(1r Opinió, dm 13/10) ÉSSERS RACIONALS?
Què creus que pesa més en la conducta humana, la raó o els sentiments? pots donar algun/s argument/s per defensar la teva opinió? (RECORDA que la correcció ortogràfica i la claretat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
La dualitat personal entre la raó i els sentiments sempre ha marcat la evolució de la cultura humana. Un gran dilema, tot i que sempre acaba pesant més una que l’altre.
ResponEliminaNo sabria donar una resposta general per a tothom, perquè així com deim que cada persona és un món, cada persona té una forma de pensar determinada. Hi ha gent que es considera radicalment racional, i en part crec que és el més coherent, considerant que el sentiment és el fruit d’una sensació, mentre que la racionalitat és la resulta d’una reflexió.
No som éssers racionals del tot, ni tampoc efectius. De totes maneres, per molt que una persona digui que és totalment racional, tots(racionals i sentimentals) ens hem deixat endur alguna vegada per un sentiment irracional, i no crec que això sigui res dolent. Crec que una persona pot considerar-se efectiva o sentimental, tot i que no pensi que els sentiments han de regir totes les acciones que du a terme. Aquesta mateixa persona pot haver estat racional en alguna ocasió anterior per el simple fet d’haver reflexionat abans d’una acció. Repetesc que no crec que l’Humanitat en general es regesqui més per el sentiment o per la raó, simplement tot depèn de la persona i de l’etapa de la seva vida en què un mateix es trobi. Els humans feim molts canvis al llarg de la nostra vida, i no crec que la nostra forma d’actuar o pensar a l’adolescència sigui la mateixa que en l’etapa adulta. Si no és així tenim un greu problema. El cas és que en una etapa determinada de la nostra vida ens aturam més a reflexionar i calcular les conseqüències d’una decisió. Per altre banda, un excés de sensibilitat és més sovint un problema que una altre cosa. Per tant, on està el terme mig?
És després de prendre una decisió o fer alguna cosa quan t’envaeixen tots els dubtes. Ho has fet bé? És això el que havia de fer realment? Ni siquiera esperes a veure si el resultat de la teva decisió ha estat correcta, només vols afirmar que sí que ho ha estat. Consider que el cor et convida sempre a fer allò que realment vols, el que faries sense tenir en compte altres factors, persones, o coses. Tot i que això seria perdre tots els coneixements que concebem com a “RAÓ”. Estem disposats a perdre aquesta raó?
Haver-te d’enfrontar a la realitat, els sentiments i la racionalitat és una lluita molt dura, però l’experiència és un factor que ens pots ajudar en alguns casos. Pot ser aquesta ens condueix fins a la millor solució, cap al millor camí , que no vol dir que sigui el més fàcil. Per això crec més bé en una mescla de raó i experiència, però també don una paper important als sentiment, que crec que són essencials per als éssers humans.
En la meva opinió, tant la raó com els sentiments ténen un pes fonamental per la conducta humana i els dos elements ténen la mateixa importància o l'haurien de tenir, degut a que l'ésser humà necessita un equilibri entre ambdues.
ResponEliminaConsider que s'han de tenir en compte les dues coses, per una banda, no podem deixar que els nostres sentiments llevin pes a la raó ni que la racionalització elimini completament els sentiments; siguent afectius sense emprar la raó, no n'hi ha prou, es necessita alguna cosa en que basar-te, on trobar una explicació, trobar un perquè a allò que vas a fer; siguent racionals, sense sentiments,no n'hi hauria prou tampoc amb la raó, amb un "perquè sí" sense més.
Són importants les dues , la conducta humana ha d'estar formada per la raó i els sentiments en la seva justa mida. Si ens deixéssim endur sols per els sentiments, arribariem a decisions precipitades , sense pensar en més enllà del que veim...emprant solament la raó, no veim un més enllá tot i que ens faltaria el ser precipitats en segons què.
Potser a vegades...no s'han de pensar les coses abans de fer-les, es tracta de fer-les i després pensar; i d'avegades, al contrari.
En resum, no som éssers ni cent per cent afectius, ni cent per cent racionals.
Guiar-nos pels sentits ha estat un dels hàbits més fàcils de fer per a l’home des que existim.
ResponEliminaI es que no ens n’adonem, però tot el que fem ve guiat per un estat d’ànim, pels sentiments que ronden pel nostre cap, etc.
Anem al cinema, ens comprem qualsevol cosa, tot i que, per què ho fem? Doncs, perquè ens apeteix.
Si per exemple ens trobem en un estat d’ànim que no ens deixa sortir de casa, què farem? sabem que el preferible és sortir i prendre l’aire, però quasi ningú ho fa, ja que la raó acompanya sempre el cervell, però els sentiments abunden en el moment de l’elecció.
Com per exemple, estem veient un programa, i nosaltres hi podem participar votant als concursants.
En aquest cas es fa segons la preferència; aquell perquè em cau millor, aquell per allò... i sense donar-nos conte ens em guiat per les emocions, aquelles emocions que no ens deixen veure qui és el que ho fa millor, sinó qui ens agrada més.
A la vegada, però també ens em de guiar per la raó, ja que per exemple si ens trobem en la situació que ens apeteix donar una abraçada a algú i no utilitzem la raó li podem donar aquesta amb massa força, perquè les emocions ens estarien dominant.
Ens trobem en la situació que ja hem de començar a usar la raó per entendre el que us vaig a dir; i es que ens trobarem milions de vegades en la situació que una persona és massa exagerada, no es dóna conte de com fa les coses realment,etc. i això ve guiat pel seu cervell, en el que predominen les emocions i els sentiments que no deixen sortir a flota els pensaments, aquells pensaments que ens dirien “Alerta, t’estàs passant”
Només hem d’observar els nens petits que en ningun moment es basen en la racionalitat o molt poques vegades ho fan.
Quan desitgen una cosa, ploren, quan volen que el agafis, ploren.
Així podem veure que d’aquí prové que moltes persones s’hagin deixat endur pels sentiments i no hagin evolucionat tan en el àmbit racional.
Tot i que hi ha diferents reaccions sentimentals, hi ha les que són amoroses, les que ens diuen si ens apeteix fer això o allò. De manera que no tenen perquè ser moltes d’elles dolentes o mal pensares (ja que no hi apareix la raó), tot i que potser algunes no seran les idònies, però tothom s’equivoca, hem d’ésser capaços d’entendre que tant ens podem equivocar mitjançant la raó o mitjançant l’emoció.
I ara ve en moment de pensar, quines de les dues idees s’empren amb més freqüència?
Doncs, ja ho he dit, només depèn de la persona, tan dóna com s’hagi educat, on visqui... és la forma de ser que ens guia, ho tenim emmagatzemat a l’A.D.N què és qui diu si en la societat actual abunden més els sentiments, les ganes de reaccionar sense pensar o la racionalitat, que ens limita l’expressió.
Per tant, per acabar us diré que, sigueu com sigueu, no vulgueu ser diferents a la vostra forma de ser ja que si no esteu fets per reaccionar amb emocions o per pensar les coses, no podreu canviar...
La conducta humana és la acció que fem davant l'entorn, aquesta conducta de vegades està condicionada per la raó i d'altres pels sentiments.
ResponEliminaEls humans tenim una característica important, la raó. Aquesta raó ens permet conèixer la veritat i també ens ajuda a comportar-nos virtuosament i a no caure en el vici. Alguns filòsofs pensaven que la nostra conducta només podia estar condicionada per la raó, i que els sentiments ens confonen, però això no es gens cert, ja que moltes vegades actuam només guiant-nos pels nostres sentiments. Per exemple, perquè ploram quan es mor algú proper a nosaltres, perquè ens comportem d'aquella manera tan “ridícula” quan ens enamorem, perquè ens posem contents quan el nostre equip guanya el torneig... tot això és degut a que tenim sentiments que són molt forts i de vegades sobrepassen a la raó. Quan ens passa això és quan ens donem conta de que no hem utilitzat la raó i pensem com ens hem pogut comportar d'aquella manera.
La raó, en canvi, fa que pensem molt abans de fer alguna cosa, fa que siguem objectius i veiem el que feim des d'altres punts de vista i també que pensem en les repercussions que pot tenir la nostra acció. Per això utilitzant la raó, moltes vegades sortirem més ben parats d'una situació. Això passa perquè hem meditat abans, ens ho ensenyen a fer des de petits, quan no som prou racionals i la mare et diu que contis fins a deu abans de fer alguna cosa dolenta.
Crec que tant els sentiments com la raó tenen un pes bastant similar en la nostra conducta, però em sembla que sempre guanyarà la raó, ja que en una situació difícil som més propicis a guiar-nos pels nostres sentiments i a ser una mica més subjectius.
Tant els sentiments com la raó tenen un pes molt important en la nostra conducta però jo crec que depén molt de la persona, ja que tothom és diferent i així com hi ha gent que pensa molt abans d'actuar també hi ha d'altra que primer actua impolsivament i després s'atura a pensar.
ResponEliminaCrec que moltes persones opinen que sempre és millor actuar utilitzant la raó, però jo no crec que sempre sigui així, moltes vegades s'ha d'actuar més amb el 'cor' i menys amb el que, potser, la raó et diu que és el correcte.
Sé que la raó és el que ens ajuda a coneixer la veritat i a comportar-nos correctament, amb virtud. Aquesta característica humana té un pes realment important dins del nostre comportament, així com els sentiments. Aquests, voluntaria o involuntariament, sempre estan inclosos dins els nostres actes i les nostres decisions, malgrat que hi ha gent que no és concient d'això. Crec que encara que utilitzis la raó, aquesta raó està guiada per uns o altres sentiments.
Els sentiments, són impulsius i no sempre, gairebé casi mai, ens porten a la millor solució o a la que nosaltres esperem, però també ens composen, perque, què és una persona sense felicitat? Tristessa? Amor?
Per tant, ens dónen tant 'desgracies' per haver errat en la decició pressa, però també alegries i emocions increïbles.
La raó, tampoc no sempre és la millor opció, però si ho sol ser, sols tenir els millors resultats si abans has pensat i després has actuat, cert. Però també és cert que amb pensar el que faràs i les seves conseqüencies no basta, també fa falta la experiencia -com diu Aristòtil- i sobretot, la voluntat, i això s'ha de sentir, per tant, els sentiments han d'influïr.
Per aquests motius no sabria dir quina de les dues característiques del comportament humà és més important o de més pes, ja que cadascun per ell sol no basta.
La Raó i els sentiments dins una persona humana, són dos termes del qual molt sovint, i moltes vegades, ens costa decidir per quina banda guiar-nos. Per la raó, o per els sentiments.
ResponEliminaAixó ens pasa molt sovint, estem en una situació i devem elegir un camí cap a la solució o la resposta, i per aixó sempre comparam els "pros" i els "contras" fent comparació inconsientment entre la raó i els sentiments. Quan no sabem el que fer, podríem dir que a la balança en que es trobem la raó i els sentiments, està equilibrada i per tant ens consta eligir.
La meva opinió, es que a la gran part dels humans, ens pesa més els sentiments en depén de la situació, ja que els sentiments ens controlen, controlen la manera de fer les nostres accions, pensaments i el nostre caràcter. Peró en canvi, podem elegir la raó com a camí cap a la solució si la situació no es tant sentimental, és a dir, ens pesarà la raó, quan la situació sigui més material.
L'ésser humà es contradeix a ell mateix. Moltes vegades utilitza la raó com a base del seu pensament, i d'altres, es deixa endur pels sentiments. Som humans perquè som racionals, això és el que ens diferencia dels animals, però a la vegada, tenim un avantpassat animal, i els sentits, són una de les coses heredades. Som així per pròpia naturalesa.
ResponEliminaTota persona, per molt racional que sigui, alguna vegada es deixa endur pels sentiments. Vull dir que, no hi ha ningú que alguna vegada no els hi hagi fet cas. Perquè és una de les coses que ens caracteritza, i encara que ho vulguis evitar, ho tens dins teu.
És mal de fer dir el que ens pesa més en la conducta, però jo crec que predomina la raó, perquè sense ella no seriem afectius. La humanitat ha patit molts de canvis, i tots cap a bons; la creació del foc, la bombeta, la roda... si no fos per tot això, que a poc a poc hem fet, i ens ha ajudat a desenvolupar cada vegada més el nostre cervell, seguiríem sent animals.
Moltes vegades els sentiments ens juguen males passades, perquè són impulsos, i no sempre ens ajuden a triar la bona solució. Per exemple, quan algú ens diu cosa que no ens agrada gens, ens enfadem, i ens agafa una ràbia dins nosaltres. I és quan molts recorreixen a la violència.
Però, que seriem sense amor, tristesa, tendresa, felicitat,..?
No seriem persones. Seriem igual que robots. Avui en dia, han aconseguit fer unes màquines tant perfectes que hi poden veure, escoltar, caminar... Quasi iguals que els humans, però amb una cosa que els hi falta i no podran posar-lis mai; els sentiments.
És a dir, necessitam les dues coses per ser nosaltres. És tant important la raó com els sentiments. Seria una decisió molt difícil triar una de les dues coses com a predominant. Algunes vegades, no és cap de les dues coses que ens ajuda a triar, i a saber el que ham de fer, sinó que és l'experiència. Com més as viscut, més saps el que has de fer.
perquè per exemple, un nen petit, sempre es deixa endur pels sentiments. Si vol una cosa, fa tot el possible per tenir-la; fer mal, cridar... I en canvi, una persona major, sap com actuar en cada cas.
Igualment, crec que predomina més la raó per tots el motius que he explicat.
Jo crec que l'ésser humà utilitza més la raó que no pas els sentiments.
ResponEliminaLa raó és una virtut pròpia dels éssers humans, ja que ens diferència de la resta d'animals.
L'home a estat capaç de descubrir una eina per caçar i fins i tot ha arribat a construïr naus espacials per anar a milions de quilòmetres de la terra (entre altres coses).
L'home ha evolucionat d'una manera extraordinària, el nostre cervell no és el mateix que fa 1 milió d'anys, ha evolucionat amb tamany, i per tant amb capacitat de raonament.
S'han trobat eines de caça, objectius quotidians espectaculars, eren capaços de transformar la naturalesa que els envoltava tinguent en compte les seves necessitats i avui en dia ho seguim fent. Hem descobert la composició de medicines a partir de plantes, que ens permeten curar greus malalties.
Jo crec que si els humans no ens guièssim per la raó ,seríem com animals, ens aniríem de lloc en lloc si faguès fred , faríem la majoria de coses sense saber el perquè, tot el temps en guiaríem per els instints i les necessitats, no actuariem amb racionalitat.
Així i tot, la conducta a partir dels sentiments també hi es present moltes vegades.
En certes situacions rebutgem a la lògica a canvi dels sentiments, les emocions, els instints...
Com he dit abans, vegades feim coses sense utilitzar la lògica (pot ser per casos bons o no) possa'm per exemple; quant ens ve una pilota el cap el que feim es tapar-nos o córrer perque no ens fer-hi, si en aquest moment ens aturesim a pensar, surtiríem perjudicats, perquè perdríem el temps de posar-nos les mans al cap.
Un altre exemple d'afectivitat, son les accions del nadons; si hi ha dos fillets petits amb un got de llet, els dos cridaràn, ploraràn per aconseguir-lo.
Els humans (i els animals) som egoistes amb aquest sentit, ho volem tot per nosaltres, i això pot ser bo, perquè si no acabariem morint, no sobreviuríem.
El que vull dir amb tot això és que la conducta dels sentiments hi és en tot moment .
Però per jo, la raó estiraria més la balança, personalment crec que si durant tots els anys de l'espècie humana no haguéssim actuat amb racionalitat, seríem una espècie animal més.
Personalment, penso que tant la racionalitat com la afectivitat són imprescindibles pels éssers humans, sense que un sigui més important que l’altre. Les persones no es poden dividir en dos grups; els que es guien pels sentiments i els que per la raó, ja que tothom, a vegades fa coses en les que antes ho ha pensat, i d’altres, simplement ho fa perquè és el que sent.
ResponEliminaDe vegades, les situacions emocionals, ens fan actuar de manera que si hi penséssim més, no ho faríem. Pot ser, al final ens en penedim i diem: això no ho tornaré a fer. Però possiblement, com hem fet tots alguna vegada, tornem a caure en el que li diem “mateix error”. Però, ho és? És a dir, es dolent seguir els teus sentiments?
Aquí, és quan la raó et fa pensar, i amb força de voluntat, intentes seguir endavant, pensant que el que fas ara estarà bé. Però a vegades, quan arriba aquest moment, pensem que potser deixem passar alguna cosa important en la nostre vida, perquè els sentiments no ens diuen el mateix que la raó.
El fet de ser racionals, ens ha fet evolucionar com a espècie, però si això ha estat possible, és gràcies lògicament a la raó, però també al sentiment de superació.
Realment, penso que la raó i els sentiments estan lligats.
En tots els sentiments hi ha una mica de raó i en tota la raó hi ha una mica de sentiments.
Crec que de vegades necessitem poder pensar el que és correcte i ser racionals, i d’altres simplement deixar-se endur per les emocions i d’aquesta manera ser més humans i tolerants.
Penso que no es pot amidar que pesa més si la conducta humana o els sentiments, ja que cada persona i situació és diferent per a cadascun de nosaltres, per tant, ens guiem pel que creiem que és el millor en aquest moment.
ResponEliminaAra bé, moltes vegades el que creiem que és correcte resulta ser el contrari, això ja ens indica que l'ésser humà no és un ésser perfecte, per tant en moltes situacions cometrem errors, però el que s'ha de fer és aprendre d'aquests errors i no cometre'ls en una situació que pugui succeir en un futur.
Moltes vegades, els sentiments amb els quals actuem ens han causat molt dolor, per exemple quan t'enamores d'una persona que creus que és d'una forma i resulta ser d'una altra, o quan creus que tens la raó en alguna cosa i es causa l’enemistat amb algú.
Aquestes situacions et fan créixer com persona, sempre que t'hagis adonat que vas cometre un error, ja sigui per orgull com el cas anterior explicat o bé per qualsevol altra situació, i sempre que una altre persona estigui involucrada i hagi sortit malparada cal donar disculpes, demanar perdó.
Per tant, trobo que el més convenient seria pensar sempre bé el que es fa, mirar els pros i els contres, i fer un balanç juntament amb el que creiem sentimentalment, per a evitar que després ens puguem penedir dels actes produïts.
I per tant, en el meu balanç estaria en primera posició la raó, perquè has de fer el que toca i no ser com els animals, on ells es guien pel seu instint i no per el raonament. Això es el que ens fa ser una espècie diferent a la resta.
en la meva opinió, els humans ens hem de guiar am la raó. Ja que per això en tenim i no som només uns peixos estùpids, als que se els olviden les coses cada 5 segons.
ResponEliminaPerò sòm humans, per lo tant no smpre ens guiam per la raò, el tenir sentiments i una boca per expresarlos ens fa canviar la racionalitat per la individualitat, de manera que deixam de pensar en -com s'hauria d'actuar(havent pensart amb les consequencies i avent-hi reflexionat)i començam a pensar en -com ens agradaria actuar per a conseguir un benefici propi(seguint un impuls innat, i pels deitjos).
De manera que el resultat es un raonament de la situació i intentar concordar la solucio amb els desitjos i amb els sentiments, el que fa que pessin per igual la rao y els sentiments al damunt la conducta humana.
jo evito emprar la rao en casos on comanda els sentiments. mes que res per evitar el dolor.
I evito emprar els sentiments ancara que raoni tenintlos en conte cuan he de donar un consell, ja que prefereixo bassarlo am la rao i mai amb el propi coneixemnt.
per acabar nomes vull dir que en la meva opinió racional els sentiments són sensacions humanes, molt complexes que influeixen sobre a rao, fent canviar el punt de vista individual i convertintse a vegades amb un obstacle.
pero que seriem sense sentiments?
Nesecitem els sentiments per establir vincles d'amistat de familia, de parella... per podernos sentir estimats i rodetjats i no solitaris.
pero si ho penses be primer va la RAO i despres venen els SENTIMENTS, si vols ser un homo-sapiens i no una simple evolució d'un goril.la.
En la meva opinió, aquest dualisme de sentiments/raó és una peculiaritat molt positiva per a l’ésser humà. A més de ser el que ens diferencia de la resta d’ésser vius, ens obre infinites possibilitats en el nostre camí, és a dir, si només actuéssim racionalment la vida seria molt monòtona, però tot i així, aquesta racionalitat que ens caracteritza ens ha anat sent molt útil al llarg del temps, i ho continua sent. Gràcies a ella hem sobreviscut, evolucionat i creat un món de cada vegada més còmode i més satisfactori a les nostres necessitats.
ResponEliminaEn quan a que pesa més en la nostra conducta, jo crec que utilitzar la raó o deixar-nos endur per els sentiments és una cosa molt relativa, depenent de la situació, del caràcter de cada persona, de l’edat, etc. ens comportem d’una manera o altra, i per tant, la racionalitat i l’afectivitat no pesen el mateix per a tothom.
Per exemple, algunes persones, per naturalesa, són més impulsives que d’altres i es deixen endur més pels sentiments que no per la raó. D’altres, en canvi, són més reservades i indecises i pensen molt en com han d’actuar per obtenir un resultat positiu.
Una altra mostra d’aquesta relativitat podria ser que quan acabem de néixer ens guiem sempre pels sentiments i, a mesura que anem creixent, utilitzem de cada vegada més la raó.
No sabria dir que és més correcte, ja que alguns cops es millor deixar-se endur i d’altres pensar-s’ho bé abans d’actuar. El que si està clar, és que TOTS hem actuat tant racionalment com afectivament algun cop, i jo crec que una cosa no és més bona que l’altra. Com ja he dit, la raó ens és molt útil, però, tot i així, tenir la capacitat de sentir dolor, alegria, amor, tristesa, vergonya... és el millor que ens pot passar.
Crec que això de la racionalitat i la emotivitat és molt subjectiu. Les persones som una mescla d’aquestes dues característiques, però com a tota mescla, pot haver-hi més substància d’un component que de l’altre, i és difícil que hi hagi la mateixa quantitat de tots dos. Sempre diem que l’estat perfecte és l’equilibri, però és gairebé impossible aconseguir-ho. Amb això passa el mateix. La meva opinió és que, en general, ens pesen més els sentiments, però si fos així per tothom, no hi hauria gent que despreciés la vida d’altres éssers, doncs la conclusió és que hi ha gent en la que pesen més els sentiments i altra en la que pesa més la racionalitat. Això no vol dir que si una persona és més racional, no valori als/les altres, tan sols que és més difícil que li passi això a una persona més emocional. Clar que hi ha gent que té dues cares, que es comporten diferents segons l’àmbit en què es trobin. Hi ha gent que és més racional i menys sentimentals o a l’inversa segons el lloc i amb qui estiguin. També hi ha casos que requereixen actuar “amb el cap” o altres “amb el cor”.
ResponEliminaEn mi, per exemple, pesen més els sentiments. Crec que sóc un ésser racional fins a cert punt, però guanya el sentimentalisme. A vegades, et trobes en situacions en les que actues per l’impuls, pel que sents sense aturar-te a pensar, a analitzar la situació, els perills que pots córrer, les conseqüències... sense “analitzar el quadre”. Això no és actuar racionalment, ja que si ho féssim, analitzaríem la situació. I estic ben segura que si féssim això, moltes vegades, no actuaríem com actuem.
La meva opinió és que en aquest cas no hi ha que prendre l’equilibri com a meta o com a objectiu a la vida. Es pot pensar que les situacions es “presenten” per aprendre coses. La vida son alts i baixos, crisis, alegries, caigudes, avanços... tot això és el que la fa interessant, estimulant i complexa. Cadascú ha de trobar la forma de mantenir en harmonia tots aquests espais als quals l’esser humà s’implica a nivell vital.
Opino que cada persona tiene una conducta diferente, hay gente mas impulsiva y otros mas racionales, dependiendo del carácter del individuo. Pero por encima de esto, los sentimientos siempre predominan. Hay algunas personas que saben dominar mas su conducta, pero estoy seguro que es inevitable que nuestros instintos no nos afecten, debido a que en determinadas situaciones no nos podemos controlar, y nuestro instio de supervivenca, en casos extremos, nos hace canviar por total, podiendo sacar lo mas primitivo y animal de nosotros.
ResponEliminaPero hablando de sentimientos, el caso del amor es uno de los ejemplos mas claros y que todos lo padecemos en un momento de nuestra vida, y sabemos que nuestras hormonas y sentimientos nos dominan.
En definitiva, nuestra conducta está dominada por los sentimientos, pero los camuflamos y los controlamos con la razon.
Com ja sabem, el humans ens diferenciem de la resta d’animals per l’ús de la raó, què tinguem aquesta facultat no vol dir que sempre l’utilitzem perquè a vegades ens deixem endur per els sentiments i deixem a una banda la raó.
ResponEliminaLa raó neix per la curiositat davant un entorn, és necessària per comprendre les regles socials, per l’organització de treball... A través d’ella, l’home ha arribat a preguntes científiques, metafísiques i fins hi tot preguntes vitals per la nostra evolució com per exemple; qui som? que faig aquí? perquè morim?...
En canvi, els sentiments són instintius i ens ajuden a decidir d’una forma intuïtiva, té ajuden a comprendre els estats anímics dels altres i en la justa mesura enriqueixen la teva vida.
La socialització primària, ens prepara per entrar en un col•lectiu humà on no només actuïn els sentiments sinó també la raó. Quan ets petit, té guies per els sentiments com per exemple la por, la tristesa, la ràbia, la felicitat... entre altres. A mesura que té vas socialitzant vas controlant les teves emocions i els teus sentiments per posar-los en un context adequat i donar-te conta que no sempre pots actuar per ells, ja que si tothom actues d’aquella manera no podries viure dintre d’un context social.
En conclusió, la meva opinió es que tindríem que trobar un punt mix entre la raó i els sentiments, saber en cada moment quina de les dues tindríem que prioritza per poder encetar la nostra conducta . Ja sé que és difícil de trobar el punt mix però si el trobéssim seria lo ideal per la nostra conducta humana i això voldria dir maduresa.
Jo crec que, evidentment, sempre pesa més una que l’altre, però mai completament. També crec que no es pot dir en termes generals quina és la que pesa més, perquè cada persona és diferent.
ResponEliminaDe tota manera, sempre existeix la disjuntiva entre fer una cosa racionalment o afectivament. No diré quina és millor, perquè jo som la primera que ho fa de les dues maneres, però si que diré que segons la situació s’adequa més una que l’altre.
Posem un exemple. Algú ha de triar si seguir o no amb la seva parella. Aquí seria un cas on predominarien els sentiments, però sempre posaríem una mica de raonament en la decisió. En canvi, si la decisió en qüestió és elegir què estudiar, predominaria la raó per fer la reflexió, que en convé més, quines sortides laborals té i si estan al nostre abast, etc.; però igualment una mica de afectivitat hi és perquè per molt que ens convinguin uns estudis, si no ens agraden, no ho farem.
Amb això vull argumentar la meva posició inicial. Completament no es pot pensar sempre amb una sola mentalitat, ja sigui racional o afectiva. Sí que és cert que la raó és el que ens diferencia dels animals i ens converteix en éssers superiors, en aquest sentit; però no seriem totalment humans sense sentiments, seriem com màquines que executen ordres donades. Per tant, i concloent la meva opinió, som partidària de pensar que sempre existiran les dues maneres de veure la mateixa cosa, i triem la manera que triem, sempre ens deixarem influenciar, per poc que sigui, per l’altre visió no triada.
Jo crec que els essers humans som una barreja de raó i sentiments. On majoritàriament predomina la raó sobre els sentiments, però això no vol dir que s´ ignorin completament, sinó que a partir d´ un sentiment que ja no tenim present dins el nostre cap, el raonament ens el recorda.
ResponEliminaCada mati, quant sona el despertador, el primer sentiment que tenim és: “ Ai que be que em trobo ara...”Però es la raó qui ens diu: “Venga! Que el despertador ja ha sonat, alça’t o arribaràs tard”, és el raonament que es basa en aquell primer sentiment que vam tenir fa dies, mesos o anys, quant vam decidir per aquell sentiment X, vam elegir estudiar o fer feina.
Encara que sempre hi ha excepcions, hi ha sentiments que son tant forts que la raó quant “veu” la seva intensitat es quant s´ hi vol oposar totalment. Que es quant ens adonem de que junts (raó i sentiment) funcionen bé, però per separat ens creen confusió i un bon mal de cap.
Llevors, jo crec que un amb l´ altre es complementen i que tot en aquesta vida és molt relatiu.
La conducta humana varia molt segons la persona, segons la etapa, i les circumstàncies en les que està vivint. No crec que hi hagi un model de referència ideal per a una bona conducta, però el que està clar és que s’ha de cercar un equilibri entre raó i sentiment.
ResponEliminaAquest equilibri és fonamental , ja que algú que es deixi guiar massa per la raó, sense tenir-hi en compte els sentiments, tindrà problemes amb les relacions personals i amb la societat, serà una persona massa cenyida a lo tradicional i les normes, podent arribar fins i tot en un greu extrem al fanatisme.
Per altra banda, algú que actua només sentimentalment, estarà guiada per els impulsos del seu cos, per els seus desitjos, i cap pensament racional l’ajudarà a frenar-los, cosa que pot dur-la a la passió, i a uns extrems sentimentals que no son aconsellables.
Amb això vull deixar ben clar que s’ha de tenir un equilibri entre raó i sentiment, però no un equilibri estàtic, sinó flexible, canviant, que es pugui adaptar a les situacions, etapes, i factors per els que estigui passant la persona.
Per exemple, en la conducta humana es demostra que aquest equilibri l’anem forjant nosaltres, ja que de petits actuem d’un mode bàsicament sentimental , i a mesura que anem creixent, la raó va agafant més pes.
La raó és un factor molt important ja que és el que ens diferencia dels altres éssers vius coneguts fins ara, i amb els que compartim la part sentimental, la diferència és que ells es guien únicament per els seus instints mentres que nosaltres poder combinar-los amb l’ús de la raó. Una combinació que no és gens fàcil, perquè com ja he dit, no naixem sabent, i crec que mai ningú arribarà al final de la seva vida sabent que ha aprés a actuar correctament sempre, i a dosificar la saó i els sentiments, posant una davant de l’altra sempre en el moment oportú. Depèn de la situació pot ser més important la raó que el sentiment i viceversa.
Cada persona es un mon, i tant pot haver una al•lota rebel que no fa quasi us de la raó, que, amb el fet de tenir un fill, canvia radicalment la seva conducta i comença a utilitzar-la. O com un pare de família, inculcat en el treball, que s’ho pensa tot abans de fer les coses, no s’arrisca en res i no mostra els seus sentiments, a arrel d’un possible perill relacionat amb els fills, la seva part sentimental surt i pot actuar d’una manera totalment espontània sense tenir en comte la seva conducta bàsicament racional.
Tot depèn, les persones som molt influenciables, i quasi qualsevol circumstància externa ens pot fer actuar d’una manera o d’una altra.
La nostra conducta humana no és estàtica precisament per això, i gràcies a que tots som diferents en aquest concepte, hi ha una capacitat de relació, ja que si no semblaríem màquines programades per actuar totes iguals.
Com a conclusió vull dir que cap extrem és bo, però tampoc és bo cenyir-se a un model a seguir, ja que crec que no existeix.
Tanto la razón como los sentimientos forman parte del ser humano, son características
ResponEliminaque se ven reflejadas claramente en nuestra conducta. Pero las dos son importantes
ya que nos hacen ser como somos.
Hay personas que se guían mas por la razón pero también hay personas que se basan sobretodo
en sus sentimientos, por lo tanto no podemos decir que predomina mas porque no todos somos
iguales. En todas las personas predominara cualquiera de estas dos características pero en algún
momento de su vida se guiara por la otra.
La razón nos diferencia a todos y nos hace ser diferentes y superiores a todas las demás especies
de animales que conviven con nosotros en el planeta. Nos permitió avanzar, inventar, crear, etc.
La parte de los sentimientos es en mi opinión mas confusa que la del racionalismo ya que en
una pensamos y luego hablamos o actuamos. Pero en la otra algo nos hace actuar sin pensar, sin
saber si lo que estamos haciendo es lo correcto. Un ejemplo seria cuando estas enamorado de una
persona y quieres decirle lo que sientes. Dejar hablar al corazón dando igual todo lo demás.
Decimos que habla nuestro “corazón” ya que hablamos sin pensar y no sabemos de donde
viene el impulso que nos hace decirle todas esas cosas a la persona amada.
En mi opinión no podemos decir cual pesa mas de las dos puesto que cada persona actúa
de manera diferente al resto. Unos son mas racionales y otros mas impulsivos.
Jo crec que, als humans, ens pesa més la raó que els sentiments. Crec això perquè som éssers racionals i pensem les coses abans de fer-les i perquè ens solem guiar per la raó.
ResponEliminaD’altra banda els sentiments també tenen un pes considerable dins nostre, ja que normalment fem el que ens agradaria fer i no el que ens diu la raó (encara que a vegades aquests arguments coincideixin) deixant de banda el pensament raonable.
Moltes vegades, per exemple, quan passeges pel carrer i veus en alguna botiga alguna cosa que t’agrada, comença una lluita interna entre els sentiment i la raó: el sentiment et diu que t’ho compris i la raó, a vegades, et recomana el contrari. És en aquestes situacions quan et demostres a tu mateix om ets: una persona raonable o impulsiva.
La conducta humana és diferent segons cada persona i les circumstàncies amb que és troba en aquell moment. Jo pens que tant la raó com els sentiments formen part de la persona, perquè no només et pots basar amb un dels dos sinó que els tens que combinar tots dos. Cada persona actuarà de manera diferent segons les circumstàncies per les que a passat, així que no podem dir que predomina un o l'altre perquè estan present els dos.
ResponEliminaEls sentiments són la part més dificil d'entendre i explicar ja que la manera de raccionar de cada persona és diferent. En canvi la manera de raonar sobre un tema determinat hi pot haver més de una persona que pensa i actua igual que algú altre.
En part els sentiments et fan actuar moltes vegades sense pensar a diferència de la raó, perquè tu abans de actuar penses el que has de fer.
La meva opinó és que no podem dir quin dels dos predumina més ja que han de intervenir els dos. També depèn de la persona.
Penso que som racional i efectivament proporcionals encara que no ho sembli. Hi hauria d’haver una harmonia, un equilibri permanent que ens fes actuar correctament, però d’altra banda, si fos així, mai cometríem errors,i no maduraríem, no aprendríem, ni avançaríem.
ResponEliminaEls sentiments són increïbles, és fantàstic poder sentir, és el que fa realment sentir-nos vius. Hi ha sentiments que et donen la sensació d’estar flotant i d’altres que fan gust a bufetada, també hi ha sentiments et ceguen, i és a causa d’ells que actuem irracionalment, fent el que ells manen en aquell precís instant, perquè si, perquè és el que volem i és el que ens farà sentir be. Però no sempre podem actuar fent el que volem, si els humans no tinguéssim raó, el món seria un vertader caos.
Jo crec que és correcte basar-se, a l’hora d’actuar, en la següent frase: “fes el que vulguis, sempre i quan no facis mal als demés”. Tenint molt en compte la part de “sempre i quan no facis mal als demés” que vol dir que utilitzem la raó, que pensem abans d’actuar per sortir el menys malparats possible i tenir respecte a les persones del nostre voltant.
Però sempre serà molt més fàcil actuar impulsivament i si ens equivoquem, aprendre de l’error i madurar, pensar abans si et tornes a trobar davant una situació que ja l’has viscuda i que t’has equivocat i, després, solucionar les conseqüències com puguem.
Per acabar, diré que no crec que ninguna de les dues coses pesa més la nostre conducte, sinó que segons les situacions utilitzarem més l’una que l’altre. No sempre pots aturar-te a pensar, a vegades has de llançar-te a fer el que et dicten els sentiments perquè realment ho necessites, però sempre va be pensar i tenir en compte tots els efectes que poden causar els teus actes.
La conducta humana se entiende como lucha por la vida respetiando los valores la etica y la moral, y esto puede variar mucho según la persona y su cultura, pero de todos modos está en constante aprendizaje.
ResponEliminaYo, personalmente, creo que debe haber un equilibrio entre la razón y los sentimientos, pongamos por caso una persona que solo se guía por sus sentimientos y emociones sin uso de razón, pensaríamos que esa persona no está cuerda, ya que no asumiría las consecuencias de ninguno de sus actos y probablemente se equivocaría en un alto porcentaje de ellos, por eso es necesaria la razón, pero siempre manteniendo un equilibro entre ambos, ya que una persona que solo se guiase por la razón tampoco se consideraría actuar de forma correcta.
La verdad es que pesa más una cosa o otra dependiendo de muchos factores, uno de ellos, y creo que el más importante, es el valor de la experiencia.
La experiencia es algo intransmisible, que tienes tú porque lo has vivido tú. Puede alguien con más experiencia vivida explicarte sus errores pretendiendo que tú no los cometas, pero a pesar de ello acabas cometiendo esa equivocación, pero a la larga suele ser mejor, porque de ellas se aprende, y es por eso que la razón es fundamental.
La experiencia nos sirve como modelo de error, para en un futuro incierto no volver caer en él ("aunque los humanos tropecemos más de dos veces con la misma piedra").
La R.A.E dice:Experiencia = Hecho de haber sentido, conocido o presenciado alguien algo, porque se refiere al pasado.
Y como segunda definición: Práctica prolongada que proporciona conocimiento o habilidad para hacer algo.
En definitiva, nacemos queriendo descubrir cuál es el mundo que nos rodea, y tenemos unos impulsos y una necesidad de conocer lo que para nosotros es nuevo que empieza siendo algo incontrolable, nos dicen que no toquemos el agua porque está caliente y nosotros la tocamos y nos quemamos, nos dicen que no pisemos por ese camino porque resbala y nosotros vamos y nos caemos, la vida está llena de momentos en los que nosotros decidimos qué debemos hacer según nuestra propia conveniencia, muchas veces nos equivocamos y a partir de esa experiencia sabemos que, a la próxima, nos lo pensaremos dos veces antes de hacerlo, eso es usar la razón a partir de una experiencia, y no culpo a los sentimientos de todas nuestras equivocaciones, pero lo que sí defiendo es que tiene que existir una igualdad en nuestra conciencia para poder llegar a una estabilidad.
La capacitat de raonament de l’ésser humà és el que ens caracteritza i ens diferencia de la resta d’éssers vius. Tenim la virtut de observar, pensar, raonar, i actuar segons ens convingui. Però a vegades aquets actes són controlats i influenciats per un altre gran factor, els sentiments. Els sentiments són els que ens creen i ens fan ser persones.
ResponEliminaEn nosaltres trobo que cadascú actuarà de una manera diferent. Depèn molt de cada persona. Posem per exemple, un noi marginat per la societat, que no ha tingut gaire estim per part de la família ni un recolzament per part de ningú, es trobarà sol i actuarà sense cap tipus de raonament ni amb cap influencia sentimental. Simplement es deixarà endur per els seus impulsos. Per una altre banda, una noia occidental, amb bones pautes i bon nivell de cultura general, en saber més del món, es podrà deixar endur més per la raó, ja que te arguments verídics.
I diguem-ho així ,penso que les persones son com petites llavors, que comencem a brotar quan ens aporten coses per seguir creixent. Amb l’educació i el que anem aprenent creixem com a persones racionals, i amb les persones, tropissades i els alts i baixos que patim en la vida, creixem sentimentalment, i, segons quina banda pesi més, la persona es deixarà endur i actuarà segons el que ella cregui que li convingui.
En definitiva, trobo que hi ha d’haver una estabilitat per a poder arribar a viure en societat, i que, encara que ens costi, ho hem de seguir cercant ja que és el que tot ésser humà ha estat cercant des de que varem començar a raonar com a persones.
Cada persona és diferent, per tant, actuarà d’una manera diferent, hi haurà gent que faixi més cas als sentiments que a la raó i a l’inversa . Però jo crec que així es com funciono jo (i la majoria de la gent): estic en un terme mig i com molt be diu aquella dita “tots els extrems son dolents”.
ResponEliminaJo crec que el que te més pes en la conducta humana són els sentiments i la raó mesclats, formant només una cosa, perquè si no hi ha sentiments no farem us de la raó. Quan em de prendre una decisió important fem us de la raó i intenta’m mirar tots els pros i els contres, però abans de tot són els sentiments qui es posen pel davant perquè si tenim clar que ho volem fer, ho farem sense pensar amb el que vindrà, però si no ho tenim clar perquè sens mesclen sentiments ,farem us de la raó per desenredar-nos i treure una decisió clara.
No ens podem guiar sempre només de la raó perquè seriem com robots que vagaríem pel mon sense cap somni ni propòsit en la vida, i tampoc ens podem guiar només pels sentiments perquè feríem moltes coses que desprès ens penediríem. La conducta ideal es la mescla dels dos, fer el que els nostres sentiments ens diguin, però sense oblidar-nos de la raó. Per exemple: tenim moltes ganes de anar a una festa ,però en sol demà tenim un control; si ens guiéssim pels sentiments aniríem a aquella festa i suspendríem l’examen , i si ens guiéssim per la raó no aniríem a la festa; però si mesclem la raó i els sentiments estudiaríem abans de la festa, podríem anar-hi però amb moderació i en sol demà aprovar l’examen.
En conclusió la raó i els sentiments son les dues ales d’un ocell.
jo crec que l'ésser humà es guia tant per la raó com per els sentiments però que aquests últims moltes vegades actuen a l'hora de prendre decisions tot sense que ens adonem
ResponEliminacompte.
gran quantitan de les decisions que creiem haver pres mitjançant només la raó estàn ,en realitat ,considerablement condicionades per els nostres sentiments,
per exemple;
pendre la decisió de no insultar a un amic perque si ho fas aquest s'enfadarà amb tú podria semblar que la raó és l'unic condicionant(no l'insult perque si ho faig s'enfadarà amb mi) però si ens fixam una mica més ens adonarem que els sentiments tenen un gran pes a l'hora de decidir ,perque en realitat el que ens ha duit a prendre aquesta decisió ha sigut que si insultam al nostre amic aquest senfadara(raó) i això no ens agradaria(sentiments). si no ens haguesim fixat en els nostres sentiments no hauriem pogut prendre la decisio perque ens donaria igual si el nostre amic s'enfada o no.
amb tot això el que vull dir és que per molt que si que hi ha algunes decisions que es prenen mitjançant només la raó la majoria
són el resultat de la mescla de tots dos ( sentiment i raó) o en alguns casos només el sentiment, i que en les cosses que hem de decidir dia a dia normalment les resolem de la segona manera dita (amb tots dos).
això , lògicament, varia segons la persona.
cadascú actuarà diferent segons la cultura i la societat que l'envolta,segons les lleis del seu pais i l'educació que ha rebut.
en desinitiva el que vull dir és que normalment actuam tenint en compte el sentiment i raó tot i que això varia sengons la persona
L'èsser humà es caracteritza per la seva capacitat de raonar les coses, de pensar - les, de prendre decisions correctes. Però aquestes decisions no es guien tan sols per la raó; els sentiments son els que ens ajuden a seguir el camí correcte, es complementen amb la raó.
ResponEliminaLa raó es guia pels sentiments; som èssers racionals perquè tenim sentiments, no ens guiem tant sols per l'istint; les decisions que prenem són les que, al llarg dels anys, han arrivat a ser les correctes perquè els sentiments han influit sobre elles.
En el temps que passa des de que ens desprertem fins que ens anem a dormir hem pres unes mil daquestes decisions que al llarg del temps han esdevenit correctes gràcies al gran paper dels sentiments.
Nosaltres hem inventat la raó, la nostra propia raó, la que ens separa de la resta dels animals, la que ens guia per sobreviure en el nostre propi món, el que ens hem inventat, el que no existira sense els sentiments.
Per exempre, un animal, si veu a altre animal de la seva espècie menjant un menjar que ell ha sercat hi ha trobat, el que fa es anar a menjar ell també, i, si pot, aduenyar - se'n d'aquest; Per aquest animal, això seria el mes normal del món, perquè ell es guia per l'instint, ell l'únic que vol es sobreviure; Però si un èsser huma veu a un altre menjant - se un panet, no anirà a agafar - li i a menjar - lo ell, simplement perquè no seria correcte, perquè l'altre es quedaria sense menjar. iI aquest simple sentiment de bondat i empatia és els que ens guia per prendre la decisió correcta.
No sempre ni tots els èssers humans tenen pru sentimentscom per tenir raò, avegades altres sentiments són la causa de que no es tingui raó, com també ho és la manca de sentiments; Però la majoria de les nostres desicions racionals han arrivat a ser - ho gràcies a els sentiments, i els seus vesants, com el respecte o la bondat.
Les persones ens guiem per el que fem o sentim en diferents moments de la vida.La raó es com una cadena... penses amb el que serà bo o dolent per a tu. Sempre intentem trobar la part bona de les coses fins i tot cuan va malament
ResponEliminaPosa’m el cas que algú te una enfermetat terminal i li diuen que domes li queden uns mesos de vida...hi haurà la persona que es desmoralitza desde el primer moment, i la que diu: - val em moriré mes tard o mes d’hora aprofito la vida que em queda per fer tot allò que encara no he fet.
Els sentiments son els impulsos que tenim cuan alguna cosa ens agrada en determinats moments.Per exemple cuan t’agrada una persona i domes amb una mirada et diu tot el que sent. Les sensacions que percebi’m cuan t’enamores d’algu o tan sols d’un gest son úniques que domes entén el cor.
En definitiva la raó i els sentiments son dues coses diferents pero al mateix temps cuan es junten fan que l’ésser humà pensi amb els seus sentiments i poder expresar-los.
En mi opinión creo que varía segun la persona, es decir, si la persona tiene un cáracter determinado, será él el que la guiará a actuar de una manera u otra.
ResponEliminaDependiendo de esos carácteres hay personas más sentimentales que otras, según la vida y la educación que hayan tenido, y eso determinará que sean más sensibles a la hora de actuar, sin embargo si una persona que se a forjado en un entorno menos afectivo o simplemente diferente, creo que a la hora de escojer será más manipuladora y viceral, es decir, pensará y recapacitará todo antes de dejarse llevar por los sentimientos.
Un factor diferente es el de la experiencia ya que a base de haber vivido y haber tenido equivocaciones eso ará que dejes de actuar con los sentimientos y que pases a pensar y razonar antes de actuar.
Creo que es algo muy subjetivo, y que tampoco se puede etiquetar detalladamente y a ciencia cierta que pese más la razón o los sentimientos en los seres humanos ya que antes de ello tenemos el ser humano en si y todo varía según él.
La raó és alló que caracteritza a l’ésser humà però, aquest sense els sentiments no sería una persona sinó que seria més tos un robot.
ResponEliminaLa elecció entra la raó i els sentiments és molt difícil. Jo pens que els dos estan igualats, i que és la propia persona que fa que a la balança pessi més un o l’ altre.
Cada persona és diferent, l’importancia que se’li doni a cada un depen en part del caracter de aquella persona. Una persona que sigui timida i reservada es pensara més les coses antes de fer-les, en canvi, una persona que sigui més emotiva fara les coses per els propis impulsus i despres s’aturara a pansar, aquets possiblament s’equiboquin moltes vegades ja que la raó et porta a metas més bones, però d’aquests errors néix l’experiencia.
En definitiva pens que els dos són iguals d’importants la raó per ser els unics individus que la tenim i els sentiments perqué són instintius i sense ells no seriem nosaltres mateixos. Però ja tengui més importancia una o l’altra no podem deixar de dependre de cap de les dues.
Jo crec, que això del que pesa més en la conducta humana sempre serà un tema a debatre,ja que,tant nosaltres com les circumstàncies en que es viuen son diferents. Jo pens que la raó i els sentiments tenen el mateix pes.
ResponEliminaLa raó per un lloc ens permet conèixer la veritat i comportar-nos virtuosament. Per la meva part, penso, que la raó ens soluciona molts conflictes que a vegades si ens guiéssim per els sentiments encara i serien, però que si les persones haguéssim que fer tot el que creiem que és correcte estaríem tancats en la nostra pròpia ment.
Per altre lloc els sentiments, tenim un inconscient que determina la nostra conducta de manera involuntària, a vegades actuem i no sabem la raó de perquè ho fem, són unes necessitats innates o instintives que també són la causa de la nostra conducta. Són impulsos que mai podrem entendre, ja que cada persona sentirà una cosa diferent per el mateix problema(tristesa,felicitat,ràbia,...).Al contrari d’alguns filòsofs que creien que els qui es deixen endur pels sentiments i les emocions eren uns viciosos i que les emocions ens enganyen.
En conclusió, jo crec que no només importa saber una cosa sinó que has d’actuar i tenir una certa experiència,(ex: pots saber que és la justícia, però sinó actues amb justícia no serveix de res)
No h'ho sabria dir amb certessa, però baix el meu punt de vista, crec que la gent actua més pels seu sentiments , ès a dir ,es el que pessa mes en la notra conducta.
ResponEliminaNo dic que sigui la forma mes correcta , però pel que veig en la vida quotidiana com per la TV , trob que la gent actua segons el que sent o el que li diu el seu cor.
Penso que reponem de diferent manera segons els sentiments i l'entorn que ens rodeja .Per exemple, no actuarà de igual manera una perosna a la qual li ha tocat la loteria , que una altra que acaba de trencar una relació sentimental .
Personalment crec que hauríem de tenir un equilibri entre sentiments i raó i això es va adquirint a mesura que creixem , maduram i sumem experiencies . Davant una mateixa situació , no actuarem d'igual manera quant sóm mes joves e inexperts que quant som més adults i per tant mes experimentat .
L'eperiencia ajuda a l'equilibri entre els sentiment i la raó
Andrea Quevedo
ResponEliminaNo ho tenc clar,però diria que hi ha un empat des del meu punt de vista.La conducta humana(es el conjunt de la societat)té un gran pes en les persones;la manera de comunicar-nos en una situació o d’expressar-nos amb les persones diferents rols assignats per la societat no ajuda a definir el “jo” d’un individu, sinó que intervé en la vida de la societat intentat crear igualtat d’una manera errònia ja que fa que siguem iguals, no únics.
Per altre part, crec que els sentiments també hi juguen un gran paper, ja que ens guiem per el què diran,si li importa a algú l’esforç que es dur a terme dia a dia, si arribarem a algun lloc important, a l’altura d’altres personatge als que desgraciada i realment no els importa el que sents.
La raó ... no se que dir. Jo he enfocat la pregunta cap a els sentiments d’una persona, més cap a el “jo” de l’individu i crec que la raó ajuda a decidir grans coses i ens fa adonar-nos dels avanços o les errades que hem comes,però ho fa d’una manera que ens fa aprendre i avançar,se millor i acabar de perfeccionar el “jo” que la societat intenta suprimir.
En conclusió,diria que la raó és qui ens defineix i que els sentiments ens fan dubtar per culpa de la conducta humana, que diria que és el fonament de tot, el pes pessat.