dissabte, 23 d’abril del 2011

(2n Opinió, dll 09/05) Ha progressat la Humanitat? Esteim progressant?

Intenta fixar clarament la teva opinió abans d'argumentar-la. Pots basar-te en el pensament dels intel·lectuals o filòsofs que coneguis per a argumentar la teva opinió, PERÒ AQUESTA NO POT SER UNA CÒPIA O SUCCESSIÓ DEL QUE DIUEN ALTRES. Les teves pròpies experiències o la teva cultura general també poden ser vàlides a l'hora d'estalonar els teus punts de vista (RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)

27 comentaris:

  1. Piensa que a la vez que progresamos en algunos aspectos también retrocedemos en otros, por ejemplo hemos avanzado en lo tecnológico con descubrimientos que nos facilitan la vida pero que a su vez hacen que los hombres vayan perdiendo conocimientos individuales y ha pesar de que hemos mejorado en diversos ámbitos como en la educación, en la sanidad ...(bueno hay que decir que hay una gran diferencia entre los países desarrollados y subdesarrollados) también hay otros aspectos en el cual hemos retrocedido como sería en el cuidado de la naturaleza que nos rodea, en los valores humanos, en la tolerancia... Se podría llegar a decir(desde mi punto de vista) que este retroceso es un progreso destructivo ya que mejoramos sin tener en cuenta aspectos que de manera indirecta nos afectan negativamente,como sería el caso de la naturaleza donde usamos recursos de manera desmesurada y que tarde o temprano afectará a nuestra existencia.
    En conclusión, progresamos y retrocedemos al mismo tiempo.

    ResponElimina
  2. Si mirem enrere, des dels inicis de la història, sí, la humanitat ha progressat en molts aspectes com és el cas de la societat, molt més desenvolupada, amb un munt de cultures diferents i amb característiques comunes que ens uneixen els uns als altres; però també s’ha de dir què individualment els humans no progressem gaire ja que sempre mirem pel “jo” i això crea conflictes sobre propietats o idees que finalment acaben allunyant-nos d’un vida social que des de sempre s’ha intentat establir en pau.


    El pas del temps ha afavorit la investigació de diferents camps cóm la medicina o la tecnologia, que ens fa la vida més fàcil i llarga; però això no deixa seguir el transcurs normal de la naturalesa; s’ha estat modificant la vida humana de manera molt egoista sense pensar en la resta d’ésser vius ni en el planeta terra, una llar que poc a poc anem destruint i que fins fa poc no teníem en consideració. Ara, quan ja no hi ha molt a fer, quan sa fet tot el mal, reaccionem per intentar canviar-ho, però aquest progrés de consciència cap a la naturalesa, demostra la manca de progrés que s’ha tingut fins ara, l’avarícia de la humanitat en front als problemes comuns.


    S’han de tenir en compte moltes variants per afirmar o negar el progres de la humanitat, però sí hem evolucionat. El problema es troba quan mirem el mal que hem fet i fem i ens adonem de què molts de cops l’avenç d’uns és el retrocés d’altres o de tots. En conclusió, la humanitat ha progressat, però actualment es pot considerar que no.

    ResponElimina
  3. La meva resposta és sí. Crec que la humanitat ha progressat. Pot ser que amb algunes coses ens hem quedat en el mateix lloc o simplement no hem fet res respecte d’elles, però hi ha molts més arguments a favor que no en contra.

    Amb el que ho veig més clar és amb l’avanç dels drets de les persones; d’expressió, de llibertat, d’idees o opinions, al treball, a l’educació... Abans, per exemple durant la guerra civil, et mataven simplement per tenir una ideologia diferent, i no mataven dissimuladament ni almenys diguéssim d’una manera respectable, sinó que eres afusellat enmig d’una plaça, on passava gent i moltes coses pitjors. A més a més, no era com ara que et duen al cementeri i el teu cos resideix podríem dir en pau, sinó que tiraven la gent a fosses comuns i no se sabia res de la seva existència. A hores d’ara molta gent està al marge de la política, i si diu alguna cosa sobre ella no el persegueixen fins a matar-lo, i et pots relacionar amb gent que no pensa el mateix que tu sense cap problema.

    Una altre de les coses a valorar és la relació home-dona. En temps passats la seva relació era molt diferent a la d’ara. El paper de la dona era estar a casa i cuidar dels fills, vivia submisa a l’home, no hi havia igualtat. En canvi ara ha millorat bastant. Encara es segueixen donant casos així, però majoritàriament no, les parelles tenen bastant igualtat, comparteixen les feines de casa i les dones van a fer feina. Crec que és un gran avanç, i sobretot el vot de la dona va ser un gran pas la humanitat.

    També hi ha que fixar-se en l’avanç de l’educació. Abans començaven a fer feina per damunt els vuit anys, no seguien estudiant i les normes no eren com les d’ara. Ara tenim una sèrie de cursos obligatoris i gràcies a ells una base cultural.

    Hem de tenir en compte també els avanços científics, que ens han fet la vida molt més fàcil i confortable.

    En conclusió, crec que vivim en un món on moltes de les coses han progressat, i podem seguir fent-ho sense perdre mai l’esperança. Sobretot hem de tenir molt en conte el que van fer els nostres avantpassats per nosaltres, molts van morir per aconseguir el que tenim ara i ho hem de valorar.

    ResponElimina
  4. La humanitat, des dels seus principis ha anat progressant i per suposat que ho continua fent i ho continuarà fent fins el seu fi, perquè d'això es tracta al cap i a la fi, de no encallar-se al mateix punt i tirar endavant sigui com sigui.
    Però també cal dir que potser aquest progrés no és del tot beneficiós per a la humanitat i que en alguns aspectes està actuant de manera contraria als seus objectius; el progrés significa avançar, treure solucions per als problemes i desxifrar tot allò indesxifrable, però, en alguns àmbits aquest progrés està fent que la humanitat torni enrere a nivell individual, potser està fent que l'autosuficiencia que els homes haviem aconseguit després de molts milers d'anys d'apanyar-nos-les per poder sobreviure estigui desapareixent per culpa d'aquest progrés que ens facilita tant la vida fins arribar a fer-nos tan depenents d'algunes coses, que sense elles ens trobariem perduts.
    N'és un exemple clar d'això que estic dient l'internet, tothom s'hi val d'ell per a absolutament TOT i no s'atura a pensar que puguin haver altres vies, sencillament perquè aquesta és la més fàcil; i tot això gràcies al progrés de la humanitat. Pasa el mateix amb la gent que no pot sortir de casa sense el telèfon mòvil o amb aquells que els amolles al mig del camp i possiblement acabin desesperats per voler tornar a la ciutat a on es podran valdre de tots aquells aparells i progressos inventats per l'home.
    La pregunta a la que estic contestant no és difícil, crec que és obvi, en la meva opinió, que la humanitat ha estat progressant i que ho continuarà fent ja que és el seu camí natural, no ho pot evitar, però el que ens hem de qüestionar ara és si aquest progrés és realment beneficiós o no pels homes, o fins a quin punt.

    ResponElimina
  5. Aquesta qüestió sobre el progrés de la humanitat és molt complexa, ja que es pot mirar des de diferents aspectes. Ens podem demanar: què és progrés?


    Podríem dir que el progrés pot tenir diferents aspectes. Per una banda tenim un progrés material, dit d’una altre manera, tenir més coses com per exemple els diners, televisió, electrodomèstics, cotxes...Per altra banda, hi ha un progrés humà, de tolerància, de drets humans, la igualtat de gènere...
    El progrés material, que pateixen els països desenvolupats, pot portar cap a una desigualtat, i competitivitat que poden ser nocives pels drets individuals. Mentre uns països es desenvolupen (progressen) d’altres pateixen l’explotació i la invasió d’aquestes potències.

    Aquest progrés material no tan sols afecta als països desenvolupats sinó també al medi ambient. Cada vegada estem fabricant més plàstic, emetem més gasos d’efecte hivernacle, generam més residus, s’allibera radioactivitat per culpa d’accidents...Si tot això és progrés, VISCA EL PROGRÉS!

    Cal dir a dir que no tot és negatiu. Una part del progrés ha tingut repercussions positives, com és el cas de la medicina que ha fet que disminuís la taxa de mortalitat, encara que més intensament en el món desenvolupat.


    D’aquesta manera, podríem dir que aquest progrés material, que és el que patim nosaltres, fa que la humanitat es trobi davant un retrocés en un aspecte essencial de la nostre existència, la qualitat de vida per a tots. El que hauria de ser el progrés és avançar en tots els aspectes, cosa bastant difícil d’aconseguir. El més lògic seria que haguéssim après dels errors passats i rectifiquéssim per verdaderament millorar. Però ja ho diu el refrany: "l’home és l’únic animal que pot caure dues vegades amb la mateixa pedra".

    ResponElimina
  6. Des de sempre s’ha dit que la història la consolida la successió de fets, que estan en continu canvi i que apareixen en contraposició a altres fets. Ara bé, si el que se’ns qüestiona és si estem avançant, si la humanitat participa en el progrés, aquí cal pensar-hi.
    Totes les èpoques i les seves característiques són particulars i són producte d’un progrés successiu involuntari. O voluntari. La humanitat des del feudalisme ha estat dividida en estaments segons la riquesa que quelcom té. Aquest és un exemple clar. S’ha intentat lluitar per la igualtat, per consolidar un total igualitari tots en germanor. Aquesta lluita constant arriba fins els nostres dies i actualment la diferència programada pels humans és present en totes les cases per molt que se’ns digui que tothom és igual. De la teòrica a la pràctica n’hi ha un bon tros. I en el progrés el que s’ha de fer és passar de la hipocresia a la actuació.
    Personalment trobo que els alts càrrecs mundials( gent amb classe i poder) , que són els que ens titeretjen àgilment, ens intenten vendre la idea de progrés en tots els llocs. La idea de millora i de abans cap a un món millor. Però això és per rectificar tots els errors que en un passat s’han dut a terme. Per vendre’s la idea de que en un futur el color rosa de les nostres vides eclipsarà el negre que els nostres avantpassats van crear. Tot per crear una societat de benestar i perquè els humans no actuem en contra de les més dures forces.
    Per altre part, individualment, l’objectiu de vida d’una gran part de la població humana és demostrar-se que pot superar-se, que pot progressar, per obtenir la felicitat, que al cap i a la fi és el que tothom cerca.
    El progrés és constant, una roda sens fi, ja que els nostres successors trobaran que les nostres idees de progrés es queden endarrerides i faran tot el possible per construir un món millor i poder dormir amb la consciència tranquil•la, com s’ha fet fins ara.

    ResponElimina
  7. Crec que la humanitat està en retrocés dia a dia, tot i que per una banda sembli que estem avançant, i de fet ho estem fent, però no de la manera en que ho hauríem de fer. És cert, que durant els anys la humanitat ha inventat moltes coses i s'ha anat adaptant als nous temps, però el que també és cert, es que tots aquests avanços i progressos al mateix temps ens fan retrocedir.

    Avui en dia, la gent és molt egoista, i tothom va en funció dels seus interessos, i no crec que això estigui malament, hem de poder ser autosuficients, però el que fem ara és trepitjar als altres. Tot aquest progrés tecnològic, científic, etc. Ens ha corromput de tal manera, que la gent és capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir els seus interessos, i hauríem de tenir un límit. D'aquesta manera, la única cosa que s'aconsegueix es que hi hagi guerres i més guerres.

    També penso que no avancem, amb el fet de que estem destruint el nostre món, on habitem. Sí, progressem tecnològicament, però la contaminació que hi ha ara acabarà amb el planeta, i si l'acabem matant, per molta tecnologia que tinguem, no tindrem on viure, i això hauria de ser el més essencial.

    En resum, hem avançat moltissim en els darrers segles, amb un creixement que sembla ser exponencial, però crec que aquests avanços ens estan conduint cap el camí del retrocés. Per cert, això em recorda amb el que es va explicar ahir a classe sobre Marx, que en la història es succeeixen els contraris, i com ell creia el propi capitalisme ens duria al comunisme. Pot ser ara passarà que el progrés ens conduesqui al retrocés, però també pot ser que m'equivoqui...

    ResponElimina
  8. Lògicament la humanitat a progressat des dels inicis de la vida i des de que ens podem definir com una societat comunitària, en la qual els uns necessitem dels altres com defensava el filòsof Roseau, sinó avui no estaria fent aquest comentari a traves de l’ordinador.
    Amb això vull dir que perquè avui coneguem l’ordinador ( PC, per la joventut) es perquè algú l’ha inventat, a algú altre li ha semblat bé, algú l’ha estès i ha facilitat el coneixement d’aquest objecte a tota la població, i finalment algú n’ha fet copies i les ha distribuït. El fet de facilitar-nos certes tares el fa més útil per la humanitat vaga, i gandula en la que vivim.

    Podria posar altres exemples com l’automòbil o, si cal podem remuntar-nos als primers homínids mesolítics, que van fer els primers ganivets amb sílex.
    L’evolució i el progrés es clar, avui dia seguim tallant la carn amb un ganivet, el qual no es prehistòric però fa la mateixa funció, el progrés seria que no es de sílex, perquè aquest s’estella fàcilment, que no ens el fabriquem cada un el seu propi ganivet a casa seva, sinó que anem a la botiga, i el comprem.

    En conclusió el que venc a dir, es que la societat progressa depenent de la utilitat dels avanços, i va abandonant aquells models que no exploten al màxim la seva funció. Per això avui dia els ganivets d’ara són de acer inoxidable, degut a que els de sílex s’estellaven i els de ferro s’oxidaven, però no serà el darrer avanç, perquè mentre el món existeixi l’home sempre tindrà l’afany de superació.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. La resposta en ambdues preguntes de l’enunciat és discutible: progrés n’hi ha i n’hi ha hagut, això és indubtable, però desigual en diversos aspectes, parts del món i dimensions de la persona.

    És evident que la Humanitat ha progressat en molts aspectes. Per exemple, és indiscutible l’avanç en la tecnologia, ja que les tècniques evolucionen i cada vegada ens trobem més a prop (o així ho volem creure) de la “perfecció” a la que alguns aspiren.

    De totes formes, baix el meu punt de vista, hi ha coses més importants que la tecnologia o els aparells que ens ajuden a portar una vida més “còmode”, com per exemple nosaltres mateixos. Ha evolucionat l’ésser humà per sí sol? Hem progressat amb la intenció de ser millors persones? En absolut. I defens aquest “no” rotund referint-me, especialment, als valors morals. Crec que actualment patim una crisi molt important (a part de la econòmica), i és la crisi de valors que sembla imperar en la nostra societat. Valors com l’honor, la dignitat, el respecte, la justícia... s’estan perdent, si no s’han extingit ja.

    Crec que avui en dia fins i tot hi ha gent que no sap de l’existència d’aquests conceptes, vitals per la convivència i pel propi ésser humà. En el seu lloc els han substituït altres com l’egoisme, la vanitat, l’ambició, l’enveja... en definitiva, conceptes que ajuden a alimentar el fet de pensar sempre amb el “jo”, i cada cop menys amb el “tots”.

    Centrant-me, en aquest comentari, amb la moral, vull demostrar la importància del progrés d’aquesta davant altres valors, potser, més superflus. En el futur, amb altres aspectes de la vida quotidiana, anirem progressant i avançant, no hi ha dubte. Però, i nosaltres com a persones, progressarem?

    Confucio va dir, fa més de 2.500 anys: “Hoy no interesa progresar, sino tener éxito. No espero encontrar al hombre perfecto. Me contentaría con hallar a un hombre de principios. Pero es difícil tener principios en estos tiempos en que la nada pretende ser algo y lo vacío pretende estar lleno”.

    Si això va ser escrit fa tant de temps, i ara mateix es pot considerar d’actualitat, és evident que l’ésser humà no ha progressat tant com ens pensem.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Sobre si la humanitat a progressat o no, el que jo penso realment és que sí. Els éssers humans han fet un progrés però no tan sols l’han fet els últims anys sinó que des dels inicis de la humanitat sempre hi ha hagut un progrés. En un principi, aquest era lent, però això no vol dir que no ni hagués. La humanitat ha progressat en diversos aspectes com en medicina, en transport, en la comunicació, en el ben estar de les persones, en els aparells tecnològics, etc. Hi ha agut un progrés en molts aspectes, això és bo pels humans, però fins al punt en que el progrés va acompanyat de la destrucció.

    Crec que aquests dos conceptes estan molt lligats ja que per millorar en molts aspectes també hi ha una part de destrucció. Per exemple, el transport. Avui en dia, per anar de Ciutadella a Maó és necessita menys d’una hora, cosa que anys enrrere era impensable. El transport, com ara el cotxe, afavoreix en el temps, en la comoditat, etc. Però al darrere d’aquests aspectes favorables per l’ésser humà, hi ha la destrucció de la capa d’ozó. Això porta a que hi hagi un calentament del planeta, causa de la fusió dels pols, l’extinció d’espècies animals, més mortalitat, etc.

    La meva desposta sobre si la humanitat està progressant, és un sí. Crec que de cada cop estem progressant més ràpidament, quan dic ràpidament em refereixo a que hi ha un progrés més gran. Jo pens que arribarà un punt en que el progrés es col•lapsarà, és a dir, que aquest progrés, si va acompanyat de la destrucció, a més de ser favorable serà justament el contrari. Tantes millores i finalment acabarem per destruir el nostre planeta. La Terra pot acabar sent muntanyes i muntanyes de fems, la capa d’ozó amb un gran forat pel qual i entren molts més rajos de sol, fet que porta a una temperatura molt elevada amb la qual es fa impossible la vida de tot tipus d’ésser viu.

    Per concloure, si no es va amb compte, a més de progressar s’arribarà a la destrucció.Podem fer avanços sense que sigui necessari que aquests vagin acompanyats de la destrucció. En aquest cas, això serà favorable per a la humanitat.

    ResponElimina
  13. Jo crec que la humanitat ha progressat des de els temps passats, i seguirà progressant per aconseguir una vida millor sempre, però aquest progrés també fa que en molts aspectes es retrocedeixi, com per exemple la destrucció del món ja que, perquè nosaltres tinguem més comoditats, més avanços estem destrossant el món en el que vivim, i sense món s’ha acabat tot, per tant tots els avanços que hem realitzat no serviran per res.

    El mateix passa amb l’electricitat, l’electricitat és un dels invents més importants que ens ha permès tenir moltes coses, tenir més comoditat, però aquest mateix invent ha fet que les persones no siguin capaces, no sàpiguen estar sense electricitat. Si a una casa se’n va el llum, el temps se’t fa interminable, no saps que fer, sense tele, ordinador. Per tant el mateix invent aporta molts de beneficis i també aspectes desfavorables.

    A més aquest progrés només es du a terme de manera més notòria, més gran als països desenvolupats, als països importants, perquè els països més pobres segueixen vivint sense electricitat, ni tele, ni mòbils, ni cotxes, tot i així son feliços igual.

    Però no tot és negatiu també hem progressat de manera positiva, sense que aquest progrés tingui aspectes desfavorables, com seria la medicina que ens ha permès millorar les condicions de vida de moltes persones, ens ha permès reduir la taxa de mortalitat i allargar els anys de vida, és a dir, ens ha permès una vida millor. Un altre aspecte de millora es la llibertat de les persones, abans les persones havien d’estar d’acord amb unes idees sinó els podien arribar a matar, en canvi avui en dia tothom és lliure d’opinar el que vulgui, per tant amb aquest dos aspectes hem millorat molt.

    En conclusió, la humanitat ha progressat i seguirà progressant per arribar a obtenir la felicitat, alguns avanços son només beneficiosos, sense danyar el seu entorn, el propi món on vivim i d’altres aporten aspectes negatius, que si segueixen augmentant és pot acabar destruint el món on vivim, per tant tot allò que hem realitzat, tots els avanços seran inútils.

    ResponElimina
  14. En l’aspecte de si ha progressat la Humanitat estem tots d’acord a que si, ha progressat en tots els aspectes, i qui pensi el contrari seria interessant veure’n els arguments. En canvi en la pregunta de si actualment estem progressant ja és més complexa, jo personalment tinc l'esperança de que si estem progressant, tot i que, en aquest moment es fàcil pensar que estem retrocedint o ,fins i tot, que ens trobem estancats.

    La Humanitat clarament ha progressat, només ens cap mirar 40 anys enrere i veure que en aquells temps no hi havia llibertat d’opinió i les persones que pensaven diferent o discutien el que deia l’església eren castigades o simplement marginades. Si mirem encara més enrere, per exemple, o en l’Edat Mitjana podem veure-hi un progrés encara més gran dins l’àmbit mental perquè llavores hi havia la Santa Inquisició que , més extremista, matava a les persones que no feien i creien el que predicava l’església. Avui en dia almenys hi ha llibertat d’opinió i expressió i podríem dir que em progressat pel que fa al raonament d’aquests aspectes. També veiem que hem progressat tecnològicament i científicament amb la invenció de molts aparells electrònics que ens augmenten la qualitat de vida. I també dins l’àmbit de la salut, ja que ,avui en dia hi ha moltes cures per malalties que antes eren letals i ara són gairebé inofensives, gracies als medicaments(per exemple; un refredat). I al igual passa en altres aspectes on veiem un clar progrés.

    Però també en de tenir en compte que aquest progrés s’ha desenvolupat diferent en cada lloc, hi ha llocs on s’ha progressat més i d’altres menys. Per exemple, dins l’àmbit de mentalitat si ens traslladem a Corea del Nord és segueix castigant a les persones que no estan d’acord amb Kim Jong-li, que podríem dir, que és el rei. També veiem que, per exemple, al Marroc es segueix discriminant i privant de drets a la dona. A Àfrica veiem que moltes persones és moren per culpa de no tenia suficients recursos. I podríem seguir així en molts aspectes sense caure en l’error de l’etnocentrisme.

    Tenint en compte la diferencia del progrés depenent dels llocs es fa més fàcil pensa que si que estem progressant, però si mirem fredament l’actualitat podem veure que ,per exemple, dins l’àmbit polític, en terme espanyol, hi ha hagut un cert retrocés del progrés pel que fa als drets i avantatges dels obrers. Si mirem cap a França també hi veiem un cert retrocés pel que fa al tema social, ja que han incomplint el dret de llibertat d’opinió prohibint l’ utilització del burka. També veiem que en l’actualitat es segueixen matant persones, hi segueix havent discriminació de gènere, racisme, etc.

    En conclusió, els esdeveniment que vindran en el futur ningú els pot saber així que realment no podem dir que si o no estem progressant amb fermesa. Però si realment pensem que no estem progressant, quin sentit tindria totes les organitzacions i persones que lluiten per millorar el mon? Quin sentit tindria seguir lluitant perquè es compleixin els drets humans ,si al cap i a la fi no estem progressant? Quin sentit tindria la vida si no podem fer res per millorar-la? Perquè jo, al igual que molts altres, vull lluitar i tenir l’esperança de que la humanitat va progressant i aprenent dels errors. I m’agrada imaginar que , pot ser, un dia pugem arribar a viure harmònicament, amb iguals drets i llibertats en un món perfecte per tots. Poder fer entendre als rics que els diners i el poder no dona la felicitat, als politics que la guerra no dona la pau, als que contaminen que de terra només n’hi ha una, als egoistes que la vida compartida és millor, etc.

    ResponElimina
  15. Sí, ha progressat la humanitat, esteim i estarem progressant, el progrés sempre hi serà present en la societat, no es podrà dir mai que aquella època no ha progressat . El progrés mai s’atura. Ara bé, si que es poden donar èpoques en que no hagin progressat tan com altres, però el progrés sempre era, és i serà present.

    Considero que el progrés ha estat més ràpid a partir del segle XVII ; descobriment de l’electricitat ( 1600), Llei de gravetat universal ( descoberta el 1687 per Newton). Després cap el segle XVIII es van incrementar més descobriments fet que va produir un avançament en la humanitat com per exemple, la màquina de vapor ( 1705 inventada per Newcomen).El segle XIX encara es van fer més descobriments;descobriment de la radiació ultravioleta ( 1801),La teoria atòmica (1803) van fer el primer vaixell de vapor (1807), descobriment de la fotografia (1816), descobriment del refrigerador (1834), el telègraf (1838), La locomotora elèctrica( 1851) i molts més, i encara el segle XX aquest avanços es van multiplicar per 10, en el 1903 es van començar a fer viatges amb avió les persones ja podien viatjar cosa que només es traslladaven mercaderies En aquesta mateixa època es van descobrir dels rajos còsmics (1910), es va fer la teoria atòmica ( ja verdadera, ratificada), es van descobrir els rajos X i un munt més. I en el nostre segle encara s’estan produint més avanços siguin materials ( com els qui acabem de veure) o avanços més socials com per exemple millorant els drets humans; fer que hi hagi una societat més igualitària, més justa.

    Es pot dir que la nostra època s’està millorant més el d’abans que no pas descobrint coses noves.
    En el nostre cas, a Europa i Amèrica sobretot avançam molt però encanvi a altres països com part d’Àsia i Àfrica no milloren tan . Encara hi ha països que no tenen aigua corrent, encara existeixen desigualtats siguin de sexe, econòmics etc.

    En el nostre cas, a Europa hem millorat molt tecnològicament, científicament però respecte a la naturalesa per exemple no tan ,encara es segueixen fent màquines que contaminen moltíssim , es fan productes que consten molt de reutilitzar ( el plàstic per exemple ) encara continuen fent moltes coses que sabem que estan destruint poc a poc el medi.

    En definitiva per una banda progressem molt però per l’altre no tan.
    Un exemple en què progressam però amb altres retrocedim o millor dit perjudicam són el cas de les fàbriques nuclears. Aquestes que donen energia neta, no fa mal bé el medi ambient, això per una banda, però per l’altre aquestes poden donar molts problemes als humans, esteim esposats a que si aquesta fàbrica nuclear es destroça amollarà una sèrie de substàncies tòxiques per l’ésser humà, a partir d’aquí l’ésser humà desenvoluparà malalties ( moltes d’elles genètiques , que es passaran de pares a fills).
    Les fàbriques nuclears el que fan es respectar el medi i respectar ‘’la butxaca ( ja que l’energia nuclear és més barata que no d’altres) però per una banda si aquesta es romp dóna moltíssims problemes als essers vius tan plantes, animals o humans. Només cal mirar el cas de Chernobil o un cas més recent el de Japó.

    Estem progressat ,hem progressat .
    Està bé que progressem, millorem però sempre tinguent en compte que no feim mal a segons quines coses.

    ResponElimina
  16. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. És innegable que hem progressat en molts àmbits relacionats amb el coneixement humà i les seves possibilitats de descobrir coses, com ara en el camp de la tecnologia, que ens fa la vida el doble de fàcil començant per temes d’informàtica fins a la cuina. També hem progressat quan parlem de tot el que està relacionat amb la biologia, de cada vegada tenim més remeis per curar malalties (i per crear-les), coneixem més coses sobre el nostre planeta i les seves criatures, sobre la meteorologia, l’espai, etc. Disposem de cada vegada més mitjans de transport i de comunicació informativa i interpersonal. I podria nomenar unes quantes més. Però del que realment vull parlar és del nostre progrés com a éssers humans en si. No tinc tanc clar si realment hem avançat en el que fa referència als valors ètics i morals, en el que és bo i el que és dolent. Encara és present una divisió de classes, no tant exagerada com en els seus temps, però encara segueix el ric per damunt el pobre. El món també esta dividit horitzontalment per zona rica i zona pobre que es mor de gana, guerres i malalties sense que ningun dels multimilionaris dels de dalt aportin ni un cèntim per canviar les nefastes situacions que es viuen a alguns dels països africans, àrabs, India o Amèrica del sud, governats per presidents i dictadors corruptes. No hem progressat perquè seguim sent igual d’egoistes o més.
    No hem progressat tampoc perquè el masclisme ens acompanya encara avui dia amb les dones que moren assassinades pels seus marits, al•lots, ex, tots amb ordres d’allunyament, amb els sous més baixos que els homes, per fer el mateix treball, amb idees imposades socialment com ara la dona que va amb molts d’homes és una puta però el home que fa el mateix és un ídol i altres exemples més.
    Tampoc hem progressat perquè segueix havent racisme i xenofòbia, moltes vegades promogut pels mitjans de comunicació quan, en els telediaris, donen la noticia de que uns musulmans han violat una noia, uns romanesos han robat a la botiga de la cantonada instaurant així la por i el rebuig fent pensar a la massa influenciable que son persones incíviques i que venen aquí i ens lleven la feina. En els nostres dies trobem en Internet, només a Europa, més de 10.000 pàgines web que promouen el racisme i l’odi.
    Tampoc hem progressat perquè segueix havent homofobia i persones que consideren que ser homosexual és una malaltia quan és que estan realment malalts són ells.
    Tampoc hem progressat perquè la religió, sobretot la catòlica, encara és influent en les nostres vides, encara existeix la fe per alguna superior a nosaltres, açò és comprensible perquè els humans, quan no tenim respostes algunes preguntes com ara que hi ha desprès de la mort, ens aferrem a explicacions sobre naturals, més enllà de les nostres possibilitats, però el que no és comprensible que estiguin a favor d’una riquíssima institució com és l’Església que no fa absolutament res per als pobres, pobres com aquell senyor al qui li rendeixen culte, si, aquell que ara està penjat d’uns claus.
    Tampoc hem progressat perquè no sabem solucionar els problemes i ens dediquem a buscar de qui és la culpa als demés en lloc de donar solucions, però prefereixo això a solucionar-ho amb violència i armes, un estil que es va posar de moda fa milers d’anys i que encara està vigent.
    Tampoc hem progressat perquè amb el temps que fa que som aquí, alguns encara no han après a apreciar la bellesa del món i a on uns veuen un paradís natural, altres veuen un paradís immobiliari.
    Com a conclusió, diré que hem realment progressat pel que fa als temes dels que he parlat al principi però pel que fa a nosaltres mateixos diré estem en el PROCÉS de progressar, ja que totes aquestes coses de les que parlat, en temps enrere eren molt més exagerades que actualment, si, hi ha hagut un progrés al llarg dels anys, però encara ens queda molt de camí.

    ResponElimina
  18. Jo crec que la humanitat ha progressat molt en molts aspectes però també ha retrocedit en molts altres. No es pot negar que l’evolució de la humanitat és un fet i evolució vol dir progrés. S’ha progressat en tot el que existeix i el que no existia ho hem creat. Però de vegades oblidem que no tot gira al nostre voltant, que no per tot es progressa com ho fem nosaltres i que el món no és perfecte encara que el NOSTRE món si ho pugui ser.

    S’ha progressat en qualitat de vida, però hi ha milers de persones que no tenen un sostre sota el que refugiar-se; s’ha progressat en tecnologia, però hi ha molts llocs on no tenen electricitat; s’ha progressat en medicina, però milers de persones moren de malalties que nosaltres curem amb una pastilla sense recepta mèdica; hem progressat en civisme, però cada vegada que un equip guanya una competició la seva ciutat desperta amb milers de destrosses als carrers, i en tolerància, però encara trobem a ferits o fins hi tot morts en baralles entre grups de joves de diferent procedència o ideologia; i com aquests molt més exemples podríem trobar.

    Amb tot això vull arribar a que el que se suposa un progrés per la humanitat o per la societat moltes vegades comporta un gran número de “danys col•laterals”, com poden ser la cada vegada més pronunciada diferència entre mons o el racisme.

    Actualment crec que estem progressant menys del que ens fan creure. Crec que la gent està envoltada de progressos que realment no aporten res a la nostra evolució com a humanitat. Per exemple, la creació d’un súper ordenador que no fa més de tres centímetres de gruix que és tàctil, aporta això res realment? Crec que no, i la única cosa que fa és distreure’ns dels problemes reals que hi ha i a l’hora fer que un reduït grup de persones s’enriqueixin a costa de la nostra ingenuïtat. Per tant, crec que ja seria hora que la gent despertés i comencés a veure el que realment passa al món, que ara pot ser ja ho veuen, però prefereixen fer-se els despistats i no afrontar-ho, perquè total “que podem aportar nosaltres si ningú més fa res?”, però ningú s’adona que hi ha d’haver algú que sigui el primer, però ningú vol ser-ho perquè “jo ja tinc prou amb el que tinc a casa”. Aquest és per mi el retrocés que tenim avui en dia, conformar-nos amb el que els donen fet perquè creiem que no ho podem canviar.

    Això fa trenta o quaranta anys no passava, si la gent no estava conforme amb alguna cosa que, per exemple, el seu govern feia, la gent sortia al carrer i protestava fins que els feien cas, i la part bona és que els n’acabaven fent, perquè el govern està triat per fer el que el poble ha triat i no el que volen ells. Seria el contrast d’aquelles dues frases fetes que diuen “tot pel poble però sense el poble” i “és el govern el que ha de témer al poble i no el poble al govern”.

    Per tant, i per concloure, crec que aquest “fals” progrés que tenim actualment arribarà un dia que ja no s’aguantarà per cap banda i rebentarà, el problema és que no podem saber a què desembocarà, si al seu contrari i que per fi el poble reaccioni i s’imposi, o al seu igual, que el poble acabi sent sotmès pel seu govern.

    ResponElimina
  19. Des del meu punt de vista, la humanitat ha anat avançant segle a segle, però en els darrers anys ha anat cap enrere. La humanitat ha anat inventat i adaptant moltes coses, molts de fets a cada temps, però això també ens fa tornar cap enrere. Actualment, hi ha moltes persones que només pensen amb ells mateixos, que pot ser una cosa positiva però també a la vegada negativa, ja que és bo perquè em de saber ser autosuficients però també a vegades em de pensar amb els altres, perquè moltes vegades es fan les coses o es diuen coses que no s’haurien de dir. Després, a causa del gran progrés científic, i sobretot, tecnològic, entre altes, són els què fa que la gent sigui capaç de fer qualsevol cosa a partir d’aconseguir el que aquella persona vulgui, i això a través de l’internet hi és molt, i això hauria d’acabar, i de fet, jo crec que algun dia acabarà. Després, crec que cada vegada la gent recicla menys o directament no hi ha molta gent que recicli, i per això, hi ha moltíssim contaminació. La gent diu que recicla, però hi ha més de la meitat de persones al món que no reciclen i això algun dia serà un gran problema per aquelles persones que visquin en aquest món on només hi haurà una contaminació escandalosa.


    En resum, la humanitat ha anat evolucionant i ho seguirà fent, però potser que algun dia arribi el moment de seguir evolucionant cap a un món pitjor, és a dir, si la gent segueix sense reciclar, aquest món tard o d’hora serà tot contaminació i no ens servirà res del que em fet, és a dir, res de la tecnologia, i resultats científics perquè ja no hi serem aquí. Per tant, jo crec que el més important que em de fer en aquest món és reciclar, i fer funcionar les coses com toca, i així igualment la humanitat evolucionarà però cap a una banda positiva.

    ResponElimina
  20. Bajo mi punto de vista, progresar significa avanzar con el fin de obtener buenos resultados, mejorar cada vez mas y no ir hacia atrás. Con esto quiero decir, que progresar no es lo mismo que el paso del tiempo, ya que muchos piensan que el mundo se encuentra en un continuo progreso des de sus inicios solo por el hecho de que el tiempo no se detiene y avanza. Por ello caen en el error de asociar “el paso del tiempo con el progreso”.

    Es verdad que hemos avanzado en el descubrimiento de la medicina o de la tecnología, pero estos no han contribuido a un gran progreso en la sociedad, ya que por un lado, aunque se han logrado controlar enfermedades, no se puede decir que se han eliminado, ya que el problema sigue persistiendo. En cuanto a la tecnología, es verdad que nos ha facilitado la vida, pero muchas de las veces su creación contribuye a una contaminación en el medio ambiente o a que nos acostumbremos a obtener las cosas fácilmente sin hacer ningún esfuerzo.

    Si hacemos un pequeño recorrido des de el pasado asta la actualidad, nos podemos fijar que no se han podido solucionar problemas como la desigualdad entre las personas, pobreza, guerras, asesinatos, robos, enfermedades..., sino que cada vez más han aumentado y predomina el sentimiento de desconfianza hacia el progreso social y hacia el futuro. Por ello, también se ha llegado a un punto de inseguridad ante “la protección que ofrecen las organizaciones políticas y religiosas” y todo esto lo que ha hecho es llevar al hombre a pensar en si mismo, rechazar cualquier autoridad y vivir según sus propias normas, sin que los consejos ni la orientación de los demás influyan en sus decisiones.

    Por otro lado, hablar de un progreso conjunto o mundial, es casi imposible, ya que mientras en unos lugares hay “una supuesta tranquilidad” (que es momentánea, como en el caso de Estados Unidos que hace un tiempo era poderoso y sin embargo ahora se encuentra en una crisis económica), otros países se encuentran atravesando guerras, hambre o como en el momento, ya que podríamos hablar de la actual crisis mundial.

    En resumen, aunque podamos estudiar las experiencias vividas del mundo gracias a su historia, esto no a hecho que evitemos caer en los mismos errores, sino que nos mantenemos en un estado de supervivencia. Por lo tanto, ¿que podemos esperar de un mundo lleno de desconfianza y de personas preocupadas en si mismas?, ¿Se puede esperar que la situación cambie o que progrese si se ha mantenido así desde el principio?, ¿Se puede superar la crisis de confianza de nuestro tiempo? Si así es, ¿cómo y cuándo?.

    ResponElimina
  21. Crec que la humanitat ha progressat en alguns sentits; però no en tots els aspectes en els que ho podria haver fet; és a dir, el progrés actual deixa molt a desitjar.

    Hi ha alguns aspectes en els quals es pot advertir un cert progrés, com la educació, la sanitat, les noves tecnologies... tots aquests aspectes han experimentat profunds canvis en les darreres dècades; l’educació ha esdevingut majoritàriament pública, així com la sanitat; i les noves tecnologies avancen diàriament inventant nous aparells que intenten substituir la feina dels humans; es pot anomenar a això progrés? Crec que això defineix un aspecte fals de progrés; penso que hi ha aspectes en els quals són positius, els nous aparells, però d’altres innecessaris que tan sols ens valen per a augmentar la creixent vessa que s’apodera de quasi tots els sectors de la població fent que l’esforç entri en decadència.

    Hi ha altres aspectes en els quals no hem avançat gens o molt poc, com per exemple en el tractament als altres éssers humans. Les presons que torturen i maten als presoners recolzades per les lleis i els governants, la fam que viuen altres països que s’alimenta de la insolidaritat dels altres, les guerres produïdes per la prepotència de les persones... un munt d’aspectes que es segueixen perpetuant i que sembla que de moment no es solucionaran. Les presons com la de Guantánamo segueixen obertes després de falses promeses hipòcrites de tancament, aquesta presó manté la tortura com a mètode d’interrogatori; el més alarmant és que ho fa amb totes les de la llei, sense que ningú digui res, cosa que demostra la complicitat de les persones que es troben al poder. En relació als països pobres, la població dels quals es mor de fam diàriament, no reben l’ajuda d’altres, que, centrats en el seu afany d’ambiciositat, els deixen de banda preocupant-se tan sols pel seu egoisme materialista. Quant a les guerres, sembla que tan sols es donaven el passat, sembla de després de tràgiques i dramàtiques experiències hauríem d’haver après, però no aprenem dels errors del passat i seguim amb aquestes massacres que l’únic que fan és perjudicar a la població civil.

    Per tant, es podria dir que en relació al progrés, ens queda molt a fer i a avançar, i hi ha molts aspectes en els quals creiem o sembla que hem avançat, però que realment es troben en el mateix punt d’inici.

    ResponElimina
  22. Antes de exponer mis argumentaciones sobre este tema, me gustaría contestar la pregunta que se plantea. La pregunta si ¿ha progresado la humanidad? o ¿estamos progresando?, pues creo que sí pero no del todo.

    Para empezar deberíamos hablar del mundo en general. Si fijamos en el progreso de nuestro periodo en comparación con las décadas pasadas, podemos afirmar que hay un cambio radical tanto en el sentido de pensar como en la forma de vestir nos. En las décadas pasadas éstos dos aspectos ir más allá de lo posible podía perjudicar la muerte. En este caso podemos señalar al astrónomo Galileo Galilei que murió por su teoría de que el sol era el centro de otros planetas e ir en contra de la teoría aristotélica, así la inquisición le condenó. Gracias a su teoría los astrónomos contemporáneos desarrollaron la astronomía. Respecto a esta observación, también cabe añadir que en aquellos momentos la religión tenía una influencia muy importante sobre la educación, política i en la sociedad, lo cual supone que el pensamiento de las personas siempre era relacionada con la religión. A diferencia de la actualidad, no estamos tan influidos por la religión. Nuestra era ya que ha evolucionado mucho, el mundo de hoy en día es desigual y la religión sería una parte de ello. Tal y como he mencionado anteriormente que la religión influía en gran parte de la décadas pasadas, actualmente también hay países que se someten excesivamente en este campo, como por ejemplo el Egipto. En Egipto se perviven dos religiones, musulmán y cristiana. Entre éstos dos cada año se presentan conflictos que visto desde la perspectiva de la nuestra humanidad parece absurdo, ya que el Egipto en total es musulmán. Todas sus costumbres derivan de Corán (libro sagrado), cual enseña a sus fieles como ser un buen musulmán. En mi opinión me parece algo positivo que enseña a valorar la cultura de un ser, pero me muestro contario a que esta religión implica la divergencia, inferioridad, machismo sobre la mujer musulmana. Podemos entender que se trata de una cultura, pero es algo que también afecta a los países europeos que son los países más desarrollados que el Egipto. Cada año se está incrementando los nombres de muerte de las mujeres que parece increíble que propio ser no es consciente de sus actos. Y aún seguimos hablando de progreso.

    Por otra parte, como hemos visto en el tema de Karl Marx en su teoría del materialismo histórico dice que la propia estructura económica determina la ideología, y creo que es cierto. En el caso de clases altas disponen de muchos recursos que hasta todo llegan a explotar una parte de ellos. Como por ejemplo casi todo el continente europeo fabrica los materiales en países subdesarrollados, porqué en estos países la mano de obra es barata. Y dentro de esta producción caótica surgen actividades humanas que no serian propio de un ser, como por ejemplo la explotación infantil. Parece imposible que un ser aproveche de la inocencia.

    Definitivamente, desde mi perspectiva el progreso de la humanidad en actualidad es desigual. En cada constante se están transformando la nuestra sociedad de manera radical pero no incluye la reflexión humana. Aunque dispongamos de muchos recursos, perjudicamos a algunos ámbitos. Podemos llegar a pensar que hasta un animal no es tan perjudicial que un humano.

    ResponElimina
  23. Es obvio que si que ha progresado la humanidad, por ejemplo a nivel tecnológico, las técnicas evolucionan cada vez más a cerca de buscar esa “perfección” y de buscar una solución a todos nuestros problemas y posibles problemas.

    En otros ámbitos también hemos evolucionado, antes nos basábamos muchísimo en una creencia religiosa que ahora hoy en día no la tenemos tan presente la mayoría de la población, creo que eso es positivo porque muchas veces los seres humanos en tiempos anteriores hemos creído cosas que nos han ido diciendo sin ser demostrables, en cambio hoy en día esto ya no sucede, cada uno se basa en hechos normalmente científicos que demuestran lo que están diciendo y no se basan en un ser espiritual que todo lo sabe y todo lo controla, por ejemplo.

    El ser humano en definitiva ya no es tan iluso como antes. Pero ahora es cuando vienen los problemas; al no ser tan iluso hace que el ser humano empiece a formar una serie de cualidades negativas para la resta de personas, estas cualidades podrían ser por ejemplo el egoísmo, el exceso de ambición, en definitiva el ser humano piensa en sí mismo y no en un “todos”, eso provoca un retroceso en el progreso de la humanidad, porque en vez de avanzar lo que hacemos es retroceder ya que nos “montamos” unos encima de otros para ser mejores que los demás, la cual cosa hace que ninguno piense en lo que realmente hay que pensar que es en buscar soluciones y no buscar la manera de “fastidiar” al compañero.

    Creo que para seguir progresando necesitamos la colaboración de cada uno de nosotros para que entre todos y con nuestras cualidades positivas podamos ir avanzando cada vez más a esa “perfección” que todo ser humano desea llegar.
    Entonces a la segunda pregunta de si estamos progresando yo creo que si, pero muy lentamente ya que como hemos comentado antes entre nosotros nos interponemos al progreso, aunque no todos, siempre hay grupos/ equipos formados por ejemplo de científicos que entre ellos se ayudan para buscar soluciones. Lo único necesario para seguir con el progreso es colaboración entre todos y dar cada uno su aportación a la humanidad.

    ResponElimina
  24. Des del meu punt de vista, estem progressant dia a dia en unes coses, estem perdent el progrés que haviem aconseguit en unes altres, i ens hem estancat en altres.

    No puc fer referència a un àmbit en concret, però com a progrés podem trobar les grans tecnologies, que han contribuït a que d'escriure un "Hola, què tal?" es passi a un "ola k tl?", hem progressat en quant al vot a la dona, als drets humans que s'han anat treballant durant molts d'anys. Hem avançat en el camp de la medicina, s'han trobat antídots a enfermetats, s'han creat ONG per ajudar a països que ho necessiten. Però hem perdut en el nostre país, hem perdut en educació, hem perdut en hàbits, hem perdut en saber, hem perdut en moltíssimes més coses, en la meva opinió, de les que hem progressat.

    Semblen tonteries però, pensam que els nostres avantpassats (sense anar enfora, els avis mateix) potser avegades tenen la ment "antiquada", o els propis pares, però no ens donem conta que coses molt bàsiques i útils les hem perdudes amb el temps. Amb qüestió de pocs anys. Escriure, quantes cartes veiem escrites a mà? I els deures de l'escola? Els nens petits ja ténen els treballs des de primària per fer a ordinador, ara s'utilitzen blogs cibernètics, enlloc de blocs d'escriure a mà. Ara hi ha el mail, el mòbil i la blackberry, i ja no s'envien cartes per correu convencional. S'han perdut petites coses d'abans, que en la meva opinió ha estat un retrocés.

    També vam avançar, vam aconseguir una democràcia, després de corrupcions i corrupcions, per a què? Aquí va el retrocés, per avui dia tenir un meravellós panorama polític amb grans crisis d'on sortim malparats nosaltres.

    Sense anar més enfora, pensam que la Guerra Civil va ser una matança entre germans, entre gent del mateix poble, de la mateixa sang, entre companys. Com se li diu a les contínues guerres de Bagdad, Iraq, amb els problemes que han tingut els EEUU, amb el recent esdeveniment amb Bin Laden, quin tipus de progrés hi ha? Els medis de comunicació dónen la informació que els convé que la població cregui, per tal de continuar amb les seves farses. Quin progrés trobam que ens ajudi a nosaltres?


    En definitiva, com aquests exemples n'hi ha molts. És clar que en tots aquests anys, segles, la societat ha progressat en molts aspectes, però sembla que molts altres se'ls ha anat deixant pel camí, i de tant en tant es troben a faltar.

    ResponElimina
  25. Aquesta pregunta és molt oberta; en què hem progressat? Si ens posem a especificar, crec que hi ha coses en les que hem progressat i coses en les que no ho hem fet gens. Crec que hem progressat i estem progressant en el camp de la ciència i els invents; des de que vam aprendre a encendre un foc, fins la creació de la roda, la bombeta, el telèfon... fins a les virgueries més inimaginables en l’alta tecnologia. També estem avançant en el camp de la medecina, i l’últim avenç que podem destacar és la capacitat de crear cèl•lules mare, cosa que en un futur ens permetrà reparar òrgans i fins i tot crear-ne de nous. Estem en un constant procés de progrés.
    D’altra banda, si ens referim a, per exemple, aprendre dels errors, sembla que la raça humana sigui incapaç d’aconseguir-ho. ¿ Com si no, després de conèixer els horrors d’una guerra, aquestes s’han continuat repetint? ¿Què fa que desprès d’una primera guerra mundial hi hagi pogut haver una segona? I dit això... sembla que no hi hagi res que ens asseguri que no hi haurà una tercera... Ja que l’humà és l’únic animal que tropissa dues vegades amb la mateixa pedra.
    Per tant, crec que en segons quins aspectes científics i tecnològics avancem, però no en aspectes morals i ètics, ja que som conflictius i problemàtics (potser per naturalesa) , i sembla que incapaços de superar aquests problemes sense tornar a repetir-los. No aprenem dels nostres errors.

    ResponElimina