre camí , també demostrat i raonat. Aquí comença la polèmica, una polèmica sense fi, perquè encara avui en dia es segueix posant en dubte aquestes respostes, demostracions i explicacions científiques basades en la raó pels creients. I aquí és on jo em pregunto, fins a quin punt podem arribar ? però és clar , molta gent es basa en la fe perquè es l’únic en que han cregut sempre, hi el que els hi ha donat més confiança, menys inestabilitat, i aquí podem entendre aquesta postura, si no saps a que aferrar-te el camí de la religió es el millor suport.
ResponEliminaPerò en ple segle XXI és increïble que hi hagin postures tant radicals que sostinguin a la religió , perquè arriba a un punt que la raó ja no hi juga cap paper, superen el lògic per tenir respostes rapides, clares i senzilles. Però hem arribat justament a aquesta època gracies a aquesta ciència, i tenim una sèrie d’avanços i descobriments que no tenen ningun tipus de sustentament en la fe, s’han d’obrir mentalitats, la religió passi a un àmbit privat, personal, que no afecti a temes exteriors. Hem de creure en la raó que es la que ens obra camins i respostes verificables.
Perquè no pot ser que la religió s’imposi a explicacions científiques perfectament demostrables , com al creació de l’univers, i del món.
Jo dono suport a la raó i a la ciència, és la meva religió i és en el que crec.