Si tinguessis la possibilitat de decidir-ho, com creus que hauria de ser l'estructura política de la teva ciutat o del teu pais per tal de garantir justícia per a tothom i una convivència en pau?
(RECORDA que la correcció ortogràfica i la claredat de les teves explicacions són tan importants com el contingut)
El país tendría una estructura donde predominar la igualdad entre los seres humanos y que el principal objetivo del país fuera proporcionar bien estar a sus ciudadanos. La estructura política sería democrática y en la cual sus representantes elegidos por el pueblo tuvieran libertad de opinión y voto sin estar sujetos a la disciplina de los partidos. La estructura económica no tendría que depender de la deuda contraída con los bancos, como ocurre actualmente.
ResponEliminaMe gustaría que fuera un país donde no hubiera ejércitos ni guerras, que fuera un país neutral, que fuera un país solidario con los más desfavorecidos, un país donde se respectaran las diversas opiniones y pensamientos. En el ámbito ambiental, me gustaría que dominase la idea de respectar la naturaleza y los animales. Que fuera un país donde no se contamine y que la educación y la sanidad fueran completamente gratuitas.
En conclusión, si todo el mundo ejerciera sus funciones pensando en la mejor opción para los ciudadanos independientemente de intereses políticos o económicos el país podría ir mucho mejor.
Per què el nostre país ens garantís justícia a tots i benestar , d'acord amb Abril, hi hauria de predominar la igualtat de tothom. Això sí, crec poc en la possibilitat de poder tenir una "polis justa".
ResponEliminaNo es tracta d'estructurar políticament de manera diferent , sinó que qui GOVERNA , sigui algú amb capacitat per fer-ho. Una persona que governa ha de pensar en el bé del país que té a les seves mans, en fer coses per afavorir-nos a nosaltres, i a ell mateix, com a ciutadà; per alguna cosa l'escollim com a representant, no? Es suposa que ha de tenir uns valors i uns coneixements abans, ja que es disposa a portar envant un país de manera política, econòmica i social.
Per tant, no crec que sigui la solució canviar d'estructura política, la democràcia està prou bé : "En sentido amplio, democracia es una forma de convivencia social en la que los miembros son libres e iguales" , però la DEMOCRÀCIA està bé mentres es tengui en compte allò que la democràcia és, i no la democràcia per damunt i per darrera que es basi en els interessos polítics i econòmics del "president" que escollim cada cert temps.
Per altra banda, tot i que canviem de president, d'estructura política, i de tot el que puguem canviar al país (cosa que ha canviat des dels principis de la nostra història), sempre es donaran conflictes, problemes, crisis, i guerres, tot i posar de la nostra part, estàn fora del nostre abast, nosaltres som qui podem crear la pau i la justícia entre nosaltres, però no crec que poguem confiar en que ho faran els governants, presidents, etc. (i espero equivocar-me!) Millor de petit a gros.
En definitiva, no crec que sigui tan extrem com Plató, en què el governant ha de ser un filòsof, però potser no està gaire enfora la idea.
Segons Plató el governant ha de ser savi i conèixer el valor de justícia, però qui diu que si sap després ho aplicarà, és a dir, per molt que sabes que és la justícia després ha d’ haver la voluntat de fer-ho.
ResponEliminaTothom creu que si hi hagués igualtat hi hauria justícia el que passa és que sempre hi ha algú que no és bo, en aquest cas no és just, i corromp als altres. Per això jo crec que si en una polis (com passava a l’antiga Atenes) hi ha una democràcia sense representant sempre hi haurà algú que se’n aprofitarà. I així, per tenir una polis justa hauríem de fer fora a tot aquell que no fos just, i això deixaria molta gent fora.
Sols es necessita un governant just, algú que tingui uns coneixements però que els utilitzi de manera justa i sense egoisme. Però aquest també ha d’escoltar el poble ja que el que l’afecta tot això.
Crec que es gairebé impossible tenir una polis justa, ja que els polítics que hi ha avui en dia molts d’ells no tenen estudis previs, sinó que defensen unes idees pròpies d’ells.
ResponEliminaPer tenir un govern just el primer que s’ha de fer es escollir un governant que hagi tingut estudis previs per lo manco, que sapi actuar de manera adequada davant una situació o una altre. Dic que es necessari tenir uns estudis previs perquè ara per ara molts de governants quan es troben davant una situació nova el que fan es provar , provar i provar i crear moltes lleis, i òbviament no totes aquestes proves surten bé.
Però no mus hem de confiar plenament amb els estudis ja que sempre hi hauria alguns conflictes, guerres, crisis, corrupcions...
Si tingues la mala sort/ bona sort de exercir un govern el primer que seria es estudiar com han reaccionat altres polítics de la historia davant d’una situació complicada,per no caure altre vegada amb el mateix.
Després triaria persones qualificades que dirigissin cada area del govern : per qüestions tècniques cridaria enginyers, per qüestions sanitàries a metges , per finances economistes ....
Feria un govern lo més igualitari possible on l’àmbit de sanitat segues gratuït, l’accés a l’educació també , en definitiva on no existissin desigualtats, també fundaria un exèrcit per garantir la pau a la ciutat, per eliminar les coses il•legals i també per defensar en cas de tenir un atac estranger.
En definitiva crec que Plató no se’n anava molt enfora en dir com havia de funcionar una polis per ser justa, pot ser va ser massa exigent amb el que no havia de tenir cada governant, guerrer i productor , per exemple que els governants no poguessin formar una família ni altres coses que el desviessin/ distraguessin de la defensa de la ciutat.
La possibilitat de tenir un país realment just, avui en dia, és gairebé impossible ja que vivim a un món a on els seus habitants no són justos. Com podem pretindre viure a un lloc just si nosaltres mateixos no ho som? Per això, el primer que cal per viure a un món, país, ciutat, poble, com li vulguis dir, a un lloc just és que els seus habitants siguin justos, tant amb la resta d'habitants com amb ells mateixos.
ResponEliminaNo crec que la solució al problema de les polis justes sigui precisament la estructura política, encara que sempre hi han de més justes que altres i si em d'escollir, la democràcia és la estructura més justa ja que defensa la igualtat de tots els seus ciutadans i els drets que els hi pertoca, a tots per igual, JUST per a tots.
És clar que, una polis no pot ser justa si el seu cap de govern no ho és, per això continuo defensant per damunt de qualsevol altra idea que el principal és que cada individu sigui just amb tot el que l'envolta. El cap de govern no ha de pensar amb els interessos propis, ni tampoc en els de determinats sectors de la població sinó que ha de pensar en els interessos de tots i cadascun dels habitants del seu estat, prendre mesures que afavoresquin a uns sense perjudicar a altres i contribuïr per aconseguir la igualtat entre tots aquests individus.
Com ja he dit però, una polis justa en el món al qual vivim avui en dia és tan possible com que John Lennon ressusciti ja que esteim tan excessivament lligats als interessos pròpis que ens és pràcticament impossible ser justos, inclús amb nosaltres mateixos, encara que sigui trist, perquè en realitat és precisament a nosaltres mateixos a qui més ens enganyem pensant que podem canviar el món i convertir-lo en un lloc a on predomini la igualtat per damunt del rebutj a les persones i a on la justícia sigui el principal valor, i sí, podem canviar el món però tots junts, no basta amb que uns pocs ho vulguin, ni tampoc que molts ho vulguin perquè així i tot no actuen. Per això, al moment en que TOTS els habitants de una mateixa polis es possin d'acord per convertir-la en un lloc just serà el moment al qual aquell lloc començarà a ser just.
Sense voler mostrar una visió simplement pessimista, jo crec que l’idea de “polis justa” és una utopia, ja que no crec que pugui existir una ciutat, un país, un món, on imperi per sobre de tot, la justícia. O almenys, no de moment.
ResponEliminaÉs molt fàcil pensar que una determinada estructura política canviarà del tot les coses i per tant, creure que canviant l’estructura vigent arribarem a aconseguir la justícia, però també es molt fàcil caure en aquest error; idealitzar un sistema polític quan no hem viscut ni experimentat.
Per això, crec que més que plantejar-nos un fet hipotètic, s’hauria de treballar en el que hi ha ara, i a partir del que tenim fer les reformes necessàries. De totes formes, tot i que ens encaparrem a pensar que “la ciutat, el país i la justícia”, són conceptes que ens queden molt lluny, realment estan formats per nosaltres mateixos. Òbviament, un país sense ciutadans no seria res, i és per això que nosaltres (en teoria) tenim el poder de canviar les coses. Bé, el poder o... la il•lusió del poder?
S’ha de dir que, avui en dia la majoria de decisions que ens afecten i limiten la nostra llibertat no provenen del nostra govern, sinó que tenen el seu origen a entitats superiors a les d’un simple govern de qualsevol país. Amb això vull dir que, a vegades pensem que el poder recau única i exclusivament en els governants locals, però aquests, en realitat, estan fortament influïts per alts càrrecs, que són els veritables responsables de la direcció de la nostra societat.
Com a exemples, podria esmentar; l’FMI (Fons Monatari Internacional), l’ONU (Organització Nacions Unides), Banc Europeu, Club Bielderberg... Per aquest motiu, no podem atribuir tota la responsabilitat als nostres governants, ja que hem de ser conscients de que les decisions no les prenen només ells. Això fa que la nostra influencia a l’hora de reivindicar uns determinats canvis, cada cop sigui més reduïda, i es difuminin en l’horitzó de la burocràcia les decisions finals que ens afecten.
Jo pens que per arribar a una polis justa, s’hauria de començar per canviar els governants, que al cap i a la fi són els nostres representants. Uns representants dels quals molt sovint ens mostrem decebuts i contraris, tot i haver-los escollit nosaltres amb el nostra dret a vot. Els governants haurien de ser persones que s’involucressin realment en la societat i els seus problemes, i que miressin únicament pel bé dels ciutadans. Haurien de tenir la voluntat de fer possible els drets de cada persona, i no mirar simplement per ells mateixos.
Per altra banda, els impostos haurien de ser equitatius i haurien de servir per garantir el benestar social de les persones, tant a nivell cultural com educatiu. Per altra banda, un estat just també hauria d’assegurar la igualtat de tothom, deixant de banda la classificació estamental que encara existeix. Però, les classes benestants (i dic “classes” perquè avui dia encara hi ha classes socials, tot i no estar tant marcades com en altres etapes de la Història. Volem donar-nos-les de moderns, i en realitat no hem avançat tant) són les primeres a qui no els interessa que existeixi la igualtat, per una sèrie d’interessos, i per aquest simple fet ja es pot afirmar que la “polis justa” és molt difícil d’assolir, per no dir impossible.
Per molt que critiquem el president actual, el president venidor, i el president passat, ens estem capficant massa en la situació i indirectament fem recaure tot el pes damunt els presidents o governants, que demostren la seva incapacitat davant el deure i el poder constantment. És per això que hauríem de ser nosaltres qui lluitéssim pels nostres drets, que ens revoltéssim si fes falta, per tal d’aconseguir alguna cosa i no esperar a que ens ho donin tot fet. “El que espera desespera”, i encara que no aconseguíssim res, podríem tenir la consciència tranquil•la per haver lluitat per allò que desitgem, és més, tindríem el dret a queixar-nos.
ResponEliminaEn definitiva, jo crec que, evidentment, es poden aconseguir millores en molts aspectes però no se fins quin punt podríem arribar aconseguir una polis justa, ja que aquesta depèn de molts factors aliens a nosaltres. Si els dirigents pensessin amb els ciutadans i les seves necessitats, i no es moguessin pels seus interessos polítics i econòmics, probablement tot seria una mica més just. De totes formes, no crec que així acabessin les guerres, les crisis o la corrupció, i això seria senyal de que encara no estaríem vivint en una societat del tot justa.
Les utopies formen part dels nostres desitjos, dels nostres anhels. I, tot i ser conscient que no serà possible arribar a una justícia completa, crec en el fet de seguir lluitant per allò que volem, seguir lluitant per arribar el més a prop possible als nostres somnis, per inassolibles que siguin.
Jo crec que una polis justa és impossible pel simple fet de que ningú és igual, tothom té gustos diferents i per tant tothom vol coses diferents.
ResponEliminaPer començar, els governants s’haurien de fixar més amb els desitjos del poble i no pel seu propi interès, no haurien de mirar tant de cara a un futur sinó que haurien de preocupar-se pel dia a dia, crec que és tan important el fi que es vol aconseguir com els mitjans que utilitzen per a arribar-hi.
Molts governants només es fixen amb aconseguir un bon futur o un bon fi sense tenir en compte com ho fan.
Hi ha moltes maneres d’aconseguir els objectius proposats: es pot fer ràpidament i sense pensar amb les conseqüències (que poden ser pitjors) o fer-ho a poc a poc i bé. Avui en dia es sol optar per la via ràpida i, per tant, l’únic que fan és utilitzar uns mitjans que no agraden a ningú per a arribar a un fi que no arriba mai, un fi idealitzat. Per tant això provoca que les coses vagin molt pitjor del previst.
Un governant perfecte s’hauria de involucrar amb els assumptes de la polis, viure amb ells, ajudar-los, xerrar-hi per saber que volen i poder debatre sobre els canvis que els convenen..., ser un més d’ entre ells i no una persona superior. Mirar de fer reformes que ajudin al desenvolupament del poble, tenir en compte totes les edats i, per tant, els diferents gustos o les diferents necessitats que puguin voler. Hauria de ser un ciutadà que ja hagi viscut molts anys com a tal i, per tant, pugui conèixer els desitjos i les necessitats del poble.
En conclusió, un bon governant ha de conèixer i viure amb el poble i per sobre de tot, ser un igual; no sentir-se superior.
Avui en dia, estructurar i crear una polis justa és gaire bé una missió impossible, ja que ens trobem davant una societat dividida en diferents grups segons la seva riquesa i poder adquisitiu, i cada un d’aquests grups cerca el benefici propi.
ResponEliminaDes del meu punt de vista el primer pas per poder garantir una polis justa seria igualar, anivellar la riquesa i els bens de totes les persones. Com ha passat des de sempre, en les polis sempre trobem una classe social beneficiada per les lleis, impostos... i una altre mos desfavorida. Per aquest motiu no trobem una polis justa per a tots els ciutadans, perque uns tenen més beneficis que uns altres, i això no és equitatiu.
Aquesta diferències entre classes socials, fa que es creï un malestar general i que no hi hagi una convivència en pau, ja que les classes més desfavorides reclamen els seus drets.
Per aquest motiu crec, que s’igualessin els bens, i la riquesa entre tots els ciutadans aquest problema es podria solucionar, i garantir una convivència en pau. Però això seria molt impossible aconseguir-ho, ja que les classes benestants no voldrien baixar el seu grau de riquesa, i protestarien.
Per això, aconseguir una polis que sigui justa al cent per cent és molt impossible. Però si es pot donar el cas de trobar una polis, que el seu governador cerqui les lleis més justes possibles, que puguin afavorir a la gran majoria de la població. Que és en un principi el model de govern i de polis que tenim avui en dia.
Però clar, aquest governadors, com diu Plató, haurien de ser savis, i actuar per aconseguir una polis la més justa possible i no cercar el benefici propi, com passa avui en dia amb molts polítics.
En conclusió, crec que per crear una polis justa, el primer de tot es igualar el nivell de riquesa entre tots els ciutadans, i a partir d’aquí, anar creant lleis que siguin igualitàries per a tots els ciutadans. És a dir, una polis justa, crec que seria similar a una polis igualitària per a totes les persones.
ANDREU ROBERT ha dit...
ResponEliminaCom han dit les meves companyes anteriorment, jo crec que per tenir un pais just, on tothom sigui igual en tots els aspectes, hauria de prevenir la igualtat entre tots els ciutadans, que precisament és aquet el problema per el qual la nostra societat no està funcionant adequadament.
És adir, la democràcia no està malament del tot, perquè hem vist anys anteriors, que si les coses es fan bé, podem sortir endavant. El problema està en que actualment, sembla que s'han perdut els criteris de la igualtat dels ciutadans.
La persona que governa hauria de tenir la mentalitat d'un ciutadà més, per així poder sebre quines són les coses que realment volem els ciutadans i no pensar que és el president, com a home poderós que pot fer el que vulgui. Es suposa que l'escollim per la seva idea de governar, amb els seus valors, coneixements i criteris que anteriorment ens ha volgut inculcar i que per els quals després esperam que posi en pràctica, però sembla que això és més difícil del que realment és.
Per tant, per una banda, crec que canviar l'estructura política no seria la solució correcte, sinó que numés cambiant la mentalitat dels governants notariem la millora que esperam.
Però per altra banda, pens que com sempre ha passat, per molt que faguem canvis, la societat tindrà conflictes, problemes, crisis, guerres, etc. ja que sóm moltes persones en aquesta societat i per tant molta varietat d'opinions. És a dir, que sembla casi impossible que poguem mantenir una pau i una igualtat constant, però per intentar-ho que no quedi.
En definitiva, no crec que la solució sigui tan extrema com la pintava Plató, però crec que els seus ideals anaven per bon camí, encara que crec que ell no pensava que avui en dia la societat havia avançat tant respecte a l'opinió, els criteris propis i les noves mentalitats que existeixen avui en dia.
Crec que aconseguir una polis justa no és possible, ja que una polis està formada per molta gent, i no crec que sigui possible arribar a ser just amb tothom i tampoc és possible arribar a un estat de benestar per tothom, ja que ningú és igual i tots perseguim objectius diferents.
ResponEliminaPerò el fet de que no pugui existir una polis justa absolutament amb tothom no vol dir que no es pugui intentar. La polis justa seria una polis amb una estructura política democràtica, on tots els ciutadans tinguessin dret a votar el representant de la seva polis. A més tothom tindria els mateixos drets i els mateixos deures, és a dir, tothom seria igual i seria jutjat igual. També, perquè fos justa, al moment de néixer tothom hauria de tenir les mateixes possibilitats davant la vida, i tothom hauria de poder triar el camí que volgués treballant, i que això no es veiés condicionat segons el lloc on es neix. Ja que no és just que els que neixen en una família rica tenguin moltes més possibilitats que els que neixen en una família pobre. Però això suposaria que la gent que no tingués prou diners dependria de l'estat o bé les famílies riques haurien d'ajudar a les pobres. Per tot això crec que hi han moltes complicacions per arribar a ser justos.
En conclusió, no crec que sigui possible una polis justa, ja que no es pot aconseguir que tothom estigui bé i content, i encara que es podria arribar a viure en una polis més justa fent les coses bé, jutjant a tothom igual, intentant que tothom fos igual i tingues les mateixes possibilitats, no seria possible arribar al benestar de tots, és a dir, no tothom estaria content amb la polis, i pensarien que no es just per ells.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA lo largo de toda la historia de la humanidad, el ser humano ha intentado establecer normas y leyes para que todos los habitantes de la tierra puedan vivir bajo una cierta armonía, paz y justicia, ya sea conviviendo en un estado independiente (polis de la antigua Grecia), país, pueblo y hasta en territorios pequeños como es en el caso de la convivencia en una casa.
ResponEliminaPor eso se ha comprobado que por mas pequeño que sea el sitio en donde habiten pocas personas, ya es muy difícil convivir sin que a alguien le parezca injusta alguna cosa que suceda y peor aun si se trata de convivir con miles de personas, ya que cada ser humano “es un mundo”, con intereses, ambiciones y gustos diferentes.
Con esto quiero decir, que seria poco probable e incluso imposible crear una estructura política en la cual predomine la justicia, ya que siempre hay personas que pasan por alto las leyes establecidas aunque el gobernante las establezca con el fin de que todos los seres humanos sean iguales, y para conseguirlo se necesitaría la colaboración de todos. Ademas si hacemos una comparación con los tiempos actuales y los antiguos, nos podemos fijar que jamas se ha logrado eliminar injusticias como el robo o el asesinato, aunque haya habido un buen gobernante como por ejemplo Pericles de la antigua Atenas. También, creo que si el gobernante fuese un sabio, igualmente no se podría conseguir nada, ya que “un hombre continua gobernando a otro hombre”, cosa que por orgullo, algunos no se someterían a dejar de lado sus riquezas, estatus y sobre todo seguridad y bienestar propio para llegar a ser “igual a los demás”.El ser humano es egoísta por naturaleza.
El poder influye mucho en todas las personas, por eso como conclusión una polis justa seria lo mismo que un mundo idealizado, muy lejos del mundo real, que continua siendo igual desde el pasado hasta la actualidad.
Per crear una polis més justa crec que fan falta moltes coses, i que moltes persones siguin justes i es posin d’acord cosa que crec que es impossible, per tant no existeix ni existirà una polis del tot justa.
ResponEliminaPer començar el primer que s’ha de fer es que tots els ciutadans tenguin els mateixos drets. Que no estiguin organitzats en classes socials ja que això fa que sempre es creïn problemes entre els rics i els pobres. Els pobres son el grup que més desigualtats tenen ja que no poden accedir a bons estudis, els impostos son mes difícils de assolir... Els rics haurien de ajudar als pobres, ser solidaris cosa que es casí impossible ja que les persones sempre miren pel seu propi bé i si ells estan dalt de tot, son privilegiats, per tant si ells estan be el que passa amb els altres els hi dona igual.
Una altre cosa que també milloraria bastant una polis es que els governants escollits pel poble fessin tot allò que prometen antes de que els votis, que miressin per el be de tots i no pas per els seus propis interessos. Que no fossin corruptes i que no pensessin que son superiors a la gent del poble tan sols per ocupar un lloc de prestigi.
Però no podem pretendre que els governants siguin justos quan les persones son les primeres que no ho son. Nosaltres imposem lleis, normes a complir, en canvi, som els primers que no les duim a terme.
En conclusió pens que una polis justa és impossible que no s’aconseguirà mai, com a molt pot arribar a ser millor, però mentres que nosaltres mateixos no siguem iguals i justos entre nosaltres sempre hi haurà diferencies, ja que cada persona es un món diferent.
Una polis justa on la Pau sigui possible?
ResponEliminaMmm... Principalment diré que la varietat de pensaments esdevé en que no tots puguem arribar a una solució perfecte, justa per a tots.
Cadascú manté uns principis propis, depenent d’on s’ha nascut, en quina família, quina societat, dels fets de la seva vida, etc. que s’han ajunten per arribar a formar una forma de ser, un pensament.
Com podem idò, així crear una estructura política adequada per a tothom?
Baix el meu punt de vista, crec que s’hauria de dur a terme la Isegoria; ajuntaria per grups la població i decidiríem per majoria les lleis. A continuació amb les estadístiques obtingudes tornaria a fer una recopilació entre tots els grups per a aconseguir la correspondència majoritària entre tothom.
D’aquesta manera hi hauria lleis rebutjades, però s’hauria arribat a un comú de la manera més justa, a diferència del que es fa avui dia (ja sabem i molt s'ha dit, el que es tenen els polítics entre mans...)
Pot ser existeixen certes lleis les quals no serien admeses si es demostrés que la majoria de la població hi està en contra.
Amb el dret a vot elegim unes idees globals que caracteritzen un grup polític, tot i que una vegada es troben al govern moltes de les solucions preses no ens agraden...
Amb això arribem a la conclusió que una política justa per a tothom és totalment impossible. Si només fos una la llei amb la qual hem d’estar en acord, però es que en són milions!
Per altra banda penso que la pau, si ens trobéssim en l’hipotètic cas que la societat és totalment justa per a tots, no crec que fos possible tampoc.
Els humans som molt més animals del que ens pensem i arribar a un acord pot ser una Odissea perquè com ja he dit anteriorment, tots tenim els nostres propis pensaments i moltes vegades no ens volem separar d’ells... En conclusió, que no sabem solucionar els problemes que esdevenen moltes vegades pel simple fet de tenir maneres de ser, de pensar diferents, per exemple entre uns amics que no aconsegueixen posar-se d’acord i acaben enfadats, i ja no només per tenir idees político-culturals diferents.
Com arribar a una pau entre altres ètnies o societats d’altres pensaments si entre nosaltres ja ens desavenim?
Personalment, crec que mai s’aconseguirà una polis justa ja que avui en dia, els polítics que són els que governen, només es miren per la seva butxaca i les seves necessitats.
ResponEliminaTot i així, penso que perquè pogués haver-hi una polis justa no s’hauria de necessitar a una persona principal, en aquest cas el governador, que fos el que decidís el que és just o no, sinó que el que faria falta és que tots els ciutadans en conjunt lluitessin per aconseguir la justícia i la pau.Com? Segons Plató, els governants eren els filòsofs; els que realment tenien el coneixement necessari per poder dirigir el poble de forma correcta. No estem en democràcia? Doncs segons el significat d’aquest terme, tothom hauria de tenir suficient coneixement per almenys saber el que es just i el que no, el que significa la pau i el que no. D’aquesta manera, es veu que la democràcia només es una paraula, ja que els drets i la igualtat realment no existeix del tot, perquè si realment es volgués, podrien utilitzar tots els diners que es malgasta en coses innecessàries amb una educació mínima per a tothom. (Així, es veu que perquè sigui un poble/ciutat democràtica encara hi falta molt, tot i que no es pot negar que ha avançat bastant des de els seus inicis).
Si seguim el que deia Plató, les Idees de justícia i pau eren les mateixa per tothom, pel que com he dit abans, si la gent conegués quina és aquesta idea, no es necessitaria a ningú que governés perquè es conviuria en pau pel fet de conèixer com fer-ho.
D’altre banda, estic completament segura que encara que es conegués quina és la Idea, hi hauria persones que farien el que volguessin (encara que Plató afirmi que el que es “dolent” és per ignorància) i d’altres que voldrien que passes per poder obtenir un control sobre els altres. Les persones son egoistes i si veuen la possibilitat de obtenir un benefici, intentaran aconseguir-lo.
En conclusió, la polis justa no existeix ni existirà mai pel fet de que als humans ens agrada dominar i sentir el poder en les nostres mans.
L’estructura política del meu país actualment no garanteix una societat on es gaudeixi d’una justícia social i, per tant, d’una convivència en pau.
ResponEliminaL’actual sistema polític on els partits són triats pel poble no garanteix que aquest sigui representat i satisfet en quant a les seves necessitats i en quant als objectius que els partits polítics es proposen per millorar la societat. Encara que l’actual sistema és el que millor ha reflectit i comprès la situació social del poble respecte a altres èpoques i altres sistemes a aquest país.
La població no s’identifica totalment amb les propostes o la ideologia dels partits polítics, per tant, es podria suprimir la figura d’aquestes formacions polítiques i, envers a aquestes, substituir-les per persones, les quals han estat triades per les seves habilitats socials, polítiques... per aconseguir una major afinitat i eficàcia del govern en relació a la societat. Per exemple, crec que seria més convenient que les mesures preses pel govern fossin presentades en referèndum per tal de garantir que el poble estigui d’acord amb l’execució del govern.
Per altra banda, el govern actual, que representa al poble, estableix els interessos de la societat sense involucrar la població, per tant, no seria més interessant crear una societat on es formés un seguit d’associacions i federacions lliures que s’encarreguessin de la organització social a través del coneixement de la voluntat del poble i de la execució de referèndums per a saber la seva opinió? És a dir, s’hauria d’arribar a una situació d’autogovern per als habitants del país que decidissin en conseqüència a les seves necessitats. S’hauria d’arribar al lliure acord entre la gent en relació a les seves necessitats i interessos. D’aquesta manera es respectaria la voluntat i l’autonomia de cada persona obtenint major involucració i acord social.
S’hauria de reconèixer la llibertat plena i completa de tots els individus d’una societat sense admetre cap tipus de violència per a forçar a les persones a treballar. Això és el que passa a alguns països poc desenvolupats, on s’esclavitza als treballadors i treballadores, s’abusa de fillets i filletes per a aprofitar-se d’ells i del seu treball.
Aquest sistema polític assoliria una major participació de la societat i, per tant, una major satisfacció política. Gràcies a aquesta cohesió político-social, s’aconsegueix un estat de benestar que garantiria una major justícia social. La qual cosa equival a un major content de la població el que afavoriria la convivència entre els membres de la ciutat o del país obtenint una convivència en pau. Un requisit indispensable per a arribar a la justícia i la pau social és l’abolició de les diferències econòmiques i les classes socials per a arribar a la igualtat. Per a eliminar aquestes diferències entre persones respecte a la riquesa i la posició social, s’hauria d’arribar a una igualtat total en la que tothom tingués el mateix, la mateixa “importància a la societat” (eliminació de classes socials) i per tant abolir la explotació i l’abús que algunes persones exerceixen per sobre d’altres. D’aquesta manera, per a arribar a una justícia entre els habitants del meu país seria necessària la eliminació dels termes “propietari” i “proletari” que derivaria en que tothom fos copropietari de la riquesa existent.
De fet si tots uníssim les nostres forces i treballéssim conjuntament per a aconseguir el benestar de tothom, guanyaríem molt i no seria possible que alguns privilegiats s’aprofitessin dels altres i tinguessin més riqueses que aquests sense treballar el més mínim. S’hauria d’eliminar la propietat privada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa injustícia reina en les societats, en les d’ara, en les del passat i en les del futur. No penso que sigui possible, ara mateix, crear una estructura política justa per a tothom. És molt difícil equilibrar una balança on les coses justes, siguin justes per a tu, per al veí i per el qui viu a l’altre punta.
ResponEliminaEn teoria, una estructura política justa seria una on les lleis i els drets fossin establits per la majoria, per el poble, no per una sèrie de senyors vestits de marca seguts en una sala semicircular, ja que la idea de democràcia solament ens permet elegir a qui ens governarà i a qui prendrà les decisions (que a ells li semblin) per al poble, ja que aquets senyors el “representen”. El poble no decideix si vol que s’aprovin els matrimonis homosexuals, la llei de l’avortament, ni si es permet fumar en llocs públics. Ho decideixen ells, estan per damunt el poble i tenen el privilegi d’elegir. Això no és just, ja que no és la majoria la que pren les decisions, decisions que moltes vegades no són acceptades i/o rebutjades.
Tot i així, seria complicat i molt pesat això d’anar a votar cada cop que es proposés una nova llei, és més còmode així, veritat? Que el govern i representants del poble decideixin i nosaltres ja ens queixarem però no farem res per canviar-ho, però podríem, perquè allò que diuen “el pueblo unido, jamás será vencido”, és cert. Si la majoria parla, serà escoltada, i la majoria som nosaltres, el poble. És trista la idea de que amb simples manifestacions les coses no canviïn, ha vegades, fins i tot, fa falta recórrer a la violència (abundants revoltes populars registrades en la historia ho corroboren) per tal de que ens escoltin.
Per tant, establir una estructura política justa, en aquets temps que corren, seria a base de revoltes, revoltes que fessin que la veu del poble fos escoltada i no que fos aquell simple murmuri que senten els senyors d’allà dalt, que solament miren per ells mateixos. L’egocentrisme és l’antagonista en aquesta societat on la protagonista hauria de ser la justícia. Una justícia que estigués present en aquells que governen en tot moment i no de passada.
(2a part)
ResponEliminaPer a aconseguir una convivència en pau entre tots els individus del meu país, s’hauria de complir un estat de benestar on es satisfessin les necessitats de les persones tant físiques com artístiques com morals i saber que no hi haurà cap mancança, cosa que esdevindrà l’estímul per al treball. Per exemple; quin estímul per a treballar té una persona que sap que el seu salari no arriba per a mantenir la seva família, essent l’únic membre que treballa remuneradament? Aquest sistema garantiria l’aliment i en general totes les necessitats de les persones.
En quant a la educació, crec que s’hauria de liberalitzar més. Avui en dia, necessites doblers per a accedir als estudis superiors, el que converteix la educació en una mena d’activitat per a la gent que se la pot permetre, és a dir, és elitista. S’hauria d’assegurar una educació per a tothom de manera gratuïta i accessible. Aquesta educació hauria de garantir l’ensenyament d’uns valors igualitaris des de la infantesa que assegurin una futura convivència pacífica.
Faria falta una remodelació del sistema econòmic; és a dir, s’hauria de canviar algunes coses del sistema capitalista actual. Avui en dia, aquest sistema es centra en l’ambició econòmica i cerca la producció massiva per al benefici d’unes poques persones; lo interessant seria que el sistema es centrés en cobrir les necessitats de la població i no en els beneficis particulars d’una minoria de gent adinerada. És a dir, actualment; existeixen els recursos necessaris per a satisfer les necessitats de tothom; el problema radica en la mala distribució que es fa d’aquesta producció.
Per a concloure, crearia una societat d’autogovern on el poble s’encarregués de la gestió política, la qual cosa desembocaria en una satisfacció social conjunta que garantiria la justícia i la convivència en pau. També s’hauria d’eliminar la diferenciació classista de la societat, la remodelació de la educació així com l’eliminació de la propietat privada construint un sistema que regulés les riqueses, que serien iguals per a tota la comunitat. Una societat justa és una societat igualitària. Totes aquestes propostes no funcionarien sense la voluntat o la intenció de les persones a ocupar-se de la gestió. Com deia Kropotkin al llibre titulat La conquista del pan: “¿Amb quin dret pot ningú apropiar-se de la menor partícula d’aquest immens tot i dir <>?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina“¿Amb quin dret pot ningú apropiar-se de la menor partícula d’aquest immens tot i dir: això és meu i no nostre?
ResponEliminaPlantejarm-se com seria una estructura política justa, al menys per mi, no es gens fàcil. Avui en dia sembla que el concepte de “justícia” és relatiu, ja que molts dels polítics que ens prometen aquesta “justícia” són ijunstos, corruptes; el concepte de justícia que es té ara per ara és una gran contradicció. Això és una de les causes que fan que els meus pensaments vagin molt més enllà quan se’m planteja aquest problema. Per això, per crear una estrucura política vertaderament justa necessit sebre per què avui en dia és impossile aquesta justícia total.
ResponEliminaLa raça humana de cada vegada s’està destruint més a ella mateixa i al seu entorn, a causa de que els èssers humans som per naturalessa allò que és pecat en la religió cristiana: avariciosos i superbs. Sempre volem més. Sempre volem destacar. I aquest afany de voler cada vegada més i destacar per damunt de tot és el que ens està fent destruïr el nostre entorn i, a la vegada, a nosaltres mateixos. Com hem pogut arrivar a aquest extem?
Els humans hem creat la paraula justícia, però, recíprocament, també hem creat la paraula injustícia, i, en aquest cas, la guanyadora no és precissament la “bona de la pe•lícula”.
Per això, crec que si ens possem a sercar en el fons daquest assumpte, i serquem el que vertaderament ens crea aquesta avarícia, què és el que hi trobem? Els diners. Els diners són un dels majors culpables que avui en dia el món estigui com està. Encara que, com ja he dit, l’èsser humà ja és avariciós per naturalessa, si abolissim tots els diners i qualsevo tipus de riquessa, aquesta avarícia es veuria reduida; encara que, es clar, avui en dia això es pràcticament impossible, per no dir impossible. Per això, crec que per trobar la vertadera justícia hauriem de retrocedir milers d’anys en el temps i anar al moment en el qual es van inventar els diners, i eliminar aquesta invenció.
Si els diners no s’haguessin inventat mai, s’hagués seguit amb l’intercanvi de propietats anomenat trueque: Les persones s’agruparien en petites poblacions on cadascú s’especialitzaria en la cosa que se li donés millor, i intercanviaria la seva experiència en aquella cosa per una altra cosa que se li dóna bé a una altra persona per tal de satisfer una necessitat; així el “comprar” és substituira per l’”intercanviar”.
Però en aquests pobles, lògicament, s’hi crearien una sèrie de conflictes que afectarien la convivència dels seus ciutadans; per això, seria necessari fer reunions semanals (o cada cert temps), com les reunions d’una comunitat de veïns, per tal de decidir les normes d’aquella població i el què li pot passar a la persona que les incompleix.
Amb aquest model de polis, evidentment, existirien molts pobles les normes dels quals, avui en dia, no les considerariem justes, sobretot per la influència de la religió, i també hi hauria conflictes i guerres amb els altres pobles. Però si els doblers i les riqueses continuessin sense inventar-se, podria cabre l’esperança de que algun o alguns d’aquests pobles evolucionessin a nivell racional (al nivell racional que hem arrivat avui dia) i creessin conceptes com bondat, compartiment, empatia... i finalment, justícia.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEliminant el gran propulsor de l’avarícia, tal vegada el concepte de justícia podria ser existent, perquè avui en dia aquest és un sinònom d’utopia. Encara que la possibilitat que arrivés a existir una polis que es basés en els valors ètics que tenim avui en dia és molt baixa, crec que la justícia conjunta només seria possible d’aquesta manera.
ResponEliminaLes meves idees poden arrivar a ser massa extremes i pessimistes; tal vegada avui en dia sí que pot existir un model polític just, però, en la meva opinió, per a que un grup de gent arrivi a ser justa conjuntament, aquest grup hauria de ser reduït, els seus membres haurien de compartir les mateixes idees i haurien de ser el que avui en dia denominem “bones persones”, per tal de que els conflictes quedin reduïts el màxim possible; però en la societat que vivim avui en dia, una societat, en síntesi, emmalaltida pel consumisme, això seria molt díficil.
Encara que la idea de justícia i convivència en pau, com ja he dit i he repetit, en una estructura política d’avui en dia és una gran utopia, no vol dir que els individus, individualment, no puguin ser justos: tots els humans podem ser justos amb els demés i amb nosaltres mateixos, i si tots fossim completament justos aleshores sí podria existir una estructura política justa i el món seria perfecte; el problema és que per molt justos que volguem arrivar a ser individualment, ningú és completament just, i la perfecció no existeix.
En la meva opinió, una polis justa no es que sigui mala d’aconseguir, sinò que no és possible. La primera raó, és perquè, encara que totes les persones sabessin el què és ser just sempre ni hauria alguna que no actuaria de manera justa. El segon cas és perquè no hi ha igualtat entre els éssers humans (uns són rics, d’altres són pobres uns actúen de forma correcta, d’altres de forma incorrecta, etc). També podem dir que les persones pensam de manera diferent ( en política hi ha persones que són conservadores, d’altres liberals, etc). Una altra causa per la qual una polis no pot ser justa es per l’egoisme que hi ha en el món, si cadascú pensa per si mateix, llavors ja no esteim sent justos amb els altres.
ResponEliminaEl primer que s’ha de canviar per tenir una polis justa és la manera de ser. Si tothom fos just es podria arribar aconseguir una polis justa.
També hi ha d’haver un bon governant, i com deia Plató, un governant ha de ser filosof o haver estudiat filosofia, és a dir, ha de ser savi. Jo crec que hi hauria d’haver un president que pensàs pel bé de tothom encara que això és impossible d’aconseguir perqué la gent mira pel seu propi bé.
Clarament hauria de ser una polis democràtica ja que tothom ha de tenir l’oportunitat de donar la seva opinió, el governant ha de ser elegit pel poble.
La competividat hauria de desaparèixer perquè voler ser millor que una altra persona ens fa dolents.
Sobre la convivència en pau, també és molt difícil que no hi hagi conflictes, ja que moltes vegades els conflictes venen perquè dues o més persones no estan d'acord ja que hi ha diversitat de formes de veure les coses. El conflicte porta a la Guerra.
Cadascú defensa uns valors i no tothom pensa el mateix, per això és gairabé impossible conviure amb l'altra gent de manera pacífica.
En conclusió, és poden millorar moltes coses en el país en que vivim, però mai podrà ser un país just i mai es podrà conviure totalment en pau.
Si tingués la possibilitat de canviar l’estructura política de la meva ciutat o el meu país per tal de garantir justícia per a tothom i una convivència en pau; no sabia que fer. Senzillament començaria malament , ja que, en fer una polis justa únicament jo ja no hi hauria justícia per a tothom, perquè com tots sabem el poder corromp a una persona , i jo no en seria l’accepció. També cal dir que garantir la justícia i una convivència en pau és impossible, ja que, en el nostre mon, país, ciutat, poble, etc. hi ha gent molt diversa i no tots son com ens agradaria que seguessin, també hi ha gent dolenta, avara, violenta, etc. així que posar-nos d’acord entre tots i que tothom estigui d’acord és una missió impossible que em intentat dur a terme altres vegades i no ha funcionat, com per exemple en la declaració univerdal dels drets humans.
ResponEliminaPerò posats a imaginar, per canviar l’estructura política del país el primer que faria seria posar igualtat en la societat i que tothom tingues els mateixos drets i deures, que estiguéssim amb la mateixa posició tots. A continuació posaria a la llum i informaria de tot el que passava al govern d’abans i com s’organitzava, ja que actualment no estem ben informats i amb el sorgiment de com s’organitzen també sortirien els seus falls, com que tots seriem iguals (i per tant, seriem iguals d’importants) secaríem solucions mitjançant idees del poble.
Finalment entre tots hauríem format una polis justa, on hauríem après dels falls comesos, i s’aniria actualitzant a mesura que passa el temps, ja que, som humans i segur que ens seguiríem equivocant. Viuríem a una polis formada per nosaltres mateixos on els governants seguéssim cada un de nosaltres, on el respecte existigués i els problemes es solucionarien parlant. En resum una polis que es el somni de qualsevol ciutadà i ,també, una utopia.
Es possible un sistema polític que garanteixi justícia?? Per això primer hauríem de demanar-nos que és la justícia per a nosaltres, que es? Perquè si el que vols es que els teus ideals de justícia siguin els que s’imparteixen... talvegada el que vols en realitat, encara que no te n’adonis, és una dictadura, o no?una dictadura molt bonica , però al cap y a la fí ,una dictadura. No se vosaltres però al meu cas no es així
ResponEliminaEs per el que vos he dit abans que no crec que un sistema polític que garanteixi justícia y pau sigui el mateix a un sistema polític que compleixi tots els meus ideals, ni els ideals de ningú, és un sistema polític que es basi en l’igualtat . i talvegada, molt possiblement això representi acceptar les opinions i/o objeccions de gent que te uns ideals completament diferents als meus, però això no serà mes molest per a mi que per a ells escoltar les meves opinions, així que tots podriem fer un esforç per entendre els punts de vista dels demes, llavors una vegada els has comprès, es en aquest moment quan pots crear-te les teves pròpies opinions, i encara que siguis conseqüent amb els teus ideals, que això no representi veure’t cegat per aquests.
Llavors, quan cadascú tengui les seves opinions però comprengui les dels demés, les comparteixi o no, llavors talvegada es pugui arrivar a la pau, talvegada... o talvegada no
I encara que fos així pau no implica justícia, el dia que hem puguis explicar que és la justícia, llavors jo t’explicaré com podem arribar-hi, per ara l’únic que puc intentar és explicar-te com arribar al meu concepte de justícia, (que no per ser meu és mes vàlid que el dels demes) i com arribaríem? Dons el dia que tothom tengui les mateixes oportunitats,hi haurà justícia, el dia que no tengui importància qui ets, ni qui son els teus pares, ni els teus doblers o la teva procedència, el dia que la gent pari de intentar convertir la natura en propietat, o que tothom sigui conscient del que l’envolta, llavors hi haurà justícia. O talvegada no. Es tot el que vos he explicat una democràcia? Pot ser, però ben segur que no el tipus de democràcia d’avui en dia
Una altra manera de que una polis, (en aquest cas hauria de ser una polis relativament petita.) sigui justa, o que ,com a mínim la gent que visqui en ella es senti que viu de manera justa seria que tots ela habitants d’aquesta comparteixin els mateixos ideals, que vol dir això? Que si tota una ciutat es comunista el comunisme funcionara, i pasarà el mateix si tots els habitants son capitalistes o tots els habitants són anarquistes, però cóm ja he dit abans això nomes pot pasar a petites comunitats. Per que? per dos motius, primer que és molt difícil trobar a molta gent que pensi exactament igual , y segon; que encara que tothom penses igual sempre hi haurà aquella gent amb problemes mentals que dificulten la convivència .
Es a dir , una polis justa es podria dur a terme de dos maneres, una es una polis on regnes la igualtat , la comprensió i l’acceptació i l’altra es una polis on tothom tengui els mateixos ideals.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEs possible una polis justa ?
ResponEliminaLa meva idea d’una societat ideal, en la que la justícia estigui garantida per tots de manera igual i que així igualment puguem conviure totes les persones d’una ciutat amb pau, és la següent:
La meva polis tindria una societat igualitària on no hi hagués rics ni pobres, sinó que totes les persones seguessin tractades igual i no hi hagués grans diferencies entre elles.
El meu país no seria com en el que ens trobem avui dia, baix les estúpides lleis que imposa el govern com no fumar en espais públics, ni anar amb bicicleta si no portes casc, quan el país esta patint una crisis i fan més aviat poca cosa per solucionar-la.
El meu país estaria legislat a partir de Decrets on s’hi recollirien els drets i els deures dels ciutadans com el dret a que totes les persones puguin ocupar qualsevol lloc de treball, el dret de tenir una escolarització i una formació professional igualitària o el dret a la sanitat. Els deures dels ciutadans serien molt bàsics com respectar els demés i intentar col•laborar amb la polis perquè tots junts som més forts. La polis tindria el dret d’elegir les lleis mitjançant el diàleg, però a vegades aquest podria fallar i es podria utilitzar el vot per elegir noves lleis.
La justícia dependria només dels ciutadans perquè com he dit abans tots junts som més forts, no hauria policia, ja que això compondria un poc més de poder en una persona respecte a la resta de ciutadans, per això no caldria ningú que controlés el país, sinó que tots ciutadans dependrien els uns dels altres. Al ser una societat igualitària afavoreix la desaparició de la pobresa i la riquesa, i així les temptacions i les males accions degudes a l’enveja, com per exemple robar.
L’estructura política faria canviar la forma de pensar de les persones que al ser iguals i al dependre els uns dels altres crearien una relació de amistat i companyerisme, on s’acabaria abolint el coneixement del mal i les temptacions.
Si alguna persona interrompis l’ordre i l’harmonia del país seria expulsada, així ho diria el Decret, o es que tu has de complir les lleis mentres altres se’ls salten sense cap mena de càstig? Trobo que no!
Les persones no estarien obligades a pagar contribucions ni impostos, però en el moment que algun ciutadà per el seu propi peu, obrís un negoci hauria de passar una part dels beneficis al país perquè es una país igualitari o no ? on esta garantida una bona vida on l’estat et proporciona tot el necessari, però s’ha de garantir la continuació i perduració d’aquest estat.
Respecte a les llengües que es poguessin parlar totes serien vàlides, no hi hauria imposició d’una llengua en la societat, en canvi els ensenyaments es farien en la llengua autòctona del país. La llibertat de expressió no estaria censurada, així seria molt més fàcil entendre el que pensa i el que volen els ciutadans.
L’estat estaria creat a partir de normes que garantís la seguritat de la ciutat però mai reprimint-la sinó deixant-la totalment lliure, però si els ciutadans no complissin en el respecte mutu i el recolzament entre ells serien expulsats de la ciutat.
La idea de el país seria igualitari i amb una qualitat de vida bona, on ets lliure de elegir baix unes normes morals molt bàsiques per poder crear una societat igualitària davant la llei, i davant la vida. En el meu estat esta garantida la tranquil•litat i la pau, on si vols venir només has de portar un somriure i bones maneres, perquè només és la societat qui pot crear aquest estat utòpic de pau i serenitat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTenir la possibilitat de decidir com estructurar la política d’una ciutat, país, o territori determinat no és suficient per a que una polis sigui justa, i conseqüentment tampoc és suficient per a que predominin la justícia i la pau. Tot i així, si jo tingués la possibilitat em trobaria bastant perduda perquè ¿Com organitzar una societat habitada per milers de persones, totes amb diferents necessitats i prioritats? El més difícil d’arribar a una justícia igualitària és ¿Avon es troba el terme mitja? La desigualtat és visible per tot, i és impossible que s’arribi a una igualtat de poders, estaments, oportunitats.. en el món tal com és. Amb l’existència del racisme, classisme, masclisme, etc, tantes discriminacions, son clars exemples de problemes que són font d’injustícies, i que no s’arrangen amb un parell de lleis o reformes per part d’un governant.
ResponEliminaUna “polis justa” hauria de basar-se en la igualtat en tots els àmbits i sentits, l’acceptació de l’altre, la comprensió, el dret a lliure opinió, a creure en el Deu o la religió que més t’estimis sense que això impliqui un conflicte... però tot això, tal i com la raça humana és, no pot passar, a la mínima creem conflictes, som egoistes, avariciosos i prepotents, no dic que no hi hagi cap bona persona, però com a conjunt, com a “espècie”, anem de malament en pitjor, per molt que existeixin organitzacions que lluiten per la pau etc, l’únic que podem comprovar, és que a la fi, només estem destruint a la naturalesa i a nosaltres mateixos . Els comunistes tenien una bona intenció, tot és de tots, però ¿quina serà la raó per la qual el comunisme mai ha triomfat? Perquè per molt que hi hagi gent que hi posi interès, no es factible.
Personalment, mai acceptaria la posició de “governant” perquè apart de veure-ho com a impossible el fet de impartir justícia i pau, crec que mai podria (al igual que crec que els que estan o han estat al càrrec, no poden), prendre decisions adequades, correctes, per a un àmbit tan obert. D’altra banda, opino que no mereixem parlar de justícia quan nosaltres no ho som ni ho hem estat mai, principalment amb el medi que ens envolta.
El primer pas per a viure en una polis justa, seria esser conjuntament justos, cosa que no encaixa amb la condició humana. Potser el mico mai hauria d’haver evolucionat a Home... per ser justos amb el món.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDiria que és impossible tenir una polis justa, ja que els polítics que hi ha alguns no tenen estudis, sinó que defensen unes idees fetes per ells mateixos.
ResponEliminaPrimer de tot hauríem d’escollir un governant que tingues estudis, que sepi actuar davant la població o davant una situació qualsevol. Els governants han de tenir uns estudis per no començar a posar lleis i més lleis i desprès perquè cap funcioni com toca, han de tenir una mica de criteri. Però també hi ha que pensar i pensar molt com fer una cosa i l’altre, és a dir, no tot són els estudis, però gairabé és el més important. Aquets governants haurien de ser persones del poble, de la societat i així mirarien nomes pel bé dels ciutadans i no per els seus interessos polítics i econòmics, i així segurament seria un poc més just per els ciutadans.
En definitiva jo crec que oh podríem millorar però no podríem arribar a tenir una polis justa, perquè sempre hi hauria alguna guerra o crisis o alguna corrupció...
Per governar de manera justa, em sentiria responsable de conèixer que és la justícia per als meus ciutadans. Encara que soni a utopia, una polis justa seria possible si hagués una completa col•laboració dels ciutadans en el funcionament de la polis. Per això, trobo que la democràcia és la millor manera de fer-ho. A part que els ciutadans trien al seu representant, tenen dret a la llibertat d’expressió, cosa que ajuda en el progrés de formar una polis a gust per a tothom. Encara que trobo que s’haurien de imposar unes lleis bàsiques que haurien de ser respectades, i que si s’incomplissin haurien d’atendre a les conseqüències. Com per exemple en el cas del sexisme, masclisme, mal tracte o desigualtat.
ResponEliminaAmb el govern a les meves mans, potenciaria la llibertat de petició i sempre tindria com a objectiu crear un bon ambient per a tothom.
El govern estaria compost per membres elegits per mi, que seguissin els mateixos valors que jo i que m’ajudessin a potenciar el contentament del poble. I sense anar més enfora, respecta a mi, segueixo els principis de Plató: jo hauria de ser una persona completament responsable, implicada i interessada en la meva feina, que conegués uns valors justos i amb una mentalitat clara i ordenada.
En la estructura de la polis, no existirien els estaments ni les diferències. Totes les persones tindrien els mateixos drets davant la llei. Oferiria un mínim recursos bàsics als nouvinguts perquè poguessin començar una nova vida així com a tots els nadons residents a la meva polis.
Organitzaria el meu poder de manera que la gent de la polis no em veges com la font de poder sinó com la representant del poder que fa d’intermediària de les peticions, molèsties, inconvenient que es duen a terme dins la polis.
Aquesta seria la meva manera de governar. Sé que sona molt a somni d’adolescent, però no trobo que la justícia, per molt que sigui interpretada de diferents maneres per cadascú, no es pugui analitzar i extreure’n l’essència comú d’un grup de persones per completar l’enteniment global.
Això sí, la participació de la gent seria imprescindible pel desenvolupament i el bon funcionament de la polis.
Però es clar, com volem crear un món just si no som capaços d’entendre’ns ni dues persones en una mateixa casa. El que falla es la comunicació, l'orgull que creure que ho sabem tot i el rebutj per allò no s'assembla al que nosaltre pensem.
Crec que és molt difícil aconseguir una polis justa, ja que els governants d’avui dia no miren al cent per cent per la pau, el bé i la justícia del poble, sinó que miren per el que els convé a ells com a partit polític o com a individu en algun cas.
ResponEliminaPerquè fos possible una polis on la justícia i la pau fossin el centre a voltant de les quals giressin els interessos dels governants seria necessari que aquests tinguessin prèviament uns coneixements del que és o no és la justícia i la pau per després poder-ho aplicar. Crec que això és imprescindible, però també ho és que la resta de la polis, no només els governants, sàpiguen quins són aquests valors per poder seguir-los i així trobar la vertadera harmonia dins la polis.
De totes maneres crec que no seria suficient tenir el coneixement del que és la justícia i la pau només, sinó que també s’hauria de conscienciar cada individu perquè no mirés pel seu bé propi si això suposa un mal per la polis. Penso que perquè això (no mirar pel bé propi sinó pel comú) no passés la polis hauria d’estar en igualtat total, perquè no hi hagués motiu perquè ningú volgués més del que té per pura enveja o avarícia.
En conclusió, penso que seria molt complicat poder arribar a una harmonia dins la polis, perquè seria difícil poder posar tota la polis al mateix nivell i poder-li donar els coneixements necessaris perquè tots els ciutadans seguissin els valors de la justícia, la pau, el bé...
Creo que es muy difícil conseguir este estado de justicia total, ya que la naturaleza del ser humano es primero mirar por si mismo y después por los demás. Para conseguir esta justicia es estrictamente necesario un cambio de mentalidad con el apoyo mayoritario de otra educación.
ResponEliminaPara empezar cada individuo tiene que ser conciente que sacrificarse por el bien común, a la larga o en un momento determinado le será beneficioso. En pocas palabras, primero son los demás y después viene uno mismo. Si realmente todos los ciudadanos de una nación, o polis se atienen a esta conducta, no hay motivos a contradicciones ni a problemas.
En segundo lugar dejando de lado esta utopia, no creo totalmente en la democracia tal como la conocemos hoy en día.
La democracia suena muy bien; “el poder está en manos de la mayoría”. Efectivamente parece muy justo y equilibrado, pero tristemente no es así. La democracia que conocemos, no es una democracia al cien por cien. Para empezar estamos limitados en nuestras votaciones a la candidatura de cualquier puesto, y esto nos lleva a que el poder que es aparentemente de la mayoría está en manos de unos pocos. Estos pocos que son los políticos que conocemos, las caras públicas que representan quien dirigen un país, no son nada más que fachada. En realidad quien tiene el poder es quien tiene el dinero; como son las identidades bancarias. Sin el dinero el país estaría inmovilizado, la cual cosa condiciona mucho a los políticos a la hora de tomar decisiones. Tristemente también, parece que la política, el liderazgo, se ha convertido en un negocio que mueve sumas importantísimas de dinero. Cualquier listo que este en el poder no aprueba leyes para regalar dinero a los ancianos jubilados, si no sabe que le entrará mas del que sale. (otra cosa es que exista una mala gestión).
Para encontrar la justicia, estos pocos que están al poder y que realmente tienen en sus manos la capacidad de hacer grandes cambios, deben ser buenos.
Tristemente esto no ocurre de este modo. Si una persona puede hacerse el amo del mundo, para que va a querer compartirlo.
Des de siempre a los lideres les ha interesado mantener al pueblo ignorante y distraído en otras cosan que no sean la política, para que sean como un rebaño de ovejas fácil de controlar.
Y esto sigue pasando en nuestros días; en otra categoría y de otra manera, pero sigue pasando.
Las grandes masas somos fácilmente influenciables y impulsivas, y como no tenemos los suficientes conocimientos ni la autoridad para cambiar leyes y otras cosas si no estamos todos unidos, la cosa sigue yendo igual para los de más arriba que ven que algo va mal pero que pueden seguir haciendo lo que desde siempre han hecho; repartirse el pastel.
La democracia justa, otra vez debe ser fuertemente apoyada por la educación neutral para evitar lo que acabo de explicar.
Para que esto ocurra necesitamos a gente sabia (podrían ser filósofos) y muy pero que muy buena para que crean una educación libre y constructiva; y esto seria las base de una nueva generación.
En toda nación grande o pequeña, a la fuerza necesitamos a unos lideres, (que ya los tenemos); estos se preocuparan de la nueva generación como si fuesen sus propios hijos, teniendo en cuenta y aceptando que algún día estos jóvenes los sustituirán. Por lo tanto no deben ser vanidosos, que esto se incluye en lo de “ser muy buenos”.
ResponEliminaLa realidad se tendrá que enseñar de manera objetiva, y deberán establecerse unas bases para esta nueva democracia igualitaria y abierta.
Los votantes habrán recibido la misma educación de base, y a partir de esta podrán escoger le que deseen estudiar. Diríamos que esto es lo que ocurre hoy en día. Pero el tema principal es que esta educación de base, seria diferente a la nuestra.
Se clasificaría la población según sus cualidades para después proporcionarles un tipo de educación mas ajustada a su carácter y capacidad.
La educación tiene que ser totalmente gratuita. Se deberá eliminar el elitismo de colegios privados. Eso no significa que los más dotados estarán exentos de un nivel más exigente y adaptado a sus cualidades.
Esto seria una selección libre de cada individua a partir de un sistema educativo selectivo.
En este país justo, el dinero debe existir.
El dinero también se ganará haciendo trabajos para la comunidad, trabajos de ayuda social…
La economía principalmente debe ser un nuevo modelo que no sabría definir. Tendría unas fuertes leyes que regulen ciertos aspectos, tal como los derechos de los trabajadores, la tasa máxima de productividad y la implicación del estado para controlar y poder verse implicado en decisiones de la empresa, controles de calidad, controles de eficiencia…etc. Creo que el modelo mas parecido que tenemos es el de una empresa semi-pública. Aunque no se daría el caso debido a que todos los trabajadores serian dueños de esta empresa (que puede ser de cualquier sector: industria, servicios…), por lo tanto cobrarían igual tanto el director, como un empleado normal. Las decisiones se tomarían teniendo en consideración todos los votos de los empleados que la forman, conjuntamente con una participación del estado que supervisaría estas decisiones. Esto motivaría que todos los empleados a que se impliquen para sacar adelante su empresa y trabajen bien para el bien común.
Existiría un libre comercio.
Los impuestos serian elevados dada la gran cantidad de servicios públicos ofrecidos.
La sanidad seria primordial, y seria pública. La industria farmacéutica estaría a cargo enteramente del gobierno, sin que se diese la posibilidad de especulación por los medicamentos o cuidados básicos.
Uno de los temas primordiales para que todo funcione correctamente estaría en una regulación en todos los ámbitos del estado. Se trataría de evitar el dinero negro, una economía sumergida, la corrupción y otros muchos aspectos que debilitan le estructura de la nación.
El sistema judicial debería ser muy severo ante el incumplimiento de tales condiciones de convivencia social y de la violación de las leyes aprobadas por mayoría.
En definitiva y para acabar, el pueblo tiene que tener un fuerte peso en la política del país mediante votación popular, aunque toda esta estructura social tiene que estar muy bien planificada para encontrar un equilibrio entre el sustentamiento económico de la nación y la igualdad y justicia que debe haber.
Se podrían decir muchas cosas más, aunque en línea general este es para mi el modelo ideal de estado.
No dic que sigui impossible, però sí molt complicat aconseguir una polis justa avui dia ja que la nostra societat es troba dividida en classes o grups, de tal manera que cadascú mira pel seus propis beneficis.
ResponEliminaSi jo pogués decidir l’estructura política de la ciutat o del país per garantir la justícia per a tothom i una convivència en pau, ja començaríem malament perquè una sola persona no pot encarregar-se d’aquestes coses i, si ho fa, seria una mena de dictadura basada en les seves pròpies idees i valors. Trop que s’ha de donar veu al poble i entre tos (encara que és una tasca difícil) posar-nos d’acord o, al menys, intentar extreure les idees que tenim en comú.
Però si ho hagués de decidir jo, el primer que faria seria equilibrar els bens econòmics ja que, per culpa de les diferencies d’aquests, s’ha creat una gran competitivitat en la societat i, en conseqüència, no hi trobem una pau. Seria un repte molt complicat, i sempre hi hauria desacords, però en aquesta nova estructura el que importaria seria el grup, la polis; no l’individu.
Un cop aconseguit això, seguiria modificant les lleis que regeixen ja que moltes d’elles estan fetes per a benefici propi i miraria de fer les que realment siguin necessàries.
A banda d’això, també s’ha de tenir en compte que molts cops no és el sistema polític que regeix en una ciutat el que està malament, sinó que, en moltes ocasions les persones que regeixen els càrrecs mes importats estan incapacitades per a solucionar problemes amb fluïdesa; problemes que ens involucren a tos i que aquestes persones dirigents, no saben solucionar o no tenen la capacitat necessària per a fer-ho.
En conclusió, estructurar una polis és una tasca mot complicada i una feina que s’ha de fer en grup i per al grup. Tot i així, per moltes bones intencions que hi posem o la feina que hi facem, hem sembla que una polis justa no la trobarem mai perquè som molts els que vivim en aquest món i tenim valors diferents, així què mai estarem d’acord.
No crec que arribem a tenir una polis justa mai, pel fet de que tothom no es perfecte i per això amb aquesta imperfecció no s’arribarà mai al valor de justícia i a la convivència en pau, perquè per un motiu o un altre sempre cometem errors i més sent tants de milions de persones, un altre fet negatiu però realista es que som sers humans egoistes, moltes vegades pensem en el nostre benestar només i això provoca el descontent de la resta de la població.
ResponEliminaLa culpa de que aquest fet de no tenir una polis justa no és per culpa només dels governants sinó per cadascú de nosaltres que al dia a dia cometem injustícies amb les persones que en rodegen. Per tant, no podem demanar als nostres superiors que faixin una cosa que nosaltres mateixos no sabem fer i que sabem perfectament que ells també són persones com nosaltres i que per tant podran cometre els mateixos errors que nosaltres cometem.
Llavors crec que el millor es anar a poc a poc sense anar directament a donar les culpes als governants i reflexionar del que fem i de com actuem amb la resta de habitants, després d’això i de veure els nostres errors... anem a cercar les solucions per tal de garantir una millor convivència.
Seguidament, i després de valorar que estem fent bé les nostres responsabilitats, ara es quan podem exigir als nostres governadors, representants del nostre país que faixin una estructura política justa per tots els ciutadans i amb els esforços de cadascun de nosaltres podríem arribar al punt de ser una polis justa i tenir una convivència amb pau.
I aquí no acabaria la cosa, una vegada haguéssim arribat a n’ aquest punt, el més important no és haver-ho aconseguit, sinó esforçar-se dia a dia per mantenir-ho.
En conclusió, crec que no tothom estaria disposat a esforçar-se llavors aquesta idea de tenir una polis justa no arribaria a ser una realitat per desgràcia.
En mi opinión conseguir la justicia en totalidad es imposible porque creo que hoy en día el concepto de la justicia no es tratado tal y como debería de ser tratado. Por ejemplo tanto como en el ámbito jurídico como en el social siempre se plantea mantener este concepto con el fin de convivencia entre todos, pero según el instinto humano me parece que cada uno busca su propio bien, y esto nadie lo puede evitar, esto hace que el hombre para quedar bien ante todos a este concepto simplemente lo nombra pero lo lleva a cabo muy pocas veces, entonces, solo es un antifaz que tarda en desvelar.
ResponEliminaEstoy absolutamente de acuerdo con el Platón de que antes de gobernar es obligatorio saber el concepto de justicia pero no estoy de acuerdo con que solo se pueden gobernar los sabios. Respecto a la sabiduría considero que lo poseemos todos solo que a la hora de utilizar lo requiere mucho esfuerzo y llegar a esta sabiduría es fundamental la educación. Aunque hay personas que saben el concepto de la justicia, lo abusan con el propósito de sacar el aprovecho.
Por otra parte, hay personas que exactamente no saben lo que es la justicia pero si la saben llevar a cabo.
Definitivamente, considero que la justicia se debería de conseguir con la voluntad y con la participación entre todos pero en actualidad todos no obtenemos la mejor educación, porque el problema radica en la pobreza y esto hace que le concepto de justicia sea desigual entre todos.