dilluns, 28 de setembre del 2009
(2n Opinió, dm 13/10) RELATIVISME O UNIVERSALISME?
Com creus que aniria millor el Món, amb una ètica universal o amb un relativisme moral? pots donar algun/s argument/s per defensar la teva opinió? (RECORDA que la correcció ortogràfica i la claretat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En alguns casos crec que seria millor un relativisme moral i en altres una ètica universal.
ResponEliminaNo crec que sempre allò que es correcta i la justícia siguin relatius segons les creences de les persones. Crec que les persones tenen dret a tenir unes creences pròpies,una religió diferent, mentre aquesta creença no perjudiqui a altres persones o d'altra manera no suposi permetre fer mal a persones que pensen de manera diferent. Per tant no crec que en tots es casos un mateix acte pugui ser jutjat de manera diferent per ser d'un país o d'un altre o bé per tenir unes creences o unes altres. En aquest cas sería en el únic que creuria amb una ètica universal. D'altra banda crec que és millor un relativisme moral perque hem de tenir el dret, com he dit abans,de poder pensar diferent, de ser diferents, de tenir costums diferets.Sempre i quan açò no faixi mal a altres persones.
Jo crec que cada individu te dret a actuar, pensar, ser, etc., seguint la religió, les creences i costums del seu própi pais, per aixó pens que el relativisme moral aniría millor al món. Encara que hi ha coses del relativisme que no m'agraden, tal com: manera de castigar o no castigar, depenent de la religió. Per exemple, la dona islàmica sufreix una forta discriminació i opresió. Les dones musulmanes no tenen cap dret a decidir marit, ell decideix i ella a d'aceptar li agradi o no. Si es nega es castigada severament, en canvi, a Espanya la dona pot decidir lliurement, per aquest tipus de llei no m'agrada el relativisme moral, estaría millor en alguns casos puntuals l'universialisme.
ResponEliminaEn la meva opinió hi hauria d'haver un sistema entremig del relativisme moral i l'ètica universal, ja que si tinguéssim una ètica universal tots seríem com robots: incapassos de sorprendre'ns, descobrir res nou o intercanviar opinions.
ResponEliminaPerò a la vegada, crec que hi ha sorpreses que estària bé poder-nos evitar, con que en alguns països islamics s'estan cometent injusticies que ells consideren completament normals. Per exemple: si tot el món tingués la mateixa idea de justícia tal vegada ens evitariem sentir a les noticies que s'ha de castigar a una dòna musilmana a rebre un nombre determinat de fuetades per haver begut alcohol o portat pantalons en públic.
Un altre exenple: en alguns països, fins i tot alguns d'occidentals, segueix vigent la pena de mort, encara que sigui un càstig massa radical i molt venjatiu (pagar amb la mateixa moneda)
En definitiva que està molt bé que cada lloc tengui les seves pròpies lleis, però si els humans no ens respesten ni a nosaltres mateixos potser seria millor l'ètica universal però amb les lleis del món occidental (encara que sigui una opinió completament escèptica!), sense pena de mort és clar.
Jo crec que el relativisme està molt bé, ja que permet que cada lloc tengui les seves pròpies lleis i creences i que les persones del món pensin diferent i puguin mostrar la seva manera de veure davant les coses.
ResponEliminaSi no hi hagués relativisme i tot el món compartís les mateixes lleis, creences, cultures, etc. tothom pensaria i actuaria de la mateixa manera, totes les persones seriem practicament iguals en quan a manera de creure i actuar. El relativisme, ens permet actuar de la manera en que volem tinguent en compte les lleis, es clar.
D'altre banda el relativisme també pot tenir una banda negativa.Ccom molt bé ha dit na Karla, les dones són un clar exemple del relativisme en el món. Una dona islàmica sofreix una gran discriminació, altres dones no tenen dret de dir el que pensen, altres de triar el seu marit, etc.
La discriminació, el dret, la sentència de mort d'alguns països, entre moltes altres coses, fan que en alguns casos aniria bé tenir una ètica universal.
En resum, el relativisme té molta part positiva, ja que es per aixó que hi ha tanta diversitat de persones al món i tantes maneres de pensar i veure les coses. Tot i que en alguns llocs no aniria gens malament una ètica universal.
Jo opín que amb relativisme moral aniria millor el món pel fet que cada persona té la seva pròpia llei, costum icultura, amb les quals ens diferenciam d'uns altres i cream un món divers.Tenint en compte això, no podem protestar de les lleis, cultures i costums d'altres països amb els quals no esteim d'acord, per exemple en la cultura musulmana els homes es poden casar amb més d'una dona, mentre que les dones només es poden casar amb un home, per tant això seria injust vist des de la cultura espanyola, però és una part de la cultura musulmana que la cultura espanyola no pot protestar.
ResponEliminaPer ètica universal si tots els estats tinguessin la mateixa llei, hi haurien persones que estarien d'acord amb auest llei però altres que no. I si tots nosaltres fóssim igulas no ens distingiríem dels altres i no tindríem la nostra pròpia identitat per la qual ens coneixem.
Crec que el món aniria millor si hi hagués un relativisme moral sempre i quan no es vulnerin uns drets fonamentals, com ho són: la llibertat d'expressió, les creences, les religions, la igualtat de sexes, la llibertat sexual,etc. Perquè sincerament, no crec que una ètica universal fós possible amb la varietat de societats que hi ha al món,però sí crec en la possibilitat d'establir i respectar universalment els drets humans.
ResponEliminajo crec que el relativisme en alguns casos funciona, ja que a cada lloc hi ha cultures, maneres de pensar i maneres d'actuar diferents, per la qual cosa no aniria bé que les lleis fossin iguals per tot arreu. Amb l'universalisme tothom hauria de complir el mateix, respectar les mateixes lleis i això no funcionaria bé per tot.
ResponEliminaTots els humans tenim el dret de ser lliures, de pensar el que volem, i actuar de la manera que volem, però tenint en compte l'altre gent i també les conseqüències que podem tenir.
Dins cada cultura s'estableixen unes lleis pròpies que són les adequades per aquella cultura, però que algunes, són bastant difícil d’entendre per les altres. Això implica que l’universalisme en alguns casos es molt més just, com ara la desigualtat de gènere, que en alguns llocs es el més normal, cosa que nosaltres trobem inacceptable. També hi ha el cas de la Índia, que les diferències entre castes es molt gran i això fa que uns estiguin sobre els altres en tot. Per això jo crec que universalitzar es casi impossible.
Jo crec que l’ universalisme moral seria la base per fomentar la pau de tots els països del mon, llevant així moltes lleis absurdes, i posant en comú el que de ver importa, aquet tipus de pensament llevaria la mort per lapidament a l’orient pròxim o altres actes d’atac a les dones, entre altres abusos. Pens que allà no ho veuen malament, perquè com hi ha un predomini masclista, els hi agrada sentir-se duenyus i senyors de les dones com si d’ovelles dins un corral es tratés. Com a dit en Jose Luis Romero avui a classe, en Sòcrates ens diu que les lleis surten de forma innata es a dir de l’anima, i tot ésser racional te la qualitat de saber allò que ens causa remordiments i allò que de ver ens fa mal. Exemples com maltractar una dona o un fiet, matar perquè si a una persona, violar, etc.. son fets, que no son acceptats per ningú am racionalitat per tant jo defens plenament el que diu en Sòcrates i finalment som partidari de l’universalisme moral.
ResponEliminaDes del meu punt de vista, consider que ni el relativisme moral, ni l'ètica universal, en els seus punts més extrems són bons per el món.
ResponEliminael relativisme moral permet que un país sigui únic i diferent a la resta, amb la seva pròpia cultura, creences, etc que són coseqüència d'una llarga història. En un món relativiste és imprescindible que sigui convencionaliste, de manera que les lleis siguin acordades per tots els ciutadans i així s'adaptin a la gran majoria. Per altra banda el relativisme provoca un contrast entre cultures, la qual cosa pot generar conflictes entre països, per tant esteim parlant d'un inconvenient.
Finalment en un món on hi és present una ètica universal, hi hauria una igualtat entre països que tothom sense cap altra remei hauria d'acceptar això ens pot donar la impressió de pau i ben estar, però això suprimiria la llibertat al país, al vot, per tant no hi hauria una democràcia, la qual cosa segurament arribarien a protestar i manifestar-se i llevors es crearia un conflicte social, en conclusió, l'ètica universal tampoc milloraria el món.
Crec que clarament el món aniria millor amb el relativisme moral, ja que cada persona, nació,cultura o estat te dret a imposar les seves pròpies lleis, a votar o decidir que és el millor pels seus ciutadans. Sempre i quan aquetes lleis respectin els drets de les persones o els drets humans, i també que aquestes cultures o estats respectin les lleis dels altres. La gran avantatge del relativisme moral es que cada estat crea les seves lleis, partint de les necessitats del poble(la majoria), segons cada cultura.
ResponEliminaPer altra banda l’ètica universal seria una possibles solució als problemes o discussions entre les cultures, ja que imposant unes lleis comunes arreu del món ens evitaríem enfrontaments innecessaris. Això seria una gran però impossible solució ja que imposar unes lleis universals o comunes és molt difícil pel simple fet per la gran quantitat de cultures i civilitzacions que hi ha al nostre planeta, i que mai arribarien a posar-se d’acord.
En definitiva, la millor solució per un món millor és el relativisme moral sempre i quan respecti els drets fonamentals de les persones, i les altres cultures i pensament.
m'agradaria opinar sobre els comentaris com " amb una ètica universal el món aniria millor, no hi hauria violència, ni masclisme, etc.." i jo pregunt: i quines series les lleis humanes? quina seria la ètica universal? perquè que jo sepi, el masclisme hi és present a molts peïsos, al igual que la violencia i fa alguns anys (i ara), la discriminació a la dona era algo normal, o més ben dit sense importància.
ResponEliminaSi ens em de fiar d'unes lleis comunes vingudes del racionalisme humà, ja que aquest sagons sóscrates és innat possiblament estariem en situacions pitjors, simplament hem de fer una mirada al passat i veure quants han estat els anys de conflictes, masclisme... i que jo sepi l'ésser humà ha estat racional des de sempre (ancara que de vegades no ho sembli)
Jo penso que les lleis humanes no haurien de ser o relatives o universals, ja que és impossible que hi hagi les mateixes lleis a cada època i que a cada lloc hi hagi unes lleis diferents. S’hauria de poder trobar un punt en el que hi haguessin unes lleis “base” iguals per a tothom, per tal de poder evitar possibles conflictes o desavinences.
ResponEliminaPel que fa a que les lleis siguin diferents segons l’època, crec que és correcte, perquè no hi pot haver les mateixes lleis ara, amb tots els avenços tecnològics que tenim, que fa cent vint anys, quan tot just s’acabava d’introduir l’automòbil a la societat.
Per això crec que s’haurien de fer unes lleis diferents a cada època però iguals per a tot el món.
A vegades pens que és millor el relativisme moral ja que cadascú té les seves lleis i normes, és a dir, la seva cultura, i s’atén a aquestes encara que alguna vegada tots hem pensat que en canviariem alguna, tant de la nostra com d’altres llocs. Amb una ètica universal no passaria que als pobles islàmics no es respecta la dona així com es mereix valorant l'home per damunt d'ella, també s'establiria la pau universal ja que no hi hauria desacords, etc. Per això crec que hi hauria d’haver alguna cosa que no fós cap d’aquests dos extrems. Com ha dit na Miriam, hi hauria d’haver unes lleis “base” universals on es poguesin respectar tots i cadascun dels drets humans, però que a partir d’aquestes, cadascú tingués la seva pròpia cultura, amb les seves creences i la seva religió.
ResponEliminaEn la meva opinió, no sabria dir-te amb certesa quin dels dos fets exposats prefereixo per què hi hagi un món millor. Per una banda, considero que cada cultura és lliure de tenir les seves pròpies lleis i creençes, sempre i quant estiguin sotmeses dins de la justícia, i és aquest fet el que hem fa dubtar, ja que, com s'ha esmentat en alguns comentaris dels meus companys, existeixen injustícies en algunes de les cultures. Per altre banda, estic d'acord amb na Miriam i n'Aina, unes lleis "base" universals que es basin en la justícia no anirien gens malament dins del món en què vivim, ja que d'aquesta manera tots ens podriem entendre molt millor, tinguent, a part, les lleis i creençes pròpies de cada cultura.
ResponEliminaÈtica universal o relativisme moral?
ResponEliminaSi el món estigués establert amb una ètica universal, realment seria perfecte. Per això, no estic d’acord amb la idea de que seriem com a robots, com han esmentat alguns companys meus. Establir l’ètica universal, crec que, no significa que tots pensem igual, i que no fóssim capaços d’opinar, etc., sinó que, tots sabríem (encara que, avui en dia, també és sap, el que passa és que no es respecte ni es valora com s’hauria de valorar) el que està ben fet i mal fet. Tots respectaríem els valors de la justícia, l’amor... i per tant, no caldrien enfrontaments ni guerres ni injustícies. Llavors, aquestes seria la “base” de la qual han parlat alguns companys. A partir d’aquesta base, on tots ens respectéssim, inevitablement, existiria un relativisme moral. Ja que el món és molt gran i cada lloc té les seves pròpies característiques que fan viure les persones d’una manera o altra ( ex: no vivim de la mateixa manera a Menorca que una persona que viu al desert, o a Nova York. ). Així, per tant, cada lloc, segons la seva societat, podria tenir les seves lleis i modificar-les, per tal de viure amb major comoditat i ben estar. Sempre pensant, però, que aquestes lleis estarien fetes i establertes a partir de la ètica universal i pensant amb tots els valors que ens permetrien viure en un món molt millor.
Crec que una mescla d’ambdós, universalisme i relativisme, és l’ideal. En el cas de les lleis que vénen donades per la cultura és normal que no siguin universals, sinó relatives a cada país, ja que cap cultura és universal. Però, algunes de les lleis polítiques o morals, com les relacionades amb els homicidis, per exemple, sí que crec que haurien de ser universals, donat que així no es durien a terme càstigs o condemnes en contra dels drets humans, com apedregar a les dones o matar a presos en lloc d’una cadena perpètua (en cas de merèixer-la veritablement).
ResponEliminaTenemos que tener en cuenta una ley universal aceptada por todas las culturas, que es la declaración de los derechos humanos (ONU), Es aceptada por casi todos los países del mundo, aunque no es cumplida por todos.
ResponEliminaPor otro lado diferentes culturas tienen maneras distintas de enfocar un mismo problema.
También vemos las diferentes religiones y creencias que condicionan la vida y las relaciones entre la gente. Por ejemplo en el caso de la religión musulmana, existe el ramadam, la bigomia o la poligomia, que serían impensables en Europa.
Gran parte de la sabiduría del ser humano se adquiere con los viajes, conociendo otros lugares, teniendo experiencias distintas en culturas y tradiciones diferentes. Y no se puede entender que una ley en un sitio pueda ser aceptada de la misma manera en muchos sitios.
Entonces viendo la situación del asunto se arreglaría teniendo unas leyes universales para todos los países del mundo y unas particulares en la zona, construidas por las democrácia, es decir que no decida un individuo o un grupo privilegiado, sinó que se decida por la moyoría del pueblo.
Principalment dir que estic d’acord amb la idea de la meva companya Carme, ja que també crec que una ètica universal no es una opció més sinó, la única capaç de donar a la societat una sostenibilitat en la pau i la dignitat humana, tot compliríem un rols en comú que tots coneixeríem. Així i tot cada societat, mantindria un relativisme moral amb algunes idees particulars d’aquella societat. D’aquesta manera podríem deixar de banda pensaments etnocèntrics.
ResponEliminaSi ahora me dieran a elegir entre si el mundo iría mejor con una ética universal o con un relativismo moral, elegiría una ética universal.
ResponEliminaEn primer lugar el hecho de que la gente no esté de acuerdo en algo no significa que no haya una verdad absoluta, podemos decir que una cultura o una persona están moralmente equivocadas como Hitler y la Alemania nazi.
El relativismo moral se contradice a si mismo, según él todo es relativo, nadie puede estar en lo cierto hacia que en la sociedad haya unos valores objetivos, ya que nadie se pone de acuerdo y también menciona que hay que tener tolerancia hacia cualquier aspecto o circunstancia.
¿Pero acaso la tolerancia no supone que alguien esté en lo cierto y otro equivocado?
Pensamos que nuestro punto de vista es el correcto o mejor y el de la otra persona no, pero debemos tolerarlo. Ser tolerante es respetar puntos de vista diferentes (suponiento que el tuyo está bien y el otro no) y diría que al menos la tolerancia está claro que es un valor universal y que contradice al relativismo moral.
Una ética universal unificaría el mundo, conseguiría que no hubiese fronteras entre las distintas culturas, establecer una ética universal, unos valores objetivos e iguales en todas las personas sin confundir que estos valores se traten de forma diferente en cada cultura.
El relativismo moral demuestra que discutimos o hablamos sobre puntos de vista correctos o incorrectos sin llegar nunca a una conclusión ética ya que todos los puntos de vista se toleran por igual. Podríamos decir que la Madre Teresan de Calcuta no es menos virtuosa que Adolf Hitler por ejemplo.
Cada lugar tiene sus orígenes, tiene tradiciones milenarias que perduran año tras año, diferentes religiones, diferentes formas de vida, símbolos, caracteres, historia, etc. Millones de lugares con diferentes culturas, subculturas dentro de estas mismas…todas con sus puntos positivos y negativos. Esto no se puede negar, ni cambiar.
ResponEliminaEl problema empieza con un pequeño concepto, que siempre esta presente, y que lleva a tanto conflicto: la Libertad.
Con el universalismo privamos la libertad de seguir y continuar con nuestras raíces, el prohibir la posibilidad de diferencia, de originalidad, de cambios, el negar la belleza peculiar de cada sitio y de cada sociedad…además, nos encontramos con el planteamiento de: ¿Qué cultura habría que implantar como modelo a seguir para todo el mundo?
Ejemplos: La prohibición de una mujer de llevar “burka” (decisión tomada por ella misma) en las instituciones públicas, en un país que no es el suyo propio…es un tipo de imposición de la una cultura sobre la otra y privando la libertad de elección de esa mujer; el exterminio de la cultura indígena de América por implantar una cultura uniforme cuando América fue descubierta y colonizada, la imposición de una lengua, etc
Con el relativismo también privamos la libertad de ciertos individuos de alcanzar la felicidad y justicia por absurdas tradiciones que ya no tienen fundamento en el siglo XXI. Por ejemplo: El que no haya sufragio universal en algunos países, el matrimonio concertado, la prohibición del aborto, la cultura en la que tan solo el sexo masculino tiene derecho a la educación, la imposibilidad de niños a ir a la escuela, a tener una infancia digna, etc.
Por tanto, yo opino que ninguna de las dos opciones es la apropiada, pero creo que debe haber unas leyes iguales que protejan los derechos humanos, la libertad de las personas, para que cada una sin importar la cultura pueda buscar la felicidad. Cosa que ya esta intentado hace Amnistía Internacional, UNESCO, ONU, etc.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe arribat a la conclusió que tant l'ètica universal com el relativisme moral tenen aspectes positius com negatius.
ResponEliminaPer una banda l'universalisme té certa lògica en establir unes lleis com serien els drets humans. També es podrien establir unes lleis iguals per tot el món, com per exemple; no matar, no robar, etc.
Si totes les lleis fossin universals no hi hauria tanta llibertat; si hi hagués una cultura universal, no podriem aprendre coses d'altres cultures. Gairebé tothom tindria els mateixos costums, les mateixes creences, els éssers humans no ens diferenciariem en tants aspectes, hi lo bo, és que les persones siguem diferents unes amb les altres.
Els aspectes bons del relativisme, podria dir que la varietat de cultures, de llengües... fa que un individuu pugui aprendre més i pugui agafar algunes coses diferents a la seva cultura, és a dir, tingui llibertat d'elecció.
El dolent del relativisme vindria a ser que sense unes lleis universals hi hauria injustícia.
En conclusió crec que hi ha d'haver lleis universals i al mateix temps hi ha d'haver coses diferents en cada cultura.
Està clar que una ètica universal no seria el millor, ja que cada persona, cada país te les seves costums, els seus pensaments i seria molt difícil trobar un punt en comú a n'aquests pensaments.
ResponEliminaPer tant seria millor el relativisme moral, encara que aixó provocaria un gran distanciament entre cultures.
En colcució crec que el millor seria el relativime moral però moderat, és a dir, no massa estricte.
Jo crec que amb ninguna de les dues perquè en primer cas, l’universalisme per una banda mai ha pogut ser ja que varies vegades nomes uns quants països del mon (i no tots) han intentat posar-se d’acord en algunes coses, i quan han estat a punt de fer-lo sempre hi ha hagut algú que ho ha incomplit,com per exemple el protocol de Kyoto, que era un cas extrem, i era per al benestar de tots. Per altra banda l’home no arribaria a saber que seria lo millor per tot el mon ja que es egoista i sempre pensa en el seu benestar propi i deixaria passar moltes injustícies com la pena de mort, decapitacions, maltractes a les dones, sobreexplotació dels infants a l’hora de treballar, etc...
ResponEliminaEn segon cas el relativisme tampoc es bo per a que el mon millori ja que degut a aquest hi ha xenofòbia, racisme, perquè hi ha persones que pensen que les seva cultura, país o costums es lo millor del mon (etnocentrisme).
Jo crec que una ética universal no funcionaria arreu del món, ja que, no tots tenim els mateixos costums i no tots tenim unes mateixes lleis, per tant impossar una ética universal seria un fracas, perquè no funcionaria no tots estariem d'acord en tenir les meteixes lleis i actuar de la mateixa manera uns i altre encara que un sigui de Menorca i un altre del Marroc.
ResponEliminaPer altra banda el relativisme moral tampoc m'acaba de convençer ja que pot distanciar unes cultures d'altres, i per tant no es eficaç.
En conclusió crec que han d'existir unes lleis universals que s'han de fer complir a tot arreu però també s'han de respectar les costums i lleis de cada poble per tant estic entremig de les dues ja que les dues aporten coses bones i coses "dolentes".
Està clar que cada lloc te les seves costums,les seves maneres, la seva cultura, per tant això fa que per una part, sigui bo el relativisme moral, per romandre aquestes cultures diferents tenint cada lloc unes lleis que ajudin a la gent que hi viu, per altre lloc, i amb això estic d'acord amb la caterina, al tenir un relativisme estricte pot arribar a distanciar molt les cultures, o la gent.
ResponEliminaPerò ara bé, imposar una ética universal, i tan sols aquesta, tampoc n'estaria d'acord, perquè hi han moltes maneres de veure les coses i de fer-les, i encara que això pot ser possitiu també pot ser negatiu, però no solucionaria les coses una ética Universal.
Com a conclusió, una mica de cada seria el més adequat, mantenint cada " estat" el relativisme moral, pero tambe amb una ética universal, perquè ens movem , viatjem, canviem, i hi han coses que tindrien que ser iguals a tot el mon, podria fer un mon una mica més igualitari, no crearia certs dilemes de diferencies de lleis segons de la provinencia.
La ética universal, com ja he dit ens pot fer més iguals, i tenir les mateixes lleis pot ajudar a tenir els mateixos drets. Cosa que ara, no hi ha, per exemple una dona te diferents drets a diferents llocs, les lleis, aqui, protegeixen als nens, a tenir una educació , per altres llocs, això ja no es tan possible.